STSJ Cataluña 6231/2019, 19 de Diciembre de 2019
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2019:10909 |
| Número de Recurso | 5583/2019 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 6231/2019 |
| Fecha de Resolución | 19 de Diciembre de 2019 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 34 - 4 - 2019 - 0004606
RM
Recurs de Suplicació: 5583/2019
IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 19 de desembre de 2019
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 6231/2019
En el recurs de suplicació interposat per Juan María a la sentència del Jutjat Mercantil 7 Barcelona de data 22 de novembre de 2018 dictada en el procediment núm. 95/2018, en el qual s'ha recorregut contra la part FONS DE GARANTIA SALARIAL, JAUSAS LEGAL Y TRIBUTARIO, S.L.P i UNIPOST, S.A.U., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. Miguel Angel Falguera Baró.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre extincions de contracte de treball jutjats mercant, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de novembre de 2018, que contenia la decisió següent:
Que desestimo la demanda de incidente concursal promovida por el Procurador de los Tribunales Dña. Francesca Bordell Sarro y de D. Juan María . Todo ello sin imposición de las costas procesales.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
SEGUNDO: Hechos probados .
Sobre la base de las alegaciones de las partes y la prueba documental aportada y no contradicha han quedado probados los siguientes hechos:
1. D. Juan María ha prestado servicios para UNIPOST S.A. desde 7 de noviembre de 2007, con un salario mensual bruto de 1.533,90 euros, con la categoría de repartidor con jornada completa y contrato indefinido.
2. Desde 22 de febrero de 2017 el demandante estaba de baja por IT por motivos psíquicos, calificado como contingencia común.
3. UNIPOST ha notificado al demandante en fecha 20 de febrero de 2018 la extinción de su contrato de trabajo con efectos a 18 de enero de 2018.
4. En fecha 18 de enero de 2018 se dictó auto de extinción colectiva de las relaciones laborales de la totalidad de los trabajadores de UNIPOST, si bien la efectiva extinción se efectuó de manera gradual mediante autos sucesivos de conformidad con los criterios recogidos en periodos de consultas y bajo la supervisión de la comisión de seguimiento constituida al efecto.
En data 25 de juliol de 2019 es va dictar interlocutòria d'aclaració de la sentència anterior, la part dispositiva de la qual diu:
"En virtud de lo expuesto, DECIDO: Ha lugar a realizar, en parte, la aclaración interesada por Dña. Francesca Bordell Sarro, en nombre y representación de D. Juan María, en relación con la sentencia dictada en fecha 22 de noviembre de 2018, en el sentido, únicamente, de que el recurso que cabe es el de suplicación y no apelación."
Contra aquesta sentència la part actora, Juan María, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, JAUSAS LEGAL Y TRIBUTARIO S.L.P. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
El demandant, afectat per un acomiadament col·lectiu acordat pel jutjat del mercantil, interposà en el seu moment demanda en incident concursal de conformitat amb allò previst a l'art. 64.8 en relació a l' art. 195 LCon. En la dita demanda s'afirmava que les dades econòmiques en que es basava l'extinció del contracte no eren certes, que no s'havien complert tots els requisits formals de l' art. 53.1 ET, per falta de preavís i pels efectes retroactius de la mesura, i que en el seu cas no es complien els criteris d'adscripció fixats en la primera fase, en no concórrer voluntarietat, no haver deixat de prestar serveis a la ciutat de Madrid i la impossibilitat de complir criteris de productivitat, atesa la seva situació d'incapacitat temporal des de fa un any. D'aquest darrer element se'n derivava una possible discriminació i vulneració de drets fonamentals, per la qual cosa es postulava la nul·litat de l'acomiadament o, subsidiàriament, la declaració d'improcedència.
La sentència del jutjat del mercantil ha estat desestimatòria. Als dits efectes s'indica que la decisió extintiva afectà a tots els contractes, atesa la situació econòmica de l'empresa, en procés de liquidació d'actius, en forma tal que les extincions dels contractes s'efectuà en forma gradual a través de successives interlocutòries sota la supervisió de la comissió de seguiment constituïda a l'efecte; i, finalment, es descartava l'existència de qualsevol discriminació per malaltia, atès que aquesta situació no està contemplada a l' art. 17.1 CE.
S'alça ara el demandant en suplicació, pels motius que tot seguit analitzarem. No obstant, amb caràcter previ escau determinar, atesa la diversitat de motius al·legats, si concorre una inadequació de procediment, la qual cosa tindria efectes en la competència funcional de la sala.
En efecte, volem observar que, tots i les evidents similituds, no existeix una identitat processal en la impugnació dels acomiadaments col·lectius entre les empreses concursades i no concursades. És evident que quan s'aprovà la Llei 22/2003 la intenció del legislador era clara: substituir el tràmit d'autorització administrativa aleshores vigent (i de la que coneixia la jurisdicció contenciosa-administrativa) per la intervenció del jutge mercantil. És per això que l'art. 64 LCon diferencia entre la interlocutòria decisòria de l'extinció del contracte i les demandes individuals afectants "estrictament a la relació jurídica individual", que es deriven a l'incident concursal. Fins l'entrada en vigor de l'actual LRJS i, poc després, del RDL 3/2012 -i la posterior Llei 3/2012-, en les empreses no concursades la impugnació de la resolució administrativa recaiguda en un expedient de regulació d'ocupació eren conegudes per l'ordre contenciós-administratiu, limitant la legitimació activa únicament als organismes col·lectius, l'empresa (o, en determinats casos, al FOGASA). Mutatis mutandis aquest esquema es manté actualment en els apartats 1 a 7 de l'art. 64 LCon. Per contra, les reclamacions formulades per les persones afectades s'havien de limitar únicament als aspectes individuals -podent conèixer del tema, en alguns casos, la jurisdicció civil- i sense legitimació activa per impugnar l'acte administratiu d'extinció. I és evident que aquest model és la base en la que es sustenta l'art. 64.8 LCon, en relació a l'incident concursal.
Ara bé, el canvi normatiu que es produeix a partir de la LRJS i, en especial, de la denominada reforma laboral del 2012 modifica substancialment el descrit panorama. Així, desapareix en primer lloc
l'autorització administrativa, que és substituïda per la decisió unilateral de l'empresari. I en segon lloc la llei diferencia clarament ara entre allò que, conforme la Directiva 98/59/CEE és el denominat "projecte d'acomiadament" (bàsicament el període de consultes i actes coetanis) i l'acomiadament pròpiament dit. En el primer cas, la legitimació activa continua essent essencialment col·lectiva, mentre que en el segon, la ostenten els treballadors afectats. D'aquí que l' art. 124 LRJS reguli aquella primera en els seus apartats 1 a 12 i la segona, amb remissió a la modalitat processal de l'acomiadament objectiu, en l'apartat 13, per bé que contemplant una sèrie de singularitats. Per bé que es podria assolir la conclusió que des de la perspectiva estrictament processal existeixen evidents similituds entre les empreses concursades i les no concursades, això no és del tot exacte, precisament per la concurrència del règim de singularitats de l'acció individual de l' art. 124.13 LRJS. Així, per exemple, les persones assalariades acomiadades d'empreses no concursades poden impugnar la causalitat de l'extinció sinó existeix acord en el període de consultes, com es deriva, sensu contrari, de la STS UD...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba