SAP Girona 331/2022, 13 de Julio de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 13 Julio 2022 |
| Número de resolución | 331/2022 |
Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)
Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat
NIG 1706642120208034023
Recurs d'apel·lació 471/2022 2
Matèria: Apel·lació civil
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Figueres
Procediment d'origen: Procediment ordinari 72/2020
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 1647000012047122
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)
Concepte: 1647000012047122
Part recurrent / Sol·licitant: R.G. CATALANA D'HABITATGES, S.L.
Procurador/a: Marta Jimenez Quer
Advocat/ada: Robert Pallares Gasol
Part contra la qual s'interposa el recurs: Candida, Debora, Luis Francisco, Jesús Manuel, Elisabeth, Eugenia, Enriqueta, Felisa
Procurador/a: Felipe Luis Fernandez Cuadros
Advocat/ada: Eduard Grau Palou
SENTÈNCIA NÚM. 331/2022
Il·lms. Srs.:
MAGISTRATS
Sr. JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT
Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO
Sr. JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, 13 de juliol de 2022
FETS
El 16 de juny de 2022 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 72/2020, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Figueres, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Marta Jimenez Quer, en representació de R.G. Catalana d'Habitatges SL, contra la Sentència de data 11 d'abril de 2022, en què consta com a part apel·lada el procurador Felipe Luis Fernandez Cuadros, en representació de Candida, Debora, Luis Francisco, Jesús Manuel, Elisabeth, Eugenia, Enriqueta i Felisa . SEGON. El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"ESTIMO TOTALMENTE la demanda interpuesta por DÑA. Candida, DÑA. Debora, D. Luis Francisco, D. Jesús Manuel, DÑA. Elisabeth, DÑA. Eugenia, DÑA. Enriqueta, DÑA. Felisa - representados por el Procurador de los Tribunales D. Felip Fernández Cuadros - contra R.G. CATALANA D'HABITATGES, S.L. - representada por el Procurador de los Tribunales doña Edurne Cíaz Tarragó y, en consecuencia:
DECLARO el incumplimiento de la demandada de la obligación de ejecutar las obras de urbanización de la U.A. 8 de Vilasacra y CONDENO a la demandada al pago a los actores de la penalización pactada en la escritura de compraventa de 15.06.2006 en el máximo previsto de 100.000 euros.
Con costas a la demandada."
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 13/07/2022. QUART. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Joaquim Fernández Font.
FONAMENTS DE DRET
Tema litigiós.
Per escriptura pública de 15 de juny de 2.006, els germans Jesús Manuel, Debora, Candida, Luis Francisco i Jesús Manuel, representats pel primer, van vendre a R.G. Catalana d'Habitatges SL, el setantados per cent una finca coneguda com Mas Poch situada a Vila-sacra, que prèviament havia estat segregada d'una altra més gran.
El preu pactat va ser de 460.000 euros.
La compradora s'obligava a lliurar als venedors una parcel·la de 800 metres quadrats del terreny venut, i a fer davant l'ajuntament els tràmits necessaris per a la urbanització de la finca venuda.
El lliurament de l'esmentada parcel·la als venedors s'havia de fer en el termini de dos anys des de la data de l'escriptura de venda.
Aquest termini s'havia d'entendre automàticament prorrogat des de la sol·licitud de permisos o llicències administratives fins a la seva concessió.
Les parts contractants van preveure que un cop exhaurit el termini esmentat, la compradora havia de pagar als venedors una penalització de 8.000 euros per cada mes que passés fins al lliurament de l'avantdita parcel·la, amb un màxim de 100.000 euros.
Quatre dels venedors i els hereus i usufructuària universal del difunt Sr. Jesús Manuel, consideren que la societat demandada ha incomplert el contracte, perquè ha passat el termini previst sense que hagi fet aquell lliurament.
Segons la demanda, el dia inicial previst en el contracte seria el de l'aprovació del projecte urbanístic (29 de març de 2.012), de manera que dos anys més tard finia el termini per fer aquell lliurament, sense que s'hagi fet.
Per aquesta raó, els demandants reclamen el pagament dels 100.000 euros previstos en la clàusula penal com a sanció a l'incompliment de la demandada.
La sentència de primera instància ha estimat íntegrament la demanda.
Aquesta decisió es basa en què la interpretació de les clàusules contractuals és clara, ha quedat demostrat l'incompliment, el que aboca a la imposició de la pena prevista en el contracte.
La societat demandada no està d'acord amb aquesta resolució.
El seu recurs es planteja sobre la base de diversos motius que a continuació estudiarem per separat. Tanmateix, abans farem unes breus precisions sobre el seu àmbit.
Consideracions prèvies. Fets no impugnats.
La contestació a la demanda al·legava que l'obligació de promoure el desenvolupament urbanístic de les parcel·les resultants del contracte de compravenda i executar-lo, era de caire accessori i no restava sotmesa a cap termini.
El jutge d'instància ho ha desestimat, sense que l'apel·lant ho hagi impugnat.
Igualment qüestionava que el dia inicial del compliment de la seva obligació fos la que al·legaven els demandants, sinó que entenia que aquesta data s'havia d'endarrerir fins dos anys després del 20 de març de
2.015 en què es va publicar en el BOP el projecte de reparcel·lació.
Tampoc respecte d'aquest fet el jutge que ha redactat la sentència impugnada li ha donat la raó, i tampoc ho discuteix en el recurs.
Conseqüentment, queda a banda de l'apel·lació la determinació del dia inicial del compliment de la seva obligació d'executar materialment el projecte d'urbanització, així com el dia inicial de l'eficàcia de la clàusula penal.
Per tant, el dia inicial del compliment queda fixat en el 29 de març de 2.012, i el de la meritació de la sanció penal per incompliment, en el 29 de març de 2.014.
Per altra banda, aquesta obligació no es pot reputar accessòria.
Incompliment contractual per una situació de força major.
A/. Plantejament
En aquest motiu del recurs la societat apel·lant accepta que no ha complert la seva obligació derivada del contracte de lliurar la parcel·la convinguda als venedors amb les obres de parcel·lació i urbanització executades.
Segons el que argumenta, aquest incompliment no es va produir de manera voluntària sinó com a conseqüència de la crisi econòmica que es va esdevenir l'any 2.008 després de la signatura del contracte, que va impedir trobar una empresa que fes les obres d'urbanització.
Això suposa que ens trobaríem davant d'una situació de força major, amb un canvi substancial de les circumstàncies que es van tenir en compte per les parts quan van signar el contracte, el que va determinar que es produís un important desequilibri entre les prestacions recíproques compromeses.
D'acord amb el que preveuen els articles 1.101 i 1.105 del Codi civil espanyol i la jurisprudència que els interpreta, aquesta situació de força major hauria de portar a eximir-la de responsabilitat per la manca de compliment.
També al·lega que el jutge de primera instància no ha entrat a examinar aquesta al·legació, sinó que s'ha centrat només en la interpretació de les clàusules contractuals, el que fa que hagi incorregut en incongruència per omissió.
Per altra banda, tampoc hauria valorat correctament la prova presentada per mirar d'acreditar aquella força major per canvi de les circumstàncies.
Concretament, no ha tingut en compte la testifical del legal representat de l'empresa que va contractar per realitzar les tasques d'urbanització, contracte que es va haver de resoldre per la situació econòmica d'aquesta empresa.
B/. Incongruència per omissió.
Per raons sistemàtiques començarem l'estudi d'aquest motiu del recurs per aquesta al·legació.
El primer que hem de dir és que el recurs es limita a fer aquesta afirmació sense que en vinculi cap conseqüència jurídica concreta, com podria ser, per exemple, una possible nul·litat d'actuacions per no haver resolt l'oposició a la demanda basada en l'existència de força major i del principi "rebus sic stantibus".
Això determina que aquesta suposada infracció quedi sense cap mena de transcendència o eficàcia pràctica.
Per altra banda, no podem obviar que no ha intentat l'esmena d'aquest suposat defecte processal per la via de la petició d'un complement de sentència a l'empara de l' article 215.2 de la LEC.
Escau recordar que la sentència del Tribunal Suprem de 21 de novembre de 2.021 defineix que s'ha d'entendre per incongruència de la resposta judicial:
"Con carácter general, venimos considerando que "el deber de congruencia se resume en la necesaria correlación que ha de existir entre las pretensiones de las partes, teniendo en cuenta el petitum [petición] y la causa petendi [causa de pedir] y el fallo de la sentencia" ( Sentencias 173/2013, de 6 de marzo ). "De tal forma que para decretar si una sentencia es incongruente o no, ha de atenderse a si concede más de lo pedido ("ultra petita"), o se pronuncia sobre determinados extremos al margen de lo suplicado por las partes ("extra petita") y también si se dejan incontestadas y sin resolver algunas de las pretensiones sostenidas por las partes ("infra petita"), siempre y cuando el silencio...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba