STSJ Cataluña 1986/2023, 23 de Marzo de 2023
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 23 Marzo 2023 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala social |
| Número de resolución | 1986/2023 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2020 - 8038604
EMA
Recurso de Suplicación: 6913/2022
ILMO. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
ILMA. SRA. M. TERESA OLIETE NICOLÁS
ILMO. SR. FAUSTINO RODRÍGUEZ GARCÍA
En Barcelona a 23 de marzo de 2023
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 1986/2023
En el recurso de suplicación interpuesto por D. Melchor y MUTUA ASEPEYO frente a la Sentencia del Juzgado Social 18 Barcelona de fecha 26 de mayo de 2022 dictada en el procedimiento nº 746/2020 y siendo recurrida Dª Remedios, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) y TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (TGSS), ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. Faustino Rodríguez García.
Tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Incapacidad temporal, en la que el actor, alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 26 de mayo de 2022, que contenía el siguiente Fallo:
Que DEBO ESTIMAR Y ESTIMO la demanda interpuesta por DOÑA Remedios frente a INSS, TGSS, MUTUA ASEPEYO, DON Melchor y en consecuencia, DEBO DECLARAR Y DECLARO que la incapacidad temporal de fecha de 4 de mayo de 2019 como 1 de abril de 2020 es derivada de accidente de trabajo, condenando a la demanda a estar y pasar por esta declaración con las consecuencias legales inherentes a dicha declaración.
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
" PRIMERO.- DOÑA Remedios, mayor de edad, con DNI NUM000 afiliado al régimen general de la Seguridad Social número NUM001 ha venido prestando sus servicios por cuenta y bajo la dependencia de Don Melchor en su condición de dependienta de mercado (pescadera), el cual tenía concertada la cobertura de las contingencias derivadas de contingencias comunes como profesionales con la MUTUA ASEPEYO.
La trabajadora actora estuvo de baja por IT en fecha de 4 de mayo de 2019 derivada de enfermedad común, hasta el día 30 de enero de 2020. Inició otro proceso de IT en fecha de 1 de abril de 2020 derivado de enfermedad común.
El diagnostico de dicha proceso de IT es de dolor torácico y miocardiopatía dilatada por presentar insuficiencia cardiaca severa.
La misma presentó severa dilatación de VI y FE del 24 por ciento y disfunción sistólica que requirió implantaciónde DAI persistiendo dolor torácito y asma persistente leve. (Hechos no controvertidos).
En fecha de 19 de noviembre de 2019 se inició expediente de determinación de contingencia.
La Comisión de Evaluación de Incapacidades que determinó que la situación de IT deriva de enfermedad común, dictándose al efecto por la Dirección Provincial de la Seguridad Social resolución de fecha 5 de marzo de 2020, que el proceso de incapacidad temporal de fecha de 4 de mayo de 2019 deriva de enfermedad común.
(Expediente adminitrativo).
La trabajadora demandante presenta una cardiopatía de base de origen desconocido que ha empeorado en contexto de de anafilaxia por exposición a anisakis y tratamiento mediante adrenalina. (Documentación demandante, expediente administrativo).
Inspección de Trabajo y Seguridad Social emitió informe el cual obra en el expediente judicial, al cual me remito por razones de economía procesa, sin perjuicio de reproducir en este momento ciertos pasajes: "03/05/2019, torna a fer una altra reacció anafilàctica, segons consta a l'informe, a les 18h, trobant- se en la seva àrea de treball i poc després d'haver-se pres un gelat, va presentar dispnea, debilitat, sensació de boca seca i dificultat per deglutir per la qual cosa es va aplicar adrenalina intramuscular, 10 minuts després torna a fer dispnea i fa dolor precordial.
A l'arribada a l'hospital, es detecta electrocardiograma amb ones T negatives que no es pot comparar amb anteriors perquè no se'n tenen i que amb el pas de les hores persisteixen. Les troponines són normals.
Davant el dolor toràcic persistent suggestiu de cardiopatia isquèmica i ECG alterat en context d'utilització d'adrenalina intramuscular se sol licita valoració per cardiologia. El cardiòleg recull que no té història cardiologica formal prèvia però refereix presentar episodis de dolor de característiques atípiques de forma episòdica (un al mes, de similars caracteristiques no relacionades amb adrenalina) però que mai s'ha estudiat amb ecografia transtoràcica ni amb coronariografia. L'ecoscòpia mostra dilatació de ventricle esquerre, funció sistòlica deprimida i hipocinesia global. S'orienta com posible Síndrome Takotsubo i s'ingressa per estudiar.
En l'informe d'alta del 10/0S d'aquest ingrés a cardiologia, recull en la seva situació socio funcional que està limitada per dispnea de classe funcional II. També indica des de feia aproximadament un any un empitjorament de classe funcional amb dispnea Classe funcional II sense ortopnea ni dispnea paroxística nocturna aixi com dos tipus d'episodis de dolor toràcic relacionats amb l'esforc, un que descriu com punxades i un altre que descriu com opressió que cedeix al parar en menys de 5 minuts. 'electrocardiograma mostra un ventricle esquerre moderadament dilatat amb funció sistòlica severament deprimida (FE VI 19%) per hipocinesia global amb Hipertrabeculació inferolateral apical.
La Resonância Magnètica detecta ventricle esquerre severament dilatat. S'observa important augment de la trabeculació miocàrdica en els segments laterals a nivell mig i apical.
La coronariografia no detecta lesions angiogràfiques. Per registre electrocardiogräfic es detecta una taquicardia ventricular no sostenida asintomâtica.
Finalment l'orientació diagnóstica en l'informe d'aquest ingrés és de miocardiopatia no compactada del ventricle esquerre amb fracció d'ejecció del ventricle esquerre reduïda. També d'al -lèrgia a Anisakis.
En informe d'al lergologia de 13/05/2019 en l'apartat de diagnöstics referent a l'anafilaxi recull la posibilitat que sigui deguda a la contaminació d'aliments o a la inhalació ocupacional d'antigens d'Anisakis." "Les conclusions següents s'emeten tenint en compte la visita realizada al centre de treball, la informació i la documentació facilitada per les persones entrevistades i la bibliografia consultada.
3.1 Sobre el dany a la salut estudiat:
- La treballadora afectada, Sra. Remedios, pateix Miocardiopatia dilatada no compactada, Asma persistent lleu, i anafilaxis a Anisakis.
3.2 Sobre l'agent potencialment relacionat amb el dany estudiat: 3.2.1 La treballadora afectada ha estat més de 20 anys treballant com a peixatera de mercat, els darrers 15 dels quals a la parada que l'empresa FRANCISCO ROQUETA ANDÚJAR té al Mercat de Montserrat, de Barcelona. 3.2.2 La informació disponible indica que la presência del cuc paràsit Anisakis en els peixos del mercat és un greu problema de salut pública, de caràcter global, i que el control legals existents no aconsegueixen la seva eliminació eficaç. En conseqüência, a les peixateries del mercat, com la que és objecte d'estudi, arriben Anisakis visibles i no visibles a l'interior del peixos de venda, que poden entrar en contacte amb el personal treballador que el manipula.
3.2.3 Respecte de les posibles exposicions patides per la treballadora afectada:
- Es considera probable l'exposició de la trebaladora afectada a al lèrgens del cuc paràsit Anisakis, probablement present en multitud d'animals manipulats durant la seva vida laboral com a peixatera (els darrers I5 anys de la qual en l'empresa FRANCISCO ROQUETA ANDÚJAR), a través del contacte directe de les mans que han manipulat el animals contaminats (encara que hagi porta guants) i les mucoses bucal, nasal i ocular. El contacte es pot haver produit en qualsevol moment que es toqués la cara, i també per contaminació creada, si es prenia l' esmorzar o el cafe en la parada, mentre estava treballant. També pot haver-se produit aquesta contaminació creada si la treballadora menjava després de treballar sense haver-se rentat correctament les mans.
_ A més, no pot descartar-se l' exposició de la treballadora afectada a aquests mateixos al lèrgens per via respiratòria, en operacions que puguin generar aerosols, com ara la neteja amb aigua de determinats animals (com ara les sípies), o bé les tasques d'escatar alguns peixos (per una potencial contaminació creada de la pell del peix, si ha estat sobre una superficie en la que abans s' hagin manipulat peixos contaminats).3.2.4 Respecte del reconeixement del risc i les mesures preventives:
- L'avaluació de riscos de l'empresa no identifica el risc d'exposició a Anisakis o als seus al -lèrgens en la feina. Es tracta d'una mancança clara en aquest document, que cal ubicar, però, en un context de manca general de reconeixement d'aquest risc laboral específic en la documentació têcnica actual de prevenció de riscos laborals del sector.
- Tenint present que les mesures de de salut pública adreçades a evitar que el paràsit arribi a les peixateries no són totalment efectives, cal que les peixateries, com la que és objecte d'estudi, incloguin aquest risc en les seves avaluacions de riscos i adoptin les mesures preventives adients. Sobre la posible relació causa-efecte:
- Les exposicions explicades en l'apartat anterior poden haver contribuit a l' al -lèrgia de la treballadora a l'Anisakis i a les diferents conseqüêncies que ha tingut aquesta al -lèrgia per la treballadora (tant a l'asma com als episodis anafiläctics -en cap d'ells havia ingerit peix-).
- La treballadora presenta...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba