SAP Girona 391/2022, 28 de Septiembre de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 28 Septiembre 2022 |
| Número de resolución | 391/2022 |
Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)
Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat
NIG 1707942120208263875
Recurs d'apel·lació 575/2022 2
Matèria: Apel·lació civil
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Girona
Procediment d'origen: Procediment ordinari 23/2021
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 1647000012057522
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274 Beneficiari: Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02) Concepte: 1647000012057522
Part recurrent / Sol·licitant: OLIVA MOTOR GIRONA SLU
Procurador/a: Ana Torres Ayza
Advocat/ada: Josep Palleja Monne
Part contra la qual s'interposa el recurs: GIRAMOTOR, SL
Procurador/a: Rosa Maria Triola Vila
Advocat/ada: Belen Fustero San Agustin
SENTÈNCIA NÚM. 391/2022
Il·lms. Srs.:
MAGISTRATS
Sr. JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT
Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO
Sr. JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, 28 de setembre de 2022
FETS
El 20 de juliol de 2022 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 23/2021, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Girona, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Ana Torres Ayza, en representació de Oliva Motor Girona SLU, contra la Sentència de data 16 de maig de 2022, en què consta com a part apel·lada la procuradora Rosa Maria Triola Vila, en representació de Giramotor SL. SEGON. El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
Que estimando sustancialmente la demanda interpuesta por Giramotor S.L. frente a Oliva Motor Girona SLU, condeno a la demandada a abonar a la actora la cantidad de 30.100 euros más el interés legal, con imposición de costas a la parte demandada.
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 28/09/2022. QUART. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Joaquim Fernández Font.
FONAMENTS DE DRET
Tema litigiós.
L'empresa demandant sol·licitava la condemna de la societat demandada al pagament de 31.537 euros.
Aquesta pretensió es fonamentava en què el mes de novembre de 2.018, li va comprar un cotxe marca BMW, model Alpina XD, biturbo, amb matrícula .... XMD .
Aquesta compra responia a un contracte verbal segons el qual, la demandant (Giramotor SL) el comprava però la venedora (Oliva Motor Girona SLU) el tornaria a vendre mantenint el preu que la primera havia pagat (30.100 euros).
Giramotor SL va vendre el vehicle a Oliva Motor Girona SLU que, al seu torn, el va vendre a una persona aliena a aquest procés aproximadament el mes de juliol de 2.020.
A més del preu de compra Giramotor SL, també reclama les despeses que va tenir derivades de canviar les rodes del cotxe així com repassos de pintura, per un total de 1.437 euros.
Oliva Motor Girona SLU es va oposar a la demanda al·legant que aquesta operació mai es va fer amb el seu coneixement i consentiment, sinó que la va pactar un antic cap de vendes de l'empresa.
Tot i això, es va aplanar parcialment a la demanda per una quantitat de 26.000 euros.
La sentència de primera instància ha estimat substancialment la demanda i només ha exclòs les despeses reclamades.
Aquesta decisió es basa en què han quedat acreditades les operacions de compravenda encadenades a què es referia la demandant i l'acord de les parts per fer-les.
El consentiment per part de la demandada el va donar un seu empleat, que tenia les qualitats necessàries per ser considerat un representant aparent de la demandada, sense que la societat demandant hagués de conèixer que eventualment s'estava extralimitant en les seves funcions i competències.
Per altra banda, la demandada hauria ratificat aquella operativa venent el vehicle a un tercer.
Oliva Motor Girona SLU no està d'acord amb aquesta decisió.
Sintèticament, el seu recurs es basa en els següents arguments:
Primer, l'actuació del seu empleat va ser a esquenes de l'empresa i sense l'autorització dels seus directius.
Segon, es van assabentar de la seva actuació quan ja hi havia una altra persona interessada en la compra del vehicle.
Per aquesta raó van intentar arreglar el tema oferint 26.000 euros a Giramotor SL.
Tercer, en cap cas va ratificar aquella actuació, que no generava cap mena de benefici ni de profit per a l'empresa.
Quart, la demandant no era un tercer de bona fe perquè sabia com operava i que el seu empleat no podia fer aquella operació.
Cinquè, no se li haurien d'imposar les costes de la primera instància, perquè la demanda ha estat estimada de manera parcial i es va aplanar a pagar 26.000 euros.
La representació aparent.
Com acabem de veure, la demandada no nega que la successió de negocis encadenats, que van acabar amb la venda per part seva del cotxe esmentat a un tercer, es produís.
El que qüestiona és que conegués i consentís l'actuació d'un seu empleat, i també que la ratifiqués.
El Tribunal Suprem s'ha ocupat de manera reiterada de la figura que es coneix com a representant aparent, que és qui actua davant de tercers com a mandatari d'un altre, de manera que les persones amb qui contracta puguin entendre d'una manera raonable que està actuant en nom d aquella persona, que és a qui ha d'obligar el concret negoci jurídic.
El jutge de primera instància ja ha fet esment a aquesta jurisprudència.
Tanmateix, escau recordar les últimes decisions de l' esmentat Tribunal sobre aquesta qüestió, resumides i sistematitzades en la seva sentència de 7 de juliol de 2.021.
Aquesta resolució recorda:
"4. La sentencia 707/2012, de 27 de noviembre, en un caso en el que el propio mandante propició y alimentó la confianza del tercero en la existencia del poder, declaró:
"La jurisprudencia hace tiempo que se hizo eco de la doctrina que entendía que debía ser mantenido en su contrato quien lo realizó de buena fe con un representante aparente ( SSTS 24 de noviembre de 1989, 27 de septiembre de 1995, 222/1999, de 18 de marzo y, más recientemente, la sentencia 266/2008, de 14 de abril ). Para su apreciación, se exige que el tercero haya fundado su creencia de buena fe no en meros indicios sino en la consistencia de una situación objetiva, de tal significación o fuerza reveladora que el haberla tomado como expresión de la realidad no puede imputársele como negligencia descalificadora. En este sentido, en la sentencia 266/2008, de 14 de abril, nos referíamos a que la confianza del tercero en la existencia del poder fuera razonable y no debida a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba