SAP Lleida 231/2022, 25 de Marzo de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 25 Marzo 2022 |
| Número de resolución | 231/2022 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120188028137
Recurs d'apel·lació 515/2020 B
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida
Procediment d'origen: Procediment ordinari 158/2018
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 2206000012051520
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Concepte: 2206000012051520
Part recurrent / Sol·licitant: Celia
Procurador/a: Susana Bellosta Lacambra
Advocat/ada: Sergio Hedo
Part contra la qual s'interposa el recurs: Candido, CIA ASEGURADORA SANTA LUCIA SA
Procurador/a: Laia Minguella Barallat
Advocat/ada: BEGOÑA GARCÍA SÁNCHEZ, Cesar Julio Ramos Alonso
SENTÈNCIA NÚM. 231/2022
Presidente:
Ilmo. Sr. Albert Montell Garcia
Magistradas:
Ilma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez
Ilma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda
Ponent: Albert Montell Garcia
Lleida, 25 de març de 2022
FETS
El 4 de setembre de 2020 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 158/2018, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Susana Bellosta Lacambra en representació de Celia, qui té reconegut el dret d'assistència jurídica gratuïta, contra Sentència nº 78/2020 de fecha 17/02/2020, en què consta com a part apel·lada la procuradora Laia Minguella Barallat, en representació de Santa Lucia Sa, Compañía de Seguros. La part codemandada, Candido, ha romàs en rebel·lia en segona instància.
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"[...]FALLO
DESESTIMO íntegramente la demanda interpuesta por la Procuradora S.ª Bellosta en nombre y representación de D.ª Celia frente a D. Candido y frente a la aseguradora Santa Lucía, SA, imponiendo a la parte demandante el pago de las costas causadas en esta instancia.[...]"
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 25/03/2022.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia .
FONAMENTS DE DRET
La demandant Sra. Celia reclama pels danys soferts el dia 1-5-17 per una caiguda produïda a l'atracció firal anomenada " DIRECCION000 ", que consisteix en un toro mecànic. La sentència de primera instància desestima la demanda perquè no ha quedat acreditada la relació de causalitat entre la caiguda i les lesions, és a dir, que no s'ha provat que les lesions que es reclamen a la demanda hagin estat causades per la caiguda del toro mecànic. Les lesions consistents en contractura cervical, i no es considera provada la relació de causalitat genèrica al no complir-se el criteri cronològic que estableix l' art. 135 de la Llei 35/2015, de 22 de desembre, de reforma del sistema par la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de trànsit. Aquest precepte està reservat per a supòsits de traumatismes menors a la columna cervical pels quals cap prova diagnòstica pot objectivar l'existència d'una lesió (una ressonància magnètica, una radiografia, etc), de forma que l'únic que permet saber que existeix el dany corporal és la manifestació del propi pacient que refereix que pateix dolor. Per poder considerar provat que existeix un dany físic més enllà de la simple manifestació del lesionat, l'art. 135 exigeix, entre altres criteris que no es discuteix que concorren en el cas de la Sra. Celia, que es compleixi un requisit cronològic, de manera que "la sintomatología aparezca en tiempo médicamente explicable. En particular, tiene especial relevancia a efectos de este criterio que se hayan manifestado los síntomas dentro de las setenta y dos horas posteriores al accidente o que el lesionado haya sido objeto de atención médica en este plazo". El Sr. Jutge de primera instància considera acreditat que no concorre aquest requisit perquè produïda la caiguda del toro mecànic el dia 1-5-17, la primera assistència mèdica la va rebre el dia 9 de maig, és a dir, vuit dies després de l'accident i, per tant, superat el termini legal de setanta-dues hores que fixa el precepte transcrit. Al seu escrit de recurs al·lega la demandant que els dolors no van desaparèixer després de vuit dies de produïda la caiguda, motiu pel qual va acudir al CAP de Balafia Pardinyes el dia 9 de maig on se li va diagnosticar una contractura cervical. Afegeix que els testimonis aportats a l'acte del judici acrediten que al poc temps de caure van aparèixer els dolors i que la prova pericial aportada indica que les lesions encaixen amb el tipus d'accident, en la seva intensitat i en les característiques de l'atracció firal, per la qual cosa considera que hi ha prova objectiva suficient per considerar acreditat que el dany compleix els requisits de l' art. 135 de la Llei 35/2015.
Si examinem aquestes al·legacions efectuades a l'escrit d'apel·lació, trobem que a l'acte del judici van declarar dues testimonis presencials de la caiguda, la neboda de la demandant, Sra. Serafina, i la seva cunyada Sra. Sofía . Totes dues van coincidir en dir que, un cop incorporada del terra on havia sortit despedida pel toro mecànic, la Sra. Celia es va queixar de dolors a l'espatlla i, a més, que sagnava pel lòbul de l'orella
esquerra. La Sra. Serafina, va manifestar que ella va pujar al toro amb la seva tieta i darrera seu, i que ella mateixa va caure a sobre de la tieta. No és d'estranyar, doncs, que per la caiguda en sí mateix i perquè a sobre seu va caure una altra persona (la seva neboda), la Sra. Celia s'aixequés adolorida. Ara bé, això no acredita, per sí sol, que els dolors que patia vuit dies després quan se li diagnosticar la contractura cervical al CAP de Balafia, fos precisament conseqüència de la caiguda i no, en canvi, de qualsevol altre fet o circumstància. L'informe del perit Sr. Santos, contràriament al que es diu al recurs d'apel·lació, no arriba a la conclusió inequívoca que la lesió que tenia la demandant quan va anar al CAP fos causada per la caiguda produïda vuit dies abans. El que diu és tot el contrari, doncs el perit, que va ser nomenat judicialment a instància de la pròpia demandant, només conclou que la ferida al lòbul de l'orella esquerra va ser causada pel sinistre, però, en canvi, pel que fa al dany cervical conclou que no està clara la relació de causalitat al no complir-se el criteri cronològic de l' art. 135 de la Llei 35/2015, i afirma que "no puede establecerse una relación de causalidad cierta, segura, directa y total entre el siniestro y la sintomatología que en la actualidad refiere la lesionada". És més, com ja s'ha dit, la Sra. Celia va anar una segona vegada al CAP de DIRECCION001 el dia 17 de maig degut a l'escassa millora que havia tingut amb el tractament d'antiinflamatoris, miorelaxants i collarí cervical que li van prescriure a la primera visita del dia 9 de maig. En aquesta segona ocasió se li va prescriure rehabilitació. Doncs bé, indica el perit al seu informe que la Sra. Celia li va explicar que no va realitzar la rehabilitació que li va prescriure el seu metge de capçalera (perquè la companyia d'assegurances de l'atracció firal no es va fer càrrec del seu seguiment i tractament), per la qual cosa no es disposa de cap altra document mèdic sobre la lesió de la Sra. Celia i la seva evolució, fins el punt que el període de curació el perit l'estableix en funció de les estadístiques i partint que l'esquinç cervical de la Sra. Celia fos com a màxim de segon grau. Per tant, la prova aportada és realment escassa, fins el punt que no permet conèixer l'abast i intensitat del dany ni tampoc si aquest dany es conseqüència de la caiguda del toro mecànic o si és degut a un altre causa i, a més, tampoc es pot saber quin hauria estat aquest dany cas d'haver seguit la lesionada la rehabilitació que li va ser prescrita. Cal recordar que l'art. 135 exigeix per considerar que hi ha relació de causalitat entre el sinistre i aquell dany corporal que no es pot objectivar a través de proves diagnòstiques, que hagi una proximitat temporal entre el fet que causa el dany i la seva manifestació o simptomatologia, és a dir, el criteri cronològic, i que de forma específica aquest precepte considera que es compleix aquest requisit quan "se hayan manifestado los síntomas dentro de las setenta y dos horas posteriores al accidente o que el lesionado haya sido objeto de atención médica en este plazo". Però de forma general estaleix que concorre quan "la sintomatología aparezca en tiempo médicamente explicable". En el supòsit que ara ens ocupa el perit judicial no determina que els vuit dies que van entre el dia en que es produeix l'accident i el dia en què la demandant acudeix per primera vegada a rebre assistència mèdica, sigui mèdicament explicable o bé l'aparició de la simptomatologia o bé que, apareguda, la pacient pogués arribar a trigar vuit dies en anar a rebre assistència mèdica. Cap pregunta es va formular al respecte al perit a l'acte del judici per cap dels advocats intervinents i, com ja s'ha dit, no es disposa de documentació mèdica que pugui ajudar a aclarir aquest fet. Ni tant sols es disposa dels informes de rehabilitació o del nombre de sessions de rehabilitació que li van ser prescrites atès que la Sra. Celia no en va fer. També s'ignora en quin moment el seu metge va determinar que ja no li calia fer ús del collarí cervical i quan va deixar de prendre antiinflamatoris. De la mateixa manera, a les dues testimonis aportades...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba