STSJ Cataluña 6526/2022, 5 de Diciembre de 2022
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 6526/2022 |
| Fecha | 05 Diciembre 2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08121 - 44 - 4 - 2021 - 8029088
CR
Recurso de Suplicación: 4078/2022
ILMO. SR. AMADOR GARCIA ROS
ILMO. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS
ILMA. SRA. M. MAR MIRÓN HERNÁNDEZ
En Barcelona a 5 de diciembre de 2022
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 6526/2022
En el recurso de suplicación interpuesto por SERVEIS ASSITENCIALS SANT CEBRIA S.L. frente a la Sentencia del Juzgado Social 2 Mataró de fecha 11 de abril de 2022 dictada en el procedimiento Demandas nº 514/2021 y siendo recurrido/a FONS DE GARANTIA SALARIAL (FOGASA), Genoveva y Inés, ha actuado como Ponente la Ilma. Sra. M. Mar Mirón Hernández.
Con fecha 7 de julio de 2021 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Recl.cantidades i dchos.derivados contrato trabajo, en la que el actor, alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 11 de abril de 2022 que contenía el siguiente Fallo:
"ESTIMAR la demanda interposada per les demandants Genoveva i Inés, dirigida contra l'empresa "SERVEIS ASSISTENCIALS SANT CEBRIÀ, SL" i contra el FOGASA, CONDEMNANT a l'empresa demandada a satisfer
7.891,57 euros a la treballadora Genoveva i 2.163,25 euros a la treballadora Inés, en concepte en cada cas d'indemnització de 20 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 9 mensualitats prevista a l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors.
Respecte el FOGASA, procedeix la seva absolució, sense perjudici de les responsabilitats legals que en el seu cas li poguessin correspondre. "
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
"PRIMER.- Les demandants Genoveva, amb DNI NUM000, i Inés, amb DNI NUM001, parella, van prestar serveis per compte de l'empresa "SERVESI ASSISTENCIALS SANT CEBRIÀ, SL", amb CIF B - 65064891 i amb domicili a Tiana, fins el dia 5 d'abril de 2021.
La demandant Genoveva tenia reconeguda a l'empresa una
antiguitat a l'empresa de data 29 de maig de 2012 i en el darrer any de prestació de serveis per compte de l'empresa va rebre un salari diari brut, amb inclusió de la prorrata de pagues extres, de 44'27 euros.
La demandant Inés tenia reconeguda a l'empresa una antiguitat a l'empresa de data 12 de juny de 2018 i en el darrer any de prestació de serveis per compte de l'empresa va rebre un salari diari brut, amb inclusió de la prorrata de pagues extres, de 38'22 euros.
La treballadora va prestar serveis per compte de l'empresa, en base a contracte temporal, entre els dies 9 de desembre de 2017 i 11 de juny de 2018. Posteriorment, en data 12 de juny de 2018, les parts es van vincular amb un altre contracte temporal, que en data 5 de setembre de 2018 va ser convertit en contracte indefinit.
Ambdues treballadores van rebre de l'empresa, en data 26 de març de 2021, comunicació conforme modificava les seves condicions de treball amb efectes des del dia 5 d'abril de 2021. Més concretament, sense perjudici de donar per reproduït el contingut de la comunicació entregada a cada treballadora, l'empresa manifestava que, de conformitat amb l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors, i després de finalitzar sense acord les consultes amb la representació dels treballadors, l'empresa comunicava a cada treballadora les modificacions substancials de condicions de treball que decidia imposar, i que consistien en canvis de festius intersetmanals i en la seqüència dels caps de setmana de treball.
Totes dues treballadores, en resposta a aquesta comunicació, van respondre a l'empresa, sense perjudici de donar per reproduït els respectius escrits que consten aportats al judici, que les modificacions comportaven un greu perjudici per a elles, ja que, entre d'altres coses no les permetia conciliar la seva vida laboral i personal, per la qual cosa, reclamaven que la seva relació laboral quedés extingida en data 5 d'abril de 2021 i en els termes dels articles 41 i 3.1 de l'Estatut dels Treballadors, és a dir, amb una indemnització al seu favor de 20 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 9 mensualitats, que reclamaven que l'empresa tingués preparades per a elles el dia de l'extinció contractual.
Les dues relacions laborals van quedar definitivament extingides en data 5 d'abril de 2021, i l'empresa va estendre i entregar a les treballadores certificat d'empresa en el que feia constar que l'extinció es devia a resolució de la treballadora per modificació substancial de les condicions de treball.
Una altra modificació de les condicions de treball de les dues demandants, referida als torns de treball, havia estat decidida per l'empresa amb efectes del dia 21 de gener de 2019.
Sense perjudici de donar per reproduïts els quadrants aleshores comunicats a les treballadores, totes dues treballadores feien festa intersetmanal els dijous en la setmana 1 i en la 3, mentre que una feia les altres dues festes intersetmanals el dilluns de la setmana 4 i el dimarts de la setmana 2 i l'altra el dilluns de la setmana 2 i el dimarts de la setmana 4. També tenien les dues festa els mateixos caps de setmana, els corresponents a les setmanes 2 i 4, tot i que quan una doblava l'altra treballava, i a l'inrevés.
Amb els canvis comunicats amb efectes des del dia 5 d'abril de 2021, totes dues treballadores passaven a tenir festa intersetmanal els mateixos dies de les mateixes setmanes i passaven al mateix règim de festa, treball i doblar en els caps de setmana.
En data 30 de juny de 2021 es va celebrar sense avinença la prèvia conciliació entre les parts, haventse presentat papereta de conciliació en data 28 de maig de 2021 i demanda judicial en data 6 de juliol de 2021."
En fecha 27 de abril de 2022, se dictó auto de aclaración de la anterior sentencia, cuya parte dispositiva es del tenor literal siguiente:
"Estimo la petición formulada por el/la Graduado/a social Maria Dolores Gonzalez Alvarez de la parte demandante de la resolución dictada en el presente procedimiento con fecha 11/04/22, en el sentido de que debe constar en toda la resolución Inés en vez de Inés ."
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada Serveis Assistencials Sant Cebrià, S.L., que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dio traslado, impugnaron las partes actoras Genoveva y Inés, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Planteamiento del recurso
SERVEIS ASSSISTENCIALS SANT CEBRIÀ, S.L. interpone recurso de suplicación contra la sentencia número 182/2022, dictada por el Juzgado de lo Social 2 de Mataró en fecha 11-04-2022, en procedimiento 221/2021, aclarada por Auto de 27-04-2022, que estimó la demanda que interpusieron Genoveva Y Inés en reconocimiento de derecho y cantidad, en la que postulaban el abono de las indemnizaciones derivadas de la extinción de su contrato de trabajo por modificación sustancial de las condiciones de trabajo.
En el presente recurso se estructura en dos motivos, al amparo de lo dispuesto en el art. 193 b) LRJS -si bien consigna el apartado c- solicita la revisión de hechos declarados probados atacando el contenido del fundamento jurídico segundo de la sentencia. Por la vía del apartado c) del art. 193 LRJS censura la indebida aplicación del artículo 41, 3 ET y la jurisprudencia que cita. Interesa se ratifique que el salario de Genoveva asciende a 44,27 euros diarios y se revoque la condena declarando la extinción del contrato de las demandantes sin derecho a indemnización, con devolución de las cantidades y depósitos consignados.
El recurso ha sido impugnado por las demandantes que solicitan la confirmación íntegra de la sentencia dictada.
Planteamiento del litigio y su resolución por la sentencia.
En la demanda rectora del procedimiento las demandantes, a las que se les había notificado la modificación sustancial de condiciones de trabajo y optaron por la extinción con abono de la indemnización legal, solicitaban a la empleadora demandada y, subsidiariamente, al Fondo de Garantía Salarial, el reconocimiento de su derecho a percibir los importes correspondientes a la indemnización de 20 días por año de servicio con un máximo de 9 mensualidades, calculada sobre la base del salario percibido en el último año de prestación de servicios, por los años de vinculación a la empresa desde su ingreso a la extinción del contrato que se produjo el 5-04-2021, cantidades que se cifran en la cantidad de 8.611,72 euros para Genoveva y 2.038,40 euros para Inés .
La sentencia de instancia estima la demanda condenando a la demandada a abonar a Genoveva la cantidad de 7.891,57 euros y 2.136,25 euros a Inés por las indemnizaciones reclamadas, absolviendo a FOGASA, sin perjuicio de sus responsabilidades legales subsidiarias.
Análisis de los motivos del recurso.
-
Revisiones fácticas ( art. 193 b) LRJS).
La recurrente no interesa la revisión del relato fáctico sino la corrección del fundamento jurídico segundo indicando que, si bien el salario que se hace constar en el hecho probado de la sentencia es correcto, no lo es que fuera pacífico pues se opuso al mismo y prosperó su oposición.
Como ha reiterado la jurisprudencia del Alto Tribunal, para que pueda prosperar la revisión fáctica es menester
-
Que se concrete con claridad y precisión el hecho que haya sido negado u omitido en el relato fáctico [no...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba