STSJ Cataluña 5201/2020, 16 de Diciembre de 2020
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 16 Diciembre 2020 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala Contencioso Administrativo |
| Número de resolución | 5201/2020 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Recurs núm. 168/2015
SENTÈNCIA Núm. 5201/2020
Il·lms. Srs. i Sres.:
President
Sr. Javier Aguayo Mejía
Magistrats
Sr. José Manuel de Soler Bigas
Sr. Francisco José Sospedra Navas
Sr. Pedro Luis García Muñoz
Sr. Eduard Paricio Rallo Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Rosa Maria Muñoz Rodón
Barcelona, 16 de desembre de 2020.
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 168/2015, interposat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, actualment Ministerio de Educación y Formación Profesional, representat i dirigit per l'Advocat de l'Estat, essent part demandada el Departament d'Ensenyament, actualment Departament d'Educació, representat i dirigit pel Lletrat de la Generalitat.
Ha estat ponent el magistrat Il·lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
En data 24 d'abril de 2015 la representació del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs, adreçat contra: a) la inactivitat de la Generalitat de Catalunya ometent tot possible desenvolupament normatiu que, en aplicació dels articles
3.1, 14 i 27.1 de la Constitució i la disposició addicional 38a de la LOE, hagi fixat l'ús del castellà en proporció raonable per a la seva impartició ordinària a les aules i no mitjançant atenció individualitzada, i incomplint l'obligació legal de garantir l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular normal, sense determinar en quins horaris i matèries es farà servir; b) contra la resolució ENS/280/2015, publicada al DOGC el 25 de febrer, per la que s'aproven les normes de preinscripció i matrícula d'alumnes en els centres del Servei d'Educació de Catalunya, i altres centres educatius, en diversos ensenyaments sostinguts amb fons públics,
per al curs 2015-2016; c) contra la resolució ENS/505/2016, de 25 de febrer, per la que s'aproven les normes de preinscripció i matrícula per al curs 2016-2017; i d) contra la resolució ENS/406/2017, de 24 de febrer, per la que s'aproven les normes de preinscripció i matrícula d'alumnes en els centres del Servei d'Educació de Catalunya i altres centres educatius, en els diversos ensenyaments sostinguts amb fons públics, per al curs 2017-2018.
En data 20 de juliol de 2015 la part actora va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que:
a/ Anul·li la resolució ENS/280/2015, restableixi la situació jurídica dels alumnes tot ordenant la correcció de l'imprès de preinscripció i trametent el mateix als pares o publicant-lo als diaris oficials i en tres diaris no oficials de major difusió, informant-los que la utilització del castellà no queda limitada al primer curs de l'ensenyament infantil al que s'incorpora l'alumne ni a l'atenció individualitzada del mateix i que constitueix llengua vehicular juntament amb el català a tots els cursos, s'informi a més del dret a rebre el primer ensenyament en la llengua habitual de l'alumne i es faci possible l'exercici d'aquest dret mitjançant una casella a l'imprès de preinscripció o be per un mitjà no desproporcionat.
b/ Ordeni l'adopció de mides d'execució per tal que tots els alumnes rebin de forma efectiva i immediata l'ensenyament mitjançant la utilització vehicular de les dos llengües oficials en règim d'igualtat o, subsidiàriament, en els percentatges que es determinin, que no han de ser inferiors al 25% en cap de les dos llengües oficials.
Hom fonamenta el recurs en els següents motius: A/ Que el règim vigent en el sistema educatiu de Catalunya és el de conjunció lingüística, de forma que totes dos llengües oficials han se ser-hi presents com a llengua vehicular en una proporció igual, o en la proporció que motivadament i excepcionalment estableixi la Generalitat en cas que constati un dèficit de normalització d'alguna de les dos llengües, respectant el mínim del 25%, en el ben entès que l'Administració no te marge de discrecionalitat en aquest àmbit; així, no havent establert la Generalitat els percentatges corresponents i havent-se de considerar ja normalitzat l'ús del català, cal concloure que correspon el 50% a cada llengua, percentatge que la Generalitat no garanteix; i B/ Que els alumnes tenen dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua habitual, com reconeix l' article 21.2 de la Llei 1/98 de normalització lingüística, precepte que no es pot considerar derogat per la Llei 12/09 d'Educació de Catalunya, el qual article 11.4 es limita a afegir el dret a rebre una atenció lingüística individualitzada, essent així que la resolució impugnada no inclou aquest dret que ha de ser facilitat per l'Administració educativa.
Per la seva part, la representació de l'Administració demandada va formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments al·legats, va demanar que no s'admeti aquest recurs o, en tot cas, que es desestimi el mateix amb imposició de les costes processals a l'actora.
Mitjançant interlocutòries de dates 27 de maig de 2016 i 11 de maig de 2017 es va ampliar aquest recurs successivament a les resolucions ENS/505/2016 i ENS/406/2017 de preinscripció i matricula respectivament per als cursos 2016- 17 i 2017-18. La recurrent va demanar l'anul·lació dels preceptes impugnats de les resolucions esmentades i la representació de la demandada va demanar la desestimació de les ampliacions dels recursos.
Mitjançant resolució de data 18 de novembre de 2016 es va fixar la quantia d'aquest procés com indeterminada. Acte seguit, es va practicar la prova admesa amb el resultat que consta als actes. Posteriorment, les parts van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.
Mitjançant diligència final de data 5 de novembre de 2019 es va requerir a la demandada als efectes d'informar sobre els centres públics i concertats en els que s'imparteixen els ensenyaments utilitzant la llengua castellana al menys en un 25% de les hores lectives, incloent-hi l'ensenyament de la pròpia llengua esmentada i, al menys, una altra assignatura troncal o similar. Aquesta diligència final es va reiterar per provisions de 13 de gener i 12 de març de 2020 i va ser complimentada mitjançant informe de 21 d'agost de 2020 que va ser traslladat a les parts als efectes de formular al·legacions.
FONAMENTS DE DRET
Objecte del recurs i objeccions processals que oposa la demandada.
L'Advocat de l'Estat impugna, en primer lloc, la inactivitat de la Generalitat de Catalunya consistent en l'omissió del desplegament normatiu en aplicació dels articles 3.1, 14 i 27.1 de la Constitució i la disposició addicional 38 de la Llei Orgànica 2/06 d'Educació, i també l'incompliment de la seva obligació legal de garantir l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular normal, no havent determinat els horaris i les matèries en els que aquesta llengua s'ha d'utilitzar.
Impugna simultàniament la Resolució ENS/280/2015 sobre inscripció als centres educatius catalans, en entendre que restringeix la utilització del castellà al primer curs de l'ensenyament infantil en què s'incorpori l'alumne i mitjançant atenció individualitzada, restricció que afecta també el formulari que la resolució estableix a aquest efecte. Posteriorment el recurs es va ampliar successivament a les Resolucions ENS/505/2016 i ENS/406/2017, de preinscripció i matricula per al curs 2016-17, i per al curs 2017-18, respectivament.
La representació de la Generalitat de Catalunya oposa diversos motius d'inadmissibilitat del recurs.
En primer lloc, pel que fa a la impugnació de la inactivitat de l'Administració, al·lega la manca del requeriment previ previst a l' article 29 de la Llei jurisdiccional. També al·lega la manca de legitimació de l'Administració de l'Estat. Argumenta en aquest sentit que el recurs per inactivitat de l' article 29 de la Llei jurisdiccional es circumscriu als supòsits en els que hi hagi una obligació administrativa de dur a terme una concreta prestació, de forma que només poden reclamar aquells que siguin beneficiaris de la prestació no desplegada. Conclou en aquest sentit que, en el seu cas, la recurrent hauria d'haver plantejat un conflicte negatiu de competències d'acord amb el que preveu l' article 71 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.
El lletrat de la Generalitat de Catalunya al·lega finalment que el recurs és igualment inadmissible en la mida que estaríem en tot cas davant una inactivitat no impugnable; això és, que no resulta admissible el recurs per inactivitat en els supòsits en els que l'Administració disposa d'un marge d'actuació o quan calgui un acte concret d'aplicació, essent així que en el cas impugnat es reclama la necessitat d'un desplegament normatiu, desplegament respecte el qual l'Administració disposa d'un marge de discrecionalitat.
Sobre els motius d'inadmissibilitat del recurs Cal desestimar els esmentats motius d'inadmissibilitat.
Així, certament l' article 29 de la Llei jurisdiccional regula el recurs contra la inactivitat material de l'Administració, i disposa per aquesta acció la necessitat de requerir prèviament a l'Administració abans de plantejar la reclamació judicial. Tanmateix, si be és cert que l'Administració de l'Estat impugna una inactivitat de la Generalitat de Catalunya, no invoca específicament l'article 29 esmentat, ni pròpiament planteja un supòsit d'inactivitat material que respongui al perfil de l'esmentat precepte.
Succeeix que tant la recurrent com la demandada son Administracions públiques que actuen com a tals, de forma que resulta aplicable al cas el règim previst a l' article 44 de la ...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Recurso directo contra disposiciones de carácter general
...de una determinada relación jurídica entre el recurrente singular y la Administración (STS de 20 de junio de 2004 [j 1], STSJ Cataluña 5201/2020, de 16 de Diciembre [j 2]) Requisitos La propia naturaleza y finalidad del recurso directo frente a una disposición de carácter general exige la e......