STSJ Cataluña 236/2023, 26 de Enero de 2023
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 236/2023 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala Contencioso Administrativo |
| Fecha | 26 Enero 2023 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA.
SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO.
SECCIÓN CUARTA.
Procedimiento ordinario. Recurso número 484/2019.
Parte actora: Ramona en nombre propio y en representación de la menor Remedios, madre e hija del fallecido Landelino, representadas por la Procuradora Carme Chulio Purroy y defendidas por el Letrado David Gil Portillo.
Parte demandada: Departament de Justícia, representado y defendido por la Abogada de la Generalitat Immaculada Asensio Ruiz.
Parte codemandada: SegurCaixa Adeslas S.A. Seguros y Reaseguros, representada por el Procurador Javier Segura Zariquiey y defendida por el Letrado Rafael Esteva Peláez.
En aplicación de la normativa española y europea de Protección de Datos de Carácter Personal, y demás legislación aplicable, hágase saber que los datos de carácter personal contenidos en el procedimiento tienen la condición de confidenciales, y está prohibida la transmisión o comunicación a terceros por cualquier medio, debiendo ser tratados única y exclusivamente a los efectos propios del proceso en que constan, bajo apercibimiento de responsabilidad civil y penal.
Sentencia número 236 de 2023.
Ilustrísima/os Señora/es Magistrada/os:
Presidente José Manuel de Soler Bigas.
Núria Bassols Muntada.
Juan Antonio Toscano Ortega.
Hugo Manuel Ortega Martín.
En la ciudad de Barcelona, a veintiseis de enero de dos mil veintitrés.
La Sala de lo Contencioso-Administrativo (Sección Cuarta) del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, constituida para la resolución de este recurso ha pronunciado la siguiente sentencia en el recurso contenciosoadministrativo número 484/2019, interpuesto por Ramona en nombre propio y en representación de la menor Remedios, madre e hija del fallecido Landelino, representadas por la Procuradora Carme Chulio Purroy y defendidas por el Letrado David Gil Portillo, contra Departament de Justícia, representado y defendido por la Abogada de la Generalitat Immaculada Asensio Ruiz, siendo parte codemandada SegurCaixa Adeslas S.A. Seguros y Reaseguros, representada por el Procurador Javier Segura Zariquiey y defendida por el Letrado Rafael Esteva Peláez.
Ha sido ponente Juan Antonio Toscano Ortega, Magistrado de esta Sala, que expresa el parecer de la misma.
.
Por la parte actora se interpone recurso contencioso-administrativo contra la resolución que se identifica en el fundamento de derecho primero.
Acordada la incoación de los presentes autos, se les da el cauce procesal previsto por la Ley de esta jurisdicción, habiendo despachado las partes, llegado su momento y por su orden, los trámites conferidos de demanda y contestaciones, en cuyos escritos respectivos en virtud de los hechos y fundamentos de derecho que constan en ellos, solicitan respectivamente la estimación y la desestimación del recurso, en los términos que aparecen en los mismos. Continuando el proceso su curso por los trámites que aparecen en autos, habiéndose practicado pruebas y formulado conclusiones por las partes, se señala día para deliberación y votación del fallo, lo que tiene lugar en la fecha señalada.
En la sustanciación del presente procedimiento se han observado y cumplido en lo esencial las prescripciones legales.
.
Sobre el objeto, las pretensiones y los motivos.
-
- Sobre el objeto.
A tenor del escrito de interposición del recurso contencioso-administrativo la parte actora, Ramona en nombre propio y en representación de la menor Remedios, madre e hija del fallecido Landelino, lo dirige "contra resolución dictada por la Consejera de Justicia por la que se desestima la reclamación patrimonial instada por Ramona, a raíz del fallecimiento de su hijo, Landelino en el Centro Penitenciario de Brians II a consecuencia de un mal funcionamiento de los servicios públicos".
Se trata de la resolución de 23 de mayo de 2019 de la Consellera de Justícia, Generalitat de Catalunya, por la que se acuerda: "Desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial instada davant el Departament de Justícia per la Sra. Ramona, en nom propi i en representació de la menor Remedios, en sol·licitud d'una indemnització econòmica pels danys patits com a conseqüència de la mort del fill i pare, respectivament, el Sr. Landelino, esdevinguda el 18 d'octubre de 2016, mentre romania ingressat al Centre Penitenciari Brians 2". La no concurrencia del nexo causal controvertido viene motivada como sigue (fundamento de derecho 4):
"Pel que fa l'atribució de danys i perjudicis al funcionament de l'Administració, cal assenyalar que, de conformitat amb els articles 10.1 i 15 de la Constitució espanyola, els acords i tractats internacionals ratificats pe Espanya en aquesta matèria, i les disposicions contingudes a la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària, i la normativa reglamentària de desplegament, en especial el Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament penitenciari, l'Administració resta obligada vetllar per la vida, la integritat física i la salut de les persones internades en els establiments penitenciaris. De manera correlativa, les persones interessades tenen dret a rebre una assistència sanitària de caràcter integral, orientada a la prevenció, curació i rehabilitació de les malalties que pateixen.
No obstant això, la doctrina de la Comissió Jurídica Assessora ha posat de relleu en els dictàmens núms. 6/2002 i 22/2018, que aquesta obligació de vetllar per la vida no pot actuar com a títol d'imputació general que impliqui que l'Administració ha de respondre de la totalitat dels efectes lesius que es puguin produir en un centre penitenciari, sinó que cal examinar amb rigor les circumstàncies del cas i, en especial, el nexe causal i els elements que poden interferir, així com la imputabilitat dels danys a l'Administració (dictamen núm. 6/2002). Per tant, no es tracta d'una responsabilitat de vinculació merament locativa que reconduiria la institució de la responsabilitat patrimonial a un fenomen mecanicista, sinó que cal examinar el cas concret. En aquest sentit, la jurisprudència (per totes, la Sentència de 19 de juny de 1998, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Sisena, del Tribunal Suprem) indica que la responsabilitat de l'Administració pública per al cas de mort de persones sota la seva custòdia requereix de la presència d'algun element d'anormalitat en el servei, suficient per establir un nexe de causalitat entre l'omissió o la negligència administrativa i el decés, de tal manera que no és suficient per imputar la responsabilitat a l'Administració el simple fet que la persona finada estigués sota custòdia penitenciària.
Es tracta, per tant, d'analitzar si és possible establir un nexe de causalitat suficient entre el traspàs de l'intern i el servei públic penitenciari que permeti imputar el dany pel qual es reclama al funcionament de l'Administració penitenciària o bé si, per contra, hi ha hagut intervenció d'elements estranys en el funcionament d'aquest servei que hagin pogut influir en l'esmentat resultat, alterant així el nexe causal entre el funcionament de l'Administració i el traspàs de l'intern i impedint, per tant, atribuir el resultat luctuós al funcionament del servei penitenciari.
En conseqüència, tot i ser palès el dany sofert, cal examinar en relació amb els títols d'imputació adduïts per la reclamant, si hi concorren els elements per tal que la pretensió indemnitzatòria pugui prosperar.
Amb caràcter general, la part reclamant fa recaure la responsabilitat de la mort de l'intern Landelino en l'Administració penitenciària, per entendre que la mort del seu fill, consumidor habitual de substàncies tòxiques, es va produir per un funcionament anormal del servei públic penitenciari atès que considera que les mesures adoptades en el tractament de la problemàtica toxicològica de l'intern i de les altres patologies no van ser les adequades al seu grau de drogodependència. Així mateix, s'addueix que no s'havia impedit l'entrada de substàncies tòxiques en el CPB 2, on precisament en aquelles dates es va desarticular una banda organitzada de tràfic de drogues.
i) Pel que fa a l'atenció prestada per l'Administració penitenciària per tractar les patologies que patia i la seva problemàtica toxicològica, cal indicar que, d'acord amb la informació mèdica que consta a l'expedien, l'intern presentava diverses patologies: així, consta addició al tabac i a l'alcohol en grau de risc; HIV positiu en tractament amb retrovirals; VHC positiu, trastorn límit de la personalitat amb un episodi d'autolesió al mes de gener de 2016, múltiples ingressos en unitat de psiquiatria d'aguts, amb el seguiment psiquiàtric de diversos centres d'atenció i seguiment; presentava bronquitis asmàtica crònica en seguiment en el departament de medicina interna; dependència a opiacis i benzodiazepines i ansietat; depressió endògena i trastorn de la personalitat no especificat. Figuren també alguns episodis d'autolesions i vagues de fam.
En relació amb el tractament prestat a l'intern, cal notar que d'acord amb la documentació que consta a l'expedient, es va fer un seguiment mèdic de les patologies que patia i hi consta també que va participar en programes de tractament. Així mateix, hi consten acreditades les visites periòdiques de control efectuades pels metges del mòdul penitenciari i del Servei de Medicina Interna i l'assistència prestada pel personal d'infermeria.
Quant a la problemàtica toxicològica que patia l'intern, a l'expedient es descriuen els mitjans o programes de caràcter interdisciplinari, sempre de caràcter voluntari, que l'Administració penitenciària posa a disposició dels interns per abordar els problemes d'addicció....
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba