STSJ Islas Baleares 331/2022, 20 de Junio de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 20 Junio 2022 |
| Número de resolución | 331/2022 |
T. S.J.ILLES BALEARS SALA SOCIAL
PA LMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00331 /2022
RECURS DE SUPLICACIÓ: RSU 64/2022
NIG: 07040 44 4 2020 0002783
Jutjat origen: JUTJAT SOCIAL 3 DE PALMA
Procediment origen: DSP DESPIDO/CESES EN GENERAL 0000550 /2020
Recurrent: Celsa
Advocat: ARNAU TUGORES RAYO
Recorregut: DIRECCION000 .
Advocada: JOSE MARIA ROCABERT MARCET
Il.lm. Sr. Antoni Oliver Reus, president
Il.lm. Sr. Alejandro Roa Nonide
Il.lm. Sr. Joan Agustí Maragall
Palma, a 20 de juny de 2022 .
Aquesta Sala ha vist el recurs de suplicació 64/2022, interposat per l'advocat D. Arnau Tugores Rayo, en representació de la Sra. Celsa, a la sentència núm. 453/21 del Jutjat Social 3 de Palma, de data 11 d'octubre de 2021, dictada en el procediment núm. DSP 550/20, seguit a instància de la part recurrent, contra DIRECCION000, representada per l'advocat Sr. José María Rocabert Marcet, en matèria d'acomiadament. Ha actuat com a ponent l'Il.lm. Sr. Joan Agustí Maragall.
ANTECEDENTS DE FET
L'única instància del procés en curs es va iniciar per demanda i va acabar per sentència, declarant com a fets provats els següents:
-
- Dª. Celsa, provista de DNI nº NUM000, viene prestando servicios para la entidad DIRECCION000 (procedente de subrogación desde DIRECCION001 SUCURSAL EN ESPAÑA), bajo la cobertura de un contrato de trabajo fijo discontinuo, ostentando la categoría profesional de recepcionista, con antigüedad de 15.2.2013 y devengando un salario bruto mensual de 2.270,40 euros con inclusión de parte proporcional de pagas extras.
(Conc ordado).
-
- Prestó servicios en los siguientes periodos:
- de 15 de febrero de 2013 a 30 de agosto de 2016.
- de 1 de octubre de 2016 a 7 de enero de 2017.
- de 27 de marzo de 2017 a 5 de noviembre de 2017.
- de 19 de marzo de 201 a 19 de marzo de 2018.
- Excedencia por cuidado de hijos de 20.3.2018 a 7.4.2019.
- de 8 de abril de 2019 a 31 de octubre de 2019.
- Entre el 1 de noviembre de 2019 y el 20 de noviembre de 2019 estuvo de alta en Seguridad Social en concepto de vacaciones, retribuidas y no disfrutadas.
-Come nzó a percibir prestación de desempleo, el 21 de noviembre de 2019, situación en la continuaba el 26 de junio de 2020.
(Vida laboral)
-
- A la relación laboral le es de aplicación el Convenio Colectivo de Hostelería.
-
- La empresa remitió solicitud de ERTE por fuerza mayor el día 23 de marzo de 2020, dirigiéndola al IBASAL. En fecha 8 de abril remitió una solicitud de subsanación de ERTE para la inclusión de trabajadores fijos discontinuos, con llamamiento de fecha posterior, incluyendo a la demandante. También se dirigió esta solicitud al IBASAL. No consta su resultado.
(Acon tecimiento 28 y ramo de prueba de la demandada)
-
- La trabajadora interesa se le abone la cantidad de 3.814,27 euros como daños derivados de la nulidad del despido con vulneración de derechos fundamentales por 72 días de prestación comprendidos entre el 8.4.2020 y el 18.6.2020 a razón de 52,97 euros/dia (70% de la base reguladora de la prestación, 79,03 euros)
-
- La trabajadora a fecha 8.4.2020 se encontraba en estado de gestación. Dio a luz el día NUM001 .2020.
-
- La demandada adeuda a la trabajadora la cantidad total de 1.774,62 euros según el siguiente desglose:
448 euros--- incentivos
227,0 4------ tres días de salario pendientes 2019
1059, 52------ocho festivos trabajados.
-
-El 17 de julio de 2020 se celebró el acto de conciliación ante el TAMIB en virtud de papeleta presentada el día 6 de julio de 2020. Resultó intentado sin efecto por incomparecencia de la parte no solicitante, no constando la recepción de la Cédula de Citación.
-
- La demandante no ostenta ni ha ostentado la condición de representante de los trabajadores.
La part dispositiva de la sentència d'instància conté la decisió següent:
Que debo desestimar y desestimo la demanda por despido interpuesta por Dª. Celsa contra DIRECCION000 a la que absuelvo de los pedimentos que se le formulan.
Estimando la acción de reclamación de cantidad, CONDE NO a la demandada a que abone a la Sra. Celsa la cantidad de 1.774,62 euros con el interés previsto en el artículo 29.3 ET, que asciende a 177,46 euros.
Contra l'esmentada resolució es va interposar un recurs de suplicació per la representació de la sra. Celsa, que va ser impugnat per la representació de DIRECCION000 .
S'ha assenyalat per a votació i decisió el día 17 de juny de 2022, duent-se a terme a la data assenyalada.
RAONAMENS JURÍDICS
La sentència d'instància ha desestimat la demanda en considerar que no existí l'acomiadament denunciat.
Interposa recurs de suplicació la treballadora, que ha estat impugnat per l'empresa demandada.
El primer motiu de recurs, per la via de l' art. 193. b) LRJS, postula la revisió de dos fets provats.
Abans d'abordar aquesta pretensió escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements " sine qua non ", a
saber: a) que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat respecte dels elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador "a quo", sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.
D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel·lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE- una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova.
La primera revisió que interessa la recurrent es l'addició al fet provat quart del d'un paràgraf que reflecteixi que " La empresa erró en tal gestión remitiendo los datos de la actora a un organismo equivocado, Instituto Balear de Seguridad y Salud Laboral, el cual no era competente para incluir a la actora en el Erte, tal como dispone la Ley 7/2018, de 31 de julio, de promoción de la seguridad y la salud en el trabajo en las Illes Balears, donde se especifican las funciones del Instituto Balear de Seguridad y Salud Laboral."
La pretensió ha de ser desestimada: al marge d'integrar una valoració jurídica, el fet provat quart ja recull que tant la sol.licitud inicial de l'ERTE com la posterior petició de subsanació, amb inclusió de la demandant, s'adreçaren a l'IBASAL, cosa tan manifestament errònia que fa innecessària l'addició interessada.
La segona revisió consisteix en l'addició d'un nou fet provat, que seria el 10é, del següent tenor literal:
"Tras varios intentos de la trabajadora por esclarecer la falta de cobro de prestaciones por Erte, el Servicio de Ocupación de las Illes Balears (SOIB), le remitió un correo electrónico el 3 de junio de 2020 en el cual se le indicaba que la empresa debía darla de alta al incluirla en el ERTE, y que en caso contrario debía reclamar."
Ha de prosperar aquesta revisió, fonamentada en adequat suport revisori en el document núm. 6 de la prova de la part actora, no haver estat controvertit per la demandada, a la seva impugnació, i ser potencialment rellevant per fonamentar la censura jurídica de la recurrent.
El segon motiu de recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, es denuncia la infracció, per inaplicació, de la instrucció del Conseller de Treball, publicada en el BOIB de 26 de març de 2020, que, respecte dels ERTES regulats als arts. 22 i 23 del Real Decreto Ley 8/2020, aclarí que " Los trabajadores cuya fecha habitual de llamamiento sea posterior a la fecha de efectos del ERTE se incluirán en este utilizando como referencia la fecha de llamamiento del año 2019 o fecha de alta de 2019, si son nuevas incorporaciones ."
Considera el recurrent que l'empresa demandada, en incomplir aquesta obligació i no incloure la demandant a l'ERTE inicial, incorregué en un acomiadament.
El primer que la Sala ha de posar de manifest és que, en un...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba