SAP Lleida 498/2022, 21 de Julio de 2022
Jurisdicción | España |
Fecha | 21 Julio 2022 |
Número de resolución | 498/2022 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120208064146
Recurs d'apel·lació 207/2021 A
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Lleida
Procediment d'origen: Procediment ordinari (Contractació - art. 249.1.5) 212/2020
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 2206000012020721
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Concepte: 2206000012020721
Part recurrent / Sol·licitant: BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A.
Procurador/a: Montserrat Vila Bresco
Advocat/ada: MONICA DEL COLLADO PICO
Part contra la qual s'interposa el recurs: Delfina
Procurador/a: Ares Jene Zaldumbide
Advocat/ada: FRANCISCO DE BORJA TORRES SANCHEZ
SENTÈNCIA NÚM. 498/2022
President:
Il·lm. Sr. Albert Montell Garcia
Magistrades :
Il·lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda
Il·lma. Sra. Marta Monrabà Egea
Ponent: Albert Montell Garcia
Lleida, 21 de juliol de 2022
FETS
El 15 de març de 2021 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari (Contractació - art. 249.1.5) núm. 212/2020, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Montserrat Vila Brescó en representació de Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, S.A., contra la Sentència de data 02/12/2020, en què consta com a part apel·lada la procuradora Ares Jené Zaldumbide, en representació de Delfina .
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
" ESTIMO parcialmente la demanda presentada por Delfina ; contra BBVA SA, y en consecuencia:
-
declaro la nulidad de la cláusula financiera TERCERA BIS únicamente en lo relativo al límite a la variación del tipo de interés aplicable que aparece contenida en la escritura de del contrato de préstamo con garantía hipotecaria otorgada en Lleida el día 7 de diciembre del 2005, ante Notario del Ilustre Colegio de Catalunya, Don Francisco Comellas Martínez con nº 3554 de su protocolo; y condeno a BBVA, S.A. al cálculo y devolución a la actora de las cantidades cobradas indebidamente como consecuencia de las liquidaciones que se han practicado y hasta la efectiva fecha de eliminación de la cláusula suelo-techo, más los intereses legales devengados por las mismas desde las fechas en que se hicieron efectivos los pagos.
-
desestimo el resto de las peticiones relativas a nulidad del contenido de la cláusula TERCERA BIS, del citado contrato.
Todo ello con más la expresa imposición a la parte demandada de las costas procesales causadas en el curso de este procedimiento. [...]"
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 21/07/2022.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
FONAMENTS DE DRET
L'entitat financera BBVA interposa recurs d'apel·lació per comissió de vici d'incongruència "extra petita" atès que la sentència de primer grau declara nul·la per abusiva la clàusula que limita variabilitat del tipus d'interès per motiu d'haver- se produït l'assentiment de la demandada quan, ni a la demanda ni a l'acte de l'audiència prèvia, l'actora va plantejar aquesta pretensió, atès que només demanava la nul·litat del tipus de referència pactat d'interès remuneratori, que va ser l'IRPH. L'apel·lada oposa la inadmissibilitat del recurs d'apel·lació perquè la recurrent no va subsanar dintre de termini el defecte de constituir el dipòsit establert per la Disposició Addiciona 15ª de la Llei Orgànica 1/09, de 3 de novembre, i en base a la interlocutòria del Tribunal Suprem de 4-12-12, recurs 13/2012, al·lega que no és d'aplicació el termini de gràcia establert a l' art. 135 de la LEC, i en canvi seria d'aplicació l' art. 136 de la LEC.
Examinades les actuacions es constata que presentat recurs d'apel·lació per BBVA, es va dictar diligència d'ordenació de 10-2-21 per la qual es concedia a l'apel·lant el termini de dos dies per subsanar la manca de presentació de justificant de constitució del dipòsit per a recórrer. Segons consta als arxius de l'expedient digital, aquesta diligència d'ordenació va ser notificada a la Sra. procuradora de BBVA el dia 12-2-21, divendres. Per tant, el termini de dos dies acabava el dimarts dia 16 inclòs. Tanmateix, no és fins el dia 18-2-21 que BBVA presenta escrit amb el justificant bancari d'haver constituït el dipòsit en la mateixa data. Per tant, es va constituir fora de termini, la qual cosa suposa una causa d'inadmissió del recurs que constitueix causa de la seva desestimació. En aquest mateix sentit resolt la sentència de l'AP Barcelona, secció 11, núm. 4/2022, de 7 de gener, que fa (els subratllats són originals):
"Para dar respuesta a dicha cuestión previa -admisibilidad del recurso de apelación interpuesto por don Anibal - partiremos de dos principios capitales:
-
- El carácter improrrogable de las normas de procedimiento ( art. 1 LECivil ) que obliga al tribunal de apelación, antes de entrar en su caso a examinar el fondo del recurso y aunque no hubiera mediado denuncia de la recurrida, a analizar si aquél era admisible conforme a las normas aplicables sin quedar vinculado por lo acordado por el Juzgado. Así lo proclama la Sentencia del Tribunal Supremo 257/17 de 26/4 (FJ 3º.1): "El motivo no puede ser estimado porque la apreciación de los requisitos de admisibilidad de un recurso, o en este caso de una impugnación, debe ser realizada de oficio por el tribunal ad quem ( sentencia 869/2009, de 18 de enero de 2010 ), sin necesidad de que las demás partes cuestionen la admisibilidad del recurso o la impugnación. Por tanto, no incurre en incongruencia la Audiencia Provincial al declarar inadmisible la impugnación sin que el Ministerio Fiscal y la parte contraria hubieran formulado objeción a la admisión".
-
- Mientras que el derecho a obtener una primera respuesta judicial a las pretensiones esgrimidas por un justiciable goza de protección constitucional ( art. 24.1 C.E .), el derecho a su revisión -por el mismo órgano o por uno distinto- tiene carácter legal. Así lo establece, entre otras, la Sentencia 253/07 del Tribunal Constitucional, con cita de la STC 71/02, de 8 de abril al decir que "el sistema de recursos se incorpora a la tutela judicial en la configuración que le otorga cada una de las leyes reguladoras de los diversos órdenes jurisdiccionales, sin que exista un derecho constitucional a disponer de tales medios de impugnación" en el ámbito civil de forma absoluta e indiscriminada.
Esto significa que la parte que pretende acceder a la segunda instancia, en este caso don Anibal, ha de cumplir en tiempo y forma los requisitos que el legislador impone, y entre ellos el previsto en la Disposición Adicional 15ª de la Ley Orgánica del Poder Judicial de constituir el depósito -no consta estar exento del mismo- al tiempo de formular el recurso de apelación y en cualquier caso dentro del plazo concedido para su subsanación. Revisada la causa comprobamos que el apelante no cumplimentó dicha carga: 1º.- el 30/7/19 recae Sentencia en primera instancia y frente a ella don Anibal formula recurso de apelación el día 2/10/19 sin adjuntar el justificante de haber constituido el preceptivo depósito, ni hacer mención alguna al cumplimiento de este requisito; 2º.- el Juzgado, respetuoso con el principio subsanatorio previsto en los arts. 243.3 y D.Ad. 15ª.7.II LOPJ y 231 LECivil, concedió al apelante mediante Diligencia de ordenación de 3/10/19 el plazo de 2 días expresamente previsto en la Ley para incluso constituir el depósito; 3º.- notificada dicha resolución el 15/10/19 a la procuradora del recurrente, no cumplimentó dicho requerimiento dentro del plazo concedido: el depósito se constituyó al siguiente día 18/10/19.
Ante esta tesitura concluimos: 1.- que por aplicación del art. 134.1 LECivil el plazo de dos días concedido por el LAJ para la subsanación del defecto detectado no podía ser prorrogado por el Órgano judicial, ni de manera expresa ni tácita al estar previsto de manera taxativa en la D.Ad. 15ª.7.II LOPJ y 2.- a su vencimiento resultaba imperativo proceder conforme a lo ordenado en el párrafo 3º de la D.Ad. 15ª.7 LOPJ según el cual: "De no efectuarlo (se refiere a la subsanación antedicha), se dictará auto que ponga fin al trámite del recurso, o que inadmita la demanda, quedando firme la resolución impugnada." Esta consecuencia de pérdida del derecho a la segunda instancia fue acordada por el Auto nº 234/21 de 27 de mayo dictado por la Sección 12ª de esta Audiencia Provincial de Barcelona (Recurso de queja 89/21 ) siguiendo la línea marcada por el Auto del Tribunal Supremo de 4/12/12 (nº recurso 13/12, ponente sr. Arroyo) invocado por la recurrida y en el que leemos:
a.- de manera general que (FJ 3º) " La DA 15.ª LOPJ, introducida por la LO 1/2009, de 3 de noviembre, complementaria de la Ley de reforma de la legislación procesal para la implantación de la nueva Oficina judicial, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, establece, en el apartado...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba