STSJ Cataluña 3067/2022, 19 de Mayo de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 19 Mayo 2022 |
| Número de resolución | 3067/2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2020 - 8020165
RM
Recurs de Suplicació: 8/2022
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 19 de maig de 2022
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3067/2022
En el recurs de suplicació interposat per Obdulio a la sentència del Jutjat Social 4 Barcelona de data 17 de novembre de 2021 dictada en el procediment núm. 388/2020, en el qual s'ha recorregut contra la part AGENCIA POLFORD DE LOCUTORES, S.L., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de novembre de 2021, que contenia la decisió següent:
Que desestimando la demanda presentada a instancias del Sr. Obdulio frente a AGENCIA POLFORD DE LOCUTORES, S.L., declaro procedente el despido sufrido por el actor en fecha efectos 31/05/2020, se declara la extinción del contrato de trabajo y absuelvo a la demandada de los pedimentos formulados en su contra.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
1.º El Sr. Obdulio ha venido prestando servicios por cuenta de AGENCIA POLFORD DE LOCUTORES, S.L. con una antigüedad de 26 de seotiembre de 2012,inició su relación laboral mediante contratos de Autónomo Económicamente Dependiente y posteriormente, en fecha 01/09/2017 en virtud de contrato
de trabajo indefinido a jornada completa de 40 horas semanales, con la categoría profesional de jefe de sonido, percibiendo una retribución mensual total de 2.411,41 euros brutos con inclusión de pagas extras. El trabajador no ostenta ni ha ostentado en el último año cargo alguno de representación unitaria o sindical (no controvertido).
2.º La empresa por carta de 15/05/2020 con efectos de 31/05/2020 comunicó al actor la extinción de su contrato de trabajo, alegando causas económicas, cuyo contenido se da por reproducido a efectos probatorios. La empresa abonó al trabajador la indemnización cuyo importe asciende a 12.254,71 euros en la fecha en que comunicó la carta de despido (documental).
3.º La cuenta de pérdidas y ganancias de la empresa arroja el siguiente resultado: -primer trimestre 2018: -888,86
-primer trimestre 2019: - 28.031,39
-primer trimestre 2020: - 52.956,57
-segundo trimestre 2018: 6.903,66
-segundo trimestre 2019: - 5.090,01
-tercer trimestre 2018: - 41.063,57
-tercer trimestre 2019: - 70.088,92
-cuarto trimestre 2018: - 6.546,42
-cuarto trimestre 2019 - 23.979,84
Los resultados anuales de la empresa arrojan el siguiente resultado:
-año 2018: -41.595,19
-año 2019: -94.889,06
-año 2020: -85.257,53 (documental)
4.º El acto de conciliación previo concluyó con el resultado de intentado sin efecto.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
ÚNIC.- 1. Motius del recurs
A través d'un sol motiu de suplicació, articulat per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS, denuncia el treballador recurrent la infracció d'allò previst als articles 51.1 i 52 c) ET en relació als articles 53.1 a) del mateix cos legal, 120 a 123 LJS i 217 LEC. La tesi del recurs, succintament resumida per la sala, passa per la consideració de que l'extinció objectiva per causes econòmiques hauria d'haver estat declarada improcedent per tres raons: en primer lloc, perquè la carta d'acomiadament adduïa unes dades econòmiques genèriques; en segon lloc, perquè les dites dades no han estat provades; i, per últim, negant l'existència de causa suficient.
2. Sobre la suficiència de la carta d'acomiadament
Començant la nostra anàlisi per les insuficiències de la missiva extintiva caldrà destacar que en qualsevol acomiadament la persona assalariada ha de conèixer cabdalment els motius pels qual l'empresa decideix posar fi al vincle laboral, a fi de poder-se defensar davant els tribunals. Si bé es mira l'acomiadament laboral trenca la lògica civilista en la que, com regla general l'extinció dels contractes ha de ser decidida por un òrgan judicial i no es troba a l'abast de les parts. Però en el Dret del Treball l'empresari ostenta una autotutela que li permet posa vi al vincle contractual en forma unilateral. Això determina que, en definitiva, l'objecte dels plets per qualsevol tipus d'acomiadament versin sobre la carta i els motius que allà consten que han de ser acreditat per l'empresari. I és per això que en aquests processos la llei processal preveu la inversió de les regles tradicional d'intervenció en judici i càrrega de la prova. És per això que, com acabem de senyalar, la carta d'acomiadament -com ocorre amb les demandes en altres processos- ha de ser clara, indicant clarament els motius que justifiquen la decisió empresarial. No
obstant això, ha d'observar-se que les extincions objectives la Llei sembla exigir majors continguts. En efecte, encara que en el cas de les lletres a) i b) de l'article 52 el treballador pot tenir un coneixement més o menys total
de la causa de l'acomiadament a l'efecte de defensa, en tant que concorren circumstàncies personals que li són pròpies (falta d'adaptació al canvi tecnològic, ineptitud, etc.) no ocorre així en el cas de les lletres c) i e), en tant que no es tracta aquí de la mera imputació d'un incompliment contractual greu i culpable del treballador, sinó d'una extinció que obeeix a circumstàncies del tot alienes a la persona assalariada [la situació econòmica, tècnica, organitzativa o productiva per la qual travessa l'empresa, en relació al supòsit de la lletra c) de l'article
52 ET i, en menor mesura en la mena de la lletra e) de la mateixa norma]. Per aquest motiu la possible situació d'indefensió que pot semblar el treballador per insuficiència de la carta és molt més accentuada.
S'afirma en aquest sentit en la STS UD 12.05.2015 -Rec. 1731/2014 -:
"1.- La trascendencia de la determinación del contenido mínimo de la comunicación escrita empresarial en la que se procede a un despido con invocación de causas objetivas, estriba en la finalidad de evitar la indefensión del trabajador despedido que debe conocer de forma suficiente la "causa" del acuerdo empresarial de extinción para poder actuar en condiciones de igualdad en el proceso ( arts. 9.2, 14 y 24.1 Constitución - CE -).
2.- Con tal propósito garantista, la normativa sustantiva y procesal constituye la referida " causa " como elemento delimitador del objeto probatorio del juicio de despido, puesto que " para justificar el despido, al demandado no se le admitirán en el juicio otros motivos de oposición a la demanda que los contenidos en la comunicación escrita de dicho despido " ( art. 120 en relación con art. 105.2 antes LPL y ahora en los mismos preceptos LRJS) y de la carga probatoria del empresario al que le corresponde " la carga de probar la veracidad de los hechos imputados en la carta de despido como justificativos del mismo " ( art. 120 en relación 105.1 antes LPL y ahora en los mismos preceptos LRJS) o, utilizando los términos de la normativa procesal civil, "la carga de probar la certeza de los hechos de los que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba