AAP Barcelona 165/2019, 29 de Mayo de 2019

PonenteJOSE MARIA BACHS ESTANY
ECLIES:APB:2019:3897A
Número de Recurso26/2019
ProcedimientoRecurso de apelación
Número de Resolución165/2019
Fecha de Resolución29 de Mayo de 2019
EmisorAudiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0801942120108304332

Recurs d'apel lació 26/2019 A

Matèria: Execució títols no judicials

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 01 de Barcelona

Procediment d'origen: Execució de títols no judicials 1507/2010

Part recurrent / Sol licitant: CABOT SECURITISATION EUROPE LIMITED

Procurador/a: Maria Luisa Lopez Calza

Advocat/ada: JORGE MIQUEL CANIVELL

Part contra la qual s'interposa el recurs: Natalia

Procurador/a:

Advocat/ada:

INTERLOCUTÒRIA 165/2019

Il lms. Srs.

Josep Maria Bachs Estany (President i Ponent)

María del Mar Alonso Martínez

Antonio Martínez Cendán

Barcelona, 29 de maig de 2019

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 26/2019 les actuacions de recurs d'apel lació interposat per la procuradora Sra. López i Calza, en representació de cabot Securisation Europe Limited, part pretenent de la successió processal en lloc de l'executant; i ha pronunciat la següent Interlocutòria Definitiva.

  1. Antecedents de fet:

Primer

La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel lada és la següent: "PARTE DISPOSITIVA.-Dispongo: Se deniega la subrogación procesal interesada por Cabot Securisation (Europe) Limited, con sobreseimiento de las actuaciones"

Segon

Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. López i Calza. L'alçada es substancia només amb la part apel lant.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 22 de maig de 2019, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il lm. Sr. Magistrat Josep Maria Bachs Estany, President de la Secció.

  1. Fonaments Jurídics:

Primer

Apel la la part pretenent a subrogar-se en la posició de l'executant la Interlocutòria Definitiva d'instància

(f. 246 i ss.) pels següents motius:

1er) L'Acte que es recorre decreta el sobreseïment de l'execució no per no considerar feta la cessió del crèdit sinó pel seu suposat caire abusiu i per considerar que el creditor original ha vist satisfet el seu crèdit (tot i no saber si l'import ha estat alt o baix). S'ha incomplert la Llei, bàsicament l' art. 1526 CC i els arts. 17 i 540 LEC que regulen la transmissió de l'objecte litigiós.

2on) Reprodueix el recurs de reposició de 31-10-2018 per dir que el suposat abús de dret no té cap fonament, que aquesta part sempre ha obrat en estricte compliment de la legalitat i la seguretat. En tant que adquirent del crèdit, aquesta part actua conforme a Dret i ha de poder prosseguir l'execució ocupant la posició de Dept Resolution Corp S.a.r.l. compartiment E, perquè aquesta pretensió ve emparada pel Dret.

3er) invoca les resolucions de la sec. 14a de 7-2-2018 i 1a de 12-6-2018.

Postula la revocació i l'estimació de la pretensió de successió processal.

Segon

L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

  1. Aquesta execució dinerària va començar l'any 2010 a instància de Barclay's Bank que reclamà 11.923,77 € (acta de liquidació al f. 18 i ss. que denota -f. 24- 19 mesos incomplint al moment del venciment anticipat-) per incompliment d'un contracte de préstec de data 21-5-2008 (10.749,85 € a 5 anys, al 6,69% d'interès remuneratori (TAE 7,53%), interès de demora del 29% -pòlissa al f. 13 i ss.-), contra Natalia ; ha estat una execució sense oposició i extremadament dificultosa per a la pràctica impossibilitat de trobar béns que travar.

  2. Per escrit de 4-12-2014 Barclay's Bank va comunicar la cessió del crèdit a Debt Resolution Corp S.a.r.l, compartimento E, (f. 135 i ss.) i en va demanar la successió processal en base a un extracte de l'escriptura de cessió (f. 148) on apareix identificat el deutor i el crèdit cedit. Tot i no havent estat possible localitzar l'executada, el decret de 6-2-2015 va acabar accedint a la subrogació processal (f. 167 i ss.)

  3. van continuar les operacions d'esbrinament i embargament de possibles recursos de la deutora fins que en data 16-10-2018 cabot Securisation (Europe) Limited va demanar la successió processal respecte de Debt Resolution Corp S.a.r.l Compartimento E en tant que cessionària de dita entitat, acompanyant un certificat de titularitat del compte de Banc Santander acabat en NUM000 (f. 214), poder per a plets i certificació parcial de l'escriptura de cessió del crèdit que identifica deutora i crèdit (f. 229)

  4. La provisió de data 25-10-2018 (f. 230), sense resoldre la pretensió de successió processal i amb caire previ, entén que no constant el preu de la cessió i, a fi d'evitar qualsevol situació d'abús de dret, es requeria l'entitat cessionària d'acreditar dit preu d'adquisició. La cessionària va interposar recurs de reposició invocant infringits els arts. 1526 i ss. CC quant a la cessió i 17 i 540 LEC quant a la successió processal (el recurs és de model ja que al FJ segon es parla d'Aiqon capital i de banco Santander, que no són parts aquí), destacant la innecessarietat de que el demandat autoritzi la cessió o la consenti (sent. TS 5-2-2014) i invocant l'Acte de la sec. 14 a de l'AP de Barcelona de 7-2-2018 favorable a dita cessió i successió processal.

  5. La Interlocutòria de data 8 de novembre de 2018 (f. 239 i ss.) desestima íntegrament el recurs.

Entén que en cap manera s'ha denegat la successió processal, sinó que no s'ha complimentat un requeriment previ absolutament necessari a judici del tribunal d'instància per tal de descartar qualsevol abús de dret.

Ve a dir que si sempre es donés lloc a aquest tipus de successions sense acreditar el preu l' art. 7 Cc seria paper mullat. I que, cas de no acreditar-se cal presumir que s'ha fet gratuïtament o a preu molt baix, fruit de l'experiència en molts casos com aquest, i que per tant es tractaria d'una execució abusiva.

En conseqüència, desestima el recurs.

Tercer

Conseqüentment, l' Acte de 21 de novembre de 2018 (f. 240 i ss.) denega la successió processal. Entén que el crèdit és transmissible, però que s'ha de fer amb subjecció a dret i evitant l'abús de Dret ( art. 7.1 CC ) que comportaria fer-ho a molt baix o nul preu i exigir la totalitat del crèdit al deutor.

Entén que havent-se constatat l'abús de dret (presumit a través de no haver estat acreditat el pagament de cap preu per la cessió d'aquest concret crèdit) no cal entrar en si hi ha retard deslleial o no en l'execució.

Entén que havent-hi per tant abús de dret en aquesta execució (entre altres motius fa al lusió al baix nivell impositiu per a les societats a Irlanda, país de domicili de la cessionària, per a configurar dit abús), cal sobreseure-la.

I finalment denega la successió processal.

Tot indicant que cap recurs d'apel lació contra dita decisió.

Quart

En primer lloc ens trobem amb la qüestió de si aquest Acte és recurrible.

Tractant-se d'un Acte resolutori de recurs de reposició, d'entrada ja no tindria accés a apel lació si es tractés d'un veritable supòsit d'Acte només recurrible en reposició.

Per normativa general és així, doncs l'Acte que denega una successió processal i no té directament cap efecte sobre la continuació o paralització de l'execució (aquí no estava arxivada provisionalment) no és, en sí mateix un Acte definitiu de l' art. 455 LEC, de seguir-se la normativa general.

Ni, en seu d'execució, l'apel lació és la regla general, de manera que tot i impedir la prossecució de l'execució, no estem davant d'una excepció degudament emparada per norma legal expressa.

Tampoc aquí la part pretenent ha estat acceptada com a tal part i no és, per tant, part legítima del procediment ni possible recurrent.

Cinquè

La doctrina d'aquesta sala en contra de la possibilitat de recórrer en apel lació aquestes decisions és coneguda.

Reproduirem aquí l'exposat a l'Acte de l'encara recent rotlle núm. 31/2018, a l'ensems reproducció del 331/2017. I reproduït amb ocasió dels rotlles 930 i 990 de 2018.

Ha sorgit una situació de disparitat de criteris al si de l'Audiència de Barcelona motivada pel fet que s'ha qüestionat la recurribilitat d'aquestes decisions.

Així que s'ha convidat al Ple no jurisdiccional dels presidents de seccions civils de data 29-9-2017 a reflexionar sobre aquesta qüestió i tractar de trobar una interpretació unificada i conjunta.

Les disposicions de partida considerades enfrontades eren l'Acte de la secció 13a de 13-11-2014 (ROJAAP B 3107/2016), Rotlle 643/2016, el de la secció 19a de 19-1-2017 (ROJ AAP B 530/2017), Rotlle 310/2016, d'una banda; i els de la Secció 11a de 24-11-2016 (ROJ AAP B 3423/2016), Rotlle 511/2016 i de 28-2-2017 (ROJ AAPB 856/2017) de la secc. 16a, dictada al R. 683/2016.

Hem d'aclarir, tanmateix, que existeixen altres sis resolucions de la Secció 11a a considerar: les de 10-3-2016

(R. 767/2015), 17-11-2016 (R. 441/2016) que esmenta les dels Rotlles 710/2015, 806/2015 i 1021/2015, i la de 21-7-2017 (R. 231/2017).

I una altra de la mateixa sec. 16a, de la mateixa data (28-2-2017, ROJ AAP B 661/2017, Rotlle 26/2016) en sentit divers.

El problema no és de fons, successió processal sí o no. Això ja ve resolt per l' Acte de la sec. 13a...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR