STSJ Cataluña 3413/2021, 22 de Junio de 2021
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 3413/2021 |
| Fecha | 22 Junio 2021 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 34 - 4 - 2021 - 0001787
RM
Recurs de Suplicació: 1603/2021
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 22 de juny de 2021
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3413/2021
En el recurs de suplicació interposat per Lázaro a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 20 de novembre de 2020 dictada en el procediment núm. 448/2019, en el qual s'ha recorregut contra la part AMBULANCIAS DOMINGO, S.A.U, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre recl.quantitats i drets derivats contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 20 de novembre de 2020, que contenia la decisió següent:
Desestimo la present demanda de reclamació de quantitat promoguda per Lázaro contra l'empresa AMBULANCIAS DOMINGO, S.A.U. i, en conseqüència, absolc a la mercantil demandada de qualsevol responsabilitat derivada del present procediment.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"Primer.- L'actor, Lázaro, titular del DNI núm. NUM000, va iniciar la seva relació laboral amb la demandada el 3/11/2008 mitjançant un contracte temporal. L'empresa es dedica al transport sanitari d'ambulàncies. A l'actualitat treballador és fix discontinu, la seva categoria professional es la de Tècnic de Transport Sanitari
Conductor i el seu salari brut, amb prorrata de pagues extres, es de 2.164,10.-€ mensuals. Aquests fets no han estat controvertits.
Des d'aquell primer contracte, el demandant ha vingut prestant els seus serveis per a l'empresa demandada, AMBULANCIAS DOMINGO, S.A.U. de forma intermitent i fins l'actualitat, en base a un seguit de contractacions temporals (eventual, interinitat, obra i servei, fix discontinu) que, en termes generals, coincidien amb els períodes d'una major demanda de serveis del transports sanitaris. L'empresa forma part del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) subcontractada pel Servei Català de la Salut. Fets no controvertits.
En els darrers 4 anys, concretament des del 1/12/2016 i fins el moment de formalitzar la present demanda, empresa i treballador han signat un total de 5 contractes temporals amb les següents característiques no controvertides: Quart.- L'acte de conciliació formalitzada el 25/04/2019 i celebrada el 22/05/2019, va finalitzar sense avinença entre les parts."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Per la via de la lletra b) de l'article 193 LRJS sol·licita la part actora la modificació del fet provat tercer de la sentència, per tal que s'hi incloguin tots els períodes de contractació temporal i fixe discontinua des de 3 de novembre de 2008 als que es feia esment la demanda i no es limiti als darrers quatre anys com allà consta, citant als dits efectes els diferents contractes aportats a les actuacions.
El motiu ha de ser estimat, atès que la pretensió principal sostinguda a la demanda es basà essencialment en la pretensió que es declarés la condició de fix o indefinit ordinari en lloc de fixe discontinu, pel que la concreció dels diferents períodes en que concorregué també una contractació temporal esdevé significativa, sense que cap sentit tingui limitar el període de referència a quatre anys.
Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS es denuncia la infracció d'allò previst als articles 15 i 16 ET en relació a l'article 30 del mateix cos legal i la jurisprudència concordant. La tesi del recurs es centra en aquest motiu en la consideració que atesa l'existència de contractes temporals solapats amb la relació laboral de fixe discontinu determina que no concorri cap naturalesa cíclica, sinó una necessitat de prestació de serveis permanent. Alhora, en els següents motius es denuncia la infracció de l' article 15.1 a) ET i l' article 9 del mateix cos legal, així com l' article 2 RD 2720/1998, atès que els contractes per obra o servei que foren subscrit en el seu moment incorregueren en frau de llei, en tractar-se de necessitats permanents de l'empresa, una tesi que s'estén també als contractes eventuals (en relació a l' article 15.1 b) ET) i als d'interinitat. I, finalment, es denuncia la infracció de l' article 1101 CC i 30 ET, en no haver-se estimat la pretensió subsidiària de condemna a danys a perjudicis (consistent en els salaris deixats de percebre en el darrer període).
Com es deriva clarament de les referides pretensions l'argumentació del recurs pivota sobre tres paràmetres: en primer lloc, la no existència d'una autèntica relació laboral fixe discontinua, sinó continua; en segon lloc, la concurrència d'un frau de llei en els contractes temporals coincidents; i, finalment, la reclamació per danys i perjudicis. Atès que existeix un nexe comú entre totes aquestes pretensions les analitzarem conjuntament.
Val a dir que el jutjador del primer grau ha desestimat la demanda en considerar que per les específiques condicions de prestació de servei de l'empresa -subcontractada pel SCS- tant les activitats habituals de transport de malalts en ambulàncies com la necessitat de cobrir la major activitat en determinades èpoques de l'any l'empresa demandada ha d'acudir sovint a la contractació temporal. I al respecte s'afegeix que el règim contractual que han sostingut les parts en els darrers quatre anys no encaixa amb la previsió de l' article 29 del
conveni rector (bàsicament coincident amb l' article 15.5 ET) atesa l'existència d'interrupcions significatives, sense que tampoc en pugui parlar de frau de llei. La dita tesi és la sustentada per l'empresa en la impugnació del recurs.
Escau començar la nostra anàlisi per l'existència de frau de llei i els seus efectes. En aquest punt cal destacar d'entrada que del relat fàctic de la sentència la sala no té en principi cap element per tal de valorar si existia o no causa real. Ara bé, el fet cert és que és que, com hem vist, al llarg de sis anys concorregueren més quaranta contractes temporals, la qual cosa incorre en l'abús de dret que intenta impedir l' article 15.5 ET -i la seva transposició en el conveni col· lectiu d'aplicació-. Hem de ressaltar que la dita norma estatutària no constitueix cap presumpció legal, sinó que es tracta d'una norma imperativa. Per tant, és indiferent que existeixi una causa productiva que expliqui la temporalitat: la conseqüència de la superació del llindar legal determina la conversió ipso iure del vincle temporal en indefinit. És per això que la sala no pot compartir els arguments del primer grau al respecte.
Escau recordar en aquest sentit que l' article 15.5 ET no és una altra cosa que la transposició en la nostra ordenació jurídica d'allò previst a la clàusula cinquena de la Directiva 99/70/CEE (Acord Marc sobre treball de durada determinada) imposant límits a l'ús abusiu dels contractes a termini. I com es deriva clarament de la doctrina del TJUE concorre abús de dret quan la temporalitat s'empra per tal de cobrir necessitats estructurals i no merament conjunturals (SSTJUE de 14 de setembre de 2016 assumptes Pérez López y Martínez Andrés, etc.)
Ara bé la relació laboral del demandant era ja fixa, per bé que discontinua. Per tant, l'existència o no de frau de llei no té cap rellevància en relació a la determinació de si el contracte té la naturalesa de continu. D'aquí que el motiu resulti intranscendent.
Entrant doncs en la naturalesa discontinua o continua del contracte volem observar d'entrada que la pretensió principal de la demanda no es basava únicament en l'existència de frau de llei contractual, sinó també en el caràcter no cíclic de l'activitat, essent aquest un aspecte significatiu des del nostre punt de vista.
Caldrà començar la nostra anàlisi recordant que la figura del contracte fixe discontinu no fou reconegut amb rang legal en el nostre model jurídic...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba