STSJ Cataluña 15/2022, 25 de Marzo de 2022
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Fecha | 25 Marzo 2022 |
| Número de resolución | 15/2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
RECURS DE CASSACIÓ I EXTRAORDINARI PER INFRACCIÓ PROCESSAL núm. 197/2021
779/2020 Recurs d'apel·lació - Secció Civil 18 Audiència Provincial Barcelona
563/2019 Divorci contenciós - Jutjat Primera Instància 14 Barcelona
Recurrent: Salome
Procurador: FCO. JAVIER MANJARIN ALBERT
Lletrat: Miguel Mercadal Audi
Recorreguda: Eloy
Procurador: ALBERT RAMENTOL NORIA
Lletrat: Elvira Font Torrent
SENTÈNCIA nº 15/22
President:
Excm. Sr. Jesús Mª Barrientos Pacho
Magistrats:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il·lm. Sr. Fernando Lacaba Sánchez
Il·lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, a 25 de març de 2022
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Salome, representada davant aquest Tribunal pel Procurador Francisco Javier Manjarín Albert i dirigida per l'Advocat Miguel Mercedal Audi, contra la Sentència núm. 328/2021 dictada el dia 13 de maig de 2021 per la Secció 18ª de l'Audiència Provincial de Barcelona en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència núm. 158/2020 dictada el dia 6 de juliol de 2020 pel Jutjat de Primera Instància 14 de Barcelona en el procediment de divorci contenciós 563/2019.
La part contra la qual es recorre, Eloy, ha estat representada en aquest Tribunal pel Procurador Alberto Ramentol Noria i dirigida per l'Advocada Elvira Font Torrent.
PRIMER. El procurador Francisco Javier Manjarín Albert, en representació de Salome, va formular demanda de divorci contenciós que sota el número 563/2019 es va seguir davant el Jutjat de Primera Instància 14 de Barcelona, que va dictar en data 6 de juliol de 2020 la Sentència núm. 158/2020 la part dispositiva de la qual diu el següent:
Que estimando parcialmente la demanda formulada por el Procurador de los Tribunales Dº Francisco Javier Manjarín Albert, en nombre y representación de Dª Salome, contra Dº Eloy, representado por el Procurador de los Tribunales Dº Alberto Ramentol Noria, debo declarar y declaro la disolución por divorcio del matrimonio contraído por los cónyuges en fecha 27 de junio de 1987 con todos los efectos inherentes a dicha declaración.
En cuanto a las medidas o efectos derivados del divorcio:
-
- No ha lugar a fijar una prestación compensatoria en favor de Dª Salome.
-
- No ha lugar a fijar una compensación económica por razón del trabajo a favor de Dª Salome.
Todo ello sin hacer pronunciamiento expreso de las costas, y firme que sea esta sentencia, comuníquese al encargado del Registro Civil en el que consta la inscripción del matrimonio así como en el Registro de los hijos, en su caso.
SEGON. Contra aquesta Sentència, la part demandant va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 18ª de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar la Sentència núm. 328/2021 amb data 13 de maig de 2021 amb la següent part dispositiva:
Desestimamos el recurso de apelación interpuesto por la Sra. Salome contra la sentencia de fecha seis de julio de dos mil veinte, dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 14 de Barcelona, debemos confirmar y confirmamos dicha resolución sin hacer expreso pronunciamiento de las costas causadas en el presente recurso.
TERCER. Contra la Sentència anterior, la representació processal de Salome va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de data 11 de novembre de 2021 aquest Tribunal es va declarar competent, va admetre els recursos a tràmit i, de conformitat amb l' art. 485 de la LEC, es va donar trasllat a la part contra la qual es recorre per formalitzar en un termini de vint dies l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 24 de febrer de 2022, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
-
La demanda que obre aquest litigi va ser promoguda per Salome en reclamació de la dissolució per divorci del seu matrimoni amb Eloy; a més, reclamava una prestació compensatòria amb caràcter indefinit i una compensació econòmica per raó de treball.
El demandat es va oposar a aquestes dues pretensions de caire patrimonial.
-
La sentència del jutjat va denegar per diverses raons tant la prestació compensatòria com la compensació econòmica preteses per la demandant.
-
El recurs d'apel·lació de la senyora Salome va ser desestimat en la segona instància.
L'Audiència expressa, en relació amb la compensació econòmica per raó de treball, que concorren els pressupostos per al seu reconeixement a favor de la demandant (l'esposa es va dedicar a la casa durant la convivència conjugal i el marit va obtenir un increment patrimonial superior al d'ella) i fixa la quantia de la compensació en 72.267,99 euros, corresponents al 15% de la diferència dels increments patrimonials, per bé que finalment desestima la pretensió en imputar a la satisfacció d'aquest crèdit les atribucions patrimonials rebudes per l'esposa creditora del seu marit durant la vigència del règim de separació de béns per un total de 108.872,42 euros.
-
La part demandant ha formulat contra la sentència de segona instància un recurs per infracció processal que consta de quatre motius i un recurs de cassació amb altres dos motius.
SEGON. Recurs per infracció processal
Motiu primer: infracció de les garanties del procés amb resultat d'indefensió (dret a la prova)
-
El motiu es planteja a l'empara de l' ordinal tercer de l'article 469.1 de la Llei d'enjudiciament civil ( LEC) en relació amb els articles 460.2, 2ª i 752 del mateix cos legal, sota l'afirmació que la sentència va ser dictada sense haver-se practicat la prova documental admesa tant pel jutjat com pel propi tribunal d'apel·lació relativa a la certificació per part del BBVA de la titularitat del compte corrent NUM000 (sis últims dígits), amb la conseqüent indefensió de la demandant apel·lant, ja que la prova documental no practicada anava adreçada a desmentir una de les afirmacions fàctiques de la sentència del jutjat (donació del marit a l'esposa de 17.954,15 € amb què ella contractà una imposició a termini).
-
La part objecte del recurs addueix com a causa d'inadmissió la manca de petició expressa de la nul·litat de la sentència impugnada.
La omissió adduïda és indiscutible, però també és cert que aquest silenci no s'erigeix en causa d'inadmissió del motiu, atès que no s'enumera com a tal en les regles contingudes a l'acord no jurisdiccional del ple del Tribunal Suprem del 27 de gener de 2017, i perquè de la pròpia llei processal ( art. 476.2, paràgraf quart, LEC) es desprèn que l'estimació d'un dels motius del recurs per infracció processal previstos en els ordinals segon a quart de l'article 469.1 -com és el cas- comporta l'anul·lació de la sentència recorreguda.
També s'addueix que el motiu no conté una exposició de la indefensió que hauria causat la manca de pràctica de la prova documental. Aquesta al·legació queda desmentida amb la lectura del motiu; altra cosa és la solidesa de l'afirmació d'indefensió, aspecte que en veritat ateny al fons del motiu, com es palesa en els epígrafs següents.
-
L' article 469.1, 3r LEC descriu com a motiu del recurs per infracció processal la "infracción de las normas legales que rigen los actos y garantías del proceso cuando la infracción determinare la nulidad conforme a la ley o hubiere podido producir indefensión".
Sobre el dret a la prova, directament connectat amb els drets a la tutela judicial efectiva i a la defensa ( art. 24. 1 i 2 CE), la doctrina constitucional ( STC 121/2021, del 2 de juny), de la qual se'n fa ressò la sentència del Tribunal Suprem 899/2021, del 21 de desembre, assenyala que :
"
-
Este derecho fundamental, que opera en cualquier tipo de proceso en que el ciudadano se vea involucrado, no comprende un hipotético derecho a llevar a cabo una actividad probatoria ilimitada en virtud de la cual las partes estén facultadas para exigir cualesquiera pruebas que tengan a bien proponer, sino que atribuye solo el derecho a la recepción y práctica de las que sean pertinentes [ ...].
-
Puesto que se trata de un derecho de configuración legal, es preciso que la prueba se haya solicitado en la forma y momento legalmente establecidos [ ...].
-
Corresponde a los jueces y tribunales el examen sobre la legalidad y pertinencia de las pruebas [ ...].
-
Es necesario asimismo que la falta de actividad probatoria se haya traducido en una efectiva indefensión del recurrente, o lo que es lo mismo, que sea "decisiva en términos de defensa" [ ...].
-
La anterior exigencia se proyecta en un doble plano: de una parte, el recurrente ha de razonar en esta sede la relación entre los hechos que se quisieron y no se pudieron probar y las pruebas inadmitidas ( SSTC 149/1987, de 30 de septiembre, FJ 3 ; 131/1995, de 11 de septiembre , FJ 2); y, de otra, quien en la vía de amparo invoque la vulneración del derecho a utilizar los medios de prueba pertinentes deberá, además, argumentar de modo convincente que la resolución final del proceso a quo podría haberle sido favorable, de haberse aceptado y practicado la prueba objeto de controversia [ ...].
-
-
El motiu no pot ser acollit.
Certament, ens trobem davant una aparent restricció del dret fonamental a la prova ( art 24.2 CE), ja que la prova documental més amunt esmentada fou proposada per la part demandant en la primera instància i admesa pel jutjat en forma de prova avançada, sense que arribés a practicar-se per raons alienes a la part que l'havia proposat. Aquest fet es va repetir en la segona instància, no obstant l'admissió de la prova pel tribunal d'alçada mitjançant la interlocutòria de l'11 de març de 2021 dictada a l'empara de l' article 460.2, 2ª LEC.
Ara bé,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATSJ Cataluña 49/2023, 7 de Marzo de 2023
...cónyuges obedezca en mayor o menor grado, a la dedicación al hogar del otro. En la reciente STSJCat núm. 15/2022 de 25 de marzo (ECLI:ES: TSJCAT: 2022:3891), "(...) en vista de la més prolixa redacció del vigent article 232-5.3 CCCat , el que actualment podria presentar interès cassacional ......