SAP Barcelona 407/2021, 2 de Julio de 2021
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 407/2021 |
| Fecha | 02 Julio 2021 |
Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona
08018 Barcelona
Tel. 934866150
Fax: 934867109
A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0811442120198034057
Recurs d'apel·lació 1109/2019 C
Matèria: Judici verbal
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Martorell
Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 91/2019
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 0657000012110919
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Concepte: 0657000012110919
Part recurrent / Sol·licitant: THYSSENKRUPP ELEVADORES SLU
Procurador/a: Viviana Lopez Freixas
Advocat/ada: Franciscojosé Pelaez Sanz
Part contra la qual s'interposa el recurs: COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DIRECCION000 NUM000 DE SANT ANDREU DE LA BARCA
Procurador/a: M. Lluïsa Valero Hernandez
Advocat/ada:
SENTÈNCIA NÚM. 407/2021
Il·lm. Sr.
Josep Mª Bachs i Estany
Barcelona, 2 de juliol de 2021
HAVENT ESTAT VISTES per la Secció Onzena de l' Audiència de Barcelona, constituïda per un sol magistrat en aplicació de l' art. 82.2, 1º LOPJ reformada per LO 1/2009 de 3 de novembre, les actuacions de recurs d' apel·lació núm. 1109/2019, interposat per la procuradora Sra. López i Freixas, en nom i representació de Thyssenkrupp Elevadores SLU, part demandant, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Martorell a les actuacions de procediment declaratiu verbal núm. 91/2019, ha estat dictada la següent Sentència.
-
Antecedents de Fet:
La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "FALLO.- Que estimando parcialmente la demanda ejercitada por Thyssenkrupp Elevadores SLU contra la COMUNIDAD DE PROPIE-TARIOS de la calle DIRECCION000 nº NUM000 de Sant Andreu de la Barca Martorell, debo condenar y condeno a la demandada a abonar a la actora la cantidad de 264,55 euros, con más los intereses del 576 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, sin hacer expreso pronunciamiento en cuanto a las costas".
Ha comparegut la part recurrent a través de la procuradora Sra. López i Freixas.
Ha comparegut la part oponent a través de la procuradora Sra. Valero i Hernández.
Es va assenyalar per a decisió del recurs l'audiència del dia 16 de juny d'enguany, havent tingut això lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST per l' Il·lm. Sr. Magistrat En Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel·la la representació de la part demandant la sentència d'instància (EJCat) pels següents motius:
1er) Insisteix en cobrar com a danys i perjudicis efectivament produïts 3.760'52 €. Entén que l'únic motiu de la desestimació ha estat no haver sol·licitat la clàusula penal. Diu que no ho han fet perquè moltes AA.PP. la consideren abusiva. Per això han concretat els danys pericialment. Al seu favor cita la sentència de l'AP de Girona -1a- de 7-11-2018. Remarca que l'aplicació de la clàusula penal hauria suposat reclamar 3.852,96 €, és a dir, poc més.
Postula la revocació i l'estimació íntegra de la demanda.
S'oposa al recurs la representació de la part demandada (EJCat) pels següents motius:
1er) La sentència està perfectament ajustada a Dret. No s'aporta una prova objectiva que demostri cap perjudici. La demandant no s'ajusta al contracte i reclama una quantitat que no justifica. En tot cas, desproporcionada. La pròrroga automàtica, tot i un preavís de 180 dies, així com la clàusula penal estan a la llista negra de la Disposició addicional Primera de la LGDCU. Invoca el seu art. 10.
Postula la confirmació amb costes.
La anàlisi de l' actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:
-
A la seva demanda, l'empresa d'ascensors reclama 4.025,07 € a la CP demandada, més interessos i costes. El 30-3-2012 van signar contracte de manteniment de dos elevadors (doc. 1, f. 9 i ss.) que va estar vigent des de l'1-4-2012 amb durada prevista de 5 anys prorrogable tàcitament (clàusula 7a). Ningú va dir res i va quedar prorrogat fins 30-3-2022. El preu del servei eren 140 € + IVA al mes. El 22-3-2018 la demandada va trametre una carta a l'ara actora resolent el contracte (doc. 3, f. 18). L'actora sosté la seva demanda en que la demandada no ha respectat terminis, el que produeix danys i perjudicis a l'actora que fonamenta en una pericial acompanyada a la demanda (doc. 4, f. 19 i ss. -dit informe Rodmon Enegy Invest SL analitza les obligacions legals i reglamentàries que pesen sobre l'empresa de manteniment i parteix d'un postulat, que s'han de realitzar per part de les empreses unes inversions a amortitzar en el termini de cada contracte, manifesta que només a Barcelona província té 123 tècnics i un parc d'elevadors a revisar de 17.415 aparells a revisar, calcula la pèrdua total en la retribució mensual pels mesos que manquen per exhaurir la pròrroga, total 7.705,92 €, els costos de cada manteniment a realitzar per ascensor en 2.501,82 € anuals -104,24 €/mes, fins i tot per sobre de la despesa que assumeix la CP, de 80'27 €/mes-, i finalment calcula el no retorn d'aquest contracte en 3.760,52 €; en tots aquests càlculs és la pròpia empresa qui valora totes les variables (temps, cost mà d'obra, etc.) emprats per a fer el càlcul).
Reclama aquesta indemnització a l'empara de l' art. 1101 CC de 3.760,52 € i el pagament d'una factura impagada de 27-2-2018 per reparacions de 264,55 € (doc. 5, f. 30).
Es dona el cas que hi ha una clàusula (9a) de rescissió sense justa causa que penalitza amb el 50% de les mensualitats a abonar fins al final de la pròrroga en curs. No l'usa l'actora. I hi ha també una clàusula (7a) del contracte que permet denunciar el contracte en "15 dies des de la seva finalització".
Acompanya com (doc. 6, f. 31 i ss.) els burofax reclamant extrajudicialment aquestes sumes, així com els rebuts de les assistències tècniques realitzades (f. 190 i ss.) i una reclamació a través d'un despatx d'advocats
(f. 34-35).
-
El decret de 21-3-2019 va admetre a tràmit la demanda (f. 50 i ss.); la CP fou citada a termini en forma el 14-5-2019 (f. 58). No va contestar la demanda i fou declarada rebel per diligència de 6-6-2019 (f. 59) a l'espera de que arribés la citació a termini en forma. L'actora no va considerar necessària la vista (f. 101).
-
El 28-6-2019 va contestar la demanda la CP admetent la relació contractual. Es va queixar de que ni el preu ni les penalitzacions van ser negociades, només signades; admet que el contracte estava en pròrroga i que feia ja un any; es va queixar també de que no s'hagi fet cap rebaixa. Altrament, entén que la clàusula de permanència infringeix l' art. 82 i ss. del RD-Leg. 172007 (text refós de la LGDCU) i sosté que han resolt el contracte per aquest caire abusiu. Sosté també l'abusivitat de la clàusula de pròrroga automàtica i que no hi ha cap mecanisme per a poder resoldre el contracte [no és cert, la clàusula 9a els dona 15 dies des del venciment]. Sosté també que la pericial que s'acompanya no demostra res.
Postula la desestimació íntegra de la demanda i la seva absolució, amb costes a l'actora.
Acompanya un escrit de l'assessor de la CP (f. 69) on es diu que els contractes de més d'un any s'han d'ajustar a la nova normativa abans de juny de 2001 (Decret 290/95 de la generalitat).
-
La diligència de data 1-7-2019 (f. 68) va admetre a tràmit la contestació i els donà 10 dies per comparèixer en forma; prorrogats el 23-7-2019 (f. 70) i el 13-9-2019 (f. 72). Comparegué finalment apud acta la CP el 26-9-2019
(f. 75). Consta l'Acta de 13-3-2019 de nomenament de nous càrrecs de la CP (f. 77).
-
L'Acte de 26-9-2019 rectifica i considera la contestació fora de termini en haver estat citada a termini la CP en forma el 14-5-2019 i inadmet finalment la contestació.
-
l'actora va manifestar que no era necessària la celebració de la vista. La diligència de -10-2019 (EJCat) va deixar les actuacions vistes per a sentència.
La sentència d'instància, de data 28-10-2019 (EJCat), estima en part, mínima, la demanda.
No considera abusiva la clàusula ja que hi ha possibilitat de denúncia. Considera la clàusula de pròrroga transparent i de fàcil comprensió.
Quant a la quantia reclamada, es basa en la doctrina de la sentència de la sec. 17a de 17-7-2014 segons la qual cal entendre que 5 anys no és un termini de permanència abusiu.
Considera també que els terminis obeeixen a la necessitat del sector de comptar amb certa estabilitat i fidelització mínima de la clientela per tal de poder ser rendible.
En no demanar-se, però, els efectes de la clàusula penal (en quin cas no hi hauria discussió en la procedència de la reclamació) entén que l'informe pericial acompanyat no acredita suficientment els perjudicis realment causats.
I, en conseqüència, només estima en part la demanda quant a la reclamació de la factura pendent de 264,55 €.
L'únic motiu de recurs de la part actora rau en la consideració de que la prova pericial presentada per la seva part acredita suficientment els danys i perjudicis reclamats, remarcant que d'haver estat aplicada la clàusula penal la reclamació hauria estat poc major, de només 3.852,96 €.
No es pot acollir.
Certament, els terminis de permanència obligatòria existeixen en altres sectors, com el de les telecomunicacions, com és sabut.
I encara que la pròrroga automàtica, tot i ser de 180 dies, estigui en el punt de mira de la D.A. Primera del text refós de la LGDCU ( RD-Leg. 1/2007) i del nou art. 10, com assenyala la demandada, el cert és que no estem en un cas de pròrroga automàtica amb (i per causa de) limitacions del dret de preavís de denúncia. A quí no hi ha cap limitació a la denúncia per evitar la pròrroga automàtica abans d'arribat el termini final del contracte....
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba