STSJ Cataluña 3110/2020, 3 de Julio de 2020
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2020:5966 |
| Número de Recurso | 1031/2020 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 3110/2020 |
| Fecha de Resolución | 3 de Julio de 2020 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2017 - 0001693
RM
Recurs de Suplicació: 1031/2020
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 3 de juliol de 2020
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3110/2020
En el recurs de suplicació interposat per Carmela a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 9 d'octubre de 2009 dictada en el procediment núm. 32/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part CORREOS Y TELÉGRAFOS, S.A.E., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 d'octubre de 2009, que contenia la decisió següent:
Desestimo la demanda interposada per la treballadora Carmela contra l'empresa pública Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos SAE, i en conseqüència declaro ajustada a dret la rescissió del contracte de treball eventual comunicada per l'empresa amb efectes del dia 30 de novembre de 2016. No s'imposen costes processals en aquest procediment.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" Primer.- La demandant Sra. Carmela, amb DNI NUM000, va ser contractada per l'empresa estatal Correos y Telégrafos SAE el dia 4 de febrer de 2005, sota la modalitat d'eventual, amb la categoria professional d'Operatiu (atenció al client). El sou brut diari era de 50,86 euros l'any 2016, quan va finalitzar l'últim dels contractes temporals signats entre ambdues parts.
En data 30 de novembre d'aquell any, la demandant va rebre per escrit la comunicació de rescissió de la relació laboral per finalització del darrer contracte temporal, signat l'anterior 23 de novembre.
La reclamació prèvia de conciliació davant del CMAC es va celebrar el següent 30 de gener de 2017, sense avinença.
Des de l'esmentat dia 4 de febrer de 2005 s'han anat signant entre ambdues parts un total de 63 contractes temporals amb durada d'un mínim de 12 dies i un màxim de 30 dies en el cas des que eren sota la modalitat eventual, i un mínim de 2 dies i màxim de 6 mesos els signats sota la modalitat d'interí.
En els 7 contractes que tot seguit es detallen, van passar més de 20 dies entre la finalització d'un i la signatura del següent: 1) Del 30/09/05 al 3/07/06; 2) Del 5/01/07 al 2/04/07; 3) Del 15/10/08 al 29/01/09;
4) Del 23/12/09 al 29/04/10; 5) Del 30/04/13 al 17/06/13; 6) Del 31/03/16 al 2/05/16; i 7) Del 31/08/16 al 23/11/16."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Per la via de la lletra b) de l'art. 193 LRJS postula la part actora la modificació del relat fàctic de la sentència del primer grau. En concret, se'ns demanen els següents canvis:
* Addició d'un nou fet provat sisè, en relació als documents dels folis 298 a 310 per tal que senyalin en forma individualitzada tots els contractes celebrats, la seva causa i la seva durada.
* Addició d'un nou fet provat setè respecte els documents 3, 5 a 7, 9 i 11 de la part demandada, amb la següent proposta de redacció: "La entidad demandada entrega mensualmente a las centrales sindicales listados de contrataciones temporales, las correspondientes a Barcelona, años 2015 a 2018 figuran unidas a los folios 129 a 251 del ramo de la prueba de la actora, que aquí se dan por reproducidos, extrayendo de los mismos que todos los meses para el mismo trabajo que realizaba la actora, atención cliente Barcelona han sido contratadas otras personas que forman o no parte de la bolsa de trabajo con contratos por circunstancias de la producción. Había para esos puestos una desproporción estructural entre el personal disponible y la necesidad productiva de la empresa en los años 2015 a 2018. El absentismo no era temporal, todos los meses ha habido y hay, de forma acreditada desde 2015 a 2019. Con posterioridad al cese de la demandante se han contratado a otros trabajadores para desarrollar el mismo trabajo de atención al cliente en Barcelona" .
Per bé que el nostre marc legal és limitat al respecte (atès que només es fa esment a la documental i pericial com únics mitjans de prova eficaços a l'art. 193.b), a la necessària concreció de la prova i l'obligació d'oferir un text alternatiu a l'art. 196.3 i al principi de congruència fàctica entre el primer i segon grau jurisdiccional a l'art. 233.1) la pròpia naturalesa extraordinària de la suplicació (la "petita cassació" ex STC 173/1995) i el principi d'instància única que regeix en el procés social -que té, entre d'altres efectes, la conseqüència que la valoració de la prova sigui competència exclusiva i excloent de la persona que exerceix la funció jurisdiccional en el jutjat del social- ha comportat que des d'antic -amb el precedent de la suplicació davant el TCT- la jurisprudència i la doctrina judicial "menor" hagi vingut elaborat una sèrie de condicionants significatius. I a efectes del present recurs ens interessa destacar els que analitzarem tot seguit.
I entre d'altres condicionants jurisprudencials ens interessa destacar aquí la necessària transcendència de la modificació, en relació a la part dispositiva de la sentència (llevat perjudici o gravamen), amb efectes modificadors d'aquesta, atès que el principi d'economia processal impedeix incorporar fets respecte els què la seva inclusió cap efecte pràctic tindria. S'afirma així a la STS UD 27.03.2000 (Rec. 2497/1999): " la inclusión de hechos probados solo debe efectuarse con respecto a aquéllos que sean esenciales para la resolución de la cuestión debatida, en el sentido de trascendentes para modificar el pronunciamiento impugnado, y que hayan sido objeto de debate y prueba procedente por haber sido alegados oportunamente por las partes ".
Doncs bé, en el present cas resta evident a judici de la sala que les addicions que es postulen res aporten al nostre coneixement sobre el fons de l'assumpte. En efecte, l'existència de seixanta-tres contractes des del mes de maig de 2015 ja consta en el fet provat quart, pel que la seva singularització és irrellevant, atès que es deixa incòlume el contingut del fet provat cinquè, que és el que resulta irrellevant. I respecte l'afegit proposat de l'ordinal setè caldrà observar que és públic i notori, tenint present els múltiples pronunciaments dictats per aquesta sala i per altres òrgans judicials, la pràctica habitual en la matèria de la demandada.
D'aquí que les referides addicions fàctiques hagin de ser rebutjades.
Per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS denuncia la part actora la infracció de l' art. 15 ET i de l' art. 3 RD 2720/1998, en entendre que atès l'encadenament de múltiples contractes en forma continuada per fer funcions estructurals i no conjunturals concorre en el present cas un frau de llei. Al que s'afegeix, en el següent motiu, la infracció de l' art. 49 ET en considerar que l'extinció del darrer contracte era ineficaç concorrent un autèntic acomiadament, atès que la relació laboral havia esdevingut indefinida pel dit frau de llei. És evident que ens trobem davant motius interconnectats, d'aquí que els abordarem en forma conjunta.
Doncs bé, volem reiterar el criteri que mantinguérem en la nostra Sentència 6420/2018, de 7 de desembre, en la que afirmàvem:
"a) Evolució de la doctrina judicial en relació a la pràctica de contractació temporal de Correus
-
Escau primer lloc fer una anàlisi de l'evolució de la doctrina judicial en relació a les pràctiques d'extensa temporalitat a Correus, com també en altres empreses o organismes del sector públic o en sectors com el sanitari. El punt de sortida és conegut: l'existència d'un alt nivell de vacants temporals, en una realitat conformada per un gran nombre de treballadors, degut a vacances, permisos i llicències, baixes, etc. Això comporta que concorri la necessitat de continua contractació de persones que efectuïn substitucions dels buits diaris per tal de cobrir en forma adequada la prestació d'un servei públic. D'aquí se'ns deriva un panorama que té una evident naturalesa estructural i no merament conjuntural -essent aquesta darrera la característica essencial conformadora de la temporalitat- des d'una perspectiva global i no merament subjectiva de les parts contractants. En aquesta tessitura han proliferat situacions de continues contractacions temporals en el dits sectors, sovint amb les mateixes persones (essent una pràctica habitual les denominades "bosses de treball") amb continus encadenament de contractes al llarg de períodes temporals molt perllongats. Insòlitament el legislador no ha donat solució a aquesta problemàtica, doncs, per bé que hom podria pensar que una possible via de sortida seria el contracte indefinit a temps parcial, el model legal d'aquesta figura -en especial, la redacció rígida de l' art. 12.4 a) ET -, n'impedeix una efectivitat pràctica.
-
En el concret cas de Correus la doctrina cassacional vingué històricament efectuant una hermenèutica flexible en les descrites situacions, validant tant l'ús continuat de contractes d'interinitat (per totes: STS UD
04.07.1994, Rec. 2513/1993 ), com en especial d'eventual per circumstàncies de la producció (entre moltes d'altres: 17.06.1994, Rec. 14/1994), per raó de la condició funcionarial del seu personal. Una...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba