SAP Tarragona 223/2021, 29 de Abril de 2021
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 29 Abril 2021 |
| Número de resolución | 223/2021 |
Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil
Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona
43005 Tarragona
Tel. 977920103
Fax: 977920113
A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat
NIG 4314842120188139024
Recurs d'apel·lació 541/2019 C
Matèria: Judici verbal desnonament
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona
Procediment d'origen: Judici verbal (desnonament precari - art. 250.1.2) 788/2018
Entitat bancària: Banc de Santander
Per a ingressos en caixa, concepte: 4249000012054119
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil
Concepte: 4249000012054119
Part recurrent / Sol·licitant: Eloy
Procurador/a: Mª Josepa Martinez Bastida
Advocat/ada: RAMON MARIA SANS BALLART
Part contra la qual s'interposa el recurs: BANKIA S.A.A, Ignorados Ocupantes
Procurador/a: Maria Del Carmen Garcia Garcia
Advocat/ada: Maria Antonia Palmero Perez
SENTÈNCIA NÚM. 223/2021
MAGISTRATS IL·LMS. SRS.
JOAN PERARNAU MOYA (President)
MATILDE VICENTE DÍAZ
MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)
Tarragona, a 29 d'abril de 2.021.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat pel Sr. Eloy representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Martínez Bastida i defensat pel Lletrat Sr. Sans Ballart, contra la Sentència de 13 de març de 2.019 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Tarragona, judici verbal (desnonament per precari) núm. 788/18, al qual figura com a part demandant BANKIA, S.A. representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. García García i assistit per la Lletrada Sra. Fernández-Tostado Villa, i com a part demandada l'apel·lant.
ANTECEDENTS DE FET
La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
" Que debo estimar y estimo la demanda formulada por la procuradora Sra. García en nombre y representación de BANKIA SA contra don Eloy representado por el procurador Sr. Dominguez y contra los ignorados ocupantes de la vivienda sita en la PLAZA000 nº NUM000 declarada en rebeldía y debo condenar a los demandados a dejar libre, vacua y expedita la vivienda, bajo apercibimiento de ser lanzados, y al pago de las costas."
Contra la citada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal del Sr. Eloy d'acord amb les al·legacions contingudes al seu escrit.
Per la representació processal de la part apel·lada BANKIA, S.A. es va presentar escrit d'oposició al recurs.
FONAMENTS JURÍDICS
Pronunciaments impugnats .
-
Interposa el Sr. Eloy el present recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància que estima la demanda formulada per l'adversa exercitant una acció de desnonament per precari de l' article 250.1r.2º de la LEC.
-
Al·lega la part apel·lant els següents motius:
* inadequació de procediment,
* subsidiàriament, prescripció de l'acció exercitada,
* subsidiàriament, opció d'un lloguer social, situació de vulnerabilitat social.
Inadequació de procediment .
-
Manifesta la part recurrent que " discrepen d'aquest argument ja que pensem que en l'àmbit del Judici Verbal de desnonament per precari de l' art. 250.1.2º de la LEC només poden tenir cabuda els precaris que tinguin el seu origen en la cessió del propietari, usufructuari o qualsevol altra persona amb dret a posseir dita finca ( SAP d'Almeria, secc. 1a, 138/2017, de 27 de març " (al·legació 1a., segon paràgraf del seu escrit).
-
El motiu ha de ser rebutjat. Aquest Tribunal (v. per totes, SAP de Tarragona, secció 3ª, del 23-06-2019 -ROJ: SAP T 914/2019 -) sosté reiteradament el següent criteri: " Aquest Tribunal (v. per totes, sentència de 17-04-2018, rotllo 410/17 ) ve considerant pel que fa a la naturalesa jurídica del precari que " La jurisprudencia ha ido paulatinamente ampliando el concepto del precario hasta comprender no solamente los supuestos en que se detenta una cosa con la tolerancia o por cuenta de su dueño, sino también todos aquellos en que la tenencia del demandado no se apoya en ningún título y presenta caracteres de abusiva ; contrariamente a la situación existente antes de la entrada en vigor de la nueva Ley de Enjuiciamiento Civil, el juicio de desahucio por precario, o lo que es lo mismo, el proceso verbal a que se refiere el artículo 250.1.2º de la referida norma, no es un juicio sumario sino un proceso plenario que finaliza por sentencia con efectos de cosa juzgada: no cabe la alegación de la cuestión compleja, ya que en el mismo se pueden y deben ventilar todas las cuestiones referentes a la posesión, tal y como se señala en la Exposición de Motivos de la Ley Procesal (Ordinal XII), que al justificar la no inclusión de este proceso en el artículo 447, esto es, dentro de aquellos en los que la sentencia dictada carece de los efectos de cosa juzgada, justifica tal exclusión al decir que "La experiencia de ineficacia, inseguridad jurídica y vicisitudes procesales excesivas aconseja, en cambio, no configurar como sumarios los procesos en que se aduzca, como fundamento de la pretensión de desahucio, una situación de precariedad: parece muy preferible que el proceso se desenvuelva con apertura a plenas alegaciones y prueba y finalice con plena efectividad" .
Completant lo anterior, la STS del 28-02-2017 (ROJ: STS 706/2017 - ECLI:ES:TS:2017:706 ) va declarar que "Esta sala ha definido el precario como "una situación de hecho que implica la utilización gratuita de un bien ajeno, cuya posesión jurídica no nos corresponde, aunque nos hallemos en la tenencia del mismo y por tanto la falta de
título que justifique el goce de la posesión, ya porque no se haya tenido nunca, ya porque habiéndola tenido se pierda o también porque nos otorgue una situación de preferencia, respecto a un poseedor de peor derecho"" .
[V. més recent, per exemple, SAP de Tarragona, secció 3ª, del 17-12-2020 -ROJ: SAP T 1763/2020-]
-
Inclús hem d'afegir, tancant el cercle, el que vam dir a la ja citada SAP de Tarragona, secció 3ª, del 17-12-2020 (ROJ: SAP T 1763/2020 ):
" Cierto es que la exposición de motivos de la Ley 5/2018, de 11 de junio, de modificación del art. 250.1.4º de la LEC podría invocarse para abonar la tesis del ámbito restringido del desahucio por precario. Al respecto ya se pronunció esta Sala, en auto de 21 de mayo de 2019 ( ROJ: AAP T 533/2019 - Sentencia: 115/2019 Recurso: 268/2019 ), reseñando: "2. És cert que, al respecte, poden sorgir nous dubtes sobre aquesta matèria després de la Llei 5/2018, d'11 de juny, de modificació de la LEC, que crea a favor de les persones físiques un procediment interdictal de recuperació immediata de l'habitatge, al dir en la seva Exposició de Motiusque, "El cauce conocido como "desahucio por precario" plantea un problema de inexactitud conceptual, con la consiguiente inseguridad en la consecución de la tutela pretendida, dado que en los supuestos de ocupación ilegal no existe tal precario, puesto que no hay ni un uso tolerado por el propietario o titular del legítimo derecho de poseer, ni ningún tipo de relación previa con el ocupante".
En el cas que ens ocupa, podem observar que la Llei 5/18, d'onze de juny, no toca ni una coma del tractament legal del procediment de l' article 250.1.2n. de la LEC . I això ho fa un legislador que, tot i que diu en l'Exposició de Motius de la nova Llei que aquest procediment no és l'adequat per tractar els casos d'ocupacions il legals d'immobles, és conscient que en la pràctica forense sí que es fa servir amb aquest objecte, i, com resulta obvi, amb l'anuència dels tribunals. Hem de concloure, doncs, que el legislador no ha fet cap reforma legal que impedeixi que mantinguem, com ho veníem fent, una concepció ampla sobre l'àmbit objectiu del procediment al qual ens referim. En acabat, una Exposició de Motius no té un valor normatiu, sinó que únicament es pot fer servir com un més dels instruments als quals podem acudir per interpretar una llei" . .......
La circunstancia de que, pese al tiempo transcurrido, el legislador no ha variado la redacción del art. 250.1.2º de la LEC dotándole de mayor claridad para despejar cualquier duda interpretativa, siendo plenamente consciente de que es masivamente utilizado en los supuestos de ocupación ilegal o que nunca ha sido consentida, lo que precisamente conduce a considerar es que no pretende poner fin a la interpretación amplia del concepto de precario mantenida en nuestra Jurisprudencia y en la práctica de los Tribunales.
En resoluciones más recientes de otras Audiencias Provinciales sigue manteniéndose la tesis del concepto amplio de precario que engloba la ocupación no consentida y permite la adecuación de este procedimiento y así cabe citar SAP de Barcelona, sección 4, del 27 de enero de 2020 ( ROJ: SAP B 349/2020 - Sentencia: 29/2020 Recurso: 647/2019), con cita de dos autos del Tribunal Supremo que avalan esta tesis: "Por eso, y porque la denunciada infracción del artículo 250.1.2 Lec se considera una infracción procesal, no civil, es claro que el concepto de precario no se ve alterado por el citado precepto, que hay que entender que se remite al concepto civil elaborado por la jurisprudencia, sin que la expresión 'cedida' tenga mayor relevancia. Así lo dicen, entre los más recientes, los autos del Tribunal Supremo 30.1.19 y 5.6.19 ".
Y respecto al invocado argumento de la Exposición de Motivos de la Ley 5/2018 añade: "Pero esa previsión normativa, por una parte, es posterior a los presentes autos; y por otra, no comporta la imposibilidad de utilizar la vía del precario en casos como el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba