SAP Lleida 486/2019, 17 de Octubre de 2019
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 17 Octubre 2019 |
| Número de resolución | 486/2019 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2507242120188158477
Recurs d'apel·lació 829/2019 C
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de DIRECCION000
Procediment d'origen: Guarda, custòdia o aliments de fills menors no matrimonials no consensuats 559/2018
SENTÈNCIA NÚM. 486/2019
President:
Il.lm. Sr. Albert Montell Garcia
Magistrades:
Il.lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez Il.lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda
Lleida, 17 d'octubre de 2019
FETS
Es van rebre les actuacions de Guarda, custòdia o aliments de fills menors no matrimonials no consensuats 559/2018, procedents del Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de DIRECCION000, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat pel la procurador ANTONIO TRILLA OROMI en representació de Azucena, contra la Sentència de data 04/04/2019, en què consta com a part apel·lada la procuradora ROSA MARIA SIMO ARBOS, en representació de Jaime .
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
1-Que debo acordar la extinción de la relación estable de pareja formada por Azucena y Jaime .
2-No ha lugar a efectuar pronunciamiento alguno respecto de la guarda y régimen de visitas por cumplimiento de la mayoría de edad por parte de la hija Carlota .
3-No ha lugar a efectuar una atribución expresa del domicilio que fue familiar.
4-El padre abonará a la hija Carlota la cantidad de 200 euros mensuales en los cinco primeros días de cada mes y en la cuenta designada por la hija mayor de edad, con las variaciones anuales que experimente el IPC. Los gastos extraordinarios se abonarán al 50% entre ambos progenitores y se incluyen en esta categoría los que correspondan a educación y sanidad que no estén cubiertos por el sistema público.
5-No ha lugar a efectuar un pronunciamiento sobre el pago de la hipoteca sobre la vivienda que fue familiar.[...]
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 17/10/2019.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia.
FONAMENTS DE DRET
El recurs interposat per la Sra. Azucena es refereix en primer lloc a la manca d'atribució del domicili familiar, que la sentència de primera instància desestima perquè la filla comú dels litigants, poc abans de celebrar-se l'acte del judici, va arribar a la majoria d'edat. En conseqüència, al tractar-se d'un supòsit de ruptura d'unió estable de parella, i no d'un supòsit de ruptura de vincle matrimonial, el tractament jurídic de l'atribució de l'ús del domicili és diferent, segons resulta dels arts. 233-20 i 234-8 del CCCat, de manera que, havent arribat els fills comuns a la majoria d'edat, no és possible fer-ne atribució a cap dels progenitors ni als fills, encara que siguin econòmicament depenents. Així ho resolt en aplicació de la doctrina establerta pel TSJC a la seva sentència de de 15-5-17.
Efectivament, l'esmentada sentència de 15-5-17 del TSJC estableix al respecte el següent:
"Hemos de advertir, con carácter previo a la resolución del caso examinado, que en el CCCat se establecen notorias diferencias regulatorias para la atribución del domicilio familiar en las parejas de convivencia estable y las que se encuentran unidas por vínculo matrimonial, tal como se desprende de los dispuesto en el art. 233. 20 CCCat, para las uniones matrimoniales, y el art. 234. 8 CCCat, para las parejas de convivencia estable, entre las que cabe destacar la inaplicación a las parejas de hecho de los apartados 4 º y 5º del art. 233. 20 CCCat, por lo cual, cabe señalar que en los casos de uniones no matrimoniales, fuera del acuerdo entre las partes, la autoridad judicial podrá atribuir el domicilio familiar preferentemente al miembro de la pareja a quien corresponda la guarda mientras dure la misma y si es compartida, al que tenga más necesidad, sin que se prevea que el uso de la vivienda familiar pueda prolongarse más allá de la mayoría de edad de los hijos. Nótese que cuando no existe pacto, en el art. 234- 8 CCCat se regulan los casos en que existan hijos menores de edad, sin perjuicio añade el pfo. 3º del art. 234. 8 CCCat que dicha atribución al miembro de la pareja que no es beneficiario sea tenida en cuenta para la fijación de los alimentos a los hijos y la prestación alimenticia que se deba eventualmente al otro miembro de la pareja. Por último, el pfo. 4º del citado art. 234. 8 CCCat establece una remisión a los artos . 233. 20. 6 y 7 y los artos. 233-21 a 233-25 CCCat, que se aplican a las uniones matrimoniales en determinados extremos".
Aquest és el supòsit que ara concorre, atès que la filla dels litigants, nascuda el NUM000 -01, va arribar a la majoria d'edat durant la tramitació del procediment en primera instància i abans del dia de celebració del judici. Aquest fet és determinant i ha de ser tingut en compte alhora de resoldre sobre aquesta pretensió atès que encara que s'hagués arribat a atribuir l'ús del domicili quan la filla dels litigants era menor d'edat, un cop arribada la majoria d'edat, concorreria ja la causa d'extinció del dret d'ús prevista a l' art. 233-24.1 del CCCat, en seu dels efectes de la nul·litat, separació o divorci, aplicable per remissió expressa de l'esmentat art. 234-8.4 del CCCat, en seu d'extinció de la parella estable. Però a més, cal afegir que l'ara apel·lant indica al seu escrit de recurs que actualment està convivint amb la seva nova parella al domicili dels pares d'aquesta. Aquesta nova relació, que de ben segur continuaria en el que va ser domicili familiar dels ara litigants si se'n fes atribució a la Sra. Azucena, també impossibilitaria que li fos atribuït, atès que l'art. 233-24.2 b) contempla com causa d'extinció del dret d'ús el matrimoni o la convivència marital del cònjuge beneficiari de l'ús amb una altra persona.
Ara bé, que no sigui possible efectuar l'atribució de l'ús del domicili familiar per motiu de la major edat de la filla, això no vol pas dir que es tracti d'un fet neutre alhora de determinar les conseqüències de l'extinció de la unió de parella. Quan el fill major d'edat continua sent econòmicament depenent dels seus progenitors, s'ha de tenir en compte la forma en què es satisfà la seva necessitat d'habitatge atès que l'habitatge forma part del dret d'aliments entre parents ( art. 237.1 del CCCat). Per això, el propi art. 234-8.3 preveu, de forma
equivalent a com fa l'art. 233-20.7, que l'atribució de l'ús de l'habitatge, quan pertany en tot o en part al membre de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba