STSJ Cataluña 708/2021, 5 de Febrero de 2021
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 05 Febrero 2021 |
| Número de resolución | 708/2021 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 34 - 4 - 2020 - 0004629
CR
Recurs de Suplicació: 4404/2020
IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS
IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 5 de febrer de 2021
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 708/2021
En el recurs de suplicació interposat per Trinidad PDTA. COMITÉ DE EMPRESA DE EULEN SERVICOS SOCIOSANITARIOS S.A. a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 2 d'abril de 2020, dictada en el procediment núm. 849/2019, en el qual s'ha recorregut contra la part MINISTERIO FISCAL i EULEN SERVICIOS SOCIOSANITARIOS SA, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.
ANTECEDENTS DE FET
En data 7 d'octubre de 2019 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre conflicte col·lectiu, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 2 d'abril de 2020, que contenia la decisió següent:
Que procede DESESTIMAR la demanda interpuesta por Sección Sindical de UGT en la empresa Eulen Servicios Sociosanitarios, S.A., habiendo sido citado el Ministerio Fiscal, absolviendo a esta de los pronunciamientos contra ella dirigidos en el presente proceso.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" 1.- Las relaciones laborales existentes entre Eulen ServiciosSociosanitarios, S.A. y sus trabajadores se rigen por el ConvenioColectivo marco estatal de servicios de atención a las personasdependientes y desarrollo de la promoción de la autonomía personal.
-
- Se da por reproducido el Pliego de prescripciones técnicas querien el contrato de los servicios sociales para la gestión de laResidencia y Centro de Día "Mossèn Vidal i Aunos".
-
- Se da por reproducido el Pliego de cláusulas administrativasparticulares cuyo objeto es la gestión de la Residencia y Centro de Día"Mossèn Vidal i Aunos".
-
- Eulen Servicios Sociosanitarios, S.A. presentó oferta en elreferido expediente para el lote 3 (la Residencia y Centro de Día"Mossèn Vidal i Aunos") que se da por reproducida.
-
- El 1 de abril de 2019 se adjudicó a Eulen ServiciosSociosanitarios, S.A. el lote 3, firmándose el correspondiente contratocon el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (que se da porreproducido) el 29 de abril de 2019.
-
Se dan por reproducidas las nóminas de los trabajadoresaportadas.
-
- Los trabajadores con mejoras anteriores al 1 de mayo de 2019son los que constan en el listado aportado por la empresa (doc. nº 2)
-
- El 16 de julio de 2019 se presentó solicitud ante el TribunalLaboral de Cataluña a instancia del Comité de Empresa que tenía porobjeto el cumplimiento del acuerdo sobre incrementos salariales.
-
- Presentada nueva papeleta de conciliación con idénticasolicitud ante el Tribunal Laboral de Cataluña, el acto se celebró con elresultado de sin avenencia, no compareciendo la empresa demanda,quien remitió un correo electrónico al TLC el 27 de septiembre de2019, señalando que ya compareció el 23 de julio de 2019 por laanterior reclamación. "
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, va impugnar la part demandada Eulen Servicios Sociosanitarios, S.A. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Per la via de la lletra b) de l'art. 193 LRJS postula la part actora la modificació del fet provat novè de la sentència d'instància, fent esment als documents dels folis 814 a 822, 18 i 32 de les actuacions per tal que només es faci esment a la segona conciliació, atès que la primera de les instades fou posteriorment modificada, recalcant que aquest cop l'empresa no comparegué. En el següent motiu -aquest cop, per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS- es denuncia la infracció de l' art. 66 LRJS en relació al 97.3 LRJS, en relació a la imposició d'una sanció pecuniària a la demanda per incompareixença a la conciliació.
Volem observar que efectivament l' article 97.3 LRJS contempla la imposició de sanció a la part demanda per no compareixença a l'acte d'evitació del procés. Ara bé, escau observar com aquesta mesura no és incondicionada, sinó que només s'aplica en el cas que la demanda s'estimi. I és evident que no és aquest el cas. Per tant, difícilment es pot denunciar que la sentència d'instància ha infringit el dit precepte. Una altra cosa és que si aquest pronunciament estimés el recurs caldrà determinar, en el seu cas, el règim de responsabilitats. D'aquí que haguem de desestimar a limine la denúncia d'infracció normativa i que la revisió fàctica resti a resultes de la resta de motius de denúncia d'infraccions de normes sustantives, atès que si es desestima el recurs el dit canvi en el fet provat novè resultaria irrellevant.
Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS es denuncia la infracció de l' article 26.5 ET, en considerar que en el present cas no és apreciable el requisit d'homogeneïtat de conceptes.
Caldrà observar d'entrada que la institució iuslaboralista de la compensació i absorció està contemplada a l' art. 26.5 TRLET, que estableix que " operarà la compensació i absorció quan els salaris realment abonats en el seu conjunt i en còmput anual siguin més favorables per als treballadors que els fixats en l'ordre normatiu o convencional de referència ". Tanmateix, però, el precepte legal comentat no conté una norma imperativa o de dret necessari a favor de l'empresa per a aplicar l'absorció i compensació quan es donin les condicions que en ell es fixen, tenint un clar caràcter potestatiu o facultatiu, admetent per això no només el pacte en contrari, individual o col·lectiu, sinó també la inaplicació o inutilització unilateral i voluntària de tal institució compensatòria per part de l'empresa. Ja l'extingit Tribunal Central de Treball va establir una abundant doctrina judicial a propòsit de l'absorció i compensació (Sentències del Tribunal Central de Treball de 5 febrer i 4 juny 1980, 31 març 1982, 21 febrer i 2 març 1983, 9 i 22 octubre i 9 desembre 1984, 23 i 31 gener, 28 març, 4 novembre i 9, 17 i 30 desembre 1985, 16 desembre 1986, 14 març i 11 setembre 1986, 21 setembre 1987, així
com la de 31 desembre 1988); doctrina seguida pels diferents Tribunals Superiors de Justícia, que constata com és perfectament factible l'absorció i compensació de retribucions, " excepte pacte en contrari o condició personalíssima a justificar pel treballador "; estigui o no prevista en el Conveni...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba