SAP Girona 213/2021, 23 de Marzo de 2021
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 23 Marzo 2021 |
| Número de resolución | 213/2021 |
Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)
Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: upsd.aps1.girona@xij.gencat.cat
NIG 1706642120178090090
Recurs d'apel·lació 980/2020 1
Matèria: Apel·lació civil
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Figueres
Procediment d'origen: Procediment ordinari 432/2017
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 1663000012098020
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)
Concepte: 1663000012098020
Part recurrent / Sol·licitant: Ruth, Carlos Antonio
Procurador/a: Irene Gumà Torramilans, Irene Gumà Torramilans
Advocat/ada: Obdulio Jose Rivas Ribas
Part contra la qual s'interposa el recurs: BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA S.A.
Procurador/a: Rosa Maria Bartolomé Foraster
Advocat/ada: JESSICA CLEMENTE OSUNA
SENTÈNCIA NÚM. 213/2021
Magistrats:
Fernando Ferrero Hidalgo
Carles Cruz Moratones Nuria Lefort Ruiz de Aguiar
Girona, 23 de març de 2021
FETS
El 29 de desembre de 2020 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 432/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 4 de Figueres, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Irene Gumà Torramilans, en representació de Ruth i Carlos Antonio, contra la Sentència de data 06/04/2020, en què consta com a part apel·lada la procuradora Rosa Maria Bartolomé Foraster, en representació de BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA S.A..
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"FALLO
Que estimando íntegramente la demanda instada por la Procuradora Sra. Bartolomé Foraster, en representación de la entidad bancaria Banco Bilbao Vizcaya Argentaria SA, contra D. Carlos Antonio y contra Dña. Ruth, debía acordar y acuerdo:
-
- Declarar la resolución del contrato de préstamo con garantía hipotecaria convenido entre las partes en fecha 6 de junio de 2003 ante el Notario de LEscala D. Federico Sampol Bérgamo, con el nº 1042 de su protocolo, así como el contrato de novación de crédito hipotecario acordado por la partes ante el mismo Notario en fecha de 23 de septiembre de 2009 en su número de protocolo 1246.
-
- Condenar de forma conjunta y solidaria a D. Carlos Antonio y a Dña. Ruth a abonar a la parte actora la cantidad de 106.691,26 euros, más los intereses legales de esa cantidad desde la interposición de la demanda y hasta su completo abono.
-
- Declarar la nulidad por abusivas la cláusula suelo contenida en el Pacto Tercero y la cláusula referida al interés de demora contenida en el Pacto Sexto, ambos del contrato de 23 de septiembre de 2009 que se ha declarado resuelto.
-
- Con la imposición de las costas de esta instancia a la parte demandada."
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos. Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 22/03/2021.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel·la.
En el present procediment de resolució contractual per incompliment del contracte de crèdit amb garantia hipotecària (impagament de 30 quotes -deu per cada disposició- en data de presentació de la demanda i sense cap pagament posterior), la demanda es estimada i amb imposició de costes. També es declaren nul·les les clàusules sòl i la d'interessos de demora
Contra tal decisió, s'alça la part demandada que s'oposa per dos únics motius: la manca de legitimació activa de la demandant; manca d'acreditació del venciment anticipat ni de resolució del contracte.
Analitzem a continuació els dos motius del recurs.
Consideracions generals sobre la titulització dels crèdits hipotecaris.
La impugnació de la manca de la legitimació activa del BBVA,SA que impugna la part recurrent ens obliga a fer una referència a la titulització. Aquesta és pot definir com un procés mitjançant el qual drets de crèdit, actuals o futurs, d'una entitat són agregats i després de la modificació d'algunes de les seves característiques, venuts als inversors en forma de valors negociables.
L'objectiu és convertir valors poc líquids en títols negociables i en conseqüència obtenir liquiditat econòmica.
El procés de titulització es va iniciar a Espanya amb la Llei sobre règim de societats i fons de titulització hipotecària (Llei 19/1992, de 7 de juliol).
Posteriorment es va dictar el Reial decret 926/1998, de 14 de maig, pel qual es regulen els fons de titulació d'actius i les societats gestores de fons de titulització. Derogat per la Llei 5/2015, de 27 d'abril, de foment del finançament empresarial.
Actualment la titulització, en general, es regula a la Llei 5/2015, de 27 d'abril, de foment del finançament empresarial que deroga els articles 5, 6 i 7 de la Llei i el Reial decret.
A part d'aquesta Legislació, i en relació amb la titulització hipotecària, s'ha de tenir en compte la Llei 2/1981, de 25 de març, modificada substancialment per la Llei 41/2007 de regulació del mercat hipotecari i el Reial decret 716/2009, de 24 d'abril, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de la llei esmentada.
Tant la Llei com el Reglament distingeixen, per un costat, les operacions actives, és a dir, les condicions dels préstecs i crèdits hipotecaris perquè a l'empara d'aquests es puguin emetre bons, cèdules i participacions hipotecàries. Per exemple, característiques de les hipoteques, límits dels préstecs hipotecaris, taxacions, assegurances, béns i préstecs exclosos.
D'altra banda, les operacions passives, que regulen tres tipus d'emissió de títols: les cèdules hipotecàries, els bons hipotecaris, dei les participacions hipotecàries.
La Llei del mercat de valors també es refereix a aquestes figures jurídiques i estableix que queden compresos en l'àmbit d'aquesta Llei els següents instruments financers:
Los valores negociables emitidos por personas o entidades, públicas o privadas, y agrupados en emisiones. Tendrá la consideración de valor negociable cualquier derecho de contenido patrimonial, cualquiera que sea su denominación, que por su configuración jurídica propia y régimen de transmisión, sea susceptible de tráfico generalizado e impersonal en un mercado financiero.
Se considerarán en todo caso valores negociables, a los efectos de la presente Ley:
d) Las cédulas, bonos y participaciones hipotecarias.
e) Los bonos de titulización.
Per tal de comprendre en què consisteix la titulització hipotecària, s'ha de distingir les cèdules i els bons hipotecaris, de les participacions hipotecàries.
Les cèdules hipotecàries són títols valors de renda fixa emesos exclusivament per les entitats de crèdit, emparats de manera global per la seva cartera de préstecs hipotecaris. Els seus tenidors són creditors privilegiats de l'emissor, ja que estan més protegits, en casos d'insolvència, per aquestes garanties hipotecàries, a més de cobrar amb preferència als dipositants (respecte a la part no coberta pel FGD) i als tenidors de deute sense garanties.
Per la seva banda, en els bons hipotecaris la garantia del tenidor està proporcionada per un crèdit o grup de crèdits concret, identificats en el document d'emissió.
El titular del préstec o crèdit hipotecari, a l'empara dels quals s'emeten els bons i cèdules hipotecaris, sempre serà l'entitat creditícia que els ha emès i no existeix cap tipus de cessió del crèdit, per la qual cosa no ha d'existir cap problema pel que fa a la legitimació per reclamar el préstec o el crèdit judicialment, que sempre correspon al creditor hipotecari.
Però, a vegades, donada l'elevada quantia d'un determinat crèdit hipotecari, les entitats financeres opten per segregar aquest dret de crèdit en diferents participacions hipotecàries. D'aquesta manera, cada inversor que adquireixi una participació hipotecària es convertirà en titular del crèdit objecte de la hipoteca únicament en el percentatge adquirit i, per això, els rendiments que s'obtinguin amb aquesta inversió se'ls abonaran en funció d'aquesta participació.
La participació es fa mitjançant l'emissió de participacions hipotecàries representades per títols nominatius o per anotacions en compte.
Atès que existeix cessió del crèdit hipotecari, aquí sí que pot plantejar-se si l'entitat creditora inicial té legitimació activa per reclamar el crèdit en cas d'impagament. Encara que en qualsevol cas, la participació hipotecària suposa la cessió parcial del crèdit, per la qual cosa el creditor originari segueix sent titular d'una altra part d'aquest.
Pel que fa la legitimació activa per reclamar la devolució del préstec en cas d'impagament, hem de dir que l' article 26.3 del Reial decret 716/2009, de 24 d'abril diu que " el emisor conservará la custodia y administración del préstamo o crédito hipotecario, así como en su caso, la titularidad parcial del mismo y vendrá obligado a realizar cuantos actos sean necesarios para la efectividad y buen fin del mismo, abonando a los partícipes, incluso de pago anticipado, el porcentaje que les corresponda en lo percibido del deudor hipotecario por concepto de capital e intereses de acuerdo con las condiciones de la emisión ".
I l'article 30 regula l'acció executiva en els següents termes:
-
La ejecución del préstamo o crédito hipotecario participado corresponde a la entidad emisora y al titular de la participación en los términos establecidos en el artículo 31.
-
Sin perjuicio de lo dispuesto en el apartado anterior, el titular de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba