STSJ Cataluña 1155/2022, 21 de Febrero de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 21 Febrero 2022 |
| Número de resolución | 1155/2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 17079 - 44 - 4 - 2019 - 8014553
AR
Recurs de Suplicació: 6404/2021
IL·LM. SR. IGNACIO MARÍA PALOS PEÑARROYA
IL·LM. SR. EMILIO GARCIA OLLÉS
IL·LM. SR. JAUME GONZALEZ CALVET
Barcelona, 21 de febrer de 2022
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1155/2022
En el recurs de suplicació interposat per Samuel a la sentència del Jutjat Social 2 Girona (UPSD social 2) de data 28 de juny de 2021 dictada en el procediment núm. 265/2019, en el qual s'ha recorregut contra la part MUTUA ASEPEYO, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (TGSS) i ACTIVIDADES INTEGRALES COSTA BRAVA, S.L., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Jaume Gonzalez Calvet.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 28 de juny de 2021, que contenia la decisió següent:
DESESTIMO ÍNTEGRAMENTE la demanda origen de estas actuaciones promovida por DON Samuel frente al INSS, la TGSS, la MUTUA ASEPEYO y la mercantil ACTIVIDADES INTEGRALES COSTA BRAVA, S.L. y, en consecuencia, absuelvo a los demandados de las pretensiones frente a ellos dirigidas confirmando la resolución administrativa impugnada.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"PRIMERO.- El demandante, DON Samuel, nacido el NUM000 /1980, se encuentra afiliado al Régimen General de la Seguridad Social con nº NUM001 . La profesión habitual del actor en la empresa ACTIVIDADES INTEGRALES COSTA BRAVA, S.L., es la de peón en centro de desguace. Con posterioridad el trabajador ha desarrollado funciones de lampista en la empresa LAMPISTERIA FERNANDEZ MUÑOZ, S.L. (expediente administrativo; folios 103 y 108 a 115).
El actor sufrió un accidente de trabajo el 20/04/2013, fecha en la que prestaba servicios por cuenta de la empresa ACTIVIDADES INTEGRALES COSTA BRAVA, S.L., consistente en un traumatismo perforante del ojo derecho que le ocasionó una laceración de la córnea y una rotura de las fibras interiores, causando baja el día 26/04/2013 con el diagnóstico de "Herida corneal ojo derecho" y alta el 18/06/2013 (folio 95; dictamen del ICAM, informes periciales de parte y documentación medica complementaria). La mencionada empresa, que tiene cubiertas las contingencias laborales con la la MUTUA ASEPEYO, está al corriente del pago de las cotizaciones de Seguridad Social (no controvertido).
Tramitado el correspondiente expediente administrativo para la valoración del estado secuelar del actor, éste fue reconocido médicamente, emitiéndose dictamen por el ICAM en fecha 09/11/2018 con el siguiente resultado: "Secuelas antigua perforación ocular ojo derecho. Múltiples IQ. Amaurosis ojo derecho" (expediente administrativo.
En fecha 07/12/2018 el INSS resolvió conceder la prestación por lesiones permanentes no invalidantes a cargo de la MUTUA ASEPEYO por importe de 1.920 € (expediente administrativo; folios 11 y 12).
Contra dicha resolución fue interpuesta reclamación en vía previa que fue desestimada en fecha 13/03/2019 (expediente administrativo; folios 13 a 28).
La parte demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora diaria en caso de prosperar la demanda correspondiente a la IPP es de 64,92 € (folio 94; no controvertido).
El demandante, DON Samuel, como consecuencia del accidente laboral padecido el 20/04/2013 que le ocasionó una perforación ocular en el ojo derecho que fue objeto de múltiples intervenciones quirúrgicas, presenta las siguientes secuelas: evisceración de ojo derecho y colocación de implante orbitario, agudeza visual ojo izquierdo: 1.0, visión monocular ojo izquierdo (dictamen del ICAM, informes periciales de parte y documentación médica complementaria).
Por resolución del Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias de fecha 04/03/2021 se reconoció al actor, con efectos de 02/12/2020, un grado de discapacidad total del 34%, señalándose en dicha resolución que éste no supera el baremo que determina la existencia de dificultades de movilidad (folios 164 y 165). "
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries MUTUA ASEPEYO i ACTIVIDADES INTEGRALES COSTA BRAVA, S.L i van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
El beneficiari demandant interposa el recurs de suplicació estintolat en cinc motius, en primer lloc, a l'empara de l'apartat a) de l' art. 193 LRJS, interessa la nul·litat de la sentència i la retroacció de les actuacions al moment anterior al seu dictat per tal d'esmenar la suposada infracció de les normes denunciades. En el segon, tercer i quart motius de recurs, formulats a l'empara de l'apartat b) de l' art. 193, sol·licita la revisió del relat fàctic en diferents punts. Finalment, en el cinquè motiu de recurs, que s'estintola a l' art. 193, c) LRJS, es denuncia la presumpta infracció del precepte substantiu i de la jurisprudència que indica. Finalitza el recurs interessant la revocació de la sentència d'instància, l'estimació de la demanda i la declaració de nul·litat de la sentència i la retroacció de les actuacions o, en el seu cas, el reconeixement d'una incapacitat permanent parcial derivada d'accident de treball.
Tant la mútua com l'empresa demandada han presentat sengles escrits d'impugnació del recurs, oposant-se a tots i cadascun dels motius invocats per la part recurrent i sol·licitant la desestimació del recurs de suplicació així com la confirmació de la sentència dictada a la instància.
En el primer motiu de recurs i a l'empara de l'apartat a) de l' art. 193 LRJS, interessa la nul·litat de la sentència i la retroacció de les actuacions al moment anterior al seu dictat per haver-se produït indefensió al haver-se infringit els arts. 72 LRJS i 24 CE. Considera la part recurrent que s'han vulnerat aquests preceptes -que relaciona amb dues sentències del TJUE- perquè la magistrada d'instància va fer constar en el relat fàctic
que la professió del demandant era la de peó en un desguaç quan al llarg de l'expedient administratiu constava la professió de lampista (fontanero).
Aquest motiu de recurs s'ha de refusar per vàries raons. La primera causa de rebuig és perquè aquesta al·legació va en contra dels propis actes de la recurrent i s'aproxima a la mala fe, ja que discuteix que es declari acreditada una circumstància laboral que la mateixa part va fer constar a la seva demanda, quan afirmava textualment -fet 1r- que: "En aquesta empresa feia feines de peó en un desguaç" . A més, agradi o disgusti a la part actora, aquesta circumstància va quedar acreditada a l'acte de judici i la magistrada "a quo"
, fent ús de les seves atribucions legals de valoració de la prova practicada, va declarar acreditat que -tal com s'afirmava a la demanda-, en el moment de l'accident de treball -esdevingut el 20 d'abril de 2013-, prestava serveis per l'empresa Actividades Integrales Costa Brava, SL fent feines de peó de "desguaç", tot i que en posterioritat a l'accident de treball el demandant passés a treballar de lampista per a altres empreses. Aquestes circumstàncies professionals no tan sols han quedat provades sinó que ni tan sols la part recurrent ha proposat la seva modificació pel conducte processal adequat de l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, cosa lògica si es té en compte que aquesta versió judicial dels fets coincideix amb la que es va fer constar inicialment a la demanda.
En definitiva, resulta evident que postular la nul·litat d'actuacions per aquesta qüestió és completament injustificat i està fora de lloc. Al·legar la infracció de l' art. 72 LRJS posa en evidència la incomprensió del contingut del precepte, el qual no va dirigit ni limita l'òrgan judicial per a la redacció del relat fàctic de la sentència sinó que acota l'abast de les al·legacions del demandant a la seva demanda i a judici així com de l'entitat gestora demandada, i això en funció del que van postular els litigants a l'expedient administratiu. Per tant, atès que la sentència recorreguda no ha infringit les normes processals invocades ni molt menys s'ha produït indefensió de la part, s'ha de desatendre aquest primer motiu de suplicació.
Amb correcta empara a l'apartat b) de l' art. 193 LRJS, el beneficiari recurrent interessa la modificació del relat fàctic de la sentència recorreguda. Concretament, en tres punts perfectament separats, la part recurrent sol·licita agregar un paràgraf al fet provat 2n, afegir un altre paràgraf en el fet provat 3r i modificar el redactat del fet provat 7è de la sentència d'instància.
Per a valorar la procedència de les modificacions fàctiques sol·licitades, cal recordar que per a que sigui viable la modificació dels fets provats de la sentència dictada a la instància és necessari la concurrència dels següents requisits: 1) Cal indicar concretament el fet provat que es vol modificar i ha de proposar quin és el redactat alternatiu que proposa i quina supressió sol·licita. 2) El recurrent ha d'indicar amb claredat i precisió el concret document o perícia -indicant el foli de les actuacions- en què fonamenta la seva petició.
3)...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba