AAP Lleida 222/2021, 30 de Septiembre de 2021
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 222/2021 |
| Fecha | 30 Septiembre 2021 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120218114300
Recurs d'apel·lació 577/2021 A
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida
Procediment d'origen: P.S. Qüestió incidental de pronunciament especial 116/2021
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 2206000012057721
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Concepte: 2206000012057721
Part recurrent / Sol·licitant: AKF BANK GMBH & Co KG, SUCURSAL ESPAÑA
Procurador/a: Jose Manuel Jimenez Lopez
Advocat/ada:
Part contra la qual s'interposa el recurs: Bárbara
Procurador/a:
Advocat/ada:
INTERLOCUTÒRIA 222/2021
President:
Il·lm. Sr. Albert Montell Garcia
Magistrades :
Il·lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez
Il·lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda
Ponent: Albert Montell Garcia
Lleida, 30 de setembre de 2021
FETS
El 2 de juliol de 2021 es van rebre les actuacions de P.S. Qüestió incidental de pronunciament especial núm. 116/2021, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat pel procurador José Manuel Jiménez López, en representació de AKF BANK GMBH & Co KG, SUCURSAL ESPAÑA, contra la Interlocutòria de data 26/05/2021.
El contingut de la part dispositiva de la interlocutòria objecte de recurs és el següent:
"DECLARO la Nulidad de la Condición general 11ª relativa al vencimiento anticipado del contrato de préstamo suscrito y de la Condición general 10ª relativa a las comisiones y gastos, reduciendo el objeto del expediente a las mensualidades efectivamente impagadas desde abril de 2020 a febrero de 2021 por importe de 180,65 €. [...]"
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 30/09/2021.
FONAMENTS DE DRET
Discuteix AKF Bank GMBH la declaració de nul·litat, per abusiva, de la clàusula de venciment anticipat per incompliment de la deutora efectuada per la interlocutòria de primera instància. Pel que fa a aquest tipus de clàusules, el Tribunal Suprem, amb caràcter general, admet la seva validesa en base als arts. 1129 i 1124 del C.c. i dels arts. 572.2 i 693.2 de la LEC. Així, a la ja esmentada sentència de 23-12-15 diu: "En términos generales, esta Sala no ha negado la validez de las cláusulas de vencimiento anticipado, siempre que esté claramente determinado en el contrato en qué supuestos se podrá dar lugar a dicho vencimiento, sin que ello pueda quedar al arbitrio del prestamista, en contravención de lo dispuesto en el artículo 1.256 del Código Civil ( Sentencias de 2 de enero de 2006, 4 de junio de 2008, 12 de diciembre de 2008 ó 16 de diciembre de 2009). (...). La citada sentencia 506/2008, de 4 de junio, precisó que, atendiendo a los usos de comercio, y vista la habitualidad de dichas cláusulas en la práctica bancaria reciente, existían argumentos para defender la validez de tales estipulaciones al amparo del principio de autonomía de la voluntad ( art. 1255 CC), cuando concurra justa causa para ello, es decir, cuando nos encontremos ante una verdadera y manifiesta dejación de las obligaciones de carácter esencial contraídas, entre las que se incluye el impago de las cuotas de amortización de un préstamo ".
Això suposa que la seva nul·litat, per abusiva, estarà determinada per la concreta redacció que se li hagi donat. D'aquesta manera, ho serà quan el venciment anticipat es contempli per incompliments irrellevants; per la concurrència de circumstàncies que siguin apreciables segons la lliure voluntat de l'entitat prestamista; o quan el seu exercici causi un perjudici desproporcionat i no equitatiu al prestatari. En aquest sentit, la indicada STS de 23-12-15 ja diu que una clàusula que contempli el venciment anticipat d'un préstec per la "manca de pagament als seus venciments d'una part qualsevol del capital del préstec o dels seus interessos", serà contrària a la doctrina del TJUE, establerta per exemple a al seva sentència de 14-3-13, atès que suposa permetre el venciment anticipat en cas d'incompliment d'obligacions no essencials, no modula la gravetat de l'incompliment en funció de la durada i quantia del préstec, ni permet al consumidor evitar la seva aplicació mitjançant una conducta diligent de reparació. En el mateix sentit la STS de 19-2-20 diu: "haciendo nuestra la jurisprudencia del TJUE ( SSTJUE, de 14 de marzo de 2013, asunto C-415/11 Aziz, y 26 de enero de 2017, asunto C-421/14, Banco Primus; y AATJUE de 11 de junio de 2015, asunto C-602/13, y 8 de julio de 2015, asunto C-90/14), hemos declarado que, para que una cláusula de vencimiento anticipado no sea abusiva, debe modular la gravedad del incumplimiento en función de la duración y cuantía del préstamo. Desde ese punto de vista, parece evidente que una cláusula de vencimiento anticipado que permite la resolución por el incumplimiento de un solo plazo, incluso parcial y respecto de obligaciones accesorias, debe ser reputada abusiva, dado que no se vincula a parámetros cuantitativa o temporalmente graves". I afwegeix més en davant que: "Además, conforme a la doctrina del TJUE, recogida en el auto de 11 de junio de 2015 (asunto C- 602/13),
no cabe salvar la abusividad de la cláusula porque no llegara a aplicarse en su literalidad, es decir, por haber soportado la entidad prestamista un periodo amplio de morosidad antes de ejercitarla".
En el supòsit que ara es planteja, la clàusula 11 del contracte de crèdit al consum subscrita, estableix que: "en caso de incumplimiento por parte del prestatario de las obligaciones del presente Contrato y, en particular, la falta de pago total o parcial de cualquier cuota del préstamo a su vencimiento, akf bank podrá considerar vencida toda la obligación [...]". Aquesta redacció suposa que es permet el venciment anticipat del préstec en cas d'incompliment d'obligacions de caràcter accessori com són les comissions interessos, penalitzacions i despeses, atès que no s'hi efectua cap discriminació en relació a les obligacions principals. Però, a més, tampoc modula ni té en compte la gravetat de l'incompliment segons els paràmetres abans indicats de durada i quantia del préstec (que en aquest cas eren 1.071,50 € i un termini de quatre anys), per la qual cosa queda a lliure criteri del creditor la determinació de la seva aplicació, en contra del que disposa l' art. 1256 del C.c., i sense que el consumidor pugui conèixer amb antelació els límits i requisits als quals es sotmet l'exercici de la facultat resolutòria unilateral del creditor. Finalment, tampoc es preveu pel consumidor un remei que li permeti reaccionar eficaçment per evitar les conseqüències del venciment anticipat, ni contractualment, ni a cap norma legal. Com diu la STS de 18-2-16: "parece evidente que una cláusula de vencimiento anticipado que permite la resolución con el incumplimiento de un solo plazo, incluso parcial y respecto de una obligación accesoria, debe ser reputada como abusiva, dado que no se vincula a parámetros cuantitativa o temporalmente graves".
Al seu escrit de recurs, l'apel·lant insisteix que no poden ser aplicades les conseqüències de l'abusivitat atès que no ha fet aplicació literal de la clàusula contractual transcrita, doncs ha esperat a que la deutora hagi impagat set quotes mensuals per donar per vençut anticipadament el préstec, amb la qual cosa hauria respectat escrupolosament l'actual redacció de l' art. 693.2 de la LEC. Aquestes al·legacions, però, no poden ser admeses, atès que ja s'hi ha pronunciat, per rebutjar-les, el TJUE a la seva sentència de 26-1-17, on diu:
"Mediante las cuestiones prejudiciales sexta y séptima, que procede examinar conjuntamente, el órgano jurisdiccional remitente pregunta, fundamentalmente, si la Directiva 93/13 debe interpretarse en el sentido de que se opone a una interpretación jurisprudencial de una disposición de Derecho nacional relativa a las cláusulas de vencimiento anticipado de los contratos de préstamo, como el artículo 693, apartado 2, de la LEC, que prohíbe al juez nacional que ha constatado el carácter abusivo de una cláusula contractual de ese tipo declarar su nulidad y dejarla sin aplicar cuando, en la práctica, el profesional no la ha aplicado, sino que ha observado los requisitos establecidos por la disposición de Derecho nacional.
69 Con carácter preliminar debe recordarse que, si bien, con arreglo al artículo 1, apartado 2, de la Directiva 93/13, "las cláusulas contractuales que reflejen disposiciones legales o reglamentarias imperativas [...] no estarán sometid[a]s a las disposiciones de la presente Directiva", la cláusula 6 bis del contrato controvertido en el litigio principal, por la que se fijan las condiciones del vencimiento anticipado, a la que se refieren las cuestiones prejudiciales sexta y séptima, no refleja las disposiciones del artículo 693, apartado 2, de la LEC. En efecto, dicha cláusula prevé que el prestamista podrá declarar el vencimiento anticipado y exigir la devolución inmediata del capital, de los intereses y de los demás gastos en caso de que se produzca la falta de pago en la fecha convenida de cualquier cantidad adeudada en concepto de principal, intereses o cantidades adelantadas por el banco, y no, como establece el artículo 693, apartado 2, de la LEC, en caso de incumplimiento de la obligación de pago por un período de tres meses. Asimismo, figuran en dicha cláusula...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba