STSJ Cataluña 812/2019, 15 de Octubre de 2019
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala Contencioso Administrativo |
| Fecha | 15 Octubre 2019 |
| Número de resolución | 812/2019 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Recurs núm. 173/2016
SENTÈNCIA Núm. 812/2019
Il lms. Srs.:
President
Sr. José Manuel de Soler Bigas
Magistrats
Sr. Francisco José Sospedra Navas
Sr. Eduard Paricio Rallo
Sra. Elsa Puig Muñoz
Barcelona, 15 d'octubre de 2019
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 173/2016, interposat per l'entitat "L'Eivax, SA", representada pel procurador Sr. Daniel González González i dirigida per la lletrada Sra. Gemma Solanas Romero, contra l' Autoritat Catalana de la Competència, representada per l'advocada de la Generalitat de Catalunya, havent comparegut com a codemandada les entitats "Centre de Rehabilitació i Llenguatge, SL" i Montigalà Centro de Rehabilitación, SL, representades pel procurador Sr. Francisco Javier Manjarín Albert i dirigides pel lletrat Sr. José Vicente Morant Gregori.
Ha estat ponent el magistrat Il·lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
En data 4 d'abril de 2016, la representació de l'entitat "L'EIVAX" va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs, adreçat contra la resolució del Tribunal Català de Defensa de la Competència de data 9 de febrer de 2016, mitjançant la qual s'imposa a la recurrent una multa de 80.000 euros per la comissió d'una conducta constitutiva d'una infacció de la Llei de Defensa de la Competència. Expedient número 57/2014.
En data 20 de gener de 2017, l'actora va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que declari nul·la o anul·li la resolució impugnada i la multa que la mateixa imposa a la recurrent.
Hom fonamenta el recurs en els següents motius: A/ La UTE en la que es va integrar la recurrent resultava imprescindible en el seu cas atès que no prestava tots els serveis requerits ni disposava mes que un establiment habilitat en un dels lots del concurs, a banda que els plecs de condicions imposaven una fluctuació de la demanda que exigia disposar d'una reserva de recursos, de forma que no tenia capacitat per presentar el servei en solitari; B/ La infracció per raó de l'objecte ha de ser contemplada restrictivament i, en tot cas, la concurrència en una UTE no pot ser qualificada per sí mateixa com una infracció per l'objecte, de forma que la seva imputació requereix una anàlisi dels efectes sobre el mercat que no es va realitzar; C/ La conducta imputada queda emparada per l' article 4 LDC atès que la possibilitat de concórrer a la licitació en una UTE queda admesa a l' article 59 del Reial Decret legislatiu 3/11; D/ L'ACCO no va efectuar una anàlisi del mercat a partir de l'estudi de la substituïbilitat de l'oferta i la demanda, ni va analitzar la competència potencial, ni va considerar en la delimitació del mercat l'oferta privada de les mútues i les entitats asseguradores, ni justifica que el mateix es limiti geogràficament als quatre lots en els que va concórrer la UTE de la recurrent, unes determinacions que resulten indispensables, si mes no per ponderar la sanció; i E/ En tot cas, la sanció no queda motivada ni ponderada d'acord amb la Llei atès que no es va identificar el mercat afectat, que l'import dels 4 lots adjudicats a la UTE suposa només un 17'06 % del total adjudicat pel CATSALUT en aquest concurs, que la durada de la infracció hauria de quedar limitada al moment de la licitació, i ni es valoren els efectes de la infracció ni el volum de negocis de la recurrent, ni cap altre criteri de ponderació.
Per la seva part, la representació de l'Administració demandada i la codemandada van formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments al legats, va demanar la declaració d'inadmissibilitat d'aquest recurs o, subsidiàriament, la seva desestimació, amb imposició de les costes processals a l'actora.
Mitjançant resolució de data 16 de maig de 2017 es va fixar la quantia d'aquest procés en 80.000 euros. Acte seguit, es va admetre i practicar la prova proposada per les parts amb el resultat que consta als actes. Posteriorment, les parts van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.
Finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i resolució, diligència que va tenir lloc en la data fixada.
FONAMENTS DE DRET
Les demandades plantegen una al·legació preliminar d'inadmissibilitat d'aquest recurs segons allò previst a l' article 45 de la Llei jurisdiccional en la mida que no li consta l'aportació del document que palesi la voluntat de l'òrgan societari competent en el sentit d'interposar aquest recurs, com tampoc documenta la competència del mateix.
Cal desestimar l'anterior al·legació, ja habitual i retòrica en el capteniment dels lletrats de la Generalitat de Catalunya, doncs amb l'escrit d'interposició l'actora va aportar testimoni de la voluntat del Sr. Carlos, administrador solidari de la societat recurrent, pel que fa a la interposició d'aquest recurs. També va aportar els estatuts de la societat en els que s'atribueix als administradors solidaris les facultats no expressament reservades a la junta general, sense que l'exercici d'accions jurisdiccionals hi figuri en aquest darrer cas. Posteriorment i arrel d'aquesta al·legació, l'actora va aportar acord de la junta general ratificant la decisió d'interposar aquest recurs.
Correspon en conseqüència desestimar l'anterior motiu d'inadmissibilitat del recurs.
S'impugna en aquest recurs la resolució dictada pel Tribunal de Defensa de la Competència en data 6 de febrer de 2016 que va declarar la comissió per part de les empreses "Fisioteràpia SA", "Centre d'Accidents Laborals i Rehabilitació Gramenet SL", "Centre de Rehabilitació L'Eivax SA" i "Iriteb SA" una conducta constitutiva de la infracció prevista a l' article 1.1.c/ de la Llei de defensa de la competència, va intimar a les empreses infractores per tal d'abstenir-se de realitzar conductes similars i va imposar una multa a les mateixes, concretament una multa de 80.000 euros a la recurrent.
L'anterior resolució queda referida al concurs convocat l'any 2012 pel Servei Català de la Salut per a la contractació dels serveis de prestació de rehabilitació física i de la logopèdia en la modalitat ambulatòria i domiciliària. Concretament s'imputa a la concurrència associada de les empreses sancionades en forma d'unió temporal d'empreses a quatre dels 28 lots en els que s'estructurava el concurs; això és, als lots 23 i 24, de Santa Coloma de Gramenet, i nº 25 i 26, de Badalona. Uns lots dels que la UTE en va resultar adjudicatària.
El Tribunal Català de la Competència considera que la constitució de la unió temporal d'empreses tenia l'objectiu de repartir el mercat en l'àmbit dels quatre lots esmentats.
Doncs be, aquesta Sala i secció s'ha pronunciat ja sobre la resolució sancionadora ací impugnada en la sentència dictada en data 14 d'octubre de 2019 en el marc del recurs núm. 108/2016; una sentència que respon
a uns motius i una prova substancialment similars als que en aquest recurs s'han aportat. Cal reproduir en conseqüència allò argumentat en l'esmentada sentència, en els següents termes:
"SEGON.- S'impugna en aquest recurs la resolució dictada pel Tribunal de Defensa de la Competència en data 6 de febrer de 2016 que va declarar la comissió per part de les empreses "Fisioteràpia SA", "Centre d'Accidents Laborals i Rehabilitació Gramenet SL", "Centre de Rehabilitació L'Eivax SA" i "Iriteb SA" una conducta constitutiva de la infracció prevista a l' article 1.1.c/ de la Llei de defensa de la competència, va intimar a les empreses infractores per tal d'abstenir-se de realitzar conductes similars i va imposar una multa a les mateixes, concretament a la recurrent una multa de 240.000 euros.
L'anterior resolució queda referida al concurs que el Servei Català de la Salut va convocar l'any 2012 per a la contractació dels serveis de prestació de rehabilitació física i de la logopèdia en la modalitat ambulatòria i domiciliària. Concretament s'imputa a les empreses esmentades la concurrència associada en forma d'unió temporal d'empreses a 4 dels 28 lots en els que s'estructurava el concurs; això és, als lots núm. 23 i 24, de Santa Coloma de Gramenet, i núm. 25 i 26, de Badalona. Uns lots dels que la UTE en va resultar adjudicatària.
El Tribunal Català de la Competència considera que la constitució de la unió temporal d'empreses tenia l'objectiu de repartir el mercat en l'àmbit dels quatre lots citats.
Com s'ha esmentat, l'actora al·lega en primer lloc que CATSALUT és qui coneix el mercat de la rehabilitació, qui ostenta la competència per adjudicar el concurs, i per detectar i prevenir actuacions anticompetitives, però en aquest concurs no sols no va identificar cap infracció sinó que, al contrari, va prorrogar el contracte. Afegeix que ningú no va impugnar la resolució d'adjudicació i que el contracte és plenament vàlid, de forma que la resolució impugnada va en contra de la doctrina dels actes propis. Afegeix que ni tan sols es va permetre la compareixença del CATSALUT en l'expedient, com tampoc no es va demanar informe a l'òrgan de contractació o estudis de mercat.
Certament el Servei Català de la Salut és l'organisme que va promoure el concurs i el que va valorar les ofertes i va efectuar l'adjudicació dels lots corresponents. Ara be, això no exclou la facultat del Tribunal Català de la Competència per investigar i eventualment sancionar les conductes que suposin infracció de la normativa de defensa de la competència, que és la imputació que ens ocupa. Així ho estableixen en l'àmbit català els articles 1 i 10 de la Llei 1/09 pel que fa a l'Autoritat Catalana i el Tribunal Català de Defensa de la Competència i, en l'àmbit estatal. l' article 5 de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 23 de Octubre de 2020
...dictada por la Sección Quinta de la Sala de lo Contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en el recurso n.º 173/2016. ) Declarar que la cuestión planteada en el recurso, que presenta interés casacional objetivo para la formación de la jurisprudencia, consiste e......
-
STS 356/2021, 15 de Marzo de 2021
...por la entidad CENTRE DE REHABILITACIO I LLENGUATGE, S.L., representada por el Procurador D. Ludovico Moreno Martín, contra la sentencia nº 812/2019, de 15 de octubre, de la Sección 5ª de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña dictada en el re......