SAP Lleida 323/2023, 12 de Abril de 2023
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Audiencia Provincial de Lérida, seccion 2 (civil) |
| Número de resolución | 323/2023 |
| Fecha | 12 Abril 2023 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2520742120218032491
Recurs d'apel·lació 677/2022 A
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Solsona (UPSD)
Procediment d'origen: Judici verbal (desnonament precari - art. 250.1.2) 96/2021
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 2206000012067722
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Concepte: 2206000012067722
Part recurrent / Sol·licitant: CORAL HOMES S.L.
Procurador/a: Maria Jesus Gomez Molins
Advocat/ada: Alvaro Garcia De Leon Lorenzo
Part contra la qual s'interposa el recurs: Nicanor
Procurador/a: Laia Barniol Jounou
Advocat/ada: MIGUEL MARÍA PALOU JOUNOU
SENTÈNCIA NÚM. 323/2023
President:
Il·lm. Sr. Albert Montell Garcia
Magistrats/des :
Il·lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez
Il·lm. Sr. Joan Cardona Ibáñez
Ponent: Joan Cardona Ibáñez
Lleida, 12 d'abril de 2023
ANTECEDENTS DE FET
El 6 de juny de 2022 es van rebre aquestes actuacions del recurs d'apel·lació interposat per CORAL HOMES S.L.U. contra la sentència de 28 de novembre de 2021, dictada pel Jutjat de Primera Instància Únic de Solsona en el judici verbal de precari 96/2021.
Es va designar ponent el magistrat Joan L. Cardona Ibáñez, es va assenyalar la deliberació per al 12 d'abril de 2023 i, una vegada celebrada, la qüestió va quedar vista per a la seva resolució.
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
" Desestimo la demanda interpuesta en representación de la mercantil Coral Homes S.L.U. y en consecuencia absuelvo a D. Nicanor e IGNORADOS OCUPANTES de la vivienda situada en la C/ DIRECCION000 nº NUM000 de Olius (Lleida) de todos los pedimentos cursados en su contra.
Con expresa imposición de costas a la parte actora. [...]"
FONAMENTS JURÍDICS
RESUM DE LES ACTUACIONS PRACTICADES EN PRIMERA INSTÀNCIA.
CORAL HOMES SLU va interposar una demanda de desnonament per precari contra els ocupants desconeguts de l'habitatge situat en la direcció que consta, a la qual es va oposar l'ocupant Nicanor . Es va celebrar la corresponent vista i finalment es va dictar la sentència que ara s'impugna, que va desestimar la demanda en acceptar l'excepció d'inadequació de procediment que havia plantejat el demandat, tot imposant les costes a l'actora. La demandant va apel·lar la sentència, recurs al qual s'oposa el demandat.
RESOLUCIÓ DEL MOTIU D'APEL·LACIÓ.
Com s'ha indicat, la jutgessa de primera instància va estimar l'excepció processal plantejada pel demandat, fonamentada en què l'actora havia interposat la demanda de desnonament per precari ignorant que anteriorment s'havia tramitat en el mateix Jutjat el procediment d'execució hipotecària 242/2014. La demanda executiva va ser interposada per l'entitat CAIXABANK S.A. contra el demandat en aquest procediment, que era el deutor hipotecari. El procediment va finalitzar amb l'adjudicació de la rematada a favor de la societat BUILDINGCENTER SAU, qui al seu torn va transmetre la propietat de la finca a CORAL HOMES SL "per títol d'aportació social formalitzada en escriptura amb data 16 de novembre de 2018", tal com consta en la nota simple aportada per la pròpia actora amb la demanda. En aquell procediment hipotecari BUILDINGCENTER SAU va manifestar que no era del seu interès fer ús de la facultat prevista en l' article 657 LEC, va desistir de la petició de lliurament de la possessió de la finca i va sol·licitar la terminació i l'arxivament del procediment, cosa que es va acordar per la diligència d'ordenació de 20 d'agost de 2020.
La jutgessa d'instància considera que la presentació de la demanda de desnonament per precari i la renúncia a reclamar la possessió de la finca en el procediment hipotecari "supone defraudar las garantías establecidas en la ejecución de vivienda habitual o en beneficio de consumidores", això és, els drets que els hi atorga la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per a reforçar la protecció dels deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social. La jutgessa cita en suport de la seva decisió els arguments recollits per la SAP València de 23 de febrer de 2021.
En el seu escrit de recurs CORAL HOMES SLU defensa en primer lloc que és un tercer adquirent protegit per la bona fe registral consagrada en l' article 34 de la Llei hipotecària, en haver adquirit l'immoble objecte de les actuacions no pas de l'executant hipotecari CAIXABANK sinó de BUILDINGCENTER SAU. Igualment, que és una societat pertanyent al grup CORAL HOMES, la societat dominant del qual és CORAL HOMES HOLDCO SLU, grup que es va constituir el 20 de desembre de 2018 mitjançant la materialització d'un contracte de compravenda pel qual CAIXABANK S.A. va vendre part del seu negoci immobiliari a CORAL HOMES HOLDCO SLU. Com a conseqüència, al·lega que "CAIXABANK y CORAL HOMES SL no forman parte del mismo grupo, ni formulan cuentas consolidadas, ni están integradas en el mismo grupo fiscal".
En segon lloc, sosté que "los derechos y beneficios que otorga la Ley 1/2013, de 14 de mayo, son facultativas para cada una de las partes y por tanto ejercitarlos o no es igualmente legítimo, sin que para ello tenga que contarse con el consentimiento de la contraria, debiendo en definitiva soportar cada una de ellas las consecuencias de
su actuación", per la qual cosa és legítim exercitar l'acció de desnonament tal com ho va fer. En el seu suport cita la SAP Madrid, Secció 20a, núm. 423/2020.
Insisteix que en el procediment d'execució hipotecària l'ara demandat no exercità els drets que li concedia la legislació esmentada, a més que la facultat prevista en l' article 675 LEC és una facultat de l'adjudicatari/ cessionari i no pas una obligació.
Plantejats així els termes del debat, escau indicar el següent.
La qüestió discutida ha estat controvertida en els darrers anys i les Audiències Provincials hi han defensat posicions oposades, controvèrsia que ha pretès resoldre la Sentència del Ple del Tribunal Suprem núm. 771/2022, de 10 de novembre. En el que interessa, s'hi indica el següent:
"3.2 Obligación de instar la entrega de la posesión del inmueble que ostenta el deudor en el procedimiento de ejecución hipotecaria
En principio, no cabe negar a quien es dueño, usufructuario o persona con derecho a poseer la finca, la posibilidad de instar su recuperación posesoria mediante el juicio de precario al que se refiere el art. 250.1.2 LEC .
Ahora bien, cuando dicha pretensión sea ejercitada por el acreedor ejecutante o por cualquier otra persona física o jurídica adjudicataria de la vivienda en el juicio de ejecución hipotecaria, estos deberán interesar el lanzamiento del deudor en el propio procedimiento en función de las consideraciones siguientes:
En primer lugar, porque el título del derecho, que faculta al acreedor ejecutante y/o adjudicatario de la vivienda a solicitar su entrega, proviene del propio procedimiento de ejecución hipotecaria.
Con carácter general, el art. 61 de la LEC, salvo disposición legal en otro sentido, atribuye al tribunal que tenga competencia para conocer de un pleito para resolver sus incidencias y la ejecución de lo resuelto. Con respecto al proceso de ejecución, el art. 545.1 LEC se manifiesta en similares términos. Y el art. 675.1 de la LEC, en sede de procedimiento de ejecución hipotecaria, también atribuye al adquirente el derecho a interesar la entrega del bien hipotecado en el propio procedimiento especial.
En coherencia con tales reglas, la competencia funcional para conocer del incidente de solicitud de suspensión del lanzamiento y comprobación de sus requisitos que se acreditarán, por el deudor hipotecario, en cualquier momento del procedimiento y antes de la ejecución del lanzamiento, corresponde al juez o al notario encargado de la tramitación del juicio hipotecario, como norma el art. 2 de la Ley 1/2013 .
Lo dispuesto en el artículo 675.2 II LEC se circunscribe a los ocupantes del inmueble, que no tengan la condición de deudores hipotecarios, ya sean arrendatarios u ocupantes de hecho. Así resulta, también, de la remisión que efectúa dicho precepto al art. 661 LEC . No es, por consiguiente, aplicable, al presente caso, el plazo al que se refiere el art. 675, cuando norma que, una vez transcurrido un año sin haber instado el desalojo, la parte adquirente hará valer sus derechos en el juicio que corresponda, toda vez que nadie discute que el demandado es deudor hipotecario, que ha perdido su título dominical en virtud de la venta forzosa llevada a efecto precisamente en el procedimiento de ejecución hipotecaria, y no arrendatario o tercero ocupante de hecho.
Tampoco tiene sentido, por elementales razones de economía procesal, instar un juicio de desahucio por precario para hacer efectivo el lanzamiento del deudor, ocupante del inmueble, cuando se cuenta con el correspondiente decreto de atribución de la condición de adjudicatario de la vivienda litigiosa, que habilita para hacer efectivo el derecho a la entrega de la cosa, y correlativo lanzamiento de quien la ocupa, en el propio juicio de tal naturaleza.
Por otra parte, se evita acudir al juicio de precario, con la intención de liberarse o dificultar la aplicación del régimen tuitivo que establece la Ley 1/2013 y sus sucesivas modificaciones, del que se benefician los deudores hipotecarios en situación de especial vulnerabilidad, quienes deben ser debidamente tutelados en sus intereses legítimos.
Cuestión distinta, como ahora veremos, es que la pretensión de desalojo se ejercite por quien no es parte, ni tuvo intervención alguna en el propio juicio de ejecución hipotecaria, cuyo título dominical se gestó fuera de tal cauce...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba