STSJ Cataluña 1488/2023, 6 de Marzo de 2023
Jurisdicción | España |
Fecha | 06 Marzo 2023 |
Número de resolución | 1488/2023 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2021 - 8042179
AR
Recurs de Suplicació: 5507/2022
IL·LM. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA
IL·LM. SR. JAUME GONZALEZ CALVET
IL·LMA. SRA. M. MACARENA MARTINEZ MIRANDA
Barcelona, 6 de març de 2023
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1488/2023
En el recurs de suplicació interposat per Patricia a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 25 de maig de 2022 dictada en el procediment núm. 802/2021, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (TGSS), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Jaume Gonzalez Calvet.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de maig de 2022, que contenia la decisió següent:
Que DESESTIMO las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Patricia contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre Incapacidad Permanente, y en consecuencia ABSUELVO a la entidad demandada de las pretensiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"PRIMERO.- Patricia mantiene afiliación a la Seguridad Social. SEGUNDO.- Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se procedió al reconocimiento médico de la parte actora, emitiéndose dictamen por la SGAM en fecha 16/06/2021 con el siguiente resultado: tendinosis calcificante TSE de hombro derecho tratada con RHB con mejoría, meniscopatía interna de rodilla derecha derecha (IQ con artoscopia en junio de 2020) sin limitación funcional, fibromialgia sin disfunción articular.
El día 07/07/2021 el INSS dictó resolución por la que se declaraba a la parte actora no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados.
Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que no fue estimada.
La profesión habitual de la parte actora es la de limpiadora/abrillantadora de suelos. (no controvertido) La demandante en su profesión habitual realiza tareas de abrillantado de suelos manejando una máquina pulidora de entre 60 Kg y 90 Kg de peso, permaneciendo alrededor de un 90% de la jornada de pie. (testifical)
La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1.136,44 euros, siendo los efectos desde el día 08/07/2021.
La parte actora presenta la siguiente situación patológica: omalgia derecha por tendinopatía calcificante tratada en 2019 con RHB con "mejoría importante" del cuadro así como síndrome del túnel carpiano bilateral leve moderado en el lado derecho y leve en el izquierdo (documento nº 14 demandante) rotura meniscal en la rodilla derecha que fue objeto de meniscectomía parcial mediante artroscopia en 2020 persistiendo alteraciones en el cuerpo meniscal y gonalgia derecha sin derrame articular, leve edema y maniobras meniscales negativas y encontrándose actualmente en lista de espera para osteotomía valguizante en esa rodilla (documentos nº 6, 7 y 14 demandante), cervicalgia por discopatía moderada C4 a C6 y lesión preganglionar de raíces C7 bilateral de carácter crónico (documentos nº 7,9 y 10 demandante) así como fibromialgia (dictamen SGAM) "
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i no va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La representació lletrada de la demandant interposa el recurs de suplicació estintolat en quatre motius. En primer lloc, i amb correcta empara processal a l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, interessa la modificació de dos fets provats de la sentència d'instància. En segon lloc, a l'empara de l'apartat c) del mateix art. 193 LRJS, en el tercer i quart motiu de suplicació denuncia la infracció del derogat art. 137 LGSS/1994 i de jurisprudència. La part recorrent finalitza l'escrit sol·licitant la revocació de la sentència recorreguda i el reconeixement de la incapacitat permanent total per a la professió habitual derivada de malaltia comuna. El recurs de suplicació no ha estat objecte d'impugnació per part de l'Entitat gestora.
Quant al primer motiu de recurs, formulat a l'empara de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, la part recurrent sol·licita la modificació del fet provat 1r de la sentència d'instància. Malgrat al·ludir erròniament la part recurrent al fet provat primer, és clar que es refereix a l'ordinal fàctic 5è, on es fa referència a les funcions professionals desenvolupades per la demandant, proposant-se que s'addicioni a l'esmentat punt del relat fàctic el següent tenor literal: Dicha actividad, implica además la necesidad de cargar la máquina pulidora desde la empresa hasta el vehículo con la que la trasladan, desde el vehículo hasta el lugar donde debe realizarse el servicio, subir escaleras con ella en empresas y comunidades en que hay que salvar escalones con la citada máquina. Y por las propias circunstancias del trabajo, en muchas ocasiones realizan limpiezas de cristales de mucha altura, cargando útiles de limpieza de peso y altura elevada, utilización de productos con alto contenido en químicos y el contenido directo y constante con polvo de partículas derivadas del pulido de suelos. Per a estintolar l'agregació al relat fàctic s'indica la prova testifical practicada a l'acte de judici a instància de la mateixa part recurrent.
Aquesta modificació fàctica s'ha de refusar per dues raons essencials. Per un cantó, cal recordar que, tal y com deriva dels arts. 193, b) i 196.3 LRJS, la prova pericial no constitueix una prova hàbil per a estintolar la revisió fàctica en el recurs de suplicació, admetent-se tan sols a aquests efectes la prova documental i la pericial. En aquest mateix sentit s'ha pronunciat des d'antic i de forma taxativa la doctrina jurisprudencial ( SSTS, 4a, de 14-12-85, RJ 1985\6111; 21-07-86, RJ 1986 \4529; 14-06-88, RJ 1988\5298; etc.).
A més, tampoc es pot admetre aquestes modificacions fàctiques interessades per la part demandant perquè introdueix en el litigi uns fets nous que ni van ser al·legats en via administrativa ni tampoc a la demanda origen d'aquestes actuacions, escrits en els quals es va ometre -incomprensiblement- tota al·lusió al professiograma del demandant. I al respecte, cal recordar que l' art. 143.4 LRJS preveu expressament que: En el proceso no
podrán aducirse por ninguna de las partes hechos distintos de los alegados en el expediente administrativo, salvo en cuanto a los hechos nuevos o que no hubieran podido conocerse con anterioridad. A més, també cal tenir en compte que, d'acord amb l' art. 233.1 LRJS, no es pot admetre pel tribunal ad quem ni documents ni fets nous que no resultin de les actuacions, i quant al professiograma del treballador, res no es va dir a la demanda origen d'aquestes actuacions. Al respecte, val a dir que, tal com ha declarat reiterada doctrina d'aquesta Sala, l' art. 233.1 LRJS consagra el principi de congruència de les pretensions processals de les parts entre el primer i el segon grau jurisdiccional ( SSTSJ de Catalunya de 8 de febrer de 2019, rec. 6010/2018 i 19 de febrer de 2021, rec. 4461/2020). Aquesta prohibició de modificar en suplicació les pretensions inicialment formulades per les parts a la instància constitueix un mecanisme processal que té com finalitat evitar que es causi indefensió a la resta de parts ( STSJ de Catalunya de 16 d'abril de 2019, rec. 641/2019), atès que sobre les qüestions noves que s'han plantejat en el segon grau jurisdiccional les contraparts no van poder al·legar ni practicar prova a l'acte de judici, fet que les deixa amb total indefensió. Per tant, també per aquesta raó s'ha de refusar la primera modificació fàctic interessada, restant sense canvis el fet provat 5è de la resolució recorreguda.
També a l'empara de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, la part recurrent sol·licita modificar el fet provat 7è de la sentència, interessant que s'afegeixi a l'esmentat ordinal fàctic el següent paràgraf: La parte actora padece las siguientes lesiones: Síndrome de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba