STSJ Cataluña 410/2022, 8 de Febrero de 2022
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 08 Febrero 2022 |
| Número de resolución | 410/2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA SECCIÓ CINQUENA
Recurs núm. 304/2018
SENTÈNCIA Núm. 410/2022
Il·lms. Srs.:
President
Sr. Francisco José Sospedra Navas
Magistrats
Sr. Pedro Luis Garcia Muñoz
Sr. Eduard Paricio Rallo
Barcelona, 8 de febrer de 2022
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 304/2018, interposat per l'Ajuntament de Vilagrassa, representat pel procurador Sra. Blanca Soria Crespo i dirigit pel lletrat Sr. Josep Lluís Rodríguez Ros, contra el Departament d'Educació, representat i dirigit pel Lletrat de la Generalitat.
Ha estat ponent el magistrat Il·lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
PRIMER.- En data 5 de novembre de 2018 la representació de l'ajuntament recurrent va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs, adreçat contra la desestimació presumpta de la reclamació de 64.175 euros corresponent al finançament de l'escola bressol municipal, pels cursos escolars 2012-13 a 2017-18 i també, addicionalment, els interessos meritats.
SEGON.- En data 14 de febrer de 2019 l'actora va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que condemni a la demandada a abonar-li la quantitat de 64.175 euros, més els interessos legals, tot imposant-se les costes processals a la demandada.
Hom fonamenta el recurs en el fet que la Generalitat de Catalunya queda legalment obligada al finançament dels centres municipals d'ensenyament infantil de primer grau, 0-3 anys, d'acord amb la normativa vigent, específicament la Llei 5/04 de creació de llars d'infants i la Llei 12/09.
TERCER.- Per la seva part, la representació de l'Administració demandada va formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments al·legats, va demanar la desestimació d'aquest recurs o, subsidiàriament, que es retrocedeixin les actuacions als efectes de determinar el contingut de l'obligació que es reclama o, subsidiàriament a l'anterior, en el cas que es determinin l'import de 1.300 euros per alumne i any a favor de l'Ajuntament demandant, que s'apliqui l'esmentada quantitat tot descomptant les subvencions percebudes de la Diputació destinades al funcionament de les llars d'infants.
QUART.- Mitjançant provisió de data 25 de març de 2021 es va assenyalar votació i resolució del recurs.
Posteriorment, en data 13 de maig i d'acord amb allò previst a l' article 35.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, es va dictar provisió suspenent el termini per a dictar sentència i es va emplaçar a les parts als efectes de pronunciar-se sobre el plantejament d'una qüestió d'inconstitucionalitat referida a la disposició addicional trentena de la Llei de Catalunya 12/09, d'Educació, en la redacció introduïda per l' article 172.3 de la Llei 5/20.
La representació de l'Ajuntament recurrent i el Ministeri Fiscal es van manifestar en el sentit favorable al plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat, mentre que de la representació de la Generalitat de Catalunya s'hi va oposar.
Mitjançant interlocutòria de data 13 de juliol de 2021 es va plantejar qüestió d'inconstitucionalitat referida als aparats 2 a 5 de l'esmentada disposició addicional en la redacció introduïda per la Llei 5/20.
CINQUÈ.- En data 16 de setembre de 2021 el Tribunal Constitucional va dictar sentència núm. 159/2021 que va desestimar la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada en el marc del recurs ordinari núm. 122/2018; qüestió que havia estat tramitada per aquesta mateixa Sala i secció amb idèntic contingut a la plantejada en el marc del present recurs.
Mitjançant provisió de data 3 de novembre es va emplaçar a les parts als efectes de pronunciar-se sobre l'eventual pèrdua d'objecte de la qüestió d'inconstitucional un cop coneguda l'esmentada sentència.
Posteriorment, es va aixecar la suspensió del termini per dictar sentència.
PRIMER.- Activitat impugnada i al·legacions de les parts.
Com s'ha avançat, l'Ajuntament de l'Ajuntament de Vilagrassa impugna en aquest recurs la desestimació presumpta de el requeriment formulat al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel que fa a l'abonament de l'import de 64.175 euros corresponent al finançament de l'escola bressol municipal, pels cursos escolars 2012-13 a 2017-18 i també, addicionalment, els interessos meritats.
Hom fonamenta el recurs en el fet que la Generalitat de Catalunya quedava legalment obligada al finançament dels centres municipals d'ensenyament infantil de primer grau -0 a 3 anys- d'acord amb la normativa vigent, específicament d'acord amb allò que disposa la Llei 12/09, d'educació de Catalunya, i la Llei 5/04, de creació de llars d'infants de qualitat.
La representació de la Generalitat de Catalunya s'oposa al recurs tot argumentant que el servei de llars d'infants és una competència pròpia dels municipis segons que disposa l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, sense que es pugui identificar una obligació legal concreta de finançar aquest servei per part de la Generalitat. Afegeix que la Diputació de Barcelona va assumir en aquest cas el finançament de les escoles del municipi, garantint una subvenció de 875 euros/alumne durant els cursos objecte de recurs, essent així que d'altra banda son els usuaris els que han estat finançant el servei a partir del preu públic establert a l'efecte.
SEGON.- Pèrdua d'objecte de la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada en aquest procés.
Fins a la publicació de la Llei del Parlament de Catalunya 5/2020 aquesta Sala i secció ha anat estimant nombrosos recursos interposats pels respectius Ajuntaments amb idèntiques pretensions i motius. N'és mostra la sentència núm. 844/17.
Durant la tramitació d'aquest procés es va promulgar l'esmentada Llei 5/2020 que va fixar pel període reclamat una compensació de 425 euros per alumne i curs, fet que va determinar que l'Administració demanada sol·licités la pèrdua sobrevinguda d'objecte del recurs.
Aquest Tribunal va denegar l'anterior sol·licitud i va plantejar qüestió d'inconstitucionalitat en relació amb la Llei esmentada, com s'havia plantejat ja en altres processos amb el mateix objecte i en els mateixos termes. Concretament, per primer cop, al recurs nº 122/2018, resultant desestimada pel Tribunal Constitucional mitjançant sentència nº 159/2021.
Un cop coneguda l'esmentada sentencia, posteriorment reiterada en altres sentència com ara la STC nº 167/2021, es va emplaçar a les parts per valorar una eventual pèrdua d'objecte de la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada a les parts en aquest procés.
Doncs be, per raons d'economia processal hem de declarar la pèrdua d'objecte de l'esmentada qüestió d'inconstitucionalitat.
En efecte, cap sentit tindria ja remetre al Tribunal Constitucional la qüestió inicialment acordada en aquest recurs, quan l' esmentat Tribunal ha resolt ja els dubtes que podia suscitar la constitucionalitat de la Llei 5/20, com ha reiterat en les successives qüestions trameses en el seu moment; si mes no considerant la impossibilitat de modificar els termes en els que la qüestió va ser inicialment plantejada.
Cal precisar que l'òrgan jurisdiccional te la facultat de desistir del plantejament de la qüestió mentre aquesta no hagi estat admesa a tràmit pel Tribunal Constitucional ja que, com indica el mateix Tribunal en la seva interlocutòria nº 313/1996, l'òrgan jurisdiccional remitent manté la seva competència al litigi; i únicament li està vedat retirar la qüestió d'inconstitucionalitat un cop que aquesta ha estat admesa a tràmit, cosa que no s'ha produït en aquest cas ja que n tan sols s'ha arribat a trametre el testimoniatge de les actuacions al Tribunal.
En segon lloc, aquesta decisió és conseqüència de la impossibilitat de modificar els termes en els què va ser plantejada la qüestió i en la improcedència de plantejar qüestions noves relatives a la mateixa norma fonamentades en els mateixos motius. En aquest sentit, allò que marca l'objecte de la qüestió d'inconstitucionalitat és la provisió inicial, ja que el mecanisme respon a un sistema de control concret, no pas abstracte, cosa que determina que s'hagin d'exterioritzar des del mateix moment del seu plantejament a les parts els motius pels que l'òrgan jurisdiccional qüestiona la constitucionalitat de la norma a fi que les parts puguin al·legar sobre els mateixos ( STC 224/2006; i ATC 56/2006, entre d'altres). Així ho estableix l' article 35.3 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, de manera que la qüestió no es pot complementar, modificar o ampliar en la mateixa instància, sense perjudici que pugui tornar a ser intentada en les successives instàncies o graus mentre no s'arribi a una sentència ferma.
En definitiva, atesos els precedents desestimatoris de les qüestions d'inconstitucionalitat plantejades i resoltes fins aleshores, és indubtable el pronòstic d'inadmissibilitat de la qüestió prevista en aquest procés, cosa que en qualsevol cas impediria la personació de les parts d'aquest procés davant del Tribunal Constitucional prevista a l' article 37 LOTC.
Cal afegir que aquest Tribunal ja va plantejar totes les qüestions que al·lega l'actora, en entendre que l'obligació de finançament de l'Administració de la Generalitat havia de satisfer l'objectiu de suficiència, tal com s'havia pronunciat aquest Tribunal a les sentències precedents, com es deduïa així mateix de la Llei de Pressupostos de la Generalitat de l'any 2017. Un plantejament que no va compartir el Tribunal Constitucional en reconèixer al legislador un ampli marge de discrecionalitat a l'hora de fixar la quantia del finançament, en la consideració que aquesta compensació te una naturalesa subvencional, podent fixar-ne la quantia i modular-ne el pagament sense...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 13 de Julio de 2022
...) Admitir a trámite el recurso de casación n.º 4749/2022 preparado por la Abogada de la Generalidad de Cataluña contra la sentencia n.º 410/2022, de 8 de febrero, dictada por la Sección Quinta de la Sala de lo Contencioso- administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en el r......
-
STS 1674/2023, 13 de Diciembre de 2023
...del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 8 de febrero de 2022, dictada en el recurso contencioso-administrativo 304/2018., que estimó en parte el recurso contencioso-administrativo promovido por la representación procesal del Ayuntamiento de Vilagrassa, contra la desestimación presu......