STSJ Cataluña 2826/2020, 30 de Junio de 2020
| Ponente | PEDRO LUIS GARCIA MUÑOZ |
| ECLI | ES:TSJCAT:2020:4547 |
| Número de Recurso | 644/2019 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 2826/2020 |
| Fecha de Resolución | 30 de Junio de 2020 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
SALA DE LO CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO
SECCIÓN QUINTA
Recurso de apelación 644/2019
SENTENCIA Nº 2826/2020
Ilmos. Sres.:
Presidente
D. José Manuel de Soler Bigas
Magistrados
D. Pedro Luis García Muñoz
D. Eduard Paricio Rallo
Dña. Elsa Puig Muñoz
En Barcelona, a 30 de junio de 2020.
La Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (sección quinta) ha pronunciado la siguiente sentencia en el recurso de apelación 644/2019, interpuesto por el AYUNTAMIENTO DE BALENYÀ, representado por el procurador José Manuel Luque Toro y asistido del letrado Genís Boadella Esteve, contra la sentencia 153/2019, de 27 de junio de 2019, dictada por el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo 12 de Barcelona, en el procedimiento abreviado 220/2018, siendo parte apelada la ADMINISTRACIÓN GENERAL DEL ESTADO, representada y defendida por el Abogado del Estado.
Ha sido ponente el Magistrado Ilmo. Sr. D. Pedro Luis García Muñoz, quien expresa el parecer de la Sala.
En el procedimiento abreviado 220/2018, seguido ante el Juzgado de lo ContenciosoAdministrativo 12 de Barcelona, se dictó sentencia 153/2019, de 27 de junio de 2019, que estimó el recurso interpuesto contra el Acuerdo de 6 de febrero de 2018 de la Junta de Gobierno Local del AYUNTAMIENTO DE BALENYÀ, que dispone el pago de la factura de 373 euros a la Asociación de Municipios por la Independencia, acto que queda anulado.
Contra la referida sentencia se interpuso recurso de apelación por el AYUNTAMIENTO DE BALENYÀ, representado por el procurador José Manuel Luque Toro y asistido del letrado Genis Boadella Esteve, que fue admitido en ambos efectos. Se dio traslado a la Administración apelada para que formalizase su oposición en el plazo legal.
Elevadas las actuaciones a esta Sala se acordó formar rollo de apelación 644/2019, se designó Magistrado ponente y, no habiéndose solicitado el recibimiento a prueba en esta alzada ni la celebración de vista, se señaló fecha para la votación y fallo del recurso.
En la tramitación de este recurso se han observado las prescripciones legales.
La sustanciación de este recurso se ha visto afectada por la situación de estado de alarma decretado por el Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, y sus prórrogas, habiéndose observado las prescripciones legales.
El acto administrativo impugnado fue el Acuerdo de 6 de febrero de 2018 de la Junta de Gobierno Local del AYUNTAMIENTO DE BALENYÀ, que dispone el pago de la factura de 373 euros a la Asociación de Municipios por la Independencia, si bien en el Fundamento Jurídico Primero de la sentencia del Juzgado por error material se hace constar la fecha de 6 de mayo de 2017.
La sentencia de Instancia estima el recurso contencioso-administrativo y anula el Acuerdo.
Por la representación procesal del AYUNTAMIENTO DE BALENYÀ se ha interpuesto recurso de apelación fundamentado en:
-
- La inadmisibilidad del recurso contencioso administrativo, por la aplicación del artículo 28 de la LJCA. con fundamento en que la Abogacía del Estado no recurrió el acuerdo de adhesión a dicha Asociación y que no tiene sentido impugnar el pago de la cuota de socio porque se trata de un derecho de cualquier socio que se recoge en el artículo 8 c) de los Estatutos. Indica también que se ha permitido la inscripción del AMI en el Registro de Organizaciones Asociativas de los entes locales sin que se haya impugnado dicha inscripción y que se ha permitido la adhesión de 700 Ayuntamientos sin que se interpusiera recurso, así como, en consecuencia, tratarse de un acto debido.
-
- No existencia de vulneración de los principios de objetividad, imparcialidad, legalidad e interdicción de la arbitrariedad.
-
- Aplicación de la legislación específica en Catalunya: Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de Reforma del Estatuto de Catalunya, y el Decreto Legislativo 2/2003, de 28 de abril, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley municipal y de régimen local de Cataluña.
-
- La infracción del principio de legalidad presupuestaria, la hacerse efectuado el pago de la cuota de acuerdo a la ley, dando cumplimiento en obligación contraída y no discutida, existiendo partida presupuestaria suficiente el presupuesto municipal.
Sobre el mismo objeto que se plantea en este proceso, se ha pronunciado esta Sala y Sección, entre otras en el mismo sentido, en sentencia dictada el 13 de noviembre de 2018, nº 841/2018, rollo de apelación 738/2015, y ha sido abordada también en numerosos recursos de apelación, tratándose de supuestos idénticos en cuanto a los hechos y la fundamentación jurídica, de manera que fijan un criterio que hemos de asumir, entre otras razones, por la necesaria efectividad de los principios de unidad de doctrina y de seguridad jurídica, que en caso contrario quedarían aquí comprometidos y para cuya mayor efectividad debe siempre velar el órgano judicial que, entre otros extremos, demandan siempre de los órganos judiciales, con carácter general, una igual solución jurisdiccional para casos procesalmente idénticos en lo más esencial, en aras asimismo a la necesaria efectividad del principio de igualdad en la aplicación judicial de la ley (entre muchas otras, STC 2/2007, de 15 de enero, STC 147/2007, de 18 de junio, STC 31/2008, de 25 de febrero, y STC 13/2011, de 28 de febrero).
En la sentencia de 13 de noviembre de 2018, nº 841/2018, rollo de apelación 738/2015, se estableció:
"PRIMER.- La Delegació del Govern va impugnar en el procés d'instància l'acord adoptat en data 5 de febrer de 2015 pel Ple municipal del Far d'Empordà que va aprovar la factura de 75,50 euros corresponent a la quota de l'Associació de Municipis per a la Independència per a l'any 2015.
El Jutjat va desestimar l'anterior recurs. La sentencia argumenta en aquest sentit que la Llei de bases del règim local i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeixen als ens locals el dret d'associació, en el ben entès que les finalitats de l'Associació de Municipis per a la Independència inclouen el foment i defensa dels drets nacionals -entre els que es troben els drets, deures i principis rectors que s'esmenten al Títol I de l'Estatut-, el finançament municipal i la promoció vers els àmbits empresarials i financers, finalitats que tenen encaix en les competències municipals i de les que es pot beneficiar el municipi. Afegeix la sentència apel·lada que la quota abonada és una petita qualitat, de caràcter simbòlic, que no es pot considerar com un recolzament financer a una determinada
opció política ni pot ser constitutiva de desviació de poder. Finalment considera que la infracció de la legalitat
pressupostària denunciada no te prou rellevància per comportar la nul·litat de l'acord impugnat.
Com s'ha esmentat, l'Advocacia de l'Estat formula recurs d'apel·lació contra l'anterior sentència. Fonamenta el recurs en un primer argument en el sentit que l'adhesió a l'associació de referència vulnera els principis d'objectivitat, imparcialitat i neutralitat als que estan sotmesos els ens locals, en la mida que suposa la consecució d'una opció política que respon a un esbiaix ideològic singular, amb infracció de l' article 103 de la Constitució .
Així mateix invoca el recurs d'apel·lació la vulneració dels principis de legalitat i interdicció de l'arbitrarietat doncs l'associació respon a una finalitat de fragmentació de la sobirania nacional, finalitat que excedeix el marc competencial dels Ajuntaments establert a l' article 25 de la Llei 7/85, i tampoc no troba cobertura en el dret d'associació de les entitats locals que queda referit a l'exercici de llurs competències.
També al·lega l'apel·lant que l'acord impugnat incorre en desviació de poder en atès que suposa l'exercici de potestats per una finalitat diferent a la prevista a l'ordenament.
Finalment s'al·lega la infracció de la legalitat pressupostària, específicament de l'article 172 de la Llei d'Hisendes Locals, en la mida que la despesa s'ha carregat al capítol 2, essent així que aquest capítol queda referit a les despeses relatives als béns i serveis necessaris per a l'exercici de les activitats de les entitats locals que no comportin increment del capital o del patrimoni públic, quan en tot cas correspondria carregar la despesa al capítol 4 que compren els crèdits per aportacions de l'entitat local sense contrapartida directa del perceptor, cas aquest en què el crèdit hauria de constar nominativament als pressupostos.
La representació municipal va plantejar en el procés d'instància la inadmissibilitat del recurs d'acord amb allò previst a l'article 28 de la Llei jurisdiccional.
La sentencia apel·lada no va abordar a qüestió i l'Ajuntament insisteix en aquest motiu d'inadmissibilitat en la seva oposició a l'apel·lació.
En conseqüència, cal abordar aquesta qüestió en primer lloc.
L'article 28 de la Llei jurisdiccional disposa que no resulta admissible el recurs contenciós administratiu interposat contra un acte que sigui reproducció d'un acte previ definitiu i ferm. En el cas que ens ocupa s'impugna el pagament de la quota anual d'una associació, pagament que respon a un acte previ consistent en l'afiliació de l'Ajuntament demandat a l'esmentada associació i l'aprovació dels seus estatuts, que inclouen entre les obligacions dels afiliats el deure d'abonar les quotes que l'associació els hi giri.
Doncs bé, no es pot acceptar la inadmissibilitat plantejada. En efecte, en primer lloc no hi ha coincidència en la naturalesa de tots dos actes. Un consisteix en l'afiliació a una associació i l'altre es refereix al pagament de la quota social. El fet que la segona resolució sigui conseqüència o execució de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba