STSJ Cataluña 73/2019, 21 de Noviembre de 2019
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Número de resolución | 73/2019 |
| Fecha | 21 Noviembre 2019 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 37/2018
SENTÈNCIA NÚM. 73
President:
Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il·lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, a 21 de novembre de 2019
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Adrian, representat/da davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a ANNA SERRAT CARMONA i dirigit/da per l'advocat/da ANDRES IGLESIAS GALAN, contra la Sentència dictada per la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 30 d'octubre de 2017 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 d'Igualada el 10 de març de 2014 en el procediment ordinari núm. 802/12. Amanda, aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat/da en aquest Tribunal pel/per la procurador/a JESÚS SANZ LÓPEZ i dirigit/da per l'advocat/da JOSE POCH VILLAMAYOR.
El/La procurador/a Antonia García del Puerto, en representació de Adrian, va formular demanda de procediment ordinari núm. 802/12 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 3 d'Igualada. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 10 de març de 2014, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Estimando en parte la demanda formulada por la Procuradora Sra.García del Puerto, en la representación de autos, contra Amanda, debo condenar y condeno a la demandada a responder de la mitad de los seguros vinculados y del préstamo pendiente con la entidad BBVA, así como al 50% de las cuotas futuras de los préstamos, y seguros vinculados, desde el momento de presentación de la demandada y a abonar a la actora la cantidad de veintiocho mil seiscientos cuarenta y nueve euros con cuarenta y seis céntimos (28.649,46 €) más los intereses legales, todo ello sin expresa imposición de costas a la demandada.
Desestimando la demanda formulada por la Procuradora Sra.Puigvert Romaguera, en la representación de autos, contra Don Adrian, debo absolver y absuelvo al demandado de las pretensiones en su contra deducidas en el escrito de demanda, con expresa imposición de las costas procesales a la demandante reconvencional".
El 21 de març de 2014 es va dictar Interlocutòria, amb la següent Part Dispositiva:
"Complemento la sentencia de fecha 10/03/2014, consistente en ampliar la misma en los siguientes términos:
Cualquiera de los prestatarios podrá realizar amortizaciones anticipadas que repercutirán en beneficio único de aquel que las haya realizado, y haciéndose también cargo en solitario de las posibles comisiones o penalizaciones que comporten dicha amortización anticipada.
No ha lugar a la subsanación solicitada por el/la Procurador/a Antonia Garcia del Puerto de la parte Actora, en cuanto al punto primero y tercero del escrito presentado por no ser motivo de subsanación lo solicitado."
Segon. Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 17a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 30 d'octubre de 2017, amb la següent part dispositiva:
"ESTIMAMOS PARCIALMENTE el recurso planteado por la representación de la Sra. Amanda, y la impugnación planteada por la representación del Sr. Adrian, REVOCAMOS la Sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 3 de Igualada, el diez de marzo de dos mil catorce, y estimamos en parte la demanda interpuesta por el Sr. Adrian, declaramos que la Sra. Amanda debe responder del 27,32% del préstamo pendiente con la entidad BBVA, y del cual a la presentación de la demanda se adeudan 233.735,06 €, reconociendo a ambos prestatarios el derecho de repetición para el supuesto que realizasen el pago a la entidad BBVA, y pudiendo cualquiera de los litigantes realizar amortizaciones anticipadas que repercutirán en beneficio único de aquel que las haya realizado, y haciéndose también cargo en solitario de las posibles comisiones o penalizaciones que comporten dicha amortización anticipada; y condenamos a la Sra. Amanda a pagar al Sr. Adrian la cantidad de 25.150,94 €, por las cuotas del préstamo hipotecario de mayo 2009 a septiembre 2012, y por reembolsos pendientes por los préstamos o pagos realizados por el Sr. Adrian en beneficio de la Sra. Amanda, y los intereses legales desde la interposición de la demanda. Y ello sin imposición de las costas ni de la primera instancia ni de la segunda a ninguna de las partes.
No se ha entrado a conocer de la demanda reconvencional porque estaba condicionada a una condena que no se ha producido, sin que proceda imponer costas procesales por la misma".
Tercer. Contra la Sentència anterior, Adrian va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 10 de gener de 2019, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 23 de maig de 2019, en què es va celebrar. No s'ha complert el termini atorgat per a dictar sentència atès el número d'assumptes en tràmit.
Ha estat ponent l'Il·lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
Les dades fàctiques essencials que emmarquen aquest litigi són aquestes:
1a/ Adrian i Amanda es van casar el dia tres d'agost de 1991 sota el règim econòmic de separació de béns i el mes de maig de 2009 es va produir la separació de fet, dictant-se el 4 de maig de 2011 la sentència de divorci que bàsicament es pronunciava sobre el règim de guarda dels tres seus fills i atribuïa a Adrian l'ús de l'habitatge familiar propietat indivisa d'ell i sa mare;
2a/ en data 12 de març de 2003, en plena època de convivència conjugal, Adrian i Amanda van concertar conjuntament un primer préstec de 180.000 euros amb Caixa Manresa, aplicant una part del capital (141.438 €) al pagament de les obres de reforma de l'habitatge familiar i la resta a altres despeses (compra d'una autocaravana per a la família, cancel·lació d'uns crèdits del negoci privatiu de l'esposa i cost d'una intervenció de cirurgia estètica), i el 6 de març de 2008 van firmar també conjuntament un segon préstec amb Banc Bilbao Vizcaya Argentaria per un capital de 285.000 euros, dels quals 163.945 es destinaren a cancel·lar el primer préstec i la resta a altres despeses (compra de dos vehicles; cancel·lació d'un préstec demanat a La Caixa l'any 2004 pel senyor Adrian i dels saldos negatius de comptes corrents dels cònjuges);
3a/ la demanda que obre el litigi va ser promoguda l'octubre de 2012 per Adrian en exercici d'una acció principal de reemborsament de les quotes del préstec i assegurances vinculades satisfetes per ell a partir del cessament de la convivència en la meitat corresponent a la coprestataria Amanda i de pagament del 50% de les quotes futures, i també el reemborsament d'altres pagaments fets en interès de la senyora Amanda; subsidiàriament demanava un reemborsament ajustat a les proporcions (53,70% ell i 46,30% ella) en què haurien contribuït al pagament de les despeses familiars i el pagament de les quotes futures del préstec en la mateixa proporció;
4a/ la senyora Amanda s'oposà a la reclamació del senyor Adrian al·legant que totes les liquidacions econòmiques entre els cònjuges havien estat objecte de controvèrsia en el procés de divorci, i també va reconvenir, condicionat al manteniment de la pretensió de l'actor, en reclamació de la quantitat (142.5000 €) en què s'hauria beneficiat econòmicament el demandant amb el capital del primer préstec i altres operacions dutes a terme en el si del matrimoni (el préstec ja esmentat de 35.000 € demanat només per ell l'any 2004, la compra d'un automòbil ja esmentada i la venda l'any 2009 d'una auto-caravana comprada amb el capital del primer préstec);
5a/ la sentència del jutjat va acollir en part la pretensió principal del demandant en aplicació dels articles 233-23.1 CCCat en relació amb els 1138 i 1145 CC, condemnant la senyora Amanda al reemborsament de 28.649,46 €, corresponents als diversos pagaments abonats pel senyor Adrian en utilitat de l'esposa, i al pagament del 50% dels venciments futurs del segon préstec i de l'assegurança vinculada; al mateix temps, desestimava la reconvenció atès que la senyora Amanda no acreditava el pagaments fets per ella en interès del senyor Adrian que fonamentaven la seva pretensió;
6a/ la sentència de segona instància va descartar la concurrència de cosa jutjada en relació amb el que fou objecte de debat en el divorci, fixant la responsabilitat de la demandada en el pagament dels préstecs no en atenció al que resulta dels títols -responsabilitat mancomunada dels dos prestataris- sinó en funció de la destinació donada als capitals dels préstecs que analitza amb detall; pel que fa a la reconvenció deia que "no podemos entrar puesto que no se han repercutido en la Sra. Amanda cantidades del préstamo hipotecario que solo han beneficiado al Sr. Adrian";
7a/ aquesta sentència va ser anul·lada per la d'aquest tribunal 9/2017, de 23 de febrer, dictada en resposta al recurs per infracció processal interposat pel demandant, en considerar que el tribunal d'apel·lació no havia motivat prou la raó jurídica que fonamentava la seva decisió ni tampoc explicava amb claredat el còmput de les partides que prenia en consideració;
8a/ la segona sentència dictada per l'Audiència expressa que la condemna de la senyora Amanda (reemborsament de 25.150,94 € al senyor Adrian pels pagaments del préstec fets...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba