STSJ Cataluña 2851/2022, 18 de Julio de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 18 Julio 2022 |
| Número de resolución | 2851/2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA.
SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO.
SECCIÓN CUARTA.
Procedimiento ordinario. Recurso número 206/2019.
Partes: Segundo, representado por el Procurador Francesc-Xavier Manjarín Albert y defendido por la Letrada Sílvia Requena Martínez, contra Govern de la Generalitat, representado y asistido por la Abogada de la Generalitat Matilde Quiñoa Cánovas, siendo parte codemandada SegurCaixa Adeslas S.A., Seguros y Reaseguros, representada por el Procurador Javier Segura Zariquiey y defendida por el Letrado Rafael Esteva Peláez.
En aplicación de la normativa española y europea de Protección de Datos de Carácter Personal, y demás legislación aplicable, hágase saber que los datos de carácter personal contenidos en el procedimiento tienen la condición de confidenciales, y está prohibida la transmisión o comunicación a terceros por cualquier medio, debiendo ser tratados única y exclusivamente a los efectos propios del proceso en que constan, bajo apercibimiento de responsabilidad civil y penal.
Sentencia número 2851 de 2021.
Ilustrísimos/a Señores/a Magistrados/a:
Presidenta Núria Bassols Muntada.
José Manuel de Soler Bigas
Juan Antonio Toscano Ortega.
En la ciudad de Barcelona, a dieciocho de julio de dos mil veintidós.
La Sala de lo Contencioso-Administrativo (Sección Cuarta) del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, constituida para la resolución de este recurso, ha pronunciado la siguiente sentencia en el recurso contencioso-administrativo número 206/2019, interpuesto por la parte actora Segundo, representado por el Procurador Francesc-Xavier Manjarín Albert y defendido por la Letrada Sílvia Requena Martínez, contra Govern de la Generalitat, representado y asistido por la Abogada de la Generalitat Matilde Quiñoa Cánovas, siendo parte codemandada SegurCaixa Adeslas S.A., Seguros y Reaseguros, representado por el Procurador Javier Segura Zariquiey y defendida por el Letrado Rafael Esteva Peláez.
Ha sido ponente Juan Antonio Toscano Ortega, Magistrado de esta Sala, que expresa el parecer de la misma.
Por la parte actora se interpone recurso contencioso-administrativo presentado ante los Juzgados de lo Contencioso-Administrativo de Barcelona contra la resolución que se cita en el fundamento de derecho primero. Por auto del Juzgado número 14 de dicha clase y capital se declara su falta de competencia objetiva para el conocimiento del asunto.
Ya en la Sala, se le da a los autos el cauce procesal previsto por la Ley de esta jurisdicción, habiendo despachado las partes, llegado su momento y por su orden, los trámites conferidos de demanda y contestación, en cuyos escritos respectivos en virtud de los hechos y fundamentos de derecho que constan en ellos, solicitan respectivamente la estimación y la anulación de los actos objeto del recurso y la desestimación de éste en su caso, y articulan las demás peticiones que tienen por conveniente, en los términos que aparecen en los mismos. Continuando el proceso su curso por los trámites que aparecen en autos, habiéndose practicado pruebas y formulado conclusiones, se señala el día 14 de julio de 2022 para deliberación y votación del fallo, lo que tiene lugar en la fecha señalada.
En la sustanciación del presente procedimiento se han observado y cumplido las prescripciones legales.
Objeto del recurso y pretensiones.
A tenor del escrito de interposición del recurso, la parte actora lo dirige "contra la resolución dictada por el Govern de la Generalitat en su sesión de 4 de septiembre de 2018, recaída en el expediente administrativo de reclamación patrimonial instada por mi mandante por los daños derivados de la interpretación y aplicación contraria a Derecho, de la Disposición Transitoria Novena de la Ley de Catalunya 2/2012, de 20 de marzo, de medidas fiscales, financieras y administrativas y de creación del impuesto sobre estancias en establecimientos turísticos". Acompaña a dicho escrito la resolución impugnada, esto es, el acuerdo del Gobierno de la Generalitat adoptado en sesión de 4 de septiembre de 2018 por el que resuelve: "Desestimar la reclamació d'indemnització instada pel senyor Segundo pels danys i perjudicis que al·lega haver patit com a conseqüència de l'aplicació de la disposició transitòria novena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics".
En su demanda, la parte actora interesa de la Sala el dictado de "Sentència, per la qual es reconegui i declari": "Primer: Que l'Acord de Govern de l'Administració de la Generalitat de data 4 de setembre de 2018, objecte d'impugnació, no és conforme a Dret, declarant la seva anul·lació per total manca d'acreditació de les mesures d'estalvi que serviren de justificació per a l'adopció de la suspensió de la pròrroga en el servei actiu de la meva mandant i es condemni a l'esmentada Administració a indemnitzar el meu principal, en concepte de responsabilitat patrimonial, en la quantitat de 161.409,58 Euros, més els interessos legals transcorreguts des de la seva primera reclamació prèvia injustament declarada inadmissible per la demandada". " Segon: Que es condemni en costes a l'Administració Pública demandada".
En su oposición a través de la contestación a la demanda, la Abogada de la Generalitat acaba interesando de la Sala que "dicti sentència per la qual desestimi el recurs i es denegui la indemnització de danys i perjudicis demandada per l'actora". Y la entidad aseguradora codemandada interesa de la Sala que dicte " Sentencia desestimando la demanda en los términos alegados en este escrito, con expresa condena al recurrente en las costas causadas".
Resolución de la controversia sobre los alegados daños y perjuicios sufridos por mor de la aplicación de la disposición transitoria novena de la Ley catalana 5/2012 . Unidad de doctrina y seguridad jurídica.
De entrada, aunque ciertamente no contiene pronunciamiento sobre la responsabilidad patrimonial aquí examinada, no sobra traer aquí la sentencia firme número 603/2015, de 10 de julio, dictada por esta Sala y Sección en el recurso número 453/2013 interpuesto por el mismo actor, en materia de función pública, no en vano en vía administrativa y en esta sede jurisdiccional se hacen continuas referencias a dicha resolución judicial. Se reproducen seguidamente sus fundamentos de derecho quinto al noveno:
"CINQUÈ. En la seva demanda l'actor ha manifestat que és personal transferit de l'Administració General de l'Estat a l'Administració de la Generalitat de Catalunya a conseqüència dels traspassos de serveis, i que en l'Administració de l'Estat està declarat en la situació de "servei en altres Administracions Públiques".
Al·lega la Llei 12/1983, de 14 octubre del procés autonòmic, i indica que continua pertanyent al seu cos o escala d'origen i que té els mateixos drets econòmics, de carrera i professionals que corresponen als funcionaris de servei actiu del seu cos o escala.
Per resoldre aquesta qüestió cal partir del fet que l'Administració gaudeix d'un ampli marge d'autoorganització en matèria de personal que comprèn entre d'altres, les funcions de consolidar i modificar les seves estructures i l'estatus del seu personal. Davant aquest poder organitzatiu de l'Administració únicament poden fer-se valer amb èxit aquells drets que per la seva consolidació es consideren com adquirits (i no les meres expectatives). Es tracta fonamentalment i encara amb matisacions, dels retributius d'ordre econòmic (especialment els inherents al grau personal que tenien reconegut) i aquells referents al contingut de la funció a realitzar (respecte al grup del cos o escala de procedència i a prosseguir amb el sistema de Seguretat Social o de previsió que tenien en la seva anterior Administració).
D'altra banda, els drets adquirits poden ser matisats en alguns casos per l'exercici del ius variandi en matèria d'organització del què gaudeix l'Administració.
El traspàs de l'actor a la funció pública de la Generalitat de Catalunya, en la mesura del possible, va comportar un respecte a la seva situació d'origen amb les garanties legals sobre aquesta situació, però no la congelació del seu estatus jurídic que, òbviament, ha pogut ser sotmès a les alteracions vàlides en dret efectuades per la normativa específica pròpia. Perquè el fet cert és que es va integrar en la funció pública catalana i va passar a ser funcionari d'aquesta amb tots els efectes, per la qual cosa mentre ha romàs en aquesta Administració ha hagut de regir-se pel règim jurídic de la seva funció pública, raó per la qual li és aplicable la Disposició Transitòria Novena de la Llei 5/2012 . Això ho confirma l' article 88 de l'EBEP , dedicat a la regulació de la situació de "Servei en altres administracions públiques" quan diu en el seu apartat 2 que "els funcionaris transferits a les comunitats autònomes s'integren plenament en l'organització de la funció pública d'aquestes i es troben en la situació de servei actiu en la funció pública de la comunitat autònoma en la qual s'integren".
En definitiva, tal com ha declarat la doctrina, el funcionari transferit està integrat plenament en la funció pública autonòmica, amb independència de la forma utilitzada.
SISÈ. Quant al fons de la qüestió, i tenint en compte que inicialment es va concedir al demandant el perllongament en el servei actiu fins als 70 anys una vegada arribada l'edat de jubilació, cal analitzar si, com qüestiona l'actor, resultava justificat donar per finalitzat aquest i si això s'ha realitzat o no, de manera arbitrària i amb vulneració del dret al treball i del principi d'igualtat.
Al seu moment ja l' article 33 de la Llei 30/1984 , de reforma de la Llei de la funció pública (d'aplicació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba