STSJ Cataluña 349/2023, 23 de Enero de 2023
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 23 Enero 2023 |
| Número de resolución | 349/2023 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2020 - 8034704
AR
Recurs de Suplicació: 2756/2022
IL·LM. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA
IL·LM. SR. EMILIO GARCIA OLLÉS
IL·LM. SR. JAUME GONZALEZ CALVET
Barcelona, 23 de gener de 2023
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 349/2023
En el recurs de suplicació interposat per Belen a la sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 26 de gener de 2022 dictada en el procediment núm. 653/2020, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Jaume Gonzalez Calvet.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de gener de 2022, que contenia la decisió següent:
"Desestimo la demanda interposada per Belen contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per viduïtat, per la qual cosa absolc l'entitat gestora de les peticions deduïdes en contra seva.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"Primer. Lactora va conviure amb el Sr. Damaso, destat civil solter. al menys, des del 2-8-2000, data en la que consta formalment la sol·licitud d'inscripció en el Registre Municipal d'Unions Civils de lAjuntament de Badalona, i de la dita unió va nàixer la seva filla en comú, Delfina, el NUM000 -2002, tal com consta en el Llibre de Família (doc. 5 a 7 de lactora).
Lactora i la seva parella consten empadronats en lAjuntament de DIRECCION000 des del 3-8-2000 fins el 21-1-2010 en el c/ DIRECCION001 NUM001 .
Posteriorment i des de 21-1-2010 fins el 16-10-2014 consta lactora dalta amb dues persones més en el c/ DIRECCION002 NUM002 ; i des del 21-10-2016 al 3-12-2019 consta l'actora i dues persones més en el c/ DIRECCION003 NUM003 (expedient administratiu, folis 15 a 17).
El Sr. Damaso va morir el 6-4-2017 (no controvertit).
En relació a lexercici de 2016 consten a favor de lactora rendiments del treball per import de 2.769 euros i percep des de l1-7-2015 una prestació per fill a càrrec en supòsit de família monoparental per la seva altre filla nascuda el NUM004 - 2014, en la quantia trimestral 72,75 euros. El Sr. Damaso acredita en lexercici de 2016, en que consta com a domicili fiscal el c/ DIRECCION004 NUM005 de DIRECCION005, una retribució per desocupació de 4.288,40 euros i uns rendiments mobiliaris de 86 euros, amb un saldo a 31 de desembre de 47,13 euros (consulta a la AEAT i expedient administratiu, folis52 a 54 i 59).
Lactora va sol·licitar el 5-12-2019 la pensió de viudetat per la mort del Sr. Damaso, que li va ser denegada per una resolució de data 7-2-2020 (expedient administratiu, foli 30).
Formulada una reclamació prèvia en data 2-3-2020, va ser desestimada per una resolució de lINSS de data 14-7-2020, el fet 6 de la qual constata que "La solicitante percibe desde 01/07/2015 una prestación por hijo a cargo en supuesto de familia monoparental por su otra hija nacida en NUM004 /2014" (expedient administratiu, folis 45 a 61).
La base reguladora de la prestació és de 1.693,95 euros, el percentatge del 52% i la data defectes econòmics del dia 6 dabril de 2017 (doc. 1 de lINSS i conformitat)."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i no va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La representació lletrada de la beneficiària demandant interposa el recurs de suplicació fonamentat en quatre al·legacions, les quals no s'enquadren de forma expressa en cap dels tres motius previstos a l' art. 193 LRJS, tot i que del seu contingut es pot inferir que es tracta de denúncies de caràcter jurídic que es podrien encabir a l'apartat c) de l'esmentat art. 193. En aquest sentit, val a dir que en cap dels quatre punts del recurs es formula una petició de revisió dels fets que es declaren provats a la sentència d'instància, ja que ni es formula cap redacció alternativa de cap dels ordinals del relat fàctic ni tampoc, tal i com prescriuen els art. 193, b) i 196 LRJS, s'indica prova documental o pericial que estintoli cap modificació fàctica. Per altre cantó, en cap dels quatre punts en què es basa el recurs de suplicació tampoc es demana la nul·litat de la sentència i la retroacció de les actuacions al moment en què s'hagués infringit la norma processal atès que no es denuncia la infracció de cap precepte processal concret que hagi produït indefensió a la part. En definitiva, tot i que no es diu de forma explícita, val a dir que les argumentacions esgrimides per a fonamentar el recurs s'han d'emmarcar a l'apartat
-
de l' art. 193. I malgrat no s'indica tampoc de forma explícita el precepte o jurisprudència que es considera conculcat per la sentència d'instància, sembla bastant evident que en els tres primers punts del recurs es denuncia la incorrecta aplicació de l' art. 221 LGSS. En canvi, en el punt quart del recurs, la representació lletrada de la beneficiària és una mica més precisa i denuncia la vulneració del dret fonamental a la igualtat, havent-se d'entendre postulada la infracció de l' art. 14 CE, precepte constitucional que tampoc s'esmenta de forma expressa. L'escrit de recurs conclou amb la petició que s'estimi íntegrament el recurs de suplicació i es reconegui a la beneficiària demandant la pensió de viduïtat amb efectes retroactius de tres mesos anteriors a la seva sol·licitud. El recurs interposat no ha estat objecte d'impugnació per part de l'Entitat gestora demandada.
Malgrat els defectes formals que té l'escrit de recurs, la Sala considera que s'ha d'entrar en la resolució de les qüestions jurídiques que es poden deduir que són plantejades per la part de la recurrent. Aquesta aplicació flexible de les normes processals que regulen el recurs de suplicació ve emparada en la doctrina del Tribunal Constitucional, que resumeix a la perfecció la STC 163/1999, de 27 de setembre, en la qual es raona que:
...3. Al respecto este Tribunal tiene dicho que la efectividad del derecho reconocido en el art. 24.1 C.E ., incluso en su vertiente de acceso a los recursos, exige que las normas que contienen los requisitos procesales sean aplicadas en función del fin que según la Ley vienen a procurar, resultando lesivas las interpretaciones irrazonables, arbitrarias o incursas en error patente que invaliden el derecho del justiciable, lo que incluye la
resistencia injustificada, infundada o artificiosa a un pronunciamiento sobre el fondo del asunto ( SSTC 76/1997, 93/1997, 192/1998, 235/1998, 236/1998 y 23/1999, entre otras muchas).
Como sostuvimos en la STC 18/1993 : " el órgano judicial, según una interpretación flexibilizadora y finalista de las normas disciplinadoras del recurso, no debe rechazar a limine el examen de una pretensión por defectos formales o deficiencias técnicas cuando el escrito correspondiente suministra datos suficientes para conocer precisa y realmente la argumentación de la parte, que debiera ser analizada para su estimación o desestimación por motivos materiales". Y, conforme a lo afirmado en la STC 135/1998, "el derecho al recurso, en los términos y con los requisitos establecidos legalmente, pasa a integrar, en principio, el derecho a la tutela judicial efectiva ( SSTC 3/1983, 69/1987, 27/1994 y 172/1995 ). Y, por tanto puede resultar menoscabado si se impide el acceso a las instancias supraordenadas arbitrariamente o con fundamento en un error material ( STC 37/1995, fundamento jurídico 2º)". Por otra parte ha de tenerse en cuenta que, según continúa precisando la misma STC 135/1998, "como se dijo en la STC 18/1993, desde la perspectiva constitucional, en último extremo, lo relevante no es la forma o técnica del escrito de recurso, sino su contenido" y que, desde esta perspectiva, resulta obligado concluir que, cuando éste es suficiente para llegar al conocimiento de la pretensión del recurrente y de la argumentación que la sustenta la decisión de desestimar el recurso "puede vulnerar el art. 24.1 C.E . al estar basada en un error material o ser arbitraria ( SSTC 55/1993 y 37/1995 ), por cuanto prescinde de los datos aportados en dicho escrito".
-
De acuerdo con la doctrina transcrita, el amparo interesado debe prosperar. La Ley de Procedimiento Laboral, al objeto de una reconsideración de la calificación jurídica de la pretensión, exige que en el escrito de interposición se expresen con suficiente precisión y claridad las normas del Ordenamiento jurídico o la jurisprudencia que se reputen infringidas, razonándose la pertinencia y fundamentación de los motivos. Desde esa premisa no es de recibo rechazar la pretensión si, vistas las circunstancias del caso y los actos de parte en el iter procesal, se trasluce sin esfuerzo o empeño especial cuál era el objeto de la suplicación y cuál el precepto de referencia para apreciar si en el caso se había producido o no una infracción de normas sustantivas. Y sin duda en el supuesto no se trataba de la cita de un precepto diverso que pudiera llevar a una confusión insalvable para la Sala (STC 256/1994 ); antes al contrario, se invocaba aquél cuya aplicación se discutió en instancia, al que era fácil llegar de conformidad con la nueva correspondencia numérica en el Texto Refundido que entraba en vigor en momentos temporales próximos al...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba