SAP Lleida 620/2021, 13 de Octubre de 2021
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 620/2021 |
| Fecha | 13 Octubre 2021 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2500842120198143168
Recurs d'apel·lació 339/2020 C
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Tremp (UPSD)
Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 312/2019
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 2206000012033920
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Concepte: 2206000012033920
Part recurrent / Sol·licitant: Juliana
Procurador/a: Monica Piñol Tomas
Advocat/ada: Jorge Fernando Español Fumanal
Part contra la qual s'interposa el recurs: Pedro Miguel
Procurador/a: Carles Badia Verdeny
Advocat/ada: José Manuel Alburquerque Becerra
SENTÈNCIA NÚM. 620/2021
President:
Il.lm. Sr. Albert Montell Garcia
Magistrats:
Il.lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez Il.lma. Sra. Beatriz Terrer Baquero
Ponent: Albert Montell Garcia
Lleida, 13 d'octubre de 2021
FETS
Es van rebre les actuacions de Judici verbal (250.2) (VRB) 312/2019, procedents del Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Tremp (UPSD), a fide resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Monica Piñol Tomas en representació de Juliana, contra la Sentència de fecha 22/01/2020, en què consta com a part apel·lada el procurador Carles Badia Verdeny, en representació de Pedro Miguel .
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"DESESTIMO ÍNTEGRAMENTE la demanda interpuesta por la Procuradora de los Tribunales Dña. Mónica Piñol Tomàs en nombre y representación de Dña. Juliana, contra D. Pedro Miguel a quien absuelvo de las peticiones efectuadas en su contra, con condena en costas a la parte demandante.[...]"
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos i es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia.
FONAMENTS DE DRET
En cap cas poden ser compartits els epítets que l'escrit d'apel·lació dedica a la sentència de primera instància. Per molt que el pronunciament desestimatori de la demanda li pugui ser "irritante" o es puguin sentir "escandalizados", la sentència recaiguda està fonamentada tant des d'un punt de vista fàctic com jurídic. Cosa diferent és que no plaguin els seus pronunciaments o que contravinguin els particulars interessos de la part recurrent per molt legítims que siguin. Efectivament, a la demanda, la Sra. Juliana, ara apel·lant, pretenia que el seu germà demandat fos condemnat a que li entregués una còpia de la clau de la porta metàl·lica situada al passatge que hi ha entre l'habitatge i el paller del conjunt d'edificacions situats a la CARRETERA000 de la Vall de Boí, procedent de l'herència del seu pare, antic número NUM000 del carrer DIRECCION000, finca registral NUM001 . A més demanava que el seu germà no "pueda impedirle" que connecti la cambra de bany que ha habilitat al segon pis de la casa amb la claveguera situada a l'exterior a través d'una baixant o canal adossat a l'edifici. El títol jurídic en el qual empara aquestes pretensions és que tots dos germans són copropietaris en iguals parts indivises del conjunt de la casa pairal format per habitatges, pallers i era en virtut de l'escriptura notarial de designació d'hereu i manifestació i adjudicació d'herència de 29-5-80, on Pedro Miguel esdevenia copropietari de la meitat indivisa de la casa pairal a títol d'hereu i Juliana de l'altre meitat indivisa en pagament de la seva llegítima paterna. En segon lloc, al·lega com a títol jurídic l'efecte de cosa jutjada produït per la sentència penal de 26-10-18, dictada pel Jutjat d'Instrucció de Tremp en procediment per delicte lleu, on es declara com a fet provat que tots dos germans són copropietaris en iguals parts indivises del conjunt format pels habitatges, pallers i era. La sentència de primera instància desestima la demanda raonant que no existeix una situació de copropietat entre tots dos germans perquè la van dissoldre amb document privat atorgat el mateix dia de l'escriptura de designació d'hereu, el 29-5-80, i pel qual la germana Juliana s'adjudicava la propietat exclusiva de dos pisos i la meitat del traster de l'habitatge, mentre que Pedro Miguel s'adjudicava la propietat exclusiva dels pallers, l'era, i tota la planta NUM002, tres pisos de la part de l'edificació que els té i la meitat dels trasters. La sentència apel·lada també valora la prova testifical aportada per les parts litigants que posa de manifest que els dos germans han posseït el conjunt pairal en la forma en què es va realitzar la dissolució de la comunitat, i fonamenta que els fets declarats provats a la sentència penal de 26-10-18 no pot produir cap efecte vinculant per a la jurisdicció civil al ser una sentència absolutòria. Finalment raona que no concorren els requisits de l' art. 566-8 del CCCat per estimar la connexió de la nova cambra de bany habilitada al segon pis amb la claveguera de la casa mitjançant una canonada adossada a la façana de l'habitatge perquè l'actora disposa ja d'un altra lavabo a la primera planta amb la corresponent connexió, sent factible la connexió interior entre un i altra. Com es pot comprovar, doncs, els raonaments exposats a la sentència de primer grau són sòlids, encara que es pugui entendre que equivocats, com pretén ara posar de manifest la demandant amb el seu escrit de recurs.
Al·lega l'apel·lant per rebatre la fonamentació de la sentència de primera instància que no es pot haver produït una divisió ni poden haver "pisos diferenciados" perquè no existeix una divisió en propietat horitzontal. L'argument no és admissible. La facultat dels comuners de posar fi a la situació d'indivisió en els supòsits
d'edificis o conjunts d'edificis en els quals és possible atribuir propietats exclusives i excloents junt amb la coexistència d'elements comuns no està condicionada a la constitució del règim de propietat horitzontal mitjançant l'atorgament del corresponent títol constitutiu i dels estatuts que han de regir la comunitat especial. Així ho ratifica la jurisprudència del Tribunal Suprem, que admet l'existència de situacions de propietat horitzontal de fet, com a la seva sentència de 24-11-10, que diu: "el hecho de la falta de constitución y de funcionamiento formal de la propiedad horizontal no impide su existencia, como ampliamente ha justificado la Audiencia en la sentencia hoy recurrida, y tiene declarado esta Sala, entre otras, en sentencia de 28 de mayo de 2009 (Recurso núm. 2401/04), que cita otras anteriores como las de 7 abril 2003 y 17 julio 2006, para concluir que "la posibilidad de que haya situaciones regidas por las normas de la propiedad horizontal sin que haya habido título constitutivo de la misma es evidente y así la reconoce el artículo 2 de la Ley de Propiedad Horizontal, en la redacción que le dio la Ley 8/1999, de 6 de abril, cuando dice que la ley será de aplicación no sólo a las comunidades de propietarios constituidas con arreglo a lo establecido en el artículo 5, mediante otorgamiento de título, sino también a aquéllas comunidades que, reuniendo los requisitos del artículo 396 del Código Civil, no lo hubiesen otorgado"". En idèntic sentit es pronuncia la STS de 6-7-21.
Es raona a l'escrit de recurs que la casa pairal és indivisible al constituir una unitat funcional i que no s'ha realitzar una partició efectiva ni una divisió en propietat horitzontal, emfasitzant que el document privat es va efectuar abans de l'escriptura notarial com denota el fet que utilitza els verbs en temps futur i no en temps present. És cert que el document privat de 29-5-80 utilitza les formes verbals en futur al dir que "tendrá la propiedad exclusiva" o que "le pertenecerá, en propiedad exclusiva". Això, però, no constitueix prova que aquest document hagués estat atorgat abans de l'escriptura pública de designació d'hereu i de manifestació i acceptació d'herència. En aquest document privat queda clara i indiscutible la voluntat dels dos germans de posar fi a la situació de comunitat efectuant la partició de l'herència del seu pare en la forma en que acorden, sense que falti cap element essencial que hagi de ser completat o complementat en un acte posterior tal i com sosté la recurrent. No hi ha cap prova que aquest document es realitzés abans de l'escriptura notarial tal i com es sosté a l'escrit de recurs. De fet, al ser preguntat al respecte el Sr. Pedro Miguel en prova d'interrogatori va manifestar que van fer aquest document privat perquè a la notaria els van dir que ho fessin així quan es va queixar que el que deia l'escriptura notarial no era correcte. Però encara més important és el comportament de tots dos litigants, que al llarg de més de gairebé quaranta anys han ajustat la seva conducta segons la partició pactada. Així, han vingut ocupant els habitatges, els edificis i l'era en la forma establerta al document privat, fins el punt que hi han realitzat obres sense ni tant sols comunicar-ho a l'altre germà i menys encara sense demanar el seu consentiment. En són una mostra les pròpies obres realitzades per la demandant i que motiven aquest procediment, que han transformat un traster en una cambra de bany, i cas que encara existís entre els dos germans una situació de copropietat en iguals parts indivises sobre tot el conjunt, hauria requerit el previ consentiment de l'altre copropietari, el Sr. Pedro Miguel ( arts. 552-6.3 d...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba