ATSJ Cataluña 46/2022, 5 de Mayo de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 05 Mayo 2022 |
| Número de resolución | 46/2022 |
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Sala Social
Passeig Lluis Companys s/n
08071Barcelona
Tel. 934866175
NIG: 08019 - 34 - 4 - 2022 - 0000056
Procediment principal: Demanda 481 / 2019 del Jutjat Social 1 Sabadell
Procediment: Recurs de queixa13/2022
MC
INTERLOCUTÒRIA NÚM. 46/2022
Magistrats: Il·lm. Sr. Andreu Enfedaque Marco
Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall
Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró
Barcelona, 5 de maig de 2022
En el recurs de queixa núm. 13/2022, interposat per D. MARIO RENATO SEPULVEDA GUTIERREZ en nom de Dª Rosario, contra la resolució de data 26 de gener de 2022 dictada pel Jutjat Social 1 Sabadell en les actuacions Demandes núm. 481/2019, hi ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.
Fets
El dia 14 de febrer de 2022 va entrar en aquesta Sala un escrit, que ha presentat Dª Rosario en el procediment Demandes núm. 481/2019, que se segueix en el Jutjat Social 1 Sabadell, pel qual s'interposa recurs de queixa contra la resolució de data 26 de gener de 2022.
El mateix dia, es va dictar una resolució mitjançant la qual es formava el rotlle corresponent i es designava el magistrat ponent.
Raonaments jurídics
El recurrent interposa recurs de queixa contra la interlocutòria dictada pel Jutjat del Social núm. 1 de Sabadell de data 26.1.22, que tingué per no anunciat el recurs de suplicació anunciat per la demandant contra la sentència dictada el 4.10.21.
L'esmentada interlocutòria recorda que la sentència dictada el 4.10.21 ja informava que contra la mateixa no hi cabia recurs de suplicació en raó del que disposa l' art. 191,1.e) LRJS respecte dels processos,
entre d'altres, de canvi de lloc de treball o mobilitat funcional; també recorda que la demandant presentà escrit abans del judici en el que manifestà que no concorrien els elements per seguir la modalitat processal de tutela de drets fonamentals i que interessà continuar la tramitació de l'acció per la via del procés ordinari de reconeixement de dret; i, finalment, senyala que a l'acció declarativa de dret no s'hi acumulà cap acció susceptible de recurs de suplicació.
RAONAMENTS JURÍDICS
El primer motiu en el que la recurrent fonamenta la seva queixa, a la quarta al.legació, és que la sentència d'instància ha incorregut en greus omissions que afecten a la declaració de fets provats i als fonaments jurídics, i, més concretament, que omet cap valoració de la provat documental que acreditava al seu currículum, quan constituïa la base fàctica de la seva pretensió, omissió que -per si sola- justificaria l'accés al recurs de suplicació a tenor de l' art. 193 b) LRJS.
No podrà prosperar aquesta primera al.legació: al marge de l'errònia invocació de l' art. 193 b) LRJS com a fonament legal de la recurribilitat de la sentència, l'apartat d) de l' art. 191.3 LRJS sí que disposa que " procederá en todo caso la suplicación.cuando el recurso tanga por objeto subsanar una falta esencial del procedimiento", però això requereix que ja en anunciar el recurs s'identifiqui amb tota claredat quina és la infracció processal que justificaria la recurribilitat de la sentència, cosa que la recurrent no feu ni en anunciar el recurs de suplicació, ni ara, en queixa.
En efecte, la recurrent en queixa es limita a esmentar que la sentència omet tota referència al seu currículum, però no argumenta per quin motiu era indispensable que fos reflectit a la declaració de fets provats per a la viabilitat de la pretensió deduïda a la demanda, sense que tampoc en els termes que es fonamenta la pretensió a la demanda es faci evident aquesta pretesa indispensabilitat.
Per tant, no havent-se justificat per la recurrent la concurrència d'una "falta essencial del procediment" que determini l'accés al recurs de suplicació ex art. 191.3 d) LRJS, ha de ser desestimada aquesta primera al.legació.
A la cinquena al.legació la recurrent fa una extensa consideració en ordre a concloure que l'actuació de l'empresa, objecte de la demanda inicial, constituí una flagrant violació de la seva dignitat, garantida a l' art. 10.1 CE. Però la recurrent no...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba