STSJ Cataluña 4628/2022, 12 de Septiembre de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 12 Septiembre 2022 |
| Número de resolución | 4628/2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 25120 - 44 - 4 - 2021 - 8009375
AR
Recurs de Suplicació: 2395/2022
IL·LM. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA
IL·LM. SR. EMILIO GARCIA OLLÉS
IL·LM. SR. JAUME GONZALEZ CALVET
Barcelona, 12 de setembre de 2022
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4628/2022
En el recurs de suplicació interposat per Marisa a la sentència del Jutjat Social 2 Lleida de data 7 de febrer de 2022 dictada en el procediment núm. 162/2021, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Jaume Gonzalez Calvet.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de febrer de 2022, que contenia la decisió següent:
Que se desestima la demanda interpuesta por Marisa contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD Y TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL absolviendo a la parte demandada de las pretensiones formuladas en su contra.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"1º.- La parte demandante, Sra. Marisa, con DNI NUM000, fecha de nacimiento NUM001 -1980, afiliada a la Seguridad Social con el num. NUM002, fue declarada en situación de Incapacidad Permanente Total
para la profesión de trabajadora autónoma en la actividad de hostelería derivada de enfermedad común, mediante resolución del INSS de 16.12.20, con derecho a percibir una pensión del 55% de la base reguladora de 797,65 euros mes con fecha de efectos de 16.12.20. Se fijó el siguiente cuadro residual por el SGAM en fecha
20.10.20, dictaminando propuesta de Incapacidad Permanente, y el dictamen de la Comisión de Evaluación de Incapacidades de 25.11.20, calificó a la parte actora en afecto a Incapacidad Permanente Total para la profesión habitual:
>.
Propuesta de IP revisable, pendiente de reintervenir con by-pass gástrico. (f 64-66)
-
- Por resolución del Departament de Drets Socials, Serveis Territorials de Lleida de fecha 30.06.21 le fue reconocida una discapacidad del 30%, con los diagnósticos: Osteoartrosis generalizada, Venas varicosas en EEII, Trastorno adaptativo, Glaucoma,
Obesidad. Factores sociales complementarios 3. Grado de discapacidad total 33%. (f 117-119)
-
- La base reguladora de la prestación de incapacidad permanente absoluta en caso de estimarse la demanda sería de 797,65 euros mes y fecha de efectos el 16.12.20, y el 100% de porcentaje aplicable. (No controvertido)
-
- La parte actora formuló reclamación previa el 25.01.21 y fue dictada resolución desestimatoria por el INSS el 29.01.21, previo nuevo dictamen propuesta de la CEI de fecha 27.01.21 que ratificó el dictamen propuesta de 25.11.20. (f 78-79)"
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i no va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La beneficiària demandant interposa el recurs de suplicació estintolat en dos motius. En primer lloc, i amb correcta empara processal de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, interessa l'addició d'un nou fet provat. En el segon motiu de suplicació, plantejat a l'aixopluc de l'apartat c) del mateix art. 193, la recurrent denuncia la infracció de diferents preceptes legals. El recurs conclou amb la petició de revocació de la sentència d'instància, l'estimació de la demanda i el reconeixement de la incapacitat permanent en grau d'absoluta per a tot treball. El recurs no ha estat impugnat per l'Entitat gestora demandada.
Quant al primer motiu de recurs, plantejat a l'empara de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, s'interessa l'addició d'un nou fet provat, que s'enumera com cinquè i que hauria de tenir el següent redactat: "Las patologías que padece la señora Marisa le provocan las siguientes limitaciones funcionales: -Disnea de esfuerzo. -Fatiga al mínimo esfuerzo. -Opresión torácica ante cualquier esfuerzo. -Dificultades para desplazarse, con claudicación. -Dolor en tobillos y rodillas. - Capacidad visual disminuida. -Debido al dolor en piernas y columna y la inflamación en las extremidades inferiores, no puede permanecer mucho rato en bipedestación. -No puede levantar pesos ni agacharse (sufre caídas al suelo). -Dificultad a la sedestación por el dolor lumbar y de coxis. -Trastorno depresivo severo, cumpliendo criterios de cronicidad. -Dificultades de atención, concentración y memoria. -Trastorno depresivo severo, cumpliendo criterios de cronicidad. -Déficits cognitivos severos, tanto a nivel de atención, retención y concentración, como en la memoria visual inmediata y en la capacidad visuoespacial."
La recurrent fonamenta aquesta redacció en diferents documents que senyala i en la prova pericial mèdica practicada a la seva instància.
Tal com ha explicat la jurisprudència unificada així com la doctrina d'aquest Tribunal Superior, per a que sigui viable la modificació dels fets provats és necessari la concurrència dels següents requisits: 1) Cal indicar concretament el fet provat que es vol modificar i ha de proposar quin és el redactat alternatiu que proposa i quina supressió sol·licita. 2) El recurrent ha d'indicar amb claredat i precisió el concret document o perícia -indicant el foli de les actuacions- en què fonamenta la seva petició. 3) És imprescindible que la revisió proposada sigui transcendent per a la decisió del litigi. La modificació d'errors materials, aritmètics o de transcripció s'han de substanciar per la via de l'aclariment ex art. 214 LEC o 267 LOPJ. 4) A més, la modificació proposada ha de ser a partir d'un error evident del "iudex a quo", que s'ha de deduir directament de la prova invocada, sense necessitat d'interpretacions, hipòtesis, conjectures ni deduccions, més o menys lògiques, atès que el tribunal "ad quem" no pot fer una nova valoració de la prova que ja ha sospesat el jutge d'instància. 5) Pel que fa a les afirmacions fàctiques predeterminants o la inclusió de conceptes jurídics en el relat fàctic, s'acostumen a considerar-se com defectes processals no transcendents, llevat que produeixin indefensió. 6) No és possible la revisió de fets provats en base a la prova negativa, és a dir, no es pot atendre una petició
revisora basada en l'al·legació d'inexistència de prova. 7) Es pot incorporar en el relat fàctic que es vol modificar fets conformes, o sigui, aquells sobre els que les parts han mantingut una absoluta conformitat, encara que no existeixi prova documental o pericial al respecte.
En el present cas, la part recurrent indica quin és el text que es vol afegir com a fet provat 5è. Quant als documents que avalen la proposta modificadora, la recurrent indica els diferents documents en base als quals es proposa la modificació fàctica. També senyala l'informe pericial mèdic practicat a la seva instància per a estintolar les modificacions fàctiques proposades. No obstant, la revisió de fets postulada no pot tenir una acollida favorable per les raons que seguidament s'exposen. En primer lloc, cal tenir en compte que en el fonament jurídic primer la magistrada "a quo" explica que els fets provats resulten de l'expedient administratiu i la documental practicada així com de la prova pericial de la part demandant. Per tant, cal posar de relleu que es pretén la modificació del quadre de patologies i seqüeles de la beneficiària demandant sobre la base de documents i perícies valorades per la jutjadora d'instància, havent arribat a les conclusions que es reflecteixen en el fet provat 1r i en el fonament jurídic tercer, havent-se atorgat prevalença a les conclusions del dictamen pericial de l'ICAM en front de la resta d'informes mèdics. Doncs bé, sobre aquesta qüestió cal recordar que tradicionalment la doctrina de cassació ( SSTS de 16-12-67, 18-03-68, 27-03-68, 30-06-78, 6-05-85, 5-06-95, etc.) ha sostingut que no és possible admetre la revisió fàctica de la sentència impugnada en base a les mateixes proves que han servit de fonament d'aquesta, ja que no és acceptable substituir la percepció objectiva que va tenir d'elles el jutge d'instància per un judici parcial i subjectiu de la recurrent. I en el supòsit de documents contradictoris i en la mesura que d'ells se'n puguin extraure conclusions contràries o incompatibles, ha de prevaler la solució fàctica de l'òrgan jurisdiccional d'instància, que és sobirà per a apreciar la prova ( SSTC 44/1989, de 20 de febrer y 24/1990, de 15 de febrer), llevat del cas que aquesta lliure apreciació no sigui raonable ( SSTS de 10-03-80, 30-10-91, 22-05-93, 16-12-93, 10-03-94, etc.).
També s'escau refusar la redacció alternativa perquè es pretén la introducció d'unes dades que ni es van al·legar a l'expedient administratiu ni tampoc consten a la demanda. Efectivament, el conjunt de patologies psiquiàtriques que es fan constar en el redactat que es pretén addicionar no van ser...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba