SAP Girona 268/2020, 26 de Febrero de 2020
| Ponente | ALEXANDRE CONTRERAS COY |
| ECLI | ES:APGI:2020:280 |
| Número de Recurso | 819/2019 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 268/2020 |
| Fecha de Resolución | 26 de Febrero de 2020 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
Sección nº 01 Civil de la Audiencia Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)
Plaza Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona - C.P.: 17001
TEL.: 972942368
FAX: 972942373
EMAIL:upsd.aps1.girona@xij.gencat.cat
N.I.G.: 1707942120188121778
Recurso de apelación 819/2019 -1
Materia: Apelación civil
Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 3 de Girona
Procedimiento de origen:Procedimiento ordinario (Contratación art. 249.1.5) 1227/2018
Parte recurrente/Solicitante: Aurelio, BANKINTER SA
Procurador/a: Ricard Simo Pascual, Lluis Vergara Colomer
Abogado/a: MARÍA PAZ BARRERA VARGAS, José Maria Giménez Alcover
Parte recurrida:
Procurador/a:
Abogado/a:
SENTENCIA Nº 268/2020
En Girona, a 26 de febrero de 2.020.
Presidente.
Ilmo. D. Fernando Lacaba Sánchez.
Magistrados.
Ilmo. D. Fernando Ferrero Hidalgo.
Ilmo. D. Alexandre Contreras Coy.
El día 10 de junio de 2.019 se recibieron en la Ilma. Sección 1ª de la Audiencia Provincial de Girona los autos de Procedimiento Ordinario (Contratación artículo 249.1.5) número 1.227/2018 remitidos por el Juzgado de Primera Instancia número 3 Girona a fin de resolver el recurso de apelación interpuesto por
el/la Procurador/a de los Tribunales D. RICARD SIMO PASCUAL, en nombre y representación acreditada de BANKINTER, S.A contra la sentencia número 446/2019 de 15 de marzo de 2.019 y en el que consta como parte apelada el/la Procurador/a de los Tribunales D. LLUIS VERGARA COLOMER, en nombre y representación acreditada de D. Aurelio, quién también formula recurso de apelación contra la meritada sentencia de primera instancia.
El contenido del Fallo de la sentencia contra la que se ha interpuesto el recurso es el siguiente:
"ESTIMO PARCIALMENTE la demanda presentada por Aurelio contra la entidad financiera BANKINTER, S.A.
A) ACUERDO la nulidad parcial del contrato de préstamo hipotecario de fecha 14/7/2008 suscrito entre las partes en lo referente a la indexación a divisas, subsistiendo el préstamo con garantía hipotecaria en Euros; cláusula cálculo intereses a 360 días y comisión de cambio y por impago de cuotas, con la eliminación de tales condiciones del contrato.
B) CONDENO a la entidad financiera demandada a liquidar el préstamo por importe de 120.000 € desde su suscripción referenciado al Euribor más diferencial del 0,60 % y cálculo de intereses por días naturales entre 365 días.
C) CONDENO a la entidad financiera demandada a reintegrar a los demandantes en el importe de las cantidades pagadas en exceso, todas las comisiones y gastos cobrados por el cambio de divisa, así como intereses correspondientes.
Sin expresa condena en costas".
El recurso se admitió y se tramitó conforme a la normativa contenida en la Ley de Enjuiciamiento Civil para este tipo de recursos, habiéndose señalado fecha para la celebración de la deliberación, votación y fallo que ha tenido lugar, en la sede de este órgano judicial, el día 3 de febrero de 2.020.
En la tramitación de las presentes actuaciones se han observado las prescripciones legales.
Se designó como Ponente a Alexandre Contreras Coy .
Apelación ante esta Sala-. La entidad bancaria demandada impugna los pronunciamientos judiciales de primera instancia relativos a la declaración de nulidad de la hipoteca multidivisa, de conformidad con las alegaciones que ha estimado oportunas y obrantes en las actuaciones, habiendo formulado la parte actora la correspondiente oposición al citado recurso de apelación.
La parte actora, en su escrito de recurso de apelación, impugna, única y exclusivamente, el pronunciamiento judicial de la sentencia de primera instancia relativo a costas procesales, de conformidad con las alegaciones que ha estimado oportunas y obrantes en las actuaciones, habiendo formulado la entidad bancaria demandada oposición al citado recurso de apelación.
Hipoteca multidivisa-. En sentencia número 192/2018 de 15 de mayo de 2.018 expresamos "
Consideracions prèvies.
I) En primer lloc, cal que ens referim a l'abordatge del marc que envolta la contractació d'aquest classe de productes bancaris. Alguns sectors doctrinals s'inclinen per l'aplicació de la normativa clàssica sobre la contractació civil fruit que, en especial, en tractar la delicada qüestió de l'error en el consentiment que, lògicament, sempre s'ha abordat amb cautela ja que la seguretat jurídica del trànsit civil o mercantil es pot veure afectada. Aquesta òptica jurídica es fonamenta en un punt de partida que sempre ha estat l'històricament més comú, que és la igualtat precontractual de les parts contractants (igualtat formal) i que, sens dubte amb èxit, s'ha incorporat a la nostra cultura jurídica.
Una altra òptica -coincident amb la doctrina de la Sala- entén que aquests conflictes amb productes financers s'han d'abordar des de l'òptica més actual, que parteix de la no igualtat real de les parts contractants en el sector bancari i de les grans corporacions no només davant del consumidor individual sinó també davant altres empreses. En els convulsos i canviants temps actuals, en què la globalització dels moviments econòmics i financers els situa a escala mundial (o europea), l'accés a les fonts d'informació i de decisió i als recursos financers comunitaris està a l'abast tan sols d'unes quantes societats o sectors financers i està molt allunyada dels consumidors i de les petites i mitjanes empreses, que no tenen, per la seva dimensió, implantació en diversos mercats mundials com sí que la poden tenir les grans corporacions multinacionals. Aquest és l'entorn en el qual, per a aquest sector doctrinal i jurisprudencial, ha d'enquadrar-se la resolució d'aquests conflictes jurídics de
caràcter massiu que sorgeixen en la nostra societat. En definitiva, es tracta d'emmarcar l'entorn en el qual ens movem amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.
En aquesta línia s'ha pronunciat també el nostre entorn nacional i internacional com és en el cas d'Espanya resulta especialment clarificadora la Sentència del Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem de 9.5.13 i 20.1.14
, i en l'àmbit de la Unió Europea el TJUE, en sentències de 27 de juny de 2000, Océano Grupo Editorial i Salvat Editores, C-240/98 a C-244/98 apartat 25; de 26 d'octubre de 2006, Mostaza Claro, C-168/05 apartat 25; de 4 juny 2009, Pannon GSM C-243/08 apartat 22; de 6 d'octubre 2009, Asturcom Telecomunicaciones, C40/08 apartat 29; 3 de juny de 2010, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid, C-484/08 apartat 27; de 9 novembre de 2010, VB Pénzügyi Lízing, C-137/08 apartat 46; de 15 de març de 2012, Perenièová i Pereniè, C-453/10 apartat 27; de 26 abril de 2012, Invitel, C-472/10 apartat 33; de 14 juny 2012, Banco Español de Crédito, C-618/10 apartat 39; de 21 de febrer de 2013, Banif Plus Bank Zrt, C- 472/11 apartat 19; de 14 de març de 2013, Aziz VS Caixa d'Estalvis de Catalunya, C-415/11 apartat 44, i de 21 de març de 2013, RWE Vertrieb AG, C 92/11, apartat 41).
D'aquest posicionament jurisprudencial en poder extraure les següents notes: a) "l'asimetria informativa" existent entre l'Entitat que comercialitza productes financers i el client detallista o minorista; b) que l'abast de la normativa MIFID (Directiva 2004/39, relativa als mercats d'instruments financers) té les arrels en el dret andorrà en la necessitat d'actuar conforme a les exigències de la bona fe o l'equitat; c) que cal realitzar al client minorista un test de conveniència (quan es d'aplicació la Directiva MIFID) quan la contractació no ha estat precedida d'un servei d'assessorament per part de l'Entitat financera sinó que ha estat el mateix client el que, coneixent per endavant el producte, ha optat per contractar un producte financer; d) que el test ha de ser d'idoneïtat (en aplicació de l'esmentada Directiva) quan sí que hi ha hagut un assessorament previ personalitzat (no mitjançant canals de distribució o destinada al públic en general) en matèria d'inversió que ha convençut el client que li convé aquell producte; e) que la informació personalitzada al client ha de ser comprensible i adequada sobre el producte en qüestió i ha d'incloure una advertència clara dels riscos que assumia i que, a la vista de la seva situació financera i dels objectius d'inversió, aquest producte era el que més li convenia; f) quan s'al·legui el vici en el consentiment ha de ser sobre un extrem rellevant (com el caràcter aleatori del contracte i sobretot els riscos assumits); g) ha de donar-se aquest vici en el moment de la gènesi o perfecció del contracte (no després) perquè se'n deriva una representació errònia per part del client que l'impulsa a contractar allò que no coneix en la seva plenitud; i finalment h) el vici en el consentiment ha de ser sempre excusable i no ho és si amb la diligència exigible al client detallista aquest podia conèixer l'abast real del que pretenia contractar.
II) En coherència amb aquest últim raonament, hem d'incloure també una altra consideració preliminar. Consisteix a examinar el marc en el qual sorgeixen aquestes contractacions entre ciutadans o societats mercantils. Així, quan es parla de la diligència exigible a un comerciant hem d'introduir alguns matisos que són transcendents. No són suficients per se ni les condicions o titulacions dels ciutadans individuals ni el volum de les societats mercantils per exigir-los una diligència que superi les dificultats de comprensió d'aquesta classe de contractacions, que per si mateixes són complexes i sobretot tècniques.
Són complexes perquè preveuen molts esdeveniments que la part contractant no coneix per endavant atès que no formen part de la seva activitat quotidiana i així mateix en desconeix el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 14 de Septiembre de 2022
...contra la sentencia dictada con fecha 26 de febrero de 2020 por la Audiencia Provincial de Gerona (Sección 1.ª) en el rollo de apelación n.º 819/2019, dimanante de los autos de juicio ordinario n.º 1227/2018 del Juzgado de Primera Instancia n.º 3 de Mediante diligencia de ordenación de la a......