SAP Lleida 546/2019, 19 de Noviembre de 2019
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 19 Noviembre 2019 |
| Número de resolución | 546/2019 |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2512042120178071828
Recurs d'apel·lació 763/2018 D
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Lleida
Procediment d'origen: Procediment ordinari 638/2017
Part recurrent / Sol·licitant: Evelio
Procurador/a: Mªantonia Vila Puyol
Advocat/ada: JOAN BALDRICH CABALLE
Part contra la qual s'interposa el recurs: Leticia, Felipe
Procurador/a: Carmen Clavera Corral
Advocat/ada: Fernando Portoles Bosch
SENTÈNCIA NÚM. 546/2019
President:
Albert Montell Garcia
Magistrats:
Mª CARMEN BERNAT ALVAREZ
ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Ponent: Albert Montell Garcia
Lleida, 19 de novembre de 2019
FETS
El 26 d'octubre de 2018 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 638/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Mªantonia Vila Puyol en representació de Evelio, contra Sentència de data 14/06/2018, en què consta com a part apel·lada la procuradora Carmen Clavera Corral, en representació de Leticia, Felipe .
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
" DESESTIMAR la demanda interpuesta por D. Evelio contra Dña. Leticia y D. Felipe, ABSOLVIÉNDOLOS de todos los pedimentos efectuados en su contra. Todo ello con expresa imposición de las costas a la parte demandante. [...]"
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 19/11/2019.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia .
FONAMENTS DE DRET
El lletrat demandant reclama el pagament de la factura de data 12-2-17, per import de 21.093,58 €, generada per la prestació de serveis jurídics realitzats als demandats. La sentència de primera instància desestima la demanda per apreciar l'excepció de prescripció. Considera aplicable la normativa catalana i, en concret, el termini de prescripció curta de tres anys de l' art. 121-21 b. del CCCat., en lloc de l' art. 1967 del C.c., qüestió que ja no es discutida en aquesta segona instància. En conseqüència, pel que fa a l'inici del còmput del termini de prescripció, la Sra. Jutge no té en compte la data en què deixa de prestar-se el servei (darrer incís de l' art. 1967 del C.c.), si no el moment en que, nascuda i exercitable la pretensió, és coneguda pel creditor junt amb les circumstàncies que la fonamenten (ex. art. 121-23.1 del CCCat). Aquest moment el situa el dia 6-2-13, quan la Secció Segona de la Sala Contenciosa administrativa del TSJC dicta interlocutòria resolent recurs de revisió contra decret de 4-12-12, que va posar fi al procediment contenciós administratiu núm. 328/211. Aquesta interlocutòria, al posar fi al procediment judicial contenciós, fa que el Sr. lletrat ara demandant tingui coneixement que ja acabat la prestació del seus serveis pels ara demandats en aquell procediment judicial i, per tant, sabés que ja podia liquidar i reclamar els seus honoraris. Atès que la reclamació es produeix mitjançant burofax rebut pels demandats el dia 31-1-17, l'acció ja estava prescrita. Finalment, la sentència de primera instància no considera d'aplicació la doctrina del Tribunal Suprem segons la qual, quan el prestador de serveis en realitza una pluralitat per a un mateix client, el termini de prescripció comença a comptar des de que acaba el darrer i no de forma independent per a cada un dels serveis prestats (STS de 4-5-12), i ho argumenta perquè aquesta doctrina es refereix a l' art. 1967 del C.c., i per tant no és aplicable a l' art. 121-21 del CCCat. Interposa recurs el lletrat demandant Sr. Evelio, al·legant que va realitzar un conjunt d'actuacions professionals a favor dels ara demandats amb la finalitat única d'obtenir per a ells un just preu arran de l'expropiació parcial d'una finca, així com el seu cobrament sense dilacions. Al·lega que es produeix una unitat d'actuacions professionals que s'inicien amb la seva presència a l'acta prèvia d'ocupació el dia 23-10-07 i acabarien els seus serveis professionals el dia 26-6-16 quan va demanar l'execució forçosa de la sentència dictada al procediment contenciós administratiu núm. 436/15, també de la Sala Contenciosa administrativa del TSJC. Considera que el termini de prescripció va començar aquest dia 26- 6-16 i, per tant, l'acció no estaria prescrita. En segon lloc, al·lega que va existir un acord verbal amb els seus clients, ara demandats, pel qual el pagament dels honoraris es realitzaria quan aquests haguessin cobrat el just preu, la qual cosa es va produir el 15-9-16, d'on resultaria que l'acció tampoc estaria prescrita.
Començant per aquest darrer argument, això és, l'al·legat acord verbal, no té raó la part apel·lada quan afirma que es tracta d'un fet nou introduït al procés per primera vegada a l'escrit d'apel·lació, tota vegada que a l'audiència prèvia, en fase d'al·legacions complementàries, el demandant ja va al·legar l'existència d'aquest acord verbal. Ara bé, en allò que sí tenen raó els apel·lats és que no s'ha practicat cap prova que acrediti que realment es va produir aquest acord verbal. Només disposem del contracte d'arrendament de serveis que van subscriure els litigants el dia 26-10-07, que tenia per objecte l' "asistencia técnica agraria; jurídica y de gestiones accesorias en el procedimiento de expropiación sobre los bienes y derechos afectados por el proyecto de construcción: "Autovía A-22 Lleida-Huesca", en relació a una finca propietat dels demandats, on a la seva clàusula tercera es va estipular que els honoraris professionals s'abonarien "en el momento del pago de las indemnizaciones". Ara bé, la clàusula quarta d'aquest mateix contracte disposa que no són objecte del mateix les actuacions professionals i de gestió realitzades davant el Jurat Provincial d'Expropiació i davant els
Tribunals de Justícia. És aquest el cas, atès que el que es reclamen ara són els honoraris meritats i facturats per l'assistència jurídica al procediment contenciós administratiu núm. 328/211 del TSJC. No consta cap document ni s'ha aportat cap prova que acrediti l'existència d'aquest pretès pacte verbal, i, de fet, a l'escrit de recurs no se n'assenyala cap que permeti concloure la seva existència, per la qual cosa no es pot considerar acreditat ( art. 217.3 de la LEC).
La qüestió essencial que es planteja al recurs és si, sent com és d'aplicació la normativa catalana sobre la prescripció, en concret els arts 121-21 b. i 121-23.1 del CCCat, és aplicable...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 19/2020, 18 de Junio de 2020
...Sentencia de fecha 19 de noviembre de 2019 dictada por la Sección Segunda de la Audiencia Provincial de Lleida, en el rollo de apelación nº 763/18, la cual se confirma íntegramente. Con expresa imposición de las costas causadas a la parte recurrente y pérdida de los depósitos Notifíquese la......