STSJ Cataluña 3632/2020, 24 de Julio de 2020
| Ponente | FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2020:5978 |
| Número de Recurso | 1593/2020 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 3632/2020 |
| Fecha de Resolución | 24 de Julio de 2020 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 34 - 4 - 2020 - 0001685
EBO
Recurso de Suplicación: 1593/2020
ILMO. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
ILMA. SRA. AMPARO ILLAN TEBA
ILMO. SR. SALVADOR SALAS ALMIRALL
En Barcelona a 24 de julio de 2020
La Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, compuesta por los/as Ilmos/as. Sres/as. citados al margen,
EN NOMBRE DEL REY
ha dictado la siguiente
S E N T E N C I A núm. 3632/2020
En el recurso de suplicación interpuesto por TUBSA AUTOMOCIÓN, SL frente a la Sentencia del Juzgado Social
3 Barcelona de fecha 29 de noviembre de 2019 dictada en el procedimiento Demandas nº 520/2019 y siendo recurrido CONFEDERACIO SINDICAL CC.OO.N-CATALUNYA y SECCIÓ SINDICAL C.C.O.O. TUBSA SANT FELIU LLOBREGAT, ha actuado como Ponente el Ilmo. Sr. Francisco Javier Sanz Marcos.
Con fecha 25 de julio 2019 tuvo entrada en el citado Juzgado de lo Social demanda sobre Conflicto colectivo, en la que el actor alegando los hechos y fundamentos de derecho que estimó procedentes, terminaba suplicando se dictara sentencia en los términos de la misma. Admitida la demanda a trámite y celebrado el juicio se dictó sentencia con fecha 29 de noviembre de 2019 que contenía el siguiente Fallo:
Estimo la demanda formulada per la Sección Sindical de CCOO en centro trabajo TUBSA en St. Feliu Llobregat, i la CONFEDERACIÓ SINDICAL DE LA COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA (CCOO), contra Tubsa Automoción, SL, sobre conflicte col·lectiu, reconec el dret de les persones treballadors que presten serveis en el torn de nit al tiquet de menjador en les mateixes condicions que la resta de personal, i condemno l'empresa a estar i passar per aquesta declaració.
En dicha sentencia, como hechos probados, se declaran los siguientes:
L'empresa Tubsa Automoción, SL, del sector siderometal·lúrgic, està ubicada a Sant Just Desvern, i té una plantilla d'aproximadament 227 persones. El conflicte col·lectiu afecta a les persones que presten serveis en el torn de nit.
En data 02.11.89 les respectives representacions de l'empresa i dels treballadors, en les persones de la Comissió negociadora del Conveni col·lectiu de l'empresa, van subscriure un acord, en el qual, després d'explicar els antecedents pels quals s'havia creat i mantingut un local habilitat com a menjador (antecedent 1r) i constatar que fins el 31.12.88 havien utilitzat el menjador amb cuina els treballadors que l'havien sol·licitat amb independència de l'horari que realitzessin (antecedent 3r), es pactava que a partir del dia 01.01.90 l'empresa assumiria el cost del cobert servit en dos restaurants que estiguessin prop de la seu de l'empresa (clàusula 3a) pel personal amb contracte indefinit i que hi treballés el 31.12.88 en règim d'horari partit (clàusula 2a), i, a més, pel personal amb contracte vigent el 31.12.88, l'empresa pagaria una determinada quantitat per cada dia de consum del cobert/menú, sempre que haguessin prestat servei efectiu en el dia que es tracti de, com a mínim, un 75% de la jornada (clàusula 3a). Pel personal que ingressés a partir de l'01.01.89 només tindria dret quan treballés en el torn de treball de jornada partida (clàusula 2a), i pel personal que ingressés a partir del 31.12.88 i prestés serveis a torns, i que no tenia dret a tot el cobert, podrà gaudir del benefici pagant el 35% del cost (clàusula 5a). Aquest pacte tenia una vigència d'un any (clàusula 1a), però si s'ultrapassava aquest termini i no es denunciava 30 dies abans de la finalització, seria irrenunciable per ambdues parts (clàusula 6a).
En data no indicada del mes de juliol de 2008 les representacions dels treballadors i de l'empresa van acordar deixar sense efecte el Conveni col·lectiu d'empresa i adherir-se, amb efectes del dia 01.01.08 al Conveni col·lectiu provincial de la indústria siderometal·lúrgica de Barcelona. En el pacte núm. 17 s'acordava mantenir en les mateixes condicions que fins aquell moment s'aplicaven, és a dir, (segons el pacte) "asumiendo la Empresa el coste del cubierto. Adicionalmente el resto de la plantilla de Tubsa, podrá usar este servicio, satisfaciendo a su cargo el 35 % del coste".
En data 06.02.15 les representacions social i patronal, van subscriure un acord pel qual es feia una excepció pels treballadors el torn dels quals estigués entre les 12.30 i les 16.00, sempre que tinguin la jornada reduïda per tenir cura d'un menor i que per l'horari no puguin abandonar les instal·lacions a l'hora del dinar. Aquestes persones podien disposar de tiquet de menjador que s'aplica a la resta de persones treballadores dels restaurants concertats per ser consumits en els descansos del torn.
L'empresa es fa càrrec del 100% del cost del cobert del menú del migdia, mitjançant el pagament directe a un dels dos restaurants amb els que ha arribat l'acord, a les persones treballadores que presten serveis en horari partit, i els dels torns de matí i de tarda que tenen una antiguitat anterior al 31.12.88, i si han ingressat a l'empresa després d'aquesta data, també en els torns de matí i de tarda, es fa càrrec del 35% del cost del menú. Queda exclòs doncs el personal del torn de nit.
El 04.12.14 el Comitè d'empresa es va reunir amb la representació de l'empresa i es va posar de manifest que els primers reclamaven que el personal del torn de nit i que el que tenia un torn reduït especial per tenir cura de fills tenien dret al tiquet de menjador, i l'empresa va contestar que no els corresponia perquè no coincidien amb l'hora de dinar. En data 06.02.15 van acordar que les persones que treballessin dins del tram horari de
12.30 a 16 h i que tinguessin la jornada reduïda per guarda legal, podien disposar del tiquet de menjador. Amb posterioritat, els anys 2016 i 2019, els representants dels treballadors han reclamat el dret del personal del torn de nit de gaudir del benefici del tiquet de menjador.
Els treballadors demanen els tiquets a l'empresa que els entrega, i quan no s'utilitzen els tornen i són abonats per en caixa.
El cost del cobert de menú és de 7 euros, i el 35% que es fa càrrec l'empresa a les persones ingressades després del 31.12.88 és de 2,31 euros.
Es va intentar la conciliació davant el Tribunal laboral de Catalunya el dia 15.07.19 i va finalitzar amb el resultat de "sense acord".
Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte demandada, que formalizó dentro de plazo, y que la parte contraria, a la que se dió traslado impugnó, elevando los autos a este Tribunal dando lugar al presente rollo.
Desde la dimensión que ofrece su incuestionado relato (que, entre otros particulares, recoge el contenido de los acuerdos suscritos el 2 de noviembre de 1989, julio de 2008 y 6 de febrero de 2015 -hechos segundo, tercero y cuarto de su sentencia-), centra el Juzgador a quo el "objecte del debate" en "decidir...si de
(su)...redacció...es pot deduir la pretensió de la part demandant" relativa a que los mismos "no fan cap indicació o excepció a la percepció del tiquet de mejadora les persones que treballen en el torn de nit " (Fj segundo).
Tras advertir (en el último de sus apartados) que la "norma reglamentaria" invocada de contrario "va quedar superada per l'autonomía de voluntats en la negociació col.lectiva" (fj 2.8), recuerda los cánones a seguir en la "interpretació dels pactes col.lectiu d'empresa" (Fj tercero), poniendo de manifiesto (en singular referencia al litigioso -fj cuarto-) tanto la cronológica circunstancia de que la vigencia anual del "pacte de 1989 (referido a "l'eliminació definitiva del menjador" a 31 de diciembre de 1988) va quedar sense efecte ja que s'ha prorrogat indefinidament " (existiendo suficientes documentos indicativos de que "es consideri com una condició de treball incorporada al contracte" la alternativa concesión de dicho ticket); como la referida a que en el mismo "no es fa referencia al personal que treballés en el régim de torns sino que anava dirigit a tot el personal amb horari partit" al no existir en ese momento "cap sistema de torns de treball" (Fj Cuarto 14 a 16). Y si bien es cierto (avanza el Magistrado en su razonamiento) que en el acuerdo de adhesión al convenio provincial del sector siderometalúrgico (a que alude el hecho probado tercero) "es fa referencia al servei de menjador per designar només al que treballés en horari partit...la resta de la plantilla podría fer ús d'aquest servei pagant al seu càrrec el 35% del cost", no puede limitarse su derecho a la asunción empresarial de dicho importe toda vez que " el personal que travallava en regims de torns de matí i tarda també gaudien del dret del tiket de menjador ".
Es por ello (sostiene el Juzgador a modo de conclusión) que una "interpretació lógica" a seguir de los pactos de referencia no puede ser otra que la de entender que "no hi ha cap distinció entre persones que treballen en diferents torns de treball, ja que es un benefici que es percep per menjar fora de casa ..."; sin que pueda obstar a su reconocimiento el hecho de percibir (en el turno de noche) una "major retribució ...(que) ve donat per treballar de nit, la qual cosa té una regulació especifica diferent del benefici del tiket menjador, o la eventual circunstancia de que pueda hacerse un mal uso del mismo al tratarse de un aspecto que "no correspon" valorar "en aquest procés de conflicto col.lectiu".
Frente a lo así resuelto opone la empresa un único motivo (jurídico) de censura en el que reitera la "inexistencia del derecho reclamado", invocando la "teoría de los actos propios así como la infracción del artículo 59 del Estatuto...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba