STSJ Cataluña 495/2022, 14 de Febrero de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 14 Febrero 2022 |
| Número de resolución | 495/2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA SECCIÓ CINQUENA
Recurs núm. 343/2018
SENTÈNCIA Núm. 495/2022
Il·lms. Srs.:
President
Sr. Francisco José Sospedra Navas
Magistrats
Sr. Pedro Luis García Muñoz
Sr. Eduardo Paricio Rallo
Sr. Manuel Santos Morales
Barcelona, 14 de febrer de 2022
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 343/2018, interposat per la Confederación Nacional de Centros Especiales de Empleo (CONACEE), representada pel procurador Sr. Francisco Toll Musterós i dirigida pels lletrats Sr. Luis García del Río i Sra. Almudena Larrañaga YsasiYsasmendi, contra l'Ajuntament d'Amposta, representat per la procuradora Sra. Eulàlia Castellanos Llauger i dirigit per la lletrada Sra. Sonia de Santiago Maigí i contra la Federación Empresarial Española de Asociaciones de Centros Especiales de Empleo (FEACEM), representada pel procurador Sr. Álvaro Ferrer Pons i dirigida pel lletrat Sr. Álvaro Martínez Rivero
Ha estat ponent el magistrat Il·lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
En data 10 de desembre de 2018 la representació de la Confederación Nacional de Centros Especiales de Empleo (CONACEE) va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs, adreçat contra la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic 199/2018 dictada en el recurs N-2018-253, de data 3 d'octubre, que resuelve el recurso especial en materia de contratación presentado por la entidad recurrente contra los pliegos de cláusulas administrativas particulares del procedimiento de licitación del contrato de servicios licitado por el Ayuntamiento de Amposta
En data 22 de maig de 2019 l'actora va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que revoqui la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic i declari contrària dret la limitació de la reserva de contractes als centres especials d'ocupació d'iniciativa social que s'inclou al plec
de clàusules inicialment impugnat o, subsidiàriament, que es plantegi qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea relativa a la correcta interpretació de l' article 20 de la Directiva de la Unió Europea 2014/24 en allò que es refereix a les entitats incloses a l'esmentat precepte i la vigència a aquest efectes dels principis generals de contractació.
Hom al·lega que la Llei 9/17, de contractes del sector públic, aplica l' article 20 de la Directiva de la Unió Europea 2014/24 en allò que es refereix a la reserva de determinats contractes als centres especials d'ocupació, però introdueix irregularment una restricció en excloure els centres que no son d'iniciativa social, que son la meitat d'aquest tipus de centres. Hom remarca en aquest sentit que la normativa relativa a les persones amb disminució no distingeix i considera aquests centres com a part de l'economia social i alhora serveis d'interès econòmic general, tan si son d'iniciativa social com si son d'iniciativa empresarial. Precisa que els centres exclosos compleixen la mateixa finalitat que justifica la reserva dels contractes i que, fins aleshores, tots els centres especials d'ocupació podien participar sense distincions en la licitació dels contractes reservats.
Argumenta en l'anterior sentit que la restricció per accedir als contractes reservats als centres d'iniciativa social resulta contrària a l' article 20 de la Directiva de la Unió Europea 2014/24, precepte que es refereix als operadors econòmics en general sense restriccions, resultant alhora contrària als principis d'igualtat i de competència que son inherents a la normativa de contractació.
Atès que inicialment no va comparèixer cap demandada, mitjançant resolució de data 5 de novembre de 2019 es va fixar la quantia d'aquest procés com indeterminada. Acte seguit, es va admetre i practicar la prova proposada per la recurrent amb el resultat que consta als actes.
Mitjançant escrit de data 29 de gener de 2020 va comparèixer la representació de l'Ajuntament d'Amposta en qualitat de demandada.
Posteriorment, la recurrent va formular conclusions ratificant les pretensions plantejades a la demanda. Per la seva banda, la representació de l'Ajuntament d'Amposta va presentar igualment escrit de conclusions tot demanant la desestimació del recurs i la imposició de les costes processals a la recurrent.
Mitjançant interlocutòria de data 27 de gener de 2021 es va suspendre el tràmit d'aquest recurs a l'espera de la resolució de la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea referida a la disposició addicional 4ª i a la disposició final 14ª de la Llei de contractes del sector públic, en relació amb l' article 20 de la Directiva de la Unió Europea 2014/24.
En data 10 de novembre de 2021 es va incorporar a les actuacions la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea l'anterior 6 d'octubre responent l'anterior qüestió prejudicial.
Un cop sentides els parts el recurs va quedar pendent de votació i resolució, que es va dur a terme el dia assenyalat a l'efecte.
FONAMENTS DE DRET
Antecedents i marc normatiu
La confederació recurrent impugna en aquest recurs la resolució dictada en data 3 d'octubre de 2018 pel Tribunal Català de Contractes Sector Públic.
Dita resolució va desestimar el recurs especial interposat per l'actora contra els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques relatius la licitació convocada per l'Ajuntament d'Amposta i publicada en data 3 d'agost anterior en relació al contracte de neteja viària i manteniment dels espais verds del terme municipal.
L'actora qüestiona que el contracte quedi reservat als centres especials d'ocupació d'iniciativa social. Entén en aquest sentit que no resulta admissible l'exclusió dels centres especials d'ocupació que no siguin d'iniciativa social.
Doncs bé, certament la normativa tradicional relativa a la integració de les persones amb discapacitat no feia distinció entre els centres especials d'ocupació d'iniciativa social i els que responen a altres iniciatives. En aquest sentit, la Llei general dels drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social defineix els centres especials d'ocupació com aquells el qual objectiu principal consisteix en dur a terme una activitat productiva de béns i serveis, amb la finalitat de garantir una ocupació a les persones amb discapacitat. En aquest sentit la Llei imposa que les persones amb discapacitat seran, al menys, el 70% de la plantilla.
Així ho estableix l' article 43 del text refós aprovat mitjançant Reial Decret legislatiu 1/2013, sense efectuar distinció segons la iniciativa de creació o manteniment del centre.
Alhora, la Llei 5/2011 considera els centres especials d'ocupació com a part de l'economia social, i també com a entitats prestadores de serveis econòmics d'interès general, també sense fer distinció segons que els centres responguin a una iniciativa social o no.
Per tant, tradicionalment allò determinant era la finalitat del centre i la composició de la plantilla, no la naturalesa del seu origen. Coherentment, la reserva contractual operava sense distincions a favor de tots els centres especials d'ocupació Així quedava establert a la disposició addicional 5ª del Reial Decret legislatiu 3/11 en relació amb la Llei 44/07 relativa al règim de les empreses d'inserció.
Aquest estat de coses va canviar a partir de la Llei 9/17, de contractes del sector públic.
En efecte, la disposició addicional 4ª d'aquesta Llei la reserva de contractes no queda referida als centres especials d'ocupació en general sinó als d'iniciativa social i a les empreses d'inserció regulades. A aquests efectes, la disposició final 14ª introdueix un nou apartat a l' article 43 de l'esmentat Reial Decret legislatiu 1/13 que defineix la categoria de centre especial d'ocupació d'iniciativa social. Hom considera tal els centres promoguts i participats en més d'un 50 per cent, directament o indirectament,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 2 de Octubre de 2023
...de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa (LJCA), invoca el art. 88.2.a), con cita de la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña núm. 495/2022, de 14 de febrero, dictada en el P.O. 343/2018. Invoca también el art. 88.2.b), con cita de las SSAN, Sala de lo Social, 135/201......
-
DECRETO-LEY 2/2023, de 22 de noviembre, del Gobierno de Aragón, por el que se modifica la Ley 11/2023, de 30 de marzo, de uso estratégico de la contratación pública de la Comunidad Autónoma de Aragón.
...de empleo que no sean de iniciativa social ha sido objeto de mucha controversia que se saldó con la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña 495/2022 de 14 de febrero, en aplicación de la cuestión prejudicial (C-589/19) planteada ante el Tribunal de Justicia de la Unión Europ......