STSJ Cataluña 591/2022, 18 de Febrero de 2022
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 591/2022 |
| Fecha | 18 Febrero 2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA SECCIÓ CINQUENA
Recurs núm. 328/2019
SENTÈNCIA Núm. 591/2022
Il·lms. Srs.:
President
Sr. Francisco José Sospedra Navas
Magistrats
Sr. Pedro Luis Garcia Muñoz
Sr. Eduard Paricio Rallo
Barcelona, 18 de febrer de 2022
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 328/2019, interposat per l'Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, representat per la procuradora Sra. Laura Espada Losada i dirigit per la lletrada Sra. Elena Moreno Duran, contra el Departament d'Educació, representat i dirigit pel Lletrat de la Generalitat.
Ha estat ponent el magistrat Il·lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
PRIMER.- En data 23 d'octubre de 2019 la representació de l'Ajuntament recurrent va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs, adreçat contra la desestimació presumpta de la reclamació de finançament per al sosteniment dels centres docents municipals d'educació infantil de primer cicle, pels cursos escolars 2015-16 a 2018-19 i també, addicionalment, els interessos meritats.
SEGON.- En data12 de febrer de 2020 l'actora va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que declari el dret de l'Ajuntament recurrent a percebre del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l'import de 1.300 euros per alumne equivalent de les llars d'infants municipals en relació als cursos 2015-16, 2016-17; i la quantitat de 1.600 euros el curs 2017-18 i 2018-19; amb un total de 482.600 euros, més els interessos legals, tot imposant-se les costes processals a la demandada.
Hom fonamenta el recurs en el fet que la Generalitat de Catalunya queda legalment obligada al finançament dels centres municipals d'ensenyament infantil de primer grau, 0-3 anys, d'acord amb la normativa vigent, específicament la Llei 5/04 de creació de llars d'infants i la Llei 12/09.
TERCER.- Per la seva part, la representació de l'Administració demandada va formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments al·legats, va demanar la inadmissió d'aquest recurs d'acord amb els motius de l' article 69.b/ i c/ de la Llei jurisdiccional; la seva desestimació o, subsidiàriament, que es retrocedeixin les actuacions als efectes de determinar el contingut de l'obligació que es reclama o, subsidiàriament a l'anterior, en el cas que es determinin els imports de 1.300 i 1.600 euros per alumne i any a favor de l'Ajuntament demandant, que s'apliqui l'esmentada quantitat al número d'alumnes indicats en la documental aportada amb la contestació a la demanda.
QUART.- Mitjançant provisió de data 9 de juliol de 2021 es va assenyalar votació i resolució del recurs.
Posteriorment, en data 21 de juliol i d'acord amb allò previst a l' article 35.1 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, es va dictar provisió suspenent el termini per a dictar sentència i es va emplaçar a les parts als efectes de pronunciar-se sobre el plantejament d'una qüestió d'inconstitucionalitat referida a la disposició addicional trentena de la Llei de Catalunya 12/09, d'Educació, en la redacció introduïda per l' article 172.3 de la Llei 5/20.
La representació de l'Ajuntament recurrent i el Ministeri Fiscal es van manifestar en el sentit favorable al plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat, mentre que de la representació de la Generalitat de Catalunya s'hi va oposar.
CINQUÈ.- En data 16 de setembre de 2021 el Tribunal Constitucional va dictar sentència núm. 159/2021 que va desestimar la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada en el marc del recurs ordinari núm. 122/2018; qüestió que havia estat tramitada per aquesta mateixa Sala i secció amb idèntic contingut a la plantejada en el marc del present recurs.
Mitjançant provisió de data 4 de novembre de 2021 es va emplaçar a les parts als efectes de pronunciar-se sobre l'eventual pèrdua d'objecte de la qüestió d'inconstitucional un cop coneguda l'esmentada sentència.
Posteriorment, es va aixecar la suspensió del termini per dictar sentència.
PRIMER.- Activitat impugnada i al·legacions de les parts.
Com s'ha avançat, l'Ajuntament de l'Ajuntament de sant Esteve Sesrovires impugna en aquest recurs la desestimació presumpta de el requeriment formulat al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya pel que fa a l'abonament de l'import de 1.300 euros per alumne equivalent de les llars d'infants municipals en relació als cursos 2015-16 i 2016-17; i la quantitat de 1.600 euros el cursos 2017-18 i 2018-19; amb un total de 482.600 euros, més els interessos legals.
Hom fonamenta el recurs en el fet que la Generalitat de Catalunya quedava legalment obligada al finançament dels centres municipals d'ensenyament infantil de primer grau -0 a 3 anys- d'acord amb la normativa vigent, específicament d'acord amb allò que disposa la Llei 12/09, d'educació de Catalunya, i la Llei 5/04, de creació de llars d'infants de qualitat.
La representació de la Generalitat de Catalunya s'oposa al recurs tot plantejant dos motius d'inadmissibilitat del recurs. Al·lega, en primer lloc, que no concorren en aquest cas els requeriments per impugnar una inactivitat material de l'Administració. Hom afegeix que l'ajuntament no va complir els requeriments exigibles per interposar accions atès que no va aportar informe del secretari municipal.
Pel que fa al fons, la demandada s'oposa al recurs tot argumentant que el servei de llars d'infants és una competència pròpia dels municipis segons que disposa l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, sense que es pugui identificar una obligació legal concreta de finançar aquest servei per part de la Generalitat. Afegeix que la Diputació de Barcelona va assumir en aquest cas el finançament de les escoles del municipi, garantint una subvenció de 875 euros/alumne durant els cursos objecte de recurs, essent així que d'altra banda son els usuaris els que han estat finançant el servei a partir del preu públic establert a l'efecte.
Cal descartar d'entrada els objeccions que planteja la demandada pel que fa a l'admissibilitat del recurs.
En efecte, amb l'escrit d'interposició del recurs la representació municipal va aportar un informe jurídic intern, informe que va ser pres com a fonament d la resolució de Juta de govern local que va disposar la interposició d'aquest recurs. Cal remarcar que l' article 54.3 del Reial Decret Legislatiu 781/86 disposa que els acords per a l'exercici d'accions necessàries per a la defensa els béns i drets de els entitats locals s'hauran d'adoptar previ dictamen del secretari o, en el seu cas, de l'assessoria jurídica o lletrat, no sols del secretari municipal.
En segon lloc, allò que l'Ajuntament impugna no és pròpiament una situació d'inactivitat material sinó la desestimació d'un requeriment previ formulat a la demandada en data 25 de juliol de 2019. Un requeriment formulat a l'empara de l' article 44 de la Llei jurisdiccional que no presenta obstacles d'admissibilitat.
SEGON.- Pèrdua d'objecte de la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada en aquest procés.
Fins a la publicació de la Llei del Parlament de Catalunya 5/2020 aquesta Sala i secció ha anat estimant nombrosos recursos interposats pels respectius Ajuntaments amb idèntiques pretensions i motius. N'és mostra la sentència núm. 844/17.
Durant la tramitació d'aquest procés es va promulgar l'esmentada Llei 5/2020 que va fixar pel període reclamat una compensació de 425 euros per alumne i curs, fet que va determinar que l'Administració demanada sol·licités la pèrdua sobrevinguda d'objecte del recurs.
Aquest Tribunal va denegar l'anterior sol·licitud i va plantejar qüestió d'inconstitucionalitat en relació amb la Llei esmentada, com s'havia plantejat ja en altres processos amb el mateix objecte i en els mateixos termes. Concretament, per primer cop, al recurs nº 122/2018, resultant desestimada pel Tribunal Constitucional mitjançant sentència nº 159/2021.
Un cop coneguda l'esmentada sentencia, posteriorment reiterada en altres sentència com ara la STC nº 167/2021, es va emplaçar a les parts per valorar una eventual pèrdua d'objecte de la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada a les parts en aquest procés.
Doncs be, per raons d'economia processal hem de declarar la pèrdua d'objecte de l'esmentada qüestió d'inconstitucionalitat.
En efecte, cap sentit tindria ja remetre al Tribunal Constitucional la qüestió inicialment acordada en aquest recurs, quan l' esmentat Tribunal ha resolt ja els dubtes que podia suscitar la constitucionalitat de la Llei 5/20, com ha reiterat en les successives qüestions trameses en el seu moment; si mes no considerant la impossibilitat de modificar els termes en els que la qüestió va ser inicialment plantejada.
Cal precisar que l'òrgan jurisdiccional te la facultat de desistir del plantejament de la qüestió mentre aquesta no hagi estat admesa a tràmit pel Tribunal Constitucional ja que, com indica el mateix Tribunal en la seva interlocutòria nº 313/1996, l'òrgan jurisdiccional remitent manté la seva competència al litigi; i únicament li està vedat retirar la qüestió d'inconstitucionalitat un cop que aquesta ha estat admesa a tràmit, cosa que no s'ha produït en aquest cas ja que n tan sols s'ha arribat a trametre el testimoniatge de les actuacions al Tribunal.
En segon lloc, aquesta decisió és conseqüència de la impossibilitat de modificar els termes en els què va ser plantejada la qüestió i en la improcedència de plantejar qüestions noves relatives a la mateixa norma fonamentades en els mateixos motius. En aquest sentit, allò que marca l'objecte de la qüestió d'inconstitucionalitat és la provisió inicial, ja que el mecanisme respon a un sistema de control concret, no pas abstracte, cosa que determina que s'hagin...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba