SAP Girona 292/2020, 21 de Septiembre de 2020
| Ponente | MARIA ISABEL SOLER NAVARRO |
| ECLI | ES:APGI:2020:1388 |
| Número de Recurso | 305/2020 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 292/2020 |
| Fecha de Resolución | 21 de Septiembre de 2020 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 2ª |
Sección nº 02 Civil de la Audiencia Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)
Plaza Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona - C.P.: 17001
TEL.: 972942368
FAX: 972942373
EMAIL:upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat
N.I.G.: 1707942120188191152
Recurso de apelación 305/2020 -2
Materia: Apelación civil
Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 2 de Girona
Procedimiento de origen:Juicio verbal (Desahucio precario art. 250.1.2) 1249/2018
Parte recurrente/Solicitante: Luis Carlos
Procurador/a: Laura Pagès Aguadé
Abogado/a: ESTEL ESPINOS GONZALEZ
Parte recurrida: BUILDINGCENTER S.A.U.
Procurador/a: Pere Ferrer Ferrer
Abogado/a: CARLOTA GARCIA ORTIZ
SENTENCIA Nº 292/2020
Ilmos. Sres:
PRESIDENTE
D. JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRADOS
D. JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT
Dª. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO
Girona, 21 de septiembre de 2020
En fecha 6 de julio de 2020 se han recibido los autos de Juicio verbal (Desahucio precario art. 250.1.2) 1249/2018 remitidos por el Juzgado de Primera Instancia nº 2 de Girona a fin de resolver el recurso
de apelación interpuesto por la Procuradora Dª LAURA PAGÈS AGUADÉ, en nombre y representación de D. Luis Carlos contra la Sentencia de fecha 15 de abril de 2019 y en el que consta como parte apelada el Procurador
D. PERE FERRER FERRER, en nombre y representación de BUILDINGCENTER S.A.U.
El contenido del fallo de la Sentencia contra la que se ha interpuesto el recurso es el siguiente:
FALLO Que estimando la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales D. Pere Ferrer Ferrer en nombre y representación de BUILDINGCENTER SAU debo declarar y declaro la condición de precarista de D. Luis Carlos y cualquier ocupante de la vivienda sita piso NUM000 de la c/ DIRECCION000 NUM001 de Girona y por ello condenar y condeno al demandado y a cualquier otra IGNORADO OCUPANTE a dejar libre y expedita la finca en el plazo más breve posible y siempre antes de la fecha del lanzamiento previsto para el 18 de julio de 2019 a las 12:30 horas y que se llevará a efecto en la fecha fijada sin necesidad de notificación al demandado no comparecido si lo solicitase el demandante en la forma prevenida en el art. 549 LEC.
Se imponen las costas a la parte demandada.
El recurso se admitió y se tramitó conforme a la normativa procesal para este tipo de recursos.
Se señaló fecha para la celebración de la deliberación, votación y fallo que ha tenido lugar el 21/09/2020.
En la tramitación de este procedimiento se han observado las normas procesales esenciales aplicables al caso.
Se designó ponente a la Magistrada Dª MARIA ISABEL SOLER NAVARRO.
Frente a la sentencia que estima la demanda de precario formulada por BUILDINGCENTER SAU contra ignorados ocupantes del piso NUM000 la C/ DIRECCION000 NUM001 de Girona y en que compareció como ocupante Dº Luis Carlos, se interpone por el mismo recurso de apelación.
La parte apelada solicita la confirmación de la sentencia -.
En el primer motivo del recurso de apelación la parte apelante mantiene lo siguiente:
Vulneración de las normas sobre la prueba, art 24 CE y 281 y ss de la L.EC. debido a la inadmisión de la prueba propuesta en Primera Instancia.
Habiendo sido propuesta en esta alzada en relación a las pruebas inadmitida en Instancia y habiendo sido denegada dicha prueba por Auto de fecha 13 de julio de 2020 al estimar debidamente inadmitida dicha prueba al no tener las mismas ninguna relevancia para la resolución del pleito, deberá desestimarse dicho motivo del recurso al no haberse producido infracción de la normativa invocada.
Como segundo motivo del recurso se invoca el Art 47CE Y EL Art 26 del Estatuto de Autonomía de Catalunya, así como el pacto internacional de los Derechos sociales y económicos que establecen el derecho a una vivienda digna, con invocación de las Leyes autonómicas 18/2007, 24/2015 y 4/2016, así como el RDL 7/2019, por su situación de vulnerabilidad
Como se recoge entre otras muchas en la sentencia de esta Sala de fecha 09 ( 09/2020 .
Aplicació de la llei 24/2.015 del Parlament de Catalunya.
L'article 5.2 d'aquesta norma disposava:
"2. Abans d'interposar qualsevol demanda judicial d'execució hipotecària o de desnonament per impagament de lloguer, el demandant ha d'oferir als afectats una proposta de lloguer social, si el procediment afecta persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d'habitatge pròpia i que es trobin dins els paràmetres de risc d'exclusió re . La part recurrent sosté que per aplicació de la Llei 17/19, de 23 de desembre la demandant venia obligada a facilitar als demandats un lloguer social. Tanmateix, ja s'ha pronunciat aquesta Audiència quant al fet que la manca d'oferiment d'un lloguer social quan per Llei sigui preceptiu (àmbit que s'ha ampliat al supòsit dels precaris en els termes fixats legalment) pot tenir unes conseqüències sancionatòries en l'àmbit administratiu (ja en la part dispositiva de la sentència impugnada s'acorda comunicar a Habitatge i a l'Ajuntament la resolució dictada als efectes procedents) però no s'erigeix com un requisit processal. En aquest sentit, podem citar el que dèiem, entre d'altres, en la nostra sentència de data 3 de juny de 2020 :
"Aplicació de la llei 4/2.016 del Parlament de Catalunya.
La llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, del Parlament de Catalunya, estableix un mecanisme de protecció en els supòsits
d'arrendament i d'execució hipotecària en el seu article 16, sense que aquest precepte doni regulació ni cobertura a un supòsit de precari com el que ens ocupa.
Aplicació de la llei 24/2.015 del Parlament de Catalunya.
L'article 5.2 d'aquesta norma disposava:
"2. Abans d'interposar qualsevol demanda judicial d'execució hipotecària o de desnonament per impagament de lloguer, el demandant ha d'oferir als afectats una proposta de lloguer social, si el procediment afecta persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d'habitatge pròpia i que es trobin dins els paràmetres de risc d'exclusió residencial que defineix aquesta llei, la qual cosa ha de comprovar el mateix demandant, que ha de requerir prèviament la informació als afectats, i sempre que es doni un dels dos supòsits següents:
-
Que el demandant sigui persona jurídica que tingui la condició de gran tenidor d'habitatge.
-
Que el demandant sigui persona jurídica que hagi adquirit després del 30 d'abril de 2008 habitatges que siguin, en primera o en ulteriors transmissions, provinents d'execucions hipotecàries, provinents d'acords de compensació de deutes o de dació en pagament o provinents de compravendes que tinguin com a causa la impossibilitat de retornar el préstec hipotecari".
Aquest apartat de l'article 5, així com els seus números 1, 3, 4 i 9, van quedar suspesos en virtut del que va decidir la interlocutòria del Tribunal Constitucional de 24 de maig de 2.016, publicada al BOE el 3 de juny del mateix any.
Aquesta suspensió es va produir per la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat per part del Govern espanyol contra els esmentats apartats i altres disposicions de la llei.
Mentre va durar aquesta suspensió, vam argumentar de manera reiterada quan els recursos d'apel·lació al·legaven la seva aplicació que, a banda d'altres raons, mentre durés la seva suspensió, esdevenia impossible aplicar-la.
La sentència de l'esmentat Tribunal de 31 de gener de 2.019, publicada al BOE el 21 de febrer del mateix any, va resoldre el recurs d'inconstitucionalitat i va aixecar la suspensió d'aquell article sobre la base del desistiment parcial del recurs d'inconstitucionalitat, que va afectar a aquells apartats.
Aixecada la suspensió, vam argumentar en moltes sentències que l'article 5.2 de la llei 24/2.015 del Parlament de Catalunya, condicionava la seva aplicació a l'existència d'un procediment d'execució hipotecària o de desnonament per impagament de rendes i que no era aplicable a les situacions de precari, perquè la norma es limitava a aquells dos supòsits sense incloure els precaristes.
L'article 5.8 del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge, que va entrar en vigor el dia 31 de desembre del mateix any, va introduir en la llei 24/2015 una disposició addicional primera amb el següent contingut:
"1. L'obligació a què fa referència l'article 5.2, d'oferir una proposta de lloguer social abans d'interposar determinades demandes judicials, es fa extensiva en els mateixos termes a qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d'un deute hipotecari i a les demandes de desnonament següents:
-
Per venciment de la durada del títol jurídic que habilita l'ocupació de l'habitatge. La proposta de lloguer social és exigible durant un període de tres anys comptadors a partir de l'entrada en vigor del Decret llei de 23 de desembre de 2019, de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge.
-
Per manca de títol jurídic que habiliti l'ocupació, quan el demandant tingui la condició de gran tenidor d'acord amb la lletra a de l'apartat 9 de l'article 5 i amb la lletra a de l'apartat 3 d'aquesta disposició, sempre que concorrin les circumstàncies següents:
1r. Que l'habitatge es trobi en la situació...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba