SAP Girona 75/2020, 20 de Febrero de 2020
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 75/2020 |
| Fecha | 20 Febrero 2020 |
Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)
Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat
NIG 1716042120170065348
Recurs d'apel·lació 99/2020 2
Matèria: Apel·lació civil
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Sant Feliu de Guíxols
Procediment d'origen: Procediment ordinari 226/2017
Part recurrent / Sol·licitant: Marcial, Trinidad
Procurador/a: Immaculada Biosca Boada, Immaculada Biosca Boada
Advocat/ada: NORMA VELA MASSONS
Part contra la qual s'interposa el recurs: BBVA SA
Procurador/a: Lluis Vergara Colomer
Advocat/ada: JOSÉ ÁNGEL GARRIDO VAQUERO
SENTÈNCIA NÚM. 75/2020
Il·lms. Srs.:
MAGISTRATS
Sr. JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT
Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO
Sr. JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, 20 de febrer de 2020
FETS
El 10 de febrer de 2020 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 226/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Sant Feliu de Guíxols, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació
interposat per la procuradora Immaculada Biosca Boada, en representació de Marcial i Trinidad, contra la sentència de data 28 de novembre de 2018, en què consta com a part apel·lada el procurador Lluis Vergara Colomer, en representació de BBVA SA.
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
Decisió
Estimo la demanda interposada per BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA,SA i declaro el venciment anticipat de la totalitat de l'obligació derivada del contracte i condemno Marcial i Trinidad a estar i passar per aquesta declaració, així com a abonar a la part actora la quantitat de 111.823,40 més els interessos des de la interposició de la demanda i fins la totalitat del pagament.
Ordeno així mateix la realització del dret d'hipoteca pel cas que no es paguin les quantitats degudes, per a procedir en execució de Sentència, a l'alienació del bé hipotecat, amb inclusió dels interessos moratoris meritats després de la interpel· lació judicial, amb la prelació derivada de la garantia hipotecària i sens perjudici de la responsabilitat personal universal dels deutors.
Així mateix, condemno a costes la part demandada.
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 19/02/2020.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Joaquim Fernández Font.
FONAMENTS DE DRET
Tema litigiós.
El banc demandant (Catalunya Caixa ara absorbida pel BBVA), el dia 28 de desembre de 2.004, va atorgar un crèdit amb garantia hipotecària als ara demandats.
Aquest contracte va ser novat parcialment el dia 16 d'abril de 2.009.
Arran de l'impagament per part dels prestataris de diverses quotes d'amortització, la societat financera prestamista el va declarar vençut anticipadament.
En aquest procés l'actora sol·licita, sobre la base d'aquest venciment anticipat, el pagament de les quantitats degudes en concepte de capital i interessos ordinaris i moratoris per un import total de 111.823,40 euros.
De manera subsidiària, reclama que es declari resolt per incompliment el contracte de crèdit a l'empara de l' article 1.124 del Codi civil espanyol i que es condemni els demandats al pagament de les mateixes quantitats.
Subsidiàriament a les dues peticions anteriors, sol·licita que se'ls condemni al compliment del contracte, pagant les quantitats ja vençudes i exigibles així com les successives que es vagin meritant fins a la sentència.
En el cas que s'estimi qualsevol d'aquestes peticions, també demana que l'execució s'atansi sobre la finca hipotecada, sens perjudici de la responsabilitat personal universal dels demandats en el cas que el producte de la venda de la finca en pública subhasta no sigui suficient per cobrir el seu crèdit.
La sentència de primera instància ha estimat íntegrament la pretensió principal.
Aquesta decisió es fonamenta en què la clàusula de venciment anticipat que la fonamenta, d'acord amb la jurisprudència, no es pot considerar abusiva i que el seu exercici és proporcionat a l'incompliment dels demandats de les seves obligacions contractuals.
Els demandats no estan d'acord amb aquesta decisió.
El seu recurs es basa en dos motius diferents.
Primer, la clàusula de venciment anticipat en què es fonamenta la petició principal del banc codemandant, és abusiva perquè permet aquest efecte amb total independència de la gravetat de l'incompliment.
La conseqüència que s'hauria de seguir de la seva nul·litat seria la del sobreseïment del procediment.
Segon, la utilització d'un procediment declaratiu per a la reclamació d'un crèdit amb garantia hipotecària seria fraudulenta.
Implicaria la integració d'una clàusula nul·la com és la del venciment anticipat.
En qualsevol cas, aquesta nul·litat impediria que es reclamessin les quantitats posteriors a la seva declaració.
A continuació estudiarem de manera separada els diferents motius del recurs.
Ho farem, però, en un ordre invers a com han estat plantejats.
Per raons de lògica i sistemàtica, és preferible entrar a valorar primer l'adequació del procediment que s'ha seguit i, després, el caràcter abusiu de la clàusula de venciment anticipat.
Per altra banda, atès que es demandats van romandre en situació de rebel·lia voluntària durant la primera instància, abans ponderarem els efectes que té en aquesta segona.
Rebel·lia dels demandats.
Els demandats van ser emplaçats personalment per comparèixer al procediment sense que ho fessin, el que va provocar que fossin declarats en rebel·lia.
A la vista de d'aquesta rebel·lia voluntària, cal examinar quina serà la seva transcendència a l'hora d'estudiar el motius de recurs que plantegen.
Aquest tribunal ja ha dit moltes vegades, per exemple a les sentències d'11 de desembre, 13 de novembre i 17 de juliol de 2.006, 11 de març, 14 de setembre, 28 d'octubre i 18 de novembre de 2.009, 29 de setembre de
2.010, 5 de març de 2, 012, 13 d'octubre de 2.014 i 18 de juny, 9 de juliol i 16 d'octubre de 2.018:
"dicha actitud frente al proceso es plenamente admisible: El llamado a él decide no comparecer. Ello no implica que haya de estimarse la demanda, puesto que la rebeldía del demandado no releva al demandante de probar los hechos constitutivos de su pretensión. Pero lo que no es admisible es que ausente voluntariamente de la primera instancia, puesto que la resolución que le pone fin no le complace, sin que haya opuesto nada a lo pedido en la demanda, se pretenda convertir la segunda instancia en primera, privándola de su función propia, cual es la "segunda lectura" o revisión de lo decidido en la primera, pero con arreglo a los fundamentos jurídicos y los hechos alegados en esta última.
Esta actuación es contraria a lo dispuesto en el artículo 456.1 de la LEC, ya que se efectúan unas alegaciones en segunda instancia que para nada se hicieron durante la primera mediante la contestación a la demanda, cuando perfectamente podrían haberse hecho.
En definitiva, todos los argumentos empleados por el apelante en su escrito de interposición de recurso constituyen cuestión nueva, lo que determina que sin más argumentos se desestime su recurso en todo lo concerniente a hechos que pudieron ser alegados al contestar a la demanda".
Això vol dir que tots els arguments continguts en el recurs s'han de considerar qüestions noves.
Pel que fa a les conseqüències jurídiques del seu plantejament a la segona instancia, hem dit a les sentències de 16 d'octubre i 9 de juliol de 2.018, 28 de febrer de 2.014, 9 de gener de 2.013, 18 d'abril, 7 de març i 18 de gener de 2.012, 23 i 4 de maig i 10 de gener de 2.011, 29 i 22 de setembre, 19 de juliol, 16 de juny i 17 de febrer de 2.010, 18 de novembre, 28 d'octubre, 14 de setembre, 11 de març i 25 i 19 de febrer de 2.009, 2 de juny, 14 de maig i 1 de desembre de 2.008 i de 24 de octubre de 2.007:
"una cuestión nueva no puede tomarse en consideración como base de la resolución que ponga fin al presente grado jurisdiccional. Y ello por impedirlo el principio "pendente apellatione nihil innovetur" hoy recogido en el artículo 456.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, que se refiere al objeto del recurso de apelación identificándolo con el de la primera instancia al señalar que, en virtud del mismo, "podrá perseguirse con arreglo a los fundamentos de hecho y de derecho de las pretensiones formuladas ante el tribunal de primera instancia, que se revoque un auto o sentencia y que, en su lugar, se dicte otro u otra favorable al recurrente".
Según la constante jurisprudencia del Tribunal Supremo la apelación, aunque permite al Tribunal conocer en su integridad del proceso, no constituye un nuevo juicio ni autoriza a resolver problemas o cuestiones distintos de los planteados en la primera instancia, dado que a ello se opone el principio general de Derecho "pendente apellatione, nihil innovetur". Dicho de otro modo, el órgano competente para conocer del proceso en segunda instancia, en observancia del principio "tantum devolutum quantum apellatur", debe circunscribir su análisis a los temas que fueron objeto de controversia en el primer grado jurisdiccional, ya que sobrepasar dicho límite implicaría incongruencia y conllevaría indefensión para la parte apelada, que eventualmente podría verse afectada por un pronunciamiento relativo a una cuestión sobre la que no pudo fijar su postura en la fase de
alegaciones ni articular los medios de prueba que estimara...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba