STSJ Cataluña 18/2020, 9 de Junio de 2020
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 09 Junio 2020 |
| Número de resolución | 18/2020 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 182/2019
SENTÈNCIA NÚM. 18
President:
Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il·lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, a 9 de juny de 2020
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Jose Francisco i Flora, representats davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a IGNACIO LOPEZ CHOCARRO i dirigits per l'advocat/da JORGE BADIA CARRO, contra la Sentència dictada per la Secció 14a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 10 de maig de 2019 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 33 de Barcelona el 30 de gener de 2017 en el procediment ordinari núm. 1391/14. Juan Ramón i Pedro Miguel, aquí part contra la qual es recorre, han estat representats en aquest Tribunal pel/per la procurador/a INMACULADA GUASCH SASTRE i dirigits per l'advocat/da JOSE PRADO PAVON.
El/La procurador/a INMACULADA GUASCH SASTRE, en representació de Juan Ramón i Pedro Miguel, va formular demanda de procediment ordinari núm. 1391/14 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 33 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 30 de gener de 2017, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"DESESTIMO íntegramente la demanda promovida por el/la Procurador/a D/Dª INMACULADA GUASCH SASTRE, en nombre y representación de, D. Juan Ramón Y D. Pedro Miguel, frente a D. Jose Francisco Y Dª Flora, y en consecuencia, ABSUELVO a los demandados de todos los pedimentos contra ellos formulados. Se imponen las costas procesales a la parte actora".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 14a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 10 de maig de 2019, amb la següent part dispositiva:
"Que ESTIMAMOS SUSTANCIALMENTE el recurso de apelación formulado por la representación procesal de Pedro Miguel y Juan Ramón contra la Sentencia dictada por el Ilmo. Magistrado Juez del Juzgado de Primera Instancia núm. 33 de Barcelona el dia 30 de enero de 2017 en el seno del Procedimiento Ordinario 1391/2014 revocando dicha resolución y por ende:
ESTIMAMOS SUSTANCIALMENTE la demanda interpuesta por Pedro Miguel Y Juan Ramón frente a Jose Francisco Y Flora en el sentido de:
1)declarar la ineficacia de la herencia de confianza constituida en testamento otorgado el 3 de agosto de 1989 por el sr. Fabio por ser contradictoria la confianza verbal revelada con la escrita protocolizada y revelada y por ostentar los confidenciarios el control directo de la herencia del causante, el accionariado de las iniciales empresas Lainco y Sainin, tras ser revelada totalmente la confianza y poder beneficiarse del patrimonio hereditario caso de liquidación de la fundación a la que se atribuyó aquel accionariado.
2) declarar que los confidenciarios no tienen derecho a retribución por el cargo.
3) que procede llamar a la herencia del causante por iguales partes a sus hijos Pedro Miguel, Juan Ramón y Belinda.
4) que el caudal relicto está integrado por los bienes inventariados por la Sra. Maite al aceptar la herencia del causante así como los que se hubieren obtenido con su transmisión, cesión o venta y los que en un futuro pudieran aparecer.
5) no se hace especial pronunciamiento sobre costas debiendo cada parte asumir las ocasionadas a su instancia y las comunes por mitad".
Tercer. Contra la Sentència anterior, Jose Francisco i Flora van interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 19 de desembre de 2019, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 7 de maig de 2020, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
-
Aquest litigi gira al voltant de diverses pretensions relacionades amb la successió de Fabio, traspassat l'any 1989, formulades per dos dels seus fills matrimonials enfront dels hereus de confiança substituts.
La demanda pretenia de manera principal la declaració de caducitat de l'herència de confiança instituïda pel causant en atenció a que els confidenciaris l'haurien revelada en contra de les instruccions confidencials del testador i al seu favor, amb la conseqüent institució com a successor del co-demandant Juan Ramón o subsidiàriament la designa com a successors intestats del senyor Fabio dels seus quatre fills; de manera subsidiària pretenia el reconeixement i lliurament de les atribucions testamentàries a títol de llegat.
La contesta dels hereus de confiança substituts va consistir bàsicament a negar que tant ells com l'hereva de confiança primerament designada haguessin dat al patrimoni hereditari un destí diferent de l'establert pel testador, tot subratllant que la voluntat d'aquest era la de mantenir la unitat del seu patrimoni empresarial i que els fills no en prenguessin el control.
La sentència de primera instància va desestimar íntegrament la demanda promoguda pels germans Juan Ramón i Pedro Miguel, bàsicament per considerar que preval la designació d'hereu feta pels confidenciaris substituts en compliment estricte de l'encàrrec encomanat.
En concret, la jutgessa a quo conclou que la institució de confiança establerta pel causant no està afectada per cap dels motius de caducitat adduïts pels demandants, ja que els hereus de confiança substituts van ajustar-se a les instruccions escrites de la memòria complementades verbalment, sense incorre en cap mena d'irregularitat o negligència; en conseqüència, considera improcedent la crida d' Juan Ramón com a hereu testamentari únic i també la dels eventuals hereus intestats, per acabar afirmant que els demandants no estan legitimats per a reclamar el lliurament dels llegats en allò que afecta tercers persones no intervinents en el litigi.
En canvi, la sentència de segona instància acull de manera substancial les pretensions dels germans demandants.
Així, (i) a partir de considerar no provada l'existència d'instruccions verbals posteriors a les escrites no concordants amb aquestes, declara la ineficàcia de l'herència de confiança establerta pel causant atesa la contradicció entre la voluntat revelada l'any 2002 pels hereus de confiança substituts i la que figura a la memòria de confiança, (ii) declara també caducada la institució de confiança pel fet que els confidenciaris s'han atribuït el control directe del cabal relicte i se'n poden beneficiar en cas de liquidació de la fundació propietària de les empreses integrants del cabal; (iii) confirma que els confidenciaris no tenen dret a rebre cap retribució per l'exercici del càrrec ja que així ho admeten ells mateixos; (iv) crida a l'herència testada del senyor Fabio els seus fills Pedro Miguel, Belinda i Juan Ramón en la seva condició de hereus intestats del causant en la data de la revelació de la confiança, sense incloure però el quart fill, Carlos Ramón, atenent l'exclusió acordada pel mateix testador en la memòria de confiança considerada part integrant del testament; (v) declara que el cabal relicte l'integren els béns inclosos en l'inventari format pel l'hereva de confiança l'any 1989 i els béns subrogats, i (vi) nega que els demandants hagin formulat una veritable acció de petició d'herència.
-
Per al millor abordatge dels recursos formulats davant aquest tribunal és convenient una exposició succinta dels fets substancials sobre els quals no hi ha controvèrsia, prèvia integració del factum amb dades que resulten dels documents públics no impugnats aportats a les actuacions i dels escrits d'al·legacions de les parts (SSTSJ 136/2008 i 6/2012).
Són aquests:
1r/ Fabio va atorgar davant notari el seu darrer testament el dia 3 d'agost de 1989 en el qual ordenava a favor de cadascun dels quatre fills - Carlos Ramón, Pedro Miguel, Belinda i Juan Ramón- nascuts del seu matrimoni amb Joaquina el llegat imputable a la llegítima consistent en 240 accions de SAININ SA, i instituïa hereva de confiança a Maite, col·laboradora seva de feia anys a l'empresa química-farmacèutica LAINCO SA, " para que dé a la herencia del testador o al producto de la alienación de bienes integrantes de la misma, el destino que le haya encomendado confidencialmente de palabra o por escrito. Podrá la heredera de confianza administrar los bienes herenciales, efectuar inversiones con los mismos y cualesquiera actos de disposición tanto sobre bienes muebles como inmuebles, dispensándola de rendir cuentas de su gestión. El testador tiene dadas ya verbalmente instrucciones a la heredera de confianza. Manifiesta que piensa redactar una memoria de confianza y que dirá a la heredera donde localizarla. No obstante, como dará más instrucciones confidenciales de palabra a la heredera, autoriza a ésta para interpretar y modalizar libremente lo que el testador deje escrito. En el supuesto de que se planteara alguna cuestión judicial sobre la herencia del testador, la heredera de confianza queda facultada para revelar reservadamente al juez o tribunal la confianza en ella depositada. Faculta a la heredera de confianza para que por actos inter vivos o mortis causa nombre un sustituto para el cargo, con amplia libertad al efecto";
2n/ immediatament després d'haver atorgat el testament el senyor Fabio va protocol·litzar davant notari la memòria de confiança adreçada a l'hereva...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba