SAP Barcelona 26/2020, 3 de Febrero de 2020
| Ponente | GUILLERMO EDUARDO ARIAS BOO |
| ECLI | ES:APB:2020:689 |
| Número de Recurso | 376/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 26/2020 |
| Fecha de Resolución | 3 de Febrero de 2020 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
Secció núm. 14 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Carrer Roger de Flor, 62-68, pl. 1 - Barcelona
08013 Barcelona
Tel. 934866180
Fax: 934867112
A/e: aps14.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0801542120168230075
Recurs d'apel·lació 376/2018 D
Matèria: Judici Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Badalona
Procediment d'origen: Procediment ordinari (Contractació - art. 249.1.5) 1299/2016
Part recurrent / Sol·licitant: Rosendo
Procurador/a: Alejandra Mencos Vivó
Advocat/ada: FERNANDO SANAHUJA MIRALLES
Part contra la qual s'interposa el recurs: ANDBANK ESPAÑA SAU
Procurador/a: Silvia Font Artola
Advocat/ada:
SENTÈNCIA NÚM. 26/2020
Magistrats Ilms. Srs.:
Agustín Vigo Morancho Sergio Fernández Iglesias Guillermo Arias Boo
Ponent: Guillermo Arias Boo
Barcelona, 3 de febrer de 2020
Vist en aquesta Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona el recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora Alejandra Mencos Vivó, en representació del Sr. Rosendo, defensat per l'advocat Fernando Sanahuja Miralles, contra la resolució que ha dictat el Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Badalona, amb data de vint-i- set de setembre de dos mil disset, en les seves actuacions de procediment ordinari 1299/16, en què han estat parts, com a demandant, la mateixa apel·lant, i, com a demandada, Andbank España, SAU, que ha comparegut davant d'aquest Tribunal amb la defensa de l'advocat Mateo Donnay Campo i amb la representació de la procuradora Sílvia Font Artola.
ANTECEDENTS DE FET
La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: "Desestimo la demanda interpuesta por Rosendo contra Andbank España, SAU, y, en consecuencia, absuelvo a la demandada de todos los pedimentos formulados en su contra, con imposición de costas a la actora."
El demandant hi va interposar un recurs d'apel·lació, contra aquesta decisió, pels fonaments que va considerar adients.
Se'n va donar trasllat, d'aquest recurs, a la demandada, que s'hi va oposar, pels motius que va estimar adequats.
Hi ha actuat com a ponent el magistrat Guillermo Arias Boo.
FONAMENTS DE DRET
BREU HISTÒRIA DEL PLET. Rosendo ha estat, fins fa ben poc, un jugador professional de bàsquet. No consta a les actuacions que, en el moment de la subscripció del producte financer que direm, ja sigui per la seva formació acadèmica, ja per l'experiència derivada de inversions del mateix tipus, tingués un bon coneixement sobre la naturalesa del mercat al qual pertanyia. El dia quatre de gener de dos mil vuit, va signar amb Inversis Banco (en la posició jurídica de la qual s'ha subrogat Andbank España, SAU) un document que havia de servir per entaular una relació jurídica que emmarqués la contractació de productes financers. Dins aquest règim, Rosendo va adquirir el dia vint-i-vuit de març del mateix any, després que l'hi recomanés la persona que li feia d'interlocutor en les seves relacions amb el banc, i per un preu de dinou mil dos-cents seixanta-nou euros amb seixanta- vuit cèntims, l'anomenat Bo Landsbanki 6'25, un producte financer complex, de naturalesa anàloga a les participacions preferents, que comercialitzava el mateix banc amb el qual havia signat el document que hem dit abans. Amb la subscripció d'aquest producte, hi havia el risc de perdre el capital invertit. No consta que informessin de manera específica a l'inversor que hi havia aquest risc. De fet, no li van sotmetre ni al test de conveniència ni al d'idoneïtat. Així que no consta que el banc tingués elements suficients per saber quines eren les seves expectatives i quins els seus interessos com a inversor, i encara menys si el producte que li havien ofert s'hi adeia. El mateix mes de gener havia adquirit un bo de renda fixa d'un altre emissor, que comercialitzava, també, Inversis Banco. Això no el podia prevenir pas, però, sobre els riscos associats amb la nova inversió que acabava de realitzar, ja que aquest producte no havia suscitat cap problema. El cas és que, com a conseqüència de la insolvència sobrevinguda de Landsbanki, els bons que emetia van deixar de produir rendiments el mateix any dos mil vuit, quan només li havien retut a Rosendo uns rèdits de cinc-cents seixanta euros, amb vint-i-sis cèntims. Vuit anys més tard, el dos mil setze, va amortitzar els bons que havia adquirit, amb la qual cosa va recuperar una part ínfima de la seva inversió, onze euros. Va decidir, aleshores, després d'una reclamació que havia fet, sense èxit, per correu electrònic, el quatre d'agost de dos mil setze, interposar una demanda contra el banc que havia comercialitzat el producte a què ens hem referit. En aquesta demanda, hi formulava, d'entrada, una acció constitutiva d'anul·lació, basada en el fet que havia estat víctima d'un error sobre les qualitats del producte en qüestió, derivat de l'incompliment, per part del banc, del seu deure d'informació. Així que, en haver prestat un consentiment que es dolia d'un vici, es considerava assistit de l'acció que regulen els articles 1300 i següents del Codi civil espanyol. De manera subsidiària, i a l'empara de l'article 1101 del mateix Codi, sol·licitava la indemnització dels danys i perjudicis que havia sofert com a conseqüència de l'incompliment, per part del banc, de l'obligació d'assessorament financer que havia contret en virtut de la relació jurídica que els lligava. Argumentava, a aquest efecte, que, si hagués rebut una informació adient sobre les característiques dels bons Landsbanki, no els hauria adquirit pas. De manera que havia de ser indemnitzat de la pèrdua del capital que hi havia invertit. Pel que fa a l'acció constitutiva d'anul·lació, la jutge a la qual va correspondre el coneixement d'aquest assumpte en primera instància va estimar que havia caducat molt abans de la interposició de la demanda. Hom havia de considerar, dins la doctrina legal expressada en la molt citada STS de dotze de gener de dos mil quinze, que el dia inicial del termini de caducitat que afectava l'acció del demandat havia començat a córrer des del moment que, en deixar de produir rendiments el producte que havia adquirit, va poder copsar el risc de perdre el capital que hi havia invertit. Pel que fa a la pretensió subsidiària d'indemnització de danys i perjudicis, el motiu del seu rebuig va ser ben diferent. La jutge a quo admetia que el banc no havia proporcionat al seu client informació sobre els riscos associats amb el producte que anava a adquirir. Però entenia que no hi havia una relació de causa a efecte entre...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba