STSJ Cataluña 4759/2022, 19 de Septiembre de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 19 Septiembre 2022 |
| Número de resolución | 4759/2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2021 - 8023186
RM
Recurs de Suplicació: 3571/2022
IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
IL·LMA. SRA. M. MAR MIRÓN HERNÁNDEZ
Barcelona, 19 de setembre de 2022
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4759/2022
En el recurs de suplicació interposat per UTE VOPI 4, S.A. - MOIX SERVEIS I OBRES, S.L. a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 27 de desembre de 2021 dictada en el procediment núm. 463/2021, en el qual s'ha recorregut contra la part MINISTERI FISCAL i CONFEDERACIÓ SINDICAL DE LA COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA (CCOO DE CATALUNYA), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre conflicte col·lectiu, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de desembre de 2021, que contenia la decisió següent:
Que desestimando las excepciones de falta de legitimación activa del sindicato CC.OO, la falta de acción, caducidad y prescripción de la acción, alegadas por la parte demandada.
Que estimando la excepción de hechos nuevos en cuanto a la acción de daños y perjuicios, alegada por la parte demandada.
Que estimando en lo sustancial la demanda interpuesta por CONFEDERACION SINDICAL DE LA COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA(Sindicato CC.OO) frente a la empresa UTE VOPI 4, S.A.-MOIX SERVEIS I OBRES, S.L., con citación a EL MINISTERIO FISCAL, en materia de Conflicto Colectivo.
Debo declarar y declaro el derecho a los/as trabajadores/as afectados/as por este conflicto colectivo a no recuperar las horas en las que encontraban de guardia en su domicilio, en régimen de disponibilidad no presencial.
En consecuencia, la empresa procederá al abono de una compensación económica equivalente a una hora de trabajo.
Debo declarar y declaro que no hay vulneración de los derechos de negociación colectiva y libertad sindical, pero la empresa debe valorar y ceder en cuanto al método para la recuperación de las horas del permiso retribuido recuperable que establece el RD 10/20.
Debo condenar y condeno a la parte demandada, a estar y pasar por las declaraciones anteriores y abono de las compensaciones referidas.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
1º. La parte actora, CONFEDERACION SINSIDICAL DE LA COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA, insta demanda de Conflicto Colectivo al amparo del artículo 154 y ss de la LRJS.
2º . El ámbito de actuación del sindicato CC.OO se corresponde con el conflicto colectivo, art 154a)LRJS.
3º . El Conflicto Colectivo afecta a la totalidad de la plantilla de la empresa que son 33 trabajadores/as.
4º. El objeto de pleito se centra:
En la recuperación de las horas fuera del período del permiso retribuido recuperable.
En la recuperación de las horas del permiso retribuido recuperable.
5º. La empresa es adjudicataria del contrato para el servicio de mantenimiento integral de la xarxa de Parcs Metropolitans de Barcelona, de lArea Metropolitana de Barcelona.
El servicio tiene carácter de esencial.
6º. En fecha 16.03.20 la dirección de la empresa comunicó a los/as trabajadores/as la modificación de jornada de trabajo por COVID-19, con el objetivo de garantizar los servicios mínimos y reducir el contagio.
La medida: se trabajaría únicamente la mitad de los grupos cada semana y el otro de guardia en su domicilio, hasta el 23 de abril que se recuperaría la normalidad, doc nº 2 p, actora y doc nº 1 p. demandada.
7º. El comunicado a los trabajadores se efectuó a través de los encargados, que no estaban informados de las condiciones y consecuencias de dicha medida y sin negociación con los representantes de los trabajadores.
8º. En fecha 23.07.20 se celebró reunión con los delegados de personal sobre recuperación de las horas dejadas de trabajar como consecuencia del COVID-19, se aporta Acta, doc nº 3 p. actora y doc nº 3 p. demandada.
9º. El permiso retribuido recuperable era de carácter obligatorio para los trabajadores que no prestasen servicios esenciales entre el 30 de marzo y el 09 de abril 2020 inclusive.
10º. Los trabajadores no estuvieron conformes con la devolución de las horas y el método, pero acataron las órdenes y en la actualidad han sido recuperadas la totalidad de las horas reclamadas.
11º. I ntentado el preceptivo acto de conciliación ante el Tribunal Laboral de Catalunya en fecha 16.11.20, finalizó sin acuerdo.
12º . Se solicita el derecho de los trabajadores afectados por el conflicto colectivo a no recuperar las horas en las que se encontraba de guardia en su domicilio en régimen de disponibilidad no presencial.
Derecho a percibir una compensación económica por las horas recuperadas.
Se reconozca que la empresa vulnera el derecho a la libertad sindical, al no permitir la negociación de la devolución de las horas del permiso retribuido recuperable.
Se condene a la empresa al abono de indemnizaciones resarcitorias del daño moral provocado en cuantía de
6.250 euros.
En data 31 de gener de 2022 es va dictar interlocutòria d'aclaració de la sentència anterior, la part dispositiva de la qual diu:
"En virtud del art. 267 LOPJ, se aclara que el abono de compensación económica equivalente a una hora de trabajo que según el súplico de la demanda es por las horas recuperadas por cada trabajador."
Contra aquesta sentència la part demandada, UTE VOPI 4 S.A. - MOIX SERVEIS I OBRES S.L., va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, CONFEDERACIÓ SINDICAL DE LA COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Per la via de la lletra a) de l'article 193 LRJS denuncia l'empresa demandada diverses al·legacions atenyents a error en les normes processals, invocant la infracció dels articles 154 LRJS, 63 i 80.3 LRJS, 59.4 ET, 138 LJRS i 24 CE.
Afirma la recurrent en aquest sentit que: a) el sindicat actor està mancat de legitimació activa en considerar que, atès que l'àmbit del conflicte es limita a una empresa, només els delegats de personal podien haver interposat la demanda; b) que el dit sindicat no havia interposat la corresponent papereta de conciliació; c) que en el present cas ens trobaríem davant una demanda contra una modificació substancial de les condicions de treball, pel que l'acció estaria caducada; i d) que la sentència incorre en incongruència extrapetita, atès que segons el seu parer concorre una discordança entre les pretensions de la demanda i el contingut de la sentència i la seva part dispositiva.
Escau observar que la sala ha de valorar en primer lloc els tres primers motius invocats, atès que en aquest cas ens trobaríem davant un error in procedendo en l'admissió de la demanda, la qual cosa comportaria a limine la inadmissió de la demanda o, en el seu cas, el requeriment d'esmena de l'admissió, mentre que la darrera qüestió tindria efectes sobre la pròpia sentència -no, al actes previs-, per la qual cosa cap sentit tindria que si estiméssim algun dels dits motius inicials entréssim a valorar el contingut d'un pronunciament que seria declarat nul per connexió.
Estudiarem tot seguit els dits motius, tot i que -per criteri metodològic- modificarem l'ordre d'exposició en el recurs.
Començant la nostra anàlisi respecte la falta de legitimació del sindicat actuant caldrà observar que l' article 154 LRJS contempla en principi la legitimació de diferents subjectes i organismes de defensa d'interessos col·lectius, fent esment als sindicats per bé que amb una limitació, en exigir que el seu àmbit es correspongui o sigui més ampli que el del conflicte. És aquest darrer un condicionant que es coneix com el principi de correspondència, que únicament limita la legitimació dels àmbits inferiors, no els superiors. En conseqüència un sindicat o una associació empresarial que estatutàriament limiti la seva representació a una província no pot instar un conflicte respecte una empresa o un centre de treball en una altra; com tampoc ho pot fer una organització que representi un determinat sector en relació a un altre sector. Ara bé, les organitzacions sindicals que tinguin un àmbit superior sí poden actuar en els inferiors, inclosa una concreta empresa o un determinat centre de treball.
En conseqüència, essent notori que Comissions Obreres té un àmbit superior al de l'empresa afectada és evident que no se li pot impedir que interposi aquest conflicte col·lectiu.
D'altra banda, escau observar que tot i que l' article 154 LRJS podria interpretar-se en el sentit de que en l'àmbit de l'empresa o el centre de treball només tindrien legitimació para instar un conflicte, empresa a banda, els organismes unitaris i les seccions sindicals, com sembla desprendre's del recurs és la teoria de l'empresa, no ha estat aquesta la interpretació tradicional de la doctrina constitucional (per totes: SSTC 70/1982 i 37/1983).
Una altra cosa, diferent, es que en matèria de conflictes col·lectius -com ocorre en altres institucions del dret col·lectiu- la mera superació del principi de correspondència no és suficient, atès que, tot i no plasmar-se expressament en la llei -a diferència d'altres modalitats processals- el Tribunal Constitucional y la doctrina judicial han vingut exigint un requisit addicional: l'existència d'implantació suficient en l'àmbit del conflicte. Doncs bé, en el present cas la sentència...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba