SJS nº 3 27/2023, 30 de Enero de 2023, de Palma
| Ponente | PEDRO ABRISQUETA COSTA |
| Fecha de Resolución | 30 de Enero de 2023 |
| ECLI | ECLI:ES:JSO:2023:86 |
| Número de Recurso | 990/2022 |
JDO. DE LO SOCIAL N. 3
PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00027/2023
-TRAVESSA DE'N BALLESTER, Nº 20 1º
Tfno: 971.21.94.16/17
Fax: 971.21.94.18
Correo Electrónico:
Equipo/usuario: PAC
NIG: 07040 44 4 2022 0005292
Modelo: N02700
DSP DESPIDO/CESES EN GENERAL 0000990 /2022
Procedimiento origen: /
Sobre: ORDINARIO
DEMANDANTE/S D/ña: Agustín
ABOGADO/A: JUAN MORELL ALDAZ
PROCURADOR:
GRADUADO/A SOCIAL:
DEMANDADO/S D/ña: Alexander, Amadeo
ABOGADO/A:,
PROCURADOR:,
GRADUADO/A SOCIAL:,
SENTÈNCIA
A Palma de Mallorca, a 30 de gener de 2023.
Vistes per mi, Pedro Abrisqueta Costa, Magistrat-Jutge del Jutjat Social núm. 3 de Palma de Mallorca, les presents actuacions núm. 990/2022, seguides a instància del Sr. Agustín enfront dels Srs. Alexander i Amadeo, sobre acomiadament i reclamació de quantitat, en les que consten els següents,
ANTECEDENTS DE FET
En data 13/12/2022 es va presentar demanda davant l'Oficina de Registre i Repartiment Social, subscrita per l'actor en la que, després d'al·legar els fets i fonaments que va estimar pertinents al seu dret, va sol·licitar que es dictés sentència de conformitat amb el suplico contingut en aquella.
Assenyalats dia i hora per a la celebració dels actes de conciliació i, si escau, de judici, aquests es celebraren el dia 25/01/2023, compareixent només l'actor.
En tràmit d'al·legacions la part actora s'afirmà i ratificà en la seva demanda.
Es practicaren a continuació les proves proposades i admeses. En conclusions la part actora sol·licità que es dictés sentència de conformitat amb les seves pretensions, quedant després les actuacions vistes per a sentència.
FETS PROVATS
El Sr. Agustín, amb DNI núm. NUM000, va prestar serveis per al Sr. Amadeo, en l'embarcació denominada "Entourage", amb port base en la Marina del Port de Mallorca (pòlissa, doc. 5 de l'expedient electrònic, en endavant EE), amb una antiguitat de 05/09/2011 (factures i transferències, docs. 6, 37 i 39 EE; i ficta confessio ), categoria professional de capità de iot, amb una jornada de treball de quaranta hores setmanals i salari de 2.500 euros bruts mensuals amb prorrata de pagues extres (correu electrònic, docs. 3 i 34 EE; i ficta confessio ).
El Sr. Alexander, amb passaport núm. NUM001, apareixia en data 06/05/2011, i amb data de caducitat de 06/05/2016, com a titular de la citada embarcació "Entoruage", amb registre britànic número NUM002 (certificat, docs. 4 i 35 EE). El Sr. Alexander va autoritzar "a usar y pilotar y todo tipo de trabajos en mi embarcación a mi amigo Agustín [...], bajo mi responsabilidad en las Islas Baleares Hasta diciembre de 2014. " (docs. 6 i 37 EE).
La citada embarcació comptava a 25/06/2021 amb una assegurança a nom de Alexander & Amadeo, apareixent com a número de passaport el del primer dels referits senyors (docs. 5 i 36 EE).
En data 01/11/2022 el Sr. Amadeo, que era la persona que transferia a l'actor els corresponents pagaments (transferències, docs. 7 i 38 EE), va enviar un correu electrònic a l'actor en el que, entre d'altres extrems, va dir que: " Me queda claro que no eres feliz y que no has sido feliz en todo el verano. El barco es un lujo para mí pero ya no lo disfruto y se rompe la confianza y la comunicación entre nosotros. Lo mejor que podemos hacer es separarnos amistosamente y a partir de hoy. Para evitar dudas, ya no quiero conservar sus servicios, por lo que dejaré de contratar y ya no usaré sus servicios a partir de hoy. " En aquest correu s'hi deia que: " Dices que te debo 2500 euros por octubre. Como se indicó anteriormente, no estoy de acuerdo con usted en lo fundamental, sin embargo, propongo pagarle 10 000 euros como gesto de buena voluntad cuando nos separemos, lo que incluirá los 2500 euros en disputa de octubre.
Me voy de la isla mañana. Regresaré en 10 días.
Propongo que nos reunamos el 17 o 18 de noviembre para hacer la entrega del barco y tendré los fondos listos para transferir los 10.000 euros ese día. " (docs. 3 i 34 EE).
En data 17/11/2022 el Sr. Amadeo va enviar un altre correu electrònic a l'actor, en el que, entre d'altres extrems, va dir que: " Conservé su servicio por primera vez alrededor de marzo de 2017. En ese momento, tenía un acuerdo de trabajo con los antiguos propietarios de la embarcación de 2000 euros al mes. Tuvimos una reunión y le sugerí que le pagaría 2300 euros al mes por transferencia bancaria y me aseguró que me facturaría los servicios para mantener el barco, como capitán del barco y declarar cualquier ingreso a la autoridad fiscal española .. Este acuerdo se mantuvo vigente hasta fines de octubre de 2022. Le escribí formalmente para rescindir este acuerdo el 1 de noviembre de 2022. " I també que: " Redactaré un acuerdo legal para que lo firmes como parte de cualquier despedida de nuestra relación de 5 años. No tengo idea de por qué quiere amenazar a los antiguos propietarios del barco, así que haga lo que quiera allí, ya que eso no es asunto mío. " (doc. 34 EE).
L'actor no ostenta, ni ha ostentat durant l'any anterior a l'acomiadament, la qualitat de representant legal o sindical dels treballadors.
L'actor va meritar enfront de l'empresa demandada Sr. Amadeo la suma total de 5.000 euros, que es desglossa en els següents conceptes i quantitats (docs. 3 i 34; i ficta confessio ):
- Salari del mes d'octubre de 2022: 2.500 euros.
- Vacances no gaudides de 2022: 2.500 euros.
S'intentà la conciliació administrativa prèvia amb el resultat d'intentada sense efecte, per incompareixença de la part no sol·licitant, havent-se registrat la papereta de conciliació en data 24/11/2022 i havent-se celebrat el referit acte el 12/12/2022 (acta de conciliació, doc. 8 EE), sense haver comparegut l'empresa a l'acte de conciliació davant la Lletrada de l'Administració de Justícia del Jutjat, tot i estar degudament citada.
FONAMENTS DE DRET
En compliment de l'exigit a l' art. 97.2 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (en endavant LRJS), s'ha de fer constar que l'anterior declaració de fets provats es resultat de la crítica valoració de la prova practicada en l'acte del judici, singularment de la documental que s'ha consignat entre parèntesis en cadascun dels fets provats, per a major claredat expositiva; i de la prova d'interrogatori dels demandats Srs. Alexander i Amadeo, no compareguts en l'acte de judici.
Sobre el mencionat interrogatori dels demandats, convé afegir que l' art. 91.2 de la LRJS disposa que: " Si el llamado al interrogatorio no compareciese sin justa causa a la primera citación, rehusase declarar o persistiese en no responder afirmativa o negativamente, a pesar del apercibimiento que se le haya hecho, podrán considerarse reconocidos como ciertos en la sentencia los hechos a que se refieran las preguntas, siempre que el interrogado hubiese intervenido en ellos personalmente y su fijación como ciertos le resultare perjudicial en todo o en parte. " D'aquesta forma, s'estableix una confessió presumpta de caràcter legal, en que del fet base de la no compareixença injustificada es dedueix la conseqüència de falta de possibilitat d'oposar-se amb èxit a la pretensió de l'actor, presumpció en tot cas "iuris tantum" i, per tant, destructible pels fets o proves que apareguin a les actuacions en contrari, d'on es deriva el caràcter de mera facultat que se li atorga al Jutge i no d'obligació que se li imposa. En el present cas les parts interrogades, els Srs. Alexander i Amadeo, no han comparegut al judici estant degudament citades, a pesar de l'advertència que se'ls hi va fer en aquest sentit, pel que poden ser tinguts per confessos en aquesta sentència sobre els fets que fonamenten la pretensió de la demanda doncs, conforme l' art. 83.2 de la LRJS, no han al·legat justa causa que hagi de motivar la suspensió del judici.
També ha de tenir-se en compte la consolidada doctrina jurisprudencial consistent en que la incompareixença del demandat no eximeix a l'actor de provar els fets en que fonamenta la seva pròpia petició, per aplicació del principi de distribució de la càrrega de la prova contingut en l'art. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil (en endavant LEC), que li imposa la càrrega de provar els fets constitutius de la seva pretensió i al demandat la dels impeditius o extintius de la mateixa. En aquest cas, el primer que havia d'acreditar l'actor era que la relació de prestació de serveis era laboral, havent-se de partir del que disposa l' art. 1.1 de l'Estatut dels Treballadors (en endavant ET), segons el qual: " Esta ley será de aplicación a los trabajadores que voluntariamente presten sus servicios retribuidos por cuenta ajena y dentro del ámbito de organización y dirección de otra persona, física o jurídica, denominada empleador o empresario. " Com es desprèn del seu tenor literal, són notes característiques de la prestació de serveis laboral que sigui personal i voluntària, retribuïda i que hi concorrin les notes de dependència i alienitat, sent aquests dos elements essencials en la mateixa (per totes, STS de 08/02/2018). D'aquesta forma, la dependència significa que el treballador s'ha de trobar comprès en el cercle organicista rector i disciplinari de l'ocupador, de tal forma que és l'empresari qui organitza el treball, dona ordres i sanciona en cas d'incompliment de les seves obligacions per part del treballador; dependència que s'ha de modular en atenció a les característiques de l'activitat realitzada i del lloc de treball ocupat. Per la seva banda, l'alienitat es predica essencialment dels fruits i dels riscos, i en respecte a aquests últims s'exigeixen tres característiques essencials: que el cost del treball sigui a càrrec de l'empresari, que el resultat del treball s'incorpori al patrimoni d'aquest, i que també sobre aquest recaigui el resultat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba