STSJ Cataluña 46/2019, 1 de Julio de 2019
| Ponente | JORDI SEGUI PUNTAS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2019:5693 |
| Número de Recurso | 70/2018 |
| Procedimiento | Recurso de casación |
| Número de Resolución | 46/2019 |
| Fecha de Resolución | 1 de Julio de 2019 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació núm. 70/2018
SENTÈNCIA NÚM. 46
President:
Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il·lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, a 1 de juliol de 2019
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per Raimunda , representat/da davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a JORDI DAURA RAMON i dirigit/da per l'advocat/da LLUIS URGEL ESTANGUI, contra la Sentència dictada per la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Lleida el 29 de gener de 2018 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de DIRECCION000 el 9 de maig de 2017 en el procediment verbal núm. 433/16. Sofía , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat/da en aquest Tribunal pel/per la procurador/a RICARD RUIZ LOPEZ i dirigit/da per l'advocat/da MARTA VILARDOSA PUIGGENE. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.
El/La procurador/a MARIA ALBA RAZQUIN CARULLA, en representació de Sofía , va formular demanda de judici verbal núm. 433/16 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 1 de DIRECCION000 . Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 9 de maig de 2017, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Se desestima la demanda formulada por la Procuradora Sra Ma Alba Razquin en nombre y representación de Dª Sofía contra el menor Mariano y Dª Raimunda representada en autos por el Procurador Sr Antonio Trilla.
No se reconoce ni se declara la maternidad del menor Mariano a favor de la Sra Sofía .
Con imposición de las costas del presente procedimiento a la parte actora Sra. Sofía ".
Segon . Contra aquesta Sentència, la part actora i el Ministeri Fiscal va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 2a de l' Audiència Provincial de Lleida, la qual va dictar Sentència amb data 29 de gener de 2018 , amb la següent part dispositiva:
ESTIMANDO el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Sofía contra la sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción 1 de DIRECCION000 en los autos de Juicio Verbal 433/2016, REVOCAMOS la citada resolución y en su lugar estimamos la demanda interpuesta por la misma contra Raimunda y declaramos la maternidad del menor Mariano a favor de la actora Sra. Sofía , debiéndose expedir mandamiento al Registro Civil a los efectos que, procediendo a la inscripción de la presente sentencia, inscriba la maternidad del menor Mariano a favor de la Sra. Sofía , procediendo al cambio de los apellidos del menor en el sentido siguiente: Anselmo , sin especial pronunciamiento sobre las costas de la instancia ni del presente recurso".
Tercer . Contra la Sentència anterior, Raimunda va interposar recurs de cassació. Per interlocutòria de 13 de desembre de 2018, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 11 d'abril de 2019, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
Aquest litigi té per objecte l'acció de reclamació de la filiació materna formulada per Sofía en relació amb el nen nascut el dia NUM000 de 2008 de la gestant Raimunda , després d'un procés de inseminació artificial dut a terme quan la mare biològica i la demandant mantenien una relació estable de parella.
La contesta de la senyora Raimunda va consistir a admetre la fecundació assistida fruit de la qual va ser el naixement del seu fill Mariano i que la fecundació va tenir lloc en plena vigència de la relació de parella iniciada amb la senyora Sofía l'any 2001, però va negar que la demandant pugui ser declarada també mare del nen atès que elles no estaven casades entre sí i que la decisió de ser mare va ser exclusiva seva; subsidiàriament al·legava la manca del preceptiu consentiment per a la fecundació assistida. Invocava en defensa de la seva tesi els articles 7.3 de la Llei estatal de reproducció humana assistida i 235-13.1 del Codi civil de Catalunya (CCCat ).
La sentència de primera instància va desestimar l'acció de reclamació bàsicament perquè les litigants, tot i formar una parella estable des l'any 2001, no estaven casades entre sí i perquè tampoc no consta el preceptiu consentiment per escrit de la senyora Sofía a la fecundació concreta que donà lloc a l'embaràs de la senyora Raimunda . Alhora la sentència exclou expressament la possessió d'estat com a mitjà de determinació de la filiació en el dret català atesa la taxativa enumeració de l' article 235-3 CCCat .
La sentència d'apel·lació resol en un sentit contrari i declara la maternitat de Sofía respecte del fill nascut d' Raimunda per entendre que els successius consentiments per a la fecundació assistida de la senyora Raimunda firmats conjuntament per ella i la senyora Sofía els mesos de gener, març i juny de 2007 en un determinat centre mèdic són també vàlids i eficaços respecte de la fecundació duta a terme -amb èxit- en un altre centre a partir del mes de desembre d'aquell mateix any davant el fracàs de la intentada en el primer centre (" no estamos hablando de diversos intentos que suceden en espacios temporales diferentes o separados, sino en un tiempo concreto de la vida de la pareja que se desarrolla de forma continua ", raona la sentència). Amb això dona per satisfet el requisit del consentiment previ exigit per l' article 235-13.1 CCCat , que considera " llei civil" als efectes de l'article 7.1 de la Llei estatal 14/2006. La sentència també conté una extensa valoració de la prova acreditativa que des del naixement del nen fins el trencament de la parella (agost de 2016) la relació de la senyora Sofía amb el menor davant tercers (escola, veïns) era la pròpia d'una mare, fent referència la sentència a diversa doctrina del Tribunal Suprem dictada en aplicació dels articles corresponents del Codi civil relativa a les interrelacions entre la filiació derivada de la possessió d'estat i les tècniques de reproducció assistida.
Contra aquesta sentència la demandada hi ha presentat recurs de cassació.
SEGON. Recurs de cassació
Motiu primer: infracció de l' article 235-13.1 en relació amb l ' article 235-3 CCCat
-
El motiu denuncia la vulneració de l' article 235-13.1 del Codi civil de Catalunya en relació amb l'article 235-3 del mateix cos legal, tot afirmant que no consta un consentiment exprés de la demandant a la concreta inseminació artificial de la demandada que va donar lloc al seu embaràs. A criteri de la recurrent, " no se puede admitir que el hecho de haber firmado anteriores consentimientos informados sirva como título para reclamar la maternidad de cualquier gestación llevada a cabo por su pareja ".
La recurrent invoca en suport del motiu la doctrina continguda a la sentència d'aquest tribunal 35/2017, de 20 de juliol , segons la qual el consentiment vàlid als efectes de l' article 235-15.1 CCCat ha de ser exprés, previ o simultani a la inseminació i de caràcter formal.
La part recorreguda addueix com a causa de desestimació del motiu el fet que, havent-se recolzat en el supòsit lletra a/ de l' article 3 de la Llei 4/2012 (contradicció amb la jurisprudència que resulta de sentències reiterades del Tribunal Superior de Justícia o del Tribunal de Cassació de Catalunya), només s'invoca una sola sentència d'aquest tribunal, la 35/2017 . L'al·legació és incorrecta atès que, com veurem tot seguit, aquesta darrera sentència reitera el criteri que ja havia establert la sentència 62/2013, de 7 de novembre , i fins i tot al·ludeix a un precedent mediat, quin és la sentència 44/2008, de 22 de desembre , dictada a l'empara de l'aleshores vigent article 97 del Codi de família .
-
L'article 7.1 de la Llei estatal 14/2006, de 26 de maig, de les tècniques de reproducció humana assistida...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba