STSJ Cataluña 5133/2020, 23 de Noviembre de 2020
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 23 Noviembre 2020 |
| Número de resolución | 5133/2020 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 17079 - 44 - 4 - 2019 - 8016846
MC
Recurs de Suplicació: 2787/2020
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. JOAN AGUSTI MARAGALL
IL·LM. SR. MIQUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 23 de novembre de 2020
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5133/2020
En el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 3 Girona (UPSD social 3) de data 13 de febrer de 2020 dictada en el procediment núm. 304/2019, en el qual s'ha recorregut contra Silvia, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Joan Agusti Maragall.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de febrer de 2020, que contenia la decisió següent:
Que ESTIMO la demandada promovida por Silvia frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social y en consecuencia revoco la resolución impugnada por nulidad del expediente de revisión de grado, dejando sin efecto la revisión de grado acordada en la misma.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO.- La demandante, Silvia, nacida el NUM000 /1980, se encuentra afiliada a la Seguridad Social adscrito al Régimen General. Su profesión habitual es la de limpiadora (expediente administrativo).
Por resolución de 29/11/2017, el INSS declaró a la demandante en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta, sobre la base del siguiente cuadro residual: "Lumbociatalgia esquerre, incontinencia fecal i urinaria. Laparoscopia 16.11.17 lligadura de trompes. Refereix pdte implantació electrode a nivel L3 amb preop fet" Se fijó como fecha de revisión 3/12/2018 (expediente administrativo).
Iniciado por el INSS expediente de revisión de grado en fecha 02/11/2018, en fecha 31/01/2019 la entidad gestora dictó resolución declarando que se había determinado modificación suficiente del estado invalidante de la interesada y que por tanto las lesiones que afectan a la actora no alcanzan un grado suficiente de disminución de su capacidad laboral para constituir situación de incapacidad permanente (expediente administrativo).
El dictamen del ICAM de fecha 03/12/2018 en el que se basa dicha resolución determina que la actora presenta: "Fixació transpedicular amb fuga LCR i pseudomeningocele lumbar i tractat quirúrgicament al desembre /11 fusió L5/S1 amb incontinència fecal i urinària resoltes amb electroestimulador sacre implantat al setembre /18. Radiculopatia S1 esq. Clínica episòdica d'orgasmes per afectació de nervis pudendos. Fibromiàlgia sense disfunció articular" (expediente administrativo).
Presentada reclamación previa, fue desestimada (expediente administrativo).
La actora cumple con los requisitos de alta y cotización para causar derecho al cobro de la prestación interesada. La base reguladora de la prestación por incapacidad permanente absoluta asciende a 667,97 € mensuales, siendo la fecha de efectos 01/02/2019, y la fecha de revisión 03/12/2020 (no controvertido; expediente administrativo).
La demandante presenta el siguiente cuadro secuelar: lumbalgia con irradiación del dolor a ambas extremidades inferiores izquierdas; incontinencia urinaria y fecal resuelta con electroestimulador, que genera episodios de orgasmos episódicos no controlados; fibromialgia sin disfunción articular; episodio de sobreingesta medicamentosa en enero de 2019, y nuevo episodio en enero de 2020, intento autolítico de moderada letalidad y alta rescatabilidad, realizada de forma impulsiva no planificada, en contexto de mayor malestar asociado a situación física (dictamen del ICAM, pericial de parte y documental médica complementaria, en especial informes de urgencias y de hospital público más recientes)."
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària lo va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència d'instància -que, amb anul.lació de la resolució de l'INSS impugnada, restituí a la demandant en situació d'incapacitat absoluta- interposa recurs de suplicació l'INSS.
El primer motiu de recurs, per la via de l' art. 193.b LRJS, postula la revisió del fet provat quart.
Abans d'abordar aquesta pretensió escau recordar que és doctrina consolidada i pacífica que per a que la revisió dels fets provats pugui ser atesa és precís que concorrin una sèrie d'elements " sine qua non ", a saber:
-
que es determinin amb precisió i claredat els fets afirmats, negats o omesos que es considerin erronis, contrari al què s'ha acreditat amb respecte els elements documentals o pericials sobre els què es basa la sentència recorreguda, b) que s'ofereixi al tribunal ad quem un redactat alternatiu concret i específic sobre el què s'ha de basar la narració fàctica refutada com incorrecta, bé sigui substituint alguns dels seus punts, bé complementant-los, bé incloent-n'hi de nous; c) que es citin en forma concreta els documents o les perícies respecte les què es faci evident l'error del jutjador "a quo", sense que sigui acceptable una invocació genèrica o una revisió de fets no discutits al llarg de les actuacions; d) que aquests documents o perícies posin en evidència l'error o omissió d'aquest jutjador de forma clara, evident, directa i palesa, sense necessitat de conjectures, suposicions o argumentacions més o menys lògiques, naturals i/o raonables; i e) que la revisió que es pretén sigui transcendent en quant la part dispositiva de la sentència, amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria.
D'altra banda, el recurs de suplicació, per la seva naturalesa extraordinària en l'àmbit laboral -on no impera la doble instància- comporta que la interposició del mateix no signifiqui una nova valoració dels elements jurídics i fàctics concurrents -a diferència de l'apel·lació-, sinó -per raons d'immediatesa, imbricades en l' art. 24.1 en relació amb el 35.1 CE- una constatació d'un error processal, fàctic o d'aplicació del Dret. No és factible, per tant, una nova valoració dels fets concurrents, sinó una objectivització dels elements probatoris que palesin -sense dubtes, en forma fefaent i incontrovertible- un error en la valoració de la prova. En definitiva, no correspon
a aquesta Sala jutjar de nou les patologies concurrents, sinó únicament valorar si el magistrat d'instància ha caigut en error en la valoració de la prova.
I en aquest estret marge de revisió, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre; 5654/1994 de 24 d'octubre; 6495/1994 de 30 de novembre; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de març; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny; 4890/1995 de 19 de setembre; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de març i 9 de desembre; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991, que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
Postula l'INSS s'afegeixi al fet provat tercer -que ja recull la referència a la resolució inicial que revisà per millora la situació d'invalidesa de la demandant, en el primer paràgraf, i la conclusió diagnòstica del dictamen de l'ICAM que la fonamentà, al segon paràgraf- un tercer paràgraf que reprodueixi el resultat de l'exploració física que consta al mateix dictamen de l'ICAM.
La pretensió, però, ha de ser desestimada, a la llum dels ja exposats criteris doctrinals, ja que el fet ja recull en forma suficient la conclusió diagnòstica de l'ICAM que fonamenta la revisió per millora i, d'altra banda, el mateix fet provat es remet a l'expedient administratiu, on hi consta el dictamen en la seva integritat.
D'altra banda, la Sala no valora com a rellevant aquesta revisió ja que el fet determinant en ordre a la possible modificació de la part dispositiva de la sentència és la conclusió diagnòstica del jutge d'instància, reflectida en el fet provat sisè, no controvertida, i no la de l'ICAM.
El segon motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei foral, denúncia la recorrent la infracció per aplicació indeguda de l' art. 200.2 LGSS, en relació als arts. 1.a) i 3.1.a) del RD 1300/95.
La sentència d'instància ha anul.lat la resolució administrativa inicial, atès que l'INSS instà la revisió per millora en data 2.11.18, quan la resolució de 29.11.17 - que havia declarat el demandant en situació d'incapacitat absoluta- fixava com...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba