SAP Barcelona 277/2020, 8 de Junio de 2020

PonenteJOAN FRANCESC URIA MARTINEZ
ECLIES:APB:2020:8722
Número de Recurso49/2020
ProcedimientoRecurso de apelación
Número de Resolución277/2020
Fecha de Resolución 8 de Junio de 2020
EmisorAudiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª

Audiència Provincial de Barcelona

Secció Vint-i-dosena

Rotlle apel·lació penal núm. 49/2020 - B

Referència de procedència:

JUTJAT PENAL 5 BARCELONA

Procediment Abreujat núm. 439/2019

Data sentència recorreguda: 18/12/2019

SENTÈNCIA NÚM. 277/2020

Magistrats/des:

Joan Francesc Uría Martínez

Maria Josep Feliu Morell

Mar Méndez González

La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 49/2020, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 5 BARCELONA en data 18/12/2019, en procediment Abreujat núm. 439/2019. Han estat parts com apel·lada Apolonia, assistida pel lletrat Javier Irujo Labrador, representada per la procuradora Susana Manzanares Corominas, apel·lat Carlos Manuel, assistit pel lletrat Oriol Francés Matas, representat per Núria Tor Patino, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.

Barcelona, vuit de juny de dos mil vint.

Antecedents de fet

Primer

El 18 de desembre de 2019 el Jutjat Penal núm. 5 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: "Que debo condenar y condeno a Carlos Manuel, como autor de un delito continuado de injurias y vejaciones de carácter leve, sin la concurrencia de ninguna circunstancia modif‌icativa de la responsabilidad penal, a la pena de 30 días de localización permanente en domicilio diferente y alejado al de la víctima y la imposición de la prohibición de aproximación a la víctima Apolonia, a su domicilio, lugar de trabajo o lugar en el que se encuentre a menos de 1.000 metros por el periodo de 6 meses, así como de comunicar con ella por cualquier medio, por el periodo de 6 meses.

El acusado deberá abonar el pago de las costas procesales causadas por un delito leve, incluidas expresamente las de la acusación particular por un delito leve.

Que debo absolver y absuelvo a Carlos Manuel como autor de un delito contra la integridad moral y trato vejatorio habitual del artículo 173.2º del Código penal, con todos los pronunciamientos favorables a su persona".

A la sentència es declaren provats els fets següents: "Primero .- Resulta probado y así expresamente se declara que el señor Carlos Manuel, mayor de edad y sin antecedentes penales computables, entre los meses de mayo a noviembre del 2018 residía en el domicilio familiar con su madre Apolonia, y que éste con ánimo de vilipendiarla y menoscabar su autoestima, le dijo en numerosas ocasiones "subnormal, alcohólica, esquizofrénica, no vales para nada", lo que provocó en la señora Apolonia una profunda desazón e impotencia, y que lanzó al suelo o por la ventana la ropa recién planchada y que ordenó a su madre que se arrodillara para recogerla. Como consecuencia de estos hechos la señora Apolonia abandonó el domicilio familiar y se marchó a vivir a casa de su amiga Milagrosa durante dos meses.

No se ha acreditado que el señor Carlos Manuel alzara el puño cerrado con gesto intimidatorio, ni que le robara dinero a su madre o intentara realquilar las habitaciones del domicilio materno".

Segon

Formulats recursos d'apel·lació per les representacions processals de Apolonia i de Carlos Manuel, el Jutjat els admeté a tràmit, hi donà curs i f‌inalment va remetre les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió. A cada recurs s'oposà l'altre recurrent, i el Ministeri Fiscal s'oposà a tots dos.

Fets provats

Acceptem el relat de fets declarats provats en la sentència recorreguda.

Fonaments de dret

Primer

L'apel·lant Apolonia combat la sentència dictada en primera instància adduint un únic motiu d'impugnació, que enuncia: " infracción del art. 173.2 CP ", i demana la condemna de l'acusat, com a autor d'aquest delicte, a " la pena de un año de prisión y a la de prohibición de aproximación y comunicación con la víctima por un plazo de tres años ".

El recurrent Carlos Manuel, per la seva banda, enuncia dos motius de recurs: " error en la valoración de la prueba " i " infracción del artículo 74 del Código Penal en relación con los artículos 66.6 ª y 173.4 del Código Penal ", demanant la lliure absolució, pel primer motiu, o subsidiàriament, pel segon, " se le condene a una pena de 5 días de localización permanente en domicilio permanente y alejado de la víctima, junto con una pena accesoria de prohibición de acercamiento y comunicación con la víctima, por período de 3 meses ".

Per raons sistemàtiques, el nostre examen ha de començar pel motiu principal del segon recurs, del qual depèn que es pugui entrar en l'examen de la resta de motius d'ambdós recursos.

Segon

Per donar resposta al motiu principal del segon recurs cal examinar la gravació del judici oral, que constitueix l'acta de la vista, i d'aquest examen resulta que al plenari, acte al qual no va comparèixer l'acusat, es van practicar les proves següents, que són les que s'han de prendre en consideració i valorar per al dictat de la sentència ( article 741 de la Llei d'Enjudiciament Criminal -LECr-): 1) declaració de l'acusadora particular (minuts 2 a 7 de la gravació); 2) testif‌ical de Lucas (minuts 8 i 9) i de Milagrosa (minuts 11 a 13); i 3) documental, que les parts donaren per reproduïda (minut 13).

A la vista d'aquestes proves es podrà discutir la valoració que el jutge a quo efectuà de les consistents en manifestacions de coneixement, perquè la documental res no aportà a l'acreditació del que succeí, però de cap manera es pot negar l'existència de prova de càrrec apta per enervar la presumpció d'innocència que interinament emparava l'acusat, ja que les declaracions de l'acusadora particular i de Lucas, testimoni directe d'alguns dels fets imputats, resultaren netament incriminatòries envers aquell, i és conegut que el Tribunal Suprem reiteradament " ha declarado que si bien la presunción de inocencia que consagra el art. 24.2 de nuestra Carta Magna exige para dictar una sentencia condenatoria un mínimo de actividad probatoria de cargo, tal prueba existe aunque estuviera constituida por un solo testimonio, que podría tener suf‌iciente virtualidad para destruir la presunción iuris tantum denunciada. Efectivamente, el sistema de la prueba tasada ha sido derogado por la Ley de Enjuiciamiento Criminal, por lo que uno de los apotegmas del añejo Derecho "testis unus, testis nullus", ha perdido por ello toda su vigencia, siendo ahora en el ordenamiento jurídico vigente lo esencial que exista prueba y que ésta se produzca en el acto del juicio oral. La prueba puede por ello ahora aparecer constituida por un solo testigo (S. 8-10-1990) y...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR