STSJ Cataluña 4351/2021, 10 de Noviembre de 2021
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 4351/2021 |
| Fecha | 10 Noviembre 2021 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO
SECCIÓN PRIMERA
RECURSO DE APELACIÓN SALA TSJ 897/2021
RECURSO DE APELACIÓN SECCION nº 35/2021 E
Partes : Ascension
C/ AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA
En aplicación de la normativa española y Europea de Protección de Datos de Carácter Personal, y demás legislación aplicable hágase saber que los datos de carácter personal contenidos en el procedimiento tienen la condición de confidenciales, y está prohibida la transmisión o comunicación a terceros por cualquier medio, debiendo ser tratados única y exclusivamente a los efectos propios del proceso en que constan,bajo apercibimiento de responsabilidad civil y penal.
S E N T E N C I A Nº 4351
Ilmos. Sres.
PRESIDENTE:
D.ª MARÍA ABELLEIRA RODRÍGUEZ
MAGISTRADOS:
Dª ISABEL HERNANDEZ PASCUAL
-
HÉCTOR GARCÍA MORAGO
En la ciudad de Barcelona, a diez de noviembre de dos mil veintiuno.
VISTO POR LA SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA (SECCIÓN PRIMERA), constituida para la resolución de este recurso, ha pronunciado en el nombre del Rey, la siguiente sentencia en el recurso de apelación sala tsj 897/2021 - recurso de apelación nº 35/2021 E, interpuesto por Ascension , representado el/la Procurador/a D./D.ª ELISABETH HERNANDEZ VILAGRASA , contra la sentencia de 16 de diciembre de 2020 dictada por el Juzgado de lo Contencioso-administrativo nº 99/2020-A9 de los de Barcelona, en el recurso jurisdiccional nº 99/2020-A .
Habiendo comparecido como parte apelada AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA representado por la Abogada de la GENERALITAT DE CATALUÑA.
Ha sido Ponente el/la Ilmo/a. Sr./a. Magistrado/a. D./D.ª HECTOR GARCIA MORAGO, quien expresa el parecer de la SALA.
D E H E C H O
Por el/la Procurador/a D/Dª. ELISABETH HERNANDEZ VILAGRASA , actuando en nombre y representación de la parte apelante, se interpuso recurso de apelación contra la resolución que se cita en el Fundamento de Derecho Primero, siendo admitido el mismo, por el Tribunal de Instancia, con remisión de las actuaciones a este Tribunal previo emplazamiento de las partes, personándose en tiempo y forma las partes apelante y apelada.
Desarrollada la apelación y tras los oportunos trámites legales que prescribe la Ley Jurisdiccional en su respectivos articulos, en concordancia con los de la L.E.C., se señaló a efectos de votacion y fallo la fecha correspondiente.
En la sustanciación del presente procedimiento se han observado y cumplido las prescripciones legales.
Partes. Resolución judicial apelada. Pretensiones contrapuestas
A través de esta alzada, la SRA. Ascension -actora en primera instancia- ha impugnado la Sentencia nº 243, de 16 de diciembre de 2020, dictada por el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo nº 9 de Barcelona en los autos del procedimiento abreviado nº 99/2020-A.
A la apelación se ha opuesto la demandada en primera instancia; a saber: la AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA.
Los fundamentos jurídicos de la Sentencia apelada son del siguiente tenor:
"PRIMER. - Constitueix l'objecte del present recurs contenciós administratiu la resolució del Director de l'Agència Tributària de Catalunya ( ATC en endavant) d'1 d'abril de 2019, per la que s'inadmet la sol·licitud de nul·litat de ple dret, formulada per l'actora en data 5 de febrer de 2019, de l'acord de liquidació de l'TPiAJD de 2 de gener de 2006.
Així l'eix principal de la present controvèrsia es tracta de determinar si la resolució d'inadmissió impugnada és o no conforme a dret.
SEGON.- Amb caràcter previ oposa la part demandada una primera causa d'inadmissibilitat del recurs per desviació processal a tenor de l' art. 69 c) LJCA en relació amb l'art. 25.1 del mateix text legal per incongruència entre allò sol·licitat en via administrativa i en el "sol·licito" de la seva demanda i en segon lloc, per existència de cosa jutjada.
Correspon l'examen de les causes d'inadmissibilitat al·legades per la part demandada doncs en el supòsit que s'apreciï alguna d'elles suposaria no entrar a examinar el fons de l'assumpte. L'enjudiciament de les qüestions de procediment tenen caràcter preferent, fins el punt de que s'ha d'avançar l'estudi de les qüestions de fons, havent-se fins i tot realitzar-se d'ofici, quan les parts no les hagin suscitat, en quant les prescripcions formals constitueixen normes d'ordre públic.
Així en l'escrit és que presenta l'actora davant l' ATC el 5 de febrer de 2019, així com la resposta de l'ATC i l'escrit de demanda que comença dient: "paso a interponer RCA contra la resolución de la ATC de 15 de abril de 2019 que declara la inadmisión de la declaración de nulidad llevada a cabo por mi representada con fecha 5 de febrero de 2019 (...)", no hi ha dubte quant a la finalitat del recurs.
Atès que en el "suplico" de la demanda es sol·licita per la part recurrent que s'acordi la "NULIDAD DE LA ESCRITURA DE LA DACIÓN EN PAGO otorgada por la entidad JORAPRO, S.L, ante el Notario D. Pedro Coca Torrens con el número 1501 de su protocolo de fecha 29 de diciembre de 2003 a favor de la compareciente por la transmisión de tres fincas sitas en la localidad de Rubí, por nulidad absoluta de la misma, y en consecuencia deje sin efecto el pago de la cantidad de 12.264,00 € y acuerde la devolución de la misma a la compareciente, con los intereses correspondientes hasta su completo pago".
Doncs bé examinat el present recurs s'adverteix que si concorre la desviació processal al·legada per la demandada doncs d'una part interposa el present recurs contra la resolució de l' ATC de 15 d'abril de 2019 que declara la inadmissió de la declaració de nul·litat portada a terme per l' ATC en data 5 de febrer de 2019 i en el seu "suplico" interessa, la "nul·litat de l'escriptura de la dació en pagament" raó per la qual resulta evident com assenyala la jurisprudència del TS es produeix desviació processal quan no hi ha correcta coordinació entre la activitat impugnada i la pretensió accionada en el recurs.
Així en el present cas concorre la causa d'inadmissibilitat del recurs per desviació processal a tenor de l' art. 69 c) LJCA en relació amb l'art. 25.1 del mateix text legal.
En efecte ens trobem davant d'una desviació processal en doncs no poden admetre's plantejar-se situacions noves en via jurisdiccional respecte d'allò sol·licitat en seu administrativa ja que dita situació comporta l'existència d'una desviació processal la qual prohibició impedeix que es plantegin noves pretensions no formulades en via administrativa. En efecte, res impedeix a les parts en seu jurisdiccional el plantejament de nous fonaments, motius d'impugnació o arguments jurídics utilitzats en defensa de les seves pretensions. En canvi s'impedeix l'eventual alteració en la impugnació administrativa i/o jurisdiccional de les pretensions formulades o dels actes impugnats en les respectives vies administrativa i jurisdiccional, o fins i tot, -com passa en el present cas, entre la interposició del recurs i el "sol·licito" de la demanda-, entre les diverses fases processals del procés contenciós administratiu (interposició del recurs, demanda i conclusions) de conformitat amb els arts. 56.1 i 65.1 de la LJCA).
En aquest sentit des del vessant de la doctrina jurisprudencial pel que fa a la prohibició a les parts en la introducció de pretensions "ex novo" en la impugnació d'allò reclamat en via administrativa i allò que es reclama en via jurisdiccional, per totes SSTS de 31-7-2000, 18-6-1993 i 24-2-2003) o entre les diverses fases processals del mateix procediment administratiu ja sigui entre la interposició del recurs i la formalització de la demanda, per totes, les sentències del TSJ de Catalunya núm. 480/2007, de 3 de maig, núm. 790/2006, de 28 de setembre, núm. 422/2006, de 10 de maig, núm. 920/2004, de 29 de desembre i núm. 599/2033, de 22 de juliol i també les sentències del Tribunal Suprem de 30 de gener, 8 de novembre i 5 de desembre de 2007, i 18 de març de 2002 entre moltes altres.
TERCER.- En segon lloc, oposa la part demandada una segona causa d'inadmissibilitat per cosa jutjada.
Com s'ha exposat, la part recurrent pretén la declaració de nul·litat de ple dret de la liquidació tributària dictada el 2 de gener de 2006, per part de I'ATC, tot invocant que l'acte ha estat dictat prescindint totalment i absolutament del procediment legalment establert per fer-ho (el motiu recollit a l' article 217.1.e) de la LGT).
Doncs bé, no es discuteix per la recurrent que la liquidació tributària de 2 de gener de 2006, que ara pretén anul·lar-se per la via de la nul·litat de ple dret, fou impugnada per l'actora davant el TSJC (RCA núm. 788/2010), com ella mateixa posa de manifest en el seu escrit de demanda. Així, el TSJC, el 27 de setembre de 2013, va dictar la Sentència núm. 922, en la que va desestimar el recurs promogut i va considerar ajustada a dret la resolució del TEARC contra la liquidació aleshores impugnada ara de nou combatuda en seu jurisdiccional. La decisió del TSJC fou declarada ferma el 21 de gener de 2014 (Doc. 6 i 7 de l'exp. adm.).
Resulta, per tant, que sobre l'acte administratiu que l'obligat tributari pretén revisar ha recaigut una sentència ferma.
La inadmissió de la sol·licitud de nul·litat de la recurrent troba el seu fonament en dos motius que analitzem a continuació.
Disposa l' article 213.3 de la LGT, sota la rúbrica "Mitjans de revisió" en via administrativa, diu així:
"3. Quan hagin estat con firmats per sentència judicial ferma, no poden ser revisables en cap cas els actes d'aplicació deis tributs i d'imposició de sancions ni/es resoiucions de les reclamacions economicoadministratives".
La literalitat d'aquest precepte és tan clara que no admet grans disquisicions en relació a...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba