STSJ Cataluña 421/2022, 25 de Enero de 2022
Jurisdicción | España |
Fecha | 25 Enero 2022 |
Número de resolución | 421/2022 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 17079 - 44 - 4 - 2020 - 8019214
RM
Recurs de Suplicació: 5863/2021
IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS
IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 25 de gener de 2022
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 421/2022
En el recurs de suplicació interposat per CONSELL COMARCAL DEL PLA DE L'ESTANY a la sentència del Jutjat Social 3 Girona (UPSD social 3) de data 5 de maig de 2021 dictada en el procediment núm. 276/2020, en el qual s'ha recorregut contra la part Macarena, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de maig de 2021, que contenia la decisió següent:
"Que estimando la demanda promovida por Macarena frente a Consell Comarcal del Pla de l'Estany, declaro improcedente el despido llevado a cabo por la administración demandada con efectos de 28/02/2020 y, en consecuencia, condeno la citada administración a estar y pasar por tal declaración y a que readmita a la demandante en su mismo puesto de trabajo y en iguales condiciones a las que regían la relación laboral con anterioridad al despido con abono de los salarios de tramitación devengados desde la fecha del despido hasta la notificación de la sentencia; o, a su opción, que deberá ejercitar en el improrrogable plazo de cinco días, a que abone a la trabajadora, en concepto de indemnización, ya descontada las suma percibida en concepto de indemnización parcial por despido objetivo, el importe de 26.916,99 euros (50.198,29 - 23.281,30)."
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO.- La demandante, Macarena, han venido prestando servicios por cuenta de Consell Comarcal del Pla de l'Estany como indefinida no fija, con una antigüedad de 6/06/2005, categoría profesional A2CD20 (directora centro cívico de Banyoles) y salario diario bruto con inclusión de pagas extraordinarias de 87,99 euros, realizando una jornada laboral de 37,5 horas en cómputo semanal (Contrato, nóminas, no controvertido).
El Ajuntament de DIRECCION000 comunicó al Consell Comarcal del Pla de l'Estany la supresión del servicio Centro Cívico de DIRECCION000 acordada en fecha 23/12/2019, sobre la base de una memoria emitida por la Regidora de Acción Social, cuyo contenido se desconoce (no se ha aportado). Se alude en la comunicación a "necesidades del barrio que han cambiado en los últimos años" y al "traslado del eje formativo del Centro al Casal Civic".
Por RRHH del Consell Comarcal del Pla de l'Estany se emitió informe relativo al personal adscrito al servicio municipal del Centro Cívico de DIRECCION000 . Se indica que la supresión del servicio en cuestión supone la finalización de las funciones de directora de la actora, y al no disponerse de otro lugar de trabajo para reubicarla, procede su despido por causas objetivas, conforme art. 52 c) ET. Se calcula la indemnización por dicho despido en la cantidad de 23.281,30 euros. Para fijar dicho calculo, la empleadora calcula valorando que la actora realizaba el 60 % de jornada entre el 2 de febrero y el 30 de septiembre de 2010 y el 10 de octubre de 2010 al 15 de diciembre de 2013. Se acuerda, finalmente, extinguir la relación laboral con fecha de efectos 28/02/2020.
Mediante Decreto de Presidencia de fecha 13/02/2020, la administración demandada decreta la extinción del contrato de trabajo de la actora por causas objetivas (supresión servicios Centro Cívico DIRECCION000 ) con fecha de 28/02/2020 y con derecho de la actora a una indemnización de 23.281,30 euros
(expediente administrativo)
La decisión extintiva fue comunicada personalmente a la actora en fecha 14/02/2020 (folio 119)
Contra la referida decisión administrativa la actora interpuso recurso potestativo de reposición en fecha 26/02/2020, que fue desestimado
(expediente administrativo).
El Centro Cívico de DIRECCION000 era llevado por la administración demandada a pesar de ser un servicio prestado solo a vecinos de DIRECCION000 . El servicio ha quedado suprimido y en las instalaciones donde se encontraba el mismo se prestan servicios de Casal de Barri (testificales).
La actora disfruto de reducción de jornada para el cuidado de hijos menores en las siguientes fechas: 2 de febrero de 2010 a 15 diciembre de 2013 (reducción 50 %); 1 de enero de 2014 a 10 de noviembre de 2018 (32,5 horas) (expediente laboral actora aportado, sentencia dictada por este juzgado en fecha 4/04/2014 en materia de conciliación vida laboral y familiar).
La demandante no ostenta ni ha ostentado la condición de representantes de los trabajadores (no controvertido)."
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Per la via de la lletra a) de l'article 193 LRJS denuncia l'entitat local demandada la infracció d'allò previst als articles 24.1 CE, 97 LRJS, 216 i 218 apartats 1 i 248.3 LOPJ, en considerar que la sentència incorre en incongruència extrapetita, atès que la sentència declara la improcedència de l'acomiadament en considerar que no concorria causa organitzativa per bé que a la demanda la dita pretensió la dita qualificació es basava en el dret de la demandant a ocupar un altre lloc de treball dins de l'ens comarcal.
En forma reiterada la doctrina constitucional (des de la STC 20/1982) ha vingut declarant que el vici d'incongruència, entès com a disfunció entre el decideixo judicial i els termes en què les parts formulen les seves pretensions, concedint més, menys o una altra cosa -incongruència extra petítum- d'allò demanat, pot significar una vulneració del principi dispositiu constitutiu d'una efectiva denegació del dret a la tutela judicial, sempre que la desviació sigui d'una naturalesa que suposi una modificació substancial de l'objecte processal, amb la corresponent indefensió i sostracció a les parts de l'autèntic debat contradictori ( SSTC 168/1987, 144/1991, 183/1991, 59/1992, 88/1992, 44/1993, etc.) Insisteix la dita doctrina que per determinar si existeix incongruència en una resolució judicial, civil o laboral, és precís confrontar la seva part dispositiva amb l'objecte
del procés, delimitat pels seus elements subjectius -les parts- i objectius -causa petendi i petitum-, de manera que l'adequació ha d'estendre's tant a la petició com als fets que la fonamenten, sense perjudici de que en virtut del principi "iura novi curia" l'òrgan judicial no ha de quedar obligat a ajustar els seus raonaments jurídics als utilitzats per les parts (entre moltes d'altres, STC 88/1992, 369/1993, etc.)
Aquests tradicionals criteris consten actualment a l' article 218 LEC que recull el criteri general d'exigència legal de congruència dels pronunciaments judicial, indicant tot seguit que " els tribunal, sense que es puguin apartar de la causa de demanar acudint a fonaments de fet o de dret diferents d'aquells que les parts hagin fet valer, resoldrà conforme les normes aplicables al cas, tot i que no hagin estat encertadament...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba