SAP Girona 265/2021, 20 de Abril de 2021
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 265/2021 |
| Fecha | 20 Abril 2021 |
Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)
Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: upsd.aps1.girona@xij.gencat.cat
NIG 1716042120198195098
Recurs d'apel·lació 67/2021 1
Matèria: Apel·lació civil
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Sant Feliu de Guíxols
Procediment d'origen: Procediment ordinari 605/2019
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 1663000012006721
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)
Concepte: 1663000012006721
Part recurrent / Sol·licitant: Macarena, Laureano
Procurador/a: Lluis Vergara Colomer, Lluis Vergara Colomer
Advocat/ada: Elena Vila Alsina
Part contra la qual s'interposa el recurs: COMUNIDAD PROPIETARIOS EDIFICIO000
Procurador/a: Pere Ferrer Ferrer
Advocat/ada: Fernando Villarroya Artigas
SENTÈNCIA NÚM. 265/2021
Magistrats:
Fernando Ferrero Hidalgo
Carles Cruz Moratones Nuria Lefort Ruiz de Aguiar
Ponent: Sr Carles Cruz Moratones
Girona, 20 d'abril de 2021
Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 67/2021, en el qual ha estat part apel·lant Macarena i Laureano, representats pel procurador Lluis Vergara Colomer, i part apel·lada COMUNITAT PROPIETARIS EDIFICIO000 representat pel procurador Pere Ferrer Ferrer, i dicta aquesta sentència sobre la base dels següents
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Sant Feliu de Guíxols, en les actuacions de procediment ordinari núm. 605/2019, incoades a instància de Macarena i Laureano, representats pel procurador Lluis Vergara Colomer, contra COMUNITAT PROPIETARIS EDIFICIO000, representat pel procurador Pere Ferrer Ferrer, va dictar sentència amb data 30/06/2020, la decisió de la qual, literalment copiada, diu així:
FALLO
DESESTIMO ÍNTEGRAMENTE LA DEMANDA interpuesta por la representación procesal de DON Laureano y de DOÑA Macarena frente a la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS EDIFICIO000, CALLE000, NUM000 de CALONGE y, en consecuencia, DECLARO ajustados a derecho los acuerdos tomados por la Junta de Propietarios en fecha 13 de abril de 2019.
Y ello, con imposición de costas a la parte actora.
La part demandant Macarena i Laureano va recórrer en apel·lació la Sentència esmentada i un acabats els tràmits de formalització escrita es van trametre les actuacions a aquesta Audiència, la qual, després dels tràmits corresponents, va fa assenyalar-se dia per a votació i decisió, que va tenir lloc en data 07/04/2021.
Aquesta sentència s'ha dictat tenint present les recomanacions de la Guia de Bones Pràctiquessobre actuacions judicials aprovada per la Sala de Govern en data 20 de novembre de 2020 i consensuada en la comissió mixta TSJC- CICAC-ICAB.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel·la.
En el present procediment, un copropietari d'una plaça d'aparcament demanda a la COMUNITAT de PROPIETARIS per demanar que es declari nul l'acord adoptat en l'Assemblea Extraordinària de 13 d'abril de 2019 que diu expressament:
S'exonerarà de les despeses de manteniment i conservació de a piscina comunitària i de la zona verda a les entitats pàrquings, trasters i/o locals ( art.553-11.2.b) CCCat ). L'ús i gaudi de la piscina comunitària i de la zona verda serà exclusiu dels propietaris d`habitatges/apartaments, i també d'aquelles persones que ocupin legalment l'habitatge tot i no ser-ne els propietaris ( art. 553-11.2.c) CCCat )
En la seva demanda expressen la seva pètita en els següents termes:
" se dicte en su día sentencia por la que con estimación total de la misma, se declare LA NULIDAD DEL ACUERDO ADOPTADO EN LA JUNTA DE PROPIETARIOS CELEBRADA EL DÍA 13 de ABRIL de 2019, que acordó que el uso y disfrute de la piscina comunitaria y de la zona verde seria exclusivo de los propietarios de viviendas/apartamentos; perjudicando con dicho acuerdo a mis mandantes, que son propietarios de una plaza de aparcamiento en dicha Comunidad de Propietarios. Y ello con imposición a la parte demandada de las costas procesales, por la evidente mala fe que han demostrado hasta el momento, tal como se ha descrito en esta demanda."
Aquest va ser l'objecte del plet en la seva primera instància.
La sentència ha desestimat la demanda amb imposició de les costes. Contra tal decisió s'ha alçat la part demandant.
El nucli de la discrepància del copropietari Sr. Laureano i la seva esposa Sra. Macarena consisteix en que sent propietaris d'un plaça d'aparcament dins l'immoble (planta soterrani, plaça número NUM001 ) volen fer ús de la piscina comunitària i de la zona verda que l'envolta.
Aquesta discrepància ja va tenir lloc en un altre plet anterior (arran de l'acord comunitari de 5.12.15) en el qual se li va donar la raó al Sr. Laureano i esposa perquè l'acord similar de la Comunitat no tenia el quòrum necessari per adoptar un acord d'aquesta naturalesa. Aquesta Sala així ho va determinar (sentència de 14.11.17, rotlle 228/17) i el TSJC en la seva sentència de 16.7.18 núm. 64 i recurs núm. 19/18. Destaquem d'aquesta sentència
que a més de confirmar la d'instància sobre la nul·litat de l'acord comunitari de 2015 per manca del quòrum necessari feia les següents consideracions:
En altres paraules, precisava la sentència un doble camí: o canviar els estatuts amb els quòrums necessaris o bé si era un problema de mal ús de la piscina, es podia incloure una previsió en el reglament de règim interior.
La comunitat va optar per la primera opció i en l'Assemblea Extraordinària de 13.4.19 (amb l'assistència personal del Sr. Laureano ) va modificar els estatuts en el sentit de que: 1) els propietaris dels aparcaments, trasters i/o locals quedarien exonerats de les despeses de conservació i de manteniment de la piscina comunitària i de la zona verda; i 2) l' ús i gaudi de la piscina comunitària i de la zona verda serrà exclusiu dels propietaris d'habitatges/apartaments i també de les persones que les ocupin legalment tot i no ser-ne els propietaris.
Així en la dita Assemblea es va adoptar l'acord amb els quòrums previstos en els apartats 553-26.2 i 3 del CCC ( 95,06% a favor; 0,36% en contra i 4,58% abstenció) i va quedar aprovada la modificació estatutària.
En el seu primer motiu del recurs, la part apel·lant insisteix en la infracció de l' article 533-25.4 del CCC que disposa dins del títol Règim general de l'adopció d'acords el següent: " Els acords que modifiquin la quota de participació, els que privin qualsevol propietari de les facultats d'ús i gaudi d'elements comuns ... requereixen el consentiment exprés dels propietaris afectats ".
En base aquest precepte considera la recurrent que en no haver donat aquest consentiment, ja esdevé nul l'acord. Res més lluny de la legalitat. Si fos com diu la recurrent no hi hauria mai cap possibilitat d'aplicar els quòrums previstos en l'article següent: 553-26, doncs no caldria el quòrum de 4/5 parts si ja qualsevol copropietari pogués oposar-se a qualsevol acord. Significaria que existeix un dret de veto per cada copropietari. Aquesta ja seria una primera raó per desautoritzar aquesta argumentació. I ho diu la STJC de 13.9.18 (rec. 39/2018) en els següents termes:
"Para la válida adopción de un acuerdo de esta clase no es aplicable (salvo que la modificación estatutaria...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba